SOS unionista a la UE

El ‘think tank' de referència de l'estat espanyol acusa la Unió Europea d'inhibir-se en la defensa de la unitat d'Espanya

Vilaweb'El millor que ens pot passar és que Brussel·les no s'hi posi massa', reconeix una font de la diplomàcia catalana. I és que quan a JeanClaude Juncker, Angela Merkel, José Manuel Durão Barroso i Herman van Rompuy se'ls ha preguntat pel procés sobiranista, no han dubtat a fer costat a Mariano Rajoy. L'amenaça de l'expulsió de la Unió Europea i la poca simpatia (per dir-ho suaument!) que el clam independentista desperta entre els euròcrates generen molta frustració a Catalunya, històricament l'avantguarda de l'europeisme ibèric. Però el think tank de referència de l'Estat, el Reial Institut Elcano, no en té prou i reclama a la Unió Europea mà de ferro contra el separatisme.
En un informe signat pel professor de dret constitucional de la Universitat del País Basc Javier Tajadura Tejada, l'Institut Elcano es queixa que Brussel·les s'estigui inhibint de la unitat d'Espanya. I li exigeix que posi 'línies vermelles' a Mas i Junqueras i, directament, que prohibeixi que una Catalunya independent pugui continuar formant part de la UE. L'informe del think tank fins i tot proposa reformar els tractats per 'tancar la porta, de manera clara i definitiva, a qualsevol aventura o experiment secessionista', introduint-hi 'una regulació expressa que no només prohibeixi qualsevol secessió d'un estat membre, sinó que també garanteixi que, en el supòsit que aquesta prohibició no fos respectada, el pretès nou estat mai no pugui ser admès a la UE'. 'És absolutament incomprensible que qui aspira a la pròpia sobirania i es vol independitzar d'un estat sigui admès en una organització que té com a raó de ser i finalitat precisament compartir la sobirania', argumenta.

'Passivitat'

Segons l'Institut Elcano, 'el recordatori del que és obvi, és a dir, que abandonar l'Estat implica deixar de pertànyer a la UE, ha tingut efectes positius'. 'Però, tot i això, la posició oficial de la Comissió Europea dóna a entendre que, des d'una perspectiva estrictament jurídica, la fragmentació d'un estat membre és possible' i 'no seria contrària al dret comunitari europeu', lamenta l'informe. L'estudi, titulat Més enllà d'un afer intern: secessionisme i integració europea, es va publicar el 22 de desembre. Retreu a les institucions europees la seva 'posició oficial més aviat passiva' i les insta a 'recordar que els processos secessionistes són contraris als valors i principis fundacionals del projecte europeu' per evitar que es repeteixi 'un experiment amb un potencial desestabilitzador tan formidable' com el referèndum del 18 de setembre a Escòcia. El Reial Institut Elcano, a més, posa el procés sobiranista català al mateix sac que les 'forces polítiques independentistes' de 'Bèlgica, Itàlia, Xipre, Romania, Eslovàquia i Letònia'.

El no comment és la resposta de manual dels portaveus de la Comissió Europea. 'No és el nostre paper opinar sobre qüestions d'organització interna que afecten l'ordre constitucional dels estats membres', va dir, fugint d'estudi, Margaritis Schinas, portaveu de Juncker, l'endemà de la V de la Diada. 'Tinc un gran respecte per les expressions democràtiques dels territoris europeus, però no l'arrogància, la voluntat ni la bogeria de posar-me en un debat que afecta l'organització territorial i política dels estats membres de la UE; és una qüestió que ha de resoldre Espanya', va assenyalar el president de l'executiu comunitari, que també va evitar mullar-se. Aquesta no-ingerència de Brussel·les decep la Generalitat, però també el govern espanyol. A Barcelona voldrien que la UE pressionés Rajoy perquè accepti un referèndum com el d'Escòcia i a Madrid, que endurís més el to per 'conjurar les amenaces secessionistes', defensa l'informe de l'Institut Elcano. El rei espanyol, Felip VI, en presideix el patronat.

Xantatge

El Juncker que vol el Reial Institut Elcano és el que es burla de la internacionalització del procés advertint que 'ningú no es converteix en membre de la UE enviant una simple carta' i que la Catalunya independent hauria de posar-se a la cua, com Albània, Macedònia i Montenegro. I la Merkel que no es vol reunir amb Mas ni amb Guardiola (?!) i que defensa 'la integritat territorial dels estats, que és totalment diferent de la independència d'una regió'. I el Barroso i el Van Rompuy que avisen que 'la UE no aplicaria els tractats a Catalunya si declarés la independència'. No és cap amenaça nova. Quan letons i lituans es van independitzar de l'URSS, Felipe González i Jacques Delors ja els van advertir que mai no entrarien a la UE. Avui no només en formen part, sinó que Letònia, directament, presideix el club durant aquest semestre. I Lituània, l'1 de gener, es va convertir en el dinovè soci de la zona euro.

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA

diumenge, 18 de gener del 2015