dissabte, 30 de maig del 2015

Ada Colau insisteix en "l'eix Barcelona-Madrid"

...I ARA LA COLAU...???
30/05/2015
procés

Ada Colau insisteix en "l'eix Barcelona-Madrid"

Ada Colau
Ada Colau, amb el 100% d'escrutini - JORDI BORRÀS

 

La líder de BCN en Comú vol que les dues ciutats liderin "una revolució democràtica"

Redacció
El Singular
La guanyadora de les eleccions a Barcelona i probable futura alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha assegurat que, si Manuela Carmena (Ahora Madrid) aconsegueix també l'alcaldia de la capital espanyola, les dues ciutats "consolidaran un eix no només social, sinó de revolució democràtica" que espera pugui anar "més enllà". D'aquesta manera Colau ha insistit en el que ja ha anat dient durant tota la campanya, que Barcelona ha de ser "la punta de llança" d'un canvi que comenci a Barcelona i arribi a tot l'Estat espanyol i al sud d'Europa.

En una entrevista publicada aquest dissabte a 'El Periódico', Colau ha dit que confia que Carmena "sigui alcaldessa" per assegurar aquesta "revolució". A més, l'alcaldable per Barcelona en Comú afirma que "no té per què haver-hi cap problema amb l'eix nacional. Carmena s'ha expressat a favor del dret a decidir. No ha d'haver contraposició entre territoris". D'altra banda, Colau ha dit que "només ens han de tenir por els corruptes i els especuladors que vulguin vulnerar drets i no pagar impostos".

La vencedora de les eleccions a Barcelona s'ha mostrat convençuda que acabarà sent l'alcaldessa de la capital catalana. "L'alcalde em va dir que dóna per fet que seré alcaldessa. No tinc cap dubte de què ho seré", ha afirmat. Respecte a la política de pactes, Colau ha apuntat que no vol acords amb sigles sinó sobre objectius, i sosté que "si el discurs de Collboni (PSC) és sincer i aixeca catifes, ens trobarem".

Àngel Ros cedeix a l'oposició el poder a les comissions i als Consells Territorials

 

Àngel Ros cedeix a l'oposició el poder a les comissions i als Consells Territorials

El líder socialista de Lleida assegura que les formacions tindràn més representació, també en els Consells Escolars

, Lleida | ND 29/05/2015 a les 12:42h

Àngel Ros, durant la roda de premsa d'aquest divendres Foto: Àlvar Llobet

L'alcalde en funcions de Lleida, Àngel Ros, ha mogut fitxa aquest divendres per equilibrar les forces polítiques a la Paeria que van sortir del 24-M. El polític socialista ha anunciat quatre mesures que suposen una cessió de poders als grups de l'oposició representats al consistori i que, segons ell, "suposa una proposta radical i innovadora".

Ros ha apuntat, com a primera mesura, que cedirà les presidències i les vicepresidències de les comissions informatives als partits de l'oposició, una decisió que s'ha pres, ha dit, per garantir la governabilitat del consistori. De les sis que hi ha ara, Ros ha assegurat que "es reduirà aquest número a tres o quatre", i que els presidents escollits ho seran durant tot el mandat i que es decidiran "d'acord amb la representativitat de cada grup".

Altres mesures que ha apuntat Ros són les de donar representativitat als edils de l'oposició en els 13 Consells Territorials i en les regidories de zona amb voluntat que tinguin presència a la ciutat. La darrera decisió que ha anunciat l'alcalde electe ha estat la de donar les presidències dels Consells Escolars als representants dels partits que estaran a la bancada de l'oposició a partir del 13 de juny.

"Un pacte de govern potser després del 27-S"

Ros ha reconegut que el seu partit no ha estat capaç d'aconseguir un pacte de govern amb alguna altra força política, si bé ha deixat oberta la possibilitat a tornar a parlar d'aquesta qüestió després de les eleccions al Parlament de Catalunya i al Congrés espanyol. El líder socialista ha marcat aquestes dues conteses electorals com "els dos moments" que poden canviar el rumb política de la legislatura.

Menys regidories i càrrecs de confiança

El líder socialista ha apuntat que la reducció de regidors del PSC obliga a "compactar" el nombre de regidories degut a que la quantitat de regidors ha davallat a gairebé la meitat. En aquesta tessitura, el paer en cap electe ha indicat que hi haurà també una reestructuració dels càrrecs de confiança atenent que la quantitat de partits ha passat de 3 a 7.

 

L'època de la Segona República torna al Parlament de Catalunya

L'època de la Segona República torna al Parlament de Catalunya

La mostra ‘Recuperem la memòria històrica: els documents de l'arxiu del Parlament 1932-1939’ recupera els fons documental de la cambra catalana

| ND 29/05/2015 a les 18:21h
 
L'exposició recupera documents del fons de l'arxiu del Parlament i cessions de particulars
 
El Parlament de Catalunya acull, a la planta baixa del palau, la mostra 'Recuperem la memòria històrica: els documents de l’arxiu del Parlament 1932-1939', una exposició on es recuperen documents de l’època de la segona república espanyola del fons de l’arxiu del Parlament i cessions de particulars amb l'objectiu de recuperar i difondre la memòria històrica de la cambra.

La mostra coincideix amb el trenta-cinquè aniversari del restabliment de la cambra i alhora serveix de preludi dels actes de commemoració del setanta-cinquè de l'afusellament del president Companys, que es commemorarà el 15 d'octubre.
 
L'exposició es pot veure a la planta baixa del Parlament de Catalunya
Entre els documents del fons de l’arxiu destaquen els donats el 1984 per la família de Francesc Villamartín i Canadell, taquígraf del Parlament que va conservar en cinc volums els diaris de sessions del 1932 al 1938; els de la família de Josep Mainar i Pons, funcionari de la cambra que va col·laborar en les obres de rehabilitació del palau entre el 1932 i el 1933 i en va conservar documents, plànols i fotografies, i, de la col·lecció Fornas, diputat de la primera legislatura, els mapes de Catalunya que el geògraf Pau Vila va fer per als estudis sobre la divisió territorial del país el 1936.

Així mateix, destaquen els documents provinents del Mas Perxés, refugi de molts catalans camí de l’exili cap a França, amb documentació generada per l’activitat legislativa, credencials de diputats electes, registres d’ordres presidencials o documentació relativa al personal de la cambra, i els llibres de comptabilitat de la cambra del 1932 al 1938, tornats per l’ajuntament d’Olot.

Documents de particulars

Entre els documents cedits temporalment hi ha els de particulars, amb fotografies i llistes de treballadors de la cambra de l’època republicana, que en alguns casos foren requerides per les autoritats franquistes per represaliar-los, i els de la Fundació Irla, amb els documents d’identitat dels diputats Josep Irla i Salvador Armendares.

També s’hi pot veure un mapa de les rutes de l’exili fet expressament per a l’exposició, diversos documents audiovisuals que recorden l’històric discurs del president Macià en l’obertura del Parlament de l’any 1932, els diputats de l’època i que expliquen com era el palau i la transformació que va experimentar, a més d’una galeria fotogràfica sobre els presidents de la cambra, acompanyada, en el cas del darrer president a l’exili, Francesc Farreras i Duran, de la carta que va adreçar des de Mèxic a qui fos elegit president del Parlament restablert el 1980.

La mostra, inaugurada el passat dijous, es podrà visitar fins a finals de juliol i està oberta a tots els visitants del Parlament. Per a visites al palau que, amb l’exposició, tenen una durada de quaranta-cinc minuts, cal reservar dia i hora a l’apartat de visites de la web del Parlament.

Crida ciutadana a recuperar la memòria històrica

Conjuntament amb la mostra la cambra fa una crida perquè la ciutadania participi en la cerca d’informació sobre la història de la institució. El Parlament posa a disposició l’adreça memoriahistorica@parlament.cat perquè els ciutadans que tinguin indicis d’on es pot trobar documentació de l’etapa republicana s’hi posin en contacte. En aquesta mateixa adreça es poden demanar visites per veure la mostra.

La Nit del Bages per la Independència, un impuls de cara al 27-S

La Nit del Bages per la Independència, un impuls de cara al 27-S

L'acte se celebrarà el divendres 19 de juny

, Manresa | ND 30/05/2015 a les 09:46h

Presentació de la V Nit del Bages per la Independència. Foto:Aina Font Torra.

L'ANC del Bages, Òmnium Cultural, Cercle Català de Negocis i Associació de Municipis per la Independència (AMI) són les quatre entitats que organitzen, des de fa cinc anys, la Nit del Bages per la Independència, un acte que el que pretén és que, amb l'excusa d'un sopar, es posi de manifest que les forces vives de la comarca –tan socials com polítiques- naveguen en una mateixa direcció pel que fa al futur de Catalunya.

Cada any l'àpat s'havia celebrat el mes d'abril, però tal com ha explicat Jordi Corrons, president d'Òmnium Cultural del Bages, a la presentació celebrada a l'Ajuntament de Manresa "ens vam trobar que el dia que ho volíem fer coincidia amb l'acte que hi va haver al Palau Sant Jordi de renovació de la campanya d''Ara és l'hora'".

És per això que van decidir celebrar el sopar el divendres 19 de juny que, com cada any, es durà a terme a Món Sant Benet. També, i com en cada edició, des de la cúpula organitzativa es busca convidar a tres persones enteses en política perquè parlin i exposin la seva opinió sobre la plena sobirania catalana. Així, doncs, enguany trepitjaran la capital del Bages el periodista i escriptor Antonio Baños que, a més, és un dels possibles candidats per la CUP per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya; Gemma Calvet, diputada al Parlament de Catalunya per ERC, i Carles Campuzano, diputat al Congrés Espanyol per CiU.

Una edició especial

Tal com ha explicat el coordinador de l'ANC a Manresa, Toni Bozzo, "aquesta cinquena edició és especial perquè possiblement serà la darrera que es farà amb aquest format i amb aquestes circumstàncies". I és que, tal com recorda el de l'ANC, "el proper sopar que fem serà entre sis i nou mesos després de les plebiscitàries del 27-S i, per tant, estarem en plena construcció del nou estat".

En la mateixa línia ha parlat Josep Camprubí, portaveu de l'ANC a Manresa que ha volgut recordar que "el tema de l'autodeterminació ha evolucionat molt comparat amb fa cinc anys", tot afegint que "la Nit del Bages per la Independència ha de servir per impulsar totes les activitats que s'han de fer des d'ara fins el dia de les eleccions". Si l'any passat al sopar hi van assistir tres-centes persones, aquest any el que busquen els organitzadors és omplir la sala de gom a gom.

ERC elegeix una executiva de continuïtat amb Junqueras al front

ERC elegeix una executiva de continuïtat amb Junqueras al front

| ND 30/05/2015 a les 13:15h
 
 
Oriol Junqueras, serà reelegit avui dissabte com a president d'esquerra Republicana, iniciant així un segon mandat de la mà d'una nova executiva, que té un marcat perfil de continuïtat en relació continuista a l'actual: "És una candidatura de país per obrir el partit cada vegada més a la societat que aspirem a servir", va dir en presentar-la el 22 d'abril.

En la seva proposta de nova executiva -que ha de ratificar la militància aquest dissabte en la jornada electoral del 27 Congrés Nacional- repeteixen sense canvis els seus dos principals col·laboradors: la diputada al Parlament Marta Rovira continua com a secretària general -número dos del partit- i el diputat Lluís Salvadó repeteix com a secretari general adjunt, el número tres.

El principal canvi està en l'equip de portaveus de la formació: el diputat Sergi Sabrià és l'elegit per ser nou portaveu en substitució d'Anna Simó, però Simó segueix mantenint un lloc de gran rellevància com a adjunta a la Presidència -a Junqueras- per a les Relacions Institucionals.

En total són 22 membres, 16 homes i sis dones, que els militants ha de ratificar en una votació convocada per avui dissabte i en què Junqueras no tindrà una candidatura rival.

La votació és amb la llista desbloquejada, és a dir, els militants hauran de decidir si avalen o no cada membre un per un, i per ser ratificats al lloc, cada integrant de l'executiva haurà de rebre un mínim d'un 50% dels vots totals.

Altres noms de pes que continuen són Cesc Iglésies (Acció Política), Oriol Amorós (Imatge i Comunicació), Eduard López (Coordinació Interna), Jordi Solé (Relacions Internacionals), Isaac Peraire (Organització), Guillem Clapés (Comunicació i 2.0), Marc Sanglas (Política Municipal), Jordi Roig (Finances) i Ricard Martínez (Secretari Municipal). Les incorporacions més destacades són els diputats al Parlament Pere Aragonès (Política Econòmica), Alba Vergés (Salut), Marta Vilalta (Entorn), Dionís Guiteras (Ens Locals) i el nou assessor del Govern, Josep Ginesta (Afany emprenedor i Funció Pública).

Destaca també que dels 22 membres, 12 són diputats al Parlament --on ERC té 21 escons--, i Junqueras ha argumentat que busca que el paper institucional dels seus parlamentaris a la Cambra tingui "correspondència" amb el paper orgànic.

La votació tindrà 56 seus electorals repartides per Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el sud de França, que votaran l'Executiva Nacional i els 30 membres del Consell Nacional, i completaran així la primera part d'un Congrés que culminarà el juliol aprovant l'estratègia del partit per als pròxims quatre anys.

És tradició que els militants d'ERC -uns 10.000 actualment, segons el partit- elegeixin el president i el secretari general a les urnes, però aquesta serà la primera vegada que elegeixin també la resta de membres de l'Executiva, cosa que es deu a un canvi dels estatuts de la formació.

Junqueras ha presentat la seva candidatura acompanyat d'un manifest en el qual s'afirma que el moment polític actual de Catalunya és de la màxima transcendència i que els catalans estan molt a prop de donar "el pas definitiu per a la constitució de la República Catalana".

Ponència i congrés

Si el militants avalen la nova Executiva, s'obrirà un procés perquè la nova direcció elabori la ponència política -el document de l'estratègia del partit per als pròxims quatre anys-, i aquest document es debatrà al congrés del partit, fixat per al 25 de juliol a una ciutat encara per definir.

Junqueras va assumir el lideratge d'ERC per primera vegada en un congrés a Girona l'1 d'octubre de 2011, i va agafar les regnes d'un formació en declivi electoral i que en els anys anteriors s'havia caracteritzat sobretot per les lluites internes. Va aconseguir invertir la tendència a la baixa a les autonòmiques del 2012, quan va aconseguir 21 diputats al Parlament -el seu segon millor resultat des del 1980-, cosa que el va convertir en soci de Mas i el va afirmar en el lideratge de la formació.

Carta oberta als nous gestors polítics valencians pel Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

30.05.2015

Carta oberta als nous gestors polítics valencians

Vilaweb
 
Desprès de les eleccions del 24 maig sembla que hi haurà canvis importants en les institucions valencianes. Durant l'any darrer, des del Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura, CULC, hem denunciat polítiques que des de la Generalitat i altres administracions s'han fet contra la llengua i cultura dels valencians. No cal enumerar‐les perquè tots les tenim presents.

Ara sembla que tindrem un nous gestors que en campanya es comprometien a redreçar el país, també en l'àmbit lingüístic i cultural. Caldrà prioritzar accions i és clar que hi ha certes urgències en l'eix social que hauran de ser ateses immediatament. Hi ha gent que està patint i això, simplement, no es pot consentir.

Dit açò, hi ha, però, propostes que no costen diners o en costen pocs, com ara deixar córrer les ones hertzianes, aplicar la subsidiarietat lingüística en l'administració (i en els discursos a les Corts, diputacions i ajuntaments) que no cal esperar molt a tirar en davant. Hi ha altres accions que tenen retorn i són irrenunciables (com ara una radiotelevisió valenciana, en valencià i de qualitat). Finalment hi ha altres actuacions que ens estalvien diners. Doncs endavant.

La tasca dels nous governants sens dubte no és fàcil (sobre tot tenint en compte la situació econòmica a què ens ha abocat la confluència d'un balafiament de recursos unit, sobretot, a un finançament autonòmic profundament injust que deriva d'una balança fiscal insuportable). Confiem que els nous gestors facen una bona gestió, una bona priorització i una bona comunicació amb la ciutadania. Si saben gestionar‐ho, poden capgirar el País Valencià per a bé de tots.

Des del CULC saludem els que seran els nostres nous gestors i els recordem la necessitat de complir les promeses electorals, la necessitat de redreçar el país des d'una gestió honesta i transparent, amb atenció sens dubte a les persones, a l'educació i la transmissió de la cultura a les noves generacions, amb accions proactives per al redreçament del signe identitari valencià per excellència que és la llengua ‐‐com deia Valor, el nostre valencià, el català de tots. I ferho des del respecte a lingüística, enterrant per sempre més batalles irracionals que no han fet més que abocar‐nos a una situació estèril i de regressió.

Seria el desig del CULC no haver de fer cap ni una denúncia més, sinó dedicar tot el nostre esforç a contribuir al redreçament lingüístic i cultural valencià amb el nostre granet d’arena de petites accions positives en el nostre entorn immediat universitari.

Col∙lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura

Les deu raons que em fan xiular aquesta nit. per Vicent Partal

OPINIÒ

Vicent Partal

30.05.2015

Les deu raons que em fan xiular aquesta nit

Vilaweb
1. Xiularé al Camp Nou aquesta nit perquè és una forma de protesta política. En qualsevol país, quan un estadi sencer xiula alguna cosa la gent reacciona demanant-se per quina raó passa. Ho analitza i en treu deduccions, pensa i raona. Pot enfadar-se, com va passar a Sarkozy o a Chirac a França, però sempre cerca l'explicació a un fet que no és normal. I mira d'entendre el motiu, polític, de la protesta.

2. Xiularé perquè això no és una qüestió d'educació o de no-educació. Per contrast, els espanyols prefereixen portar el debat al terreny de la bona educació o mala educació. I això no hi té res a veure. No és una qüestió de bona educació ni de respecte. És simplement una oportunitat d'ensenyar al món que ni els catalans ni els bascs no hi som de grat, a l'estat espanyol. I una manera de demostrar a milions d'espectadors que no acceptem la situació que vivim. Com no la van acceptar els atletes que van alçar el puny del poder negre als Jocs de Mèxic. Com no l'acceptaven els atletes irlandesos que van eixir de la desfilada de la delegació britànica als Jocs de Londres del 1906. Com no l'acceptava Vera Caslavska, la gimnasta txeca que va protestar simbòlicament al podi quan sonava l'himne soviètic. Com no l'accepten els fans del Montreal Canadiens d'hoquei, que sistemàticament xiulen l'himne canadenc. Com no l'acceptaren els seguidors gal·lesos del Cardiff quan es van enfrontar al Liverpool en la Carling Cup —i, per cert, els britànics van optar per no fer sonar l'himne al partit de tornada, per evitar la polèmica.

3. Xiularé perquè no tolere les amenaces. No aguante que es pensen que acotaré el cap perquè m'amenacen. Mai no ho he fet i no ho pense fer a hores d'ara. Si els molesta això que faré, això que farem tanta i tanta gent, que pensen per què passa i que ens oferesquen una solució perquè no passe. Per exemple, que no sone el seu himne i sonen en canvi els himnes català i basc. No volen dialogar? No volen acceptar que el món no és com ells el volen? No volen creure que els ciutadans d'aquest país han canviat per sempre més? És problema seu. Però si es pensen que amb amenaces revertiran la situació és que no han entès res. I el Camp Nou en serà una prova.

4. Xiularé per donar suport a les seleccions nacionals catalanes. Els mateixos que diuen que cal no barrejar esport i política són els primers de fer-ho. Usen la diplomàcia de l'estat, que també la paguem nosaltres, per anar contra allò que nosaltres volem. Cada vegada que una selecció catalana de qualsevol esport participa en una competició internacional ells fan mans i mànegues per esguerrar-ho. Recordeu Fresno i les maniobres brutes d'Espanya contra una federació internacional que ja havia reconegut la selecció catalana pels mèrits propis. I no és això i prou: estic fart que els mateixos que criden impunement 'Puta Catalunya' després facen servir els nostres esportistes per a vantar-se'n i enaltir la seua nació. Que els esports no s'han de barrejar amb la política, però quan guanyen alguna cosa no se n'estan gens…

5. Xiularé en protesta per la prohibició del 9-N i la sentència de l'estatut. Xiularé en protesta per la política de l'estat espanyol als Països Catalans i concretament a Catalunya. Però no ho faig en abstracte. Xiularé per protestar contra la sentència del tribunal espanyol contra l'estatut i contra l'intent de prohibir el 9-N. I ho faré al Camp Nou com ho vaig fer als carrers de Barcelona, com em vaig donar la mà amb una persona que no coneixia a la Via, com vaig fer repicar els atuells al balcó de casa tres nits abans de votar mentre tot el meu barri retrunyia. No hi ha cap diferència ni una. El lloc i prou.

6. Xiularé contra els intolerants que sempre volen fer trampa. Darrerament observem com tenen com més va més galtes. Si un programa de TV3 només porta representants de partits sobiranistes organitzen un escàndol monumental; en canvi, cada dia, la parcialitat de les televisions espanyoles contra el catalanisme és un escàndol. No volen que no xiulem: volen que no xiulem el seu himne. Quan ells mateixos juguen contra França i el Vicente Calderón en massa, davant el seu rei, xiula 'La Marsellesa', aleshores no passa res. I ara s'acabarà el món? No aguante la hipocresia, de manera que xiularé també per això.

7. Xiularé per denunciar la manca de legitimitat de la monarquia espanyola. Xiularé per reivindicar el règim del 1931, les repúbliques que van nàixer del vot popular. L'arrel de la legitimitat de Felipe és el colp d'estat de Franco i una transició tramposa en la qual es va imposar per la força la forma monàrquica de l'estat i la monarquia de Juan Carlos —amb totes les conseqüències, corrupció i escàndols inclosos. Xiularé per les repúbliques que van nàixer a l'abril i contra les corones tacades.

8. Xiularé en solidaritat amb els germans bascs. I ben de gust que ho faré. A la gespa serem contrincants, però a la grada no. Amb els companys i amics de l'Athlètic que tantes experiències comparteixen amb nosaltres. Xiularé en català i en basc. Avui, sí: bilingüe.

9. Xiularé pel president Sunyol, per la memòria històrica, perquè a mi em feien saludar aquest himne quan era xiquet, amb el braç alçat. Formàvem al pati, a la vella escola de l'Albereda de Bétera, i sonava aquest himne mentre s'hissava la seua bandera. I als xiquets ens feien tenir el braç alçat i cridar visques a Franco i a un fantasmagòric imperi espanyol que avui es bat en retirada. Així doncs, xiularé per la memòria històrica. Per la meua personal i viva, que jo no oblide que em pegaven si deia una sola paraula en valencià, però també per la del país. Pel president del Barça assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pel president Companys, assassinat, crim pel qual l'estat no vol demanar perdó. Pels resistents i combatents que van lluitar per la democràcia i encara romanen escampats en fosses comunes que l'estat no vol investigar ni tan sols quan l'amenaça l'ONU. Xiularé especialment en nom de tots, de Sunyol i Companys a Puig Antich, al cap de l'estat. Perquè la seua legitimitat prové dels assassins, i perquè no ha demanat mai perdó pel fet que la seua dinastia donàs ales al colp d'estat del 39, va col·laborar amb la dictadura durant quaranta anys i va acceptar i traure profit de la falsa legitimitat que el manté encara avui en el tron.

10. Però sobretot, i per damunt de qualsevol altre argument, xiularé perquè vull fer-ho, perquè em ve de gust i perquè em dóna la gana. Sóc un ciutadà lliure i faig en cada moment allò que crec que és convenient i correcte. I pense que escridassar l'himne i el monarca espanyols és correcte i plenament justificat a la Catalunya del 2015. I si em volen cercar per això seré al lateral segona graderia. Xiulant.

Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Dissabte  30.05.2015  06:00

Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Repassem en vídeo les protestes històriques més sonades contra el símbol espanyol i el rei, del 1925 fins avui

Vilaweb
La final de la Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao d'avui al Camp Nou anirà precedida per una sonora xiulada a l'himne espanyol i el rei. Així ho indiquen aquests últims anys, en què han proliferat les escridassades contra aquests dos símbols espanyols. Ja va passar en la mateixa competició i els mateixos protagonistes a Mestalla (València) el 2009 i al Vicente Calderón (Madrid) el 2012. Però, de xiulades a l'himne, n'hi ha hagut moltes més, des del 1925 fins ara.
La clausura del camp de les Corts
El juny del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, el camp del FC Barcelona de les Corts fou clausurat. El motiu: la xiulada a la 'Marxa reial', l'himne espanyol, en un partit amistós del Barça i el Júpiter com a campions de primera i segona, respectivament, i en homenatge a l'Orfeó Català.

Abans de començar el partit una banda de música de la marina anglesa va interpretar l'himne i una bona part dels dotze mil espectadors que hi havia a les graderies hi va respondre amb una xiulada monumental. Tot seguit la banda va interpretar l'himne britànic, 'God save the King', que tothom va aplaudir calorosament.
L'incident va indignar tant les autoritats, que el governador miltar a Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va ordenar de clausurar l'estadi del Barça durant sis mesos (finalment, en van ser tres). També es va imposar una multa a l'equip i no tan sols es va destituir el fundador del Barça, Joan Gamper, de la presidència del club, sinó que se'l va expulsar a Suïssa.

Un quart de segle de xiulades contra Juan Carlos
Aquell va ser el precedent més antic; entre els més recents, cal destacar la xiulada de l'any 1989, quan Juan Carlos I fou xiulat en la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc:

Vint anys més tard, l'any 2009, justament en la final de Copa entre el Barça i l'Athletic a Mestalla, hi va haver la gran xiulada a l'himne espanyol i al rei:

I un any més tard, el 2010, els afeccionats blau-grana van dedicar una gran escridassada al rei i a l'himne espanyol durant la final de la Copa de bàsquet, disputada pel Barça i el Madrid a Bilbao:

En la final de la mateixa competició del 2013, disputada entre el Barça i el València, l'escridassada es va reproduir a Vitòria:

No va ésser l'única d'aquell any: n'hi va haver una altra poc després en la inauguració del Mundial de Natació, a Barcelona.
L'última gran xiulada contra l'himne i Juan Carlos es va produir l'any passat, en la final de la Copa de futbol entre el Barça i el Madrid a Mestalla:

Informació relacionada:
Amenaça de sancions si hi ha xiulada a l'himne espanyol a la final de copa
Vols xiular l'himne espanyol com si fossis a la final de la Copa?
POTS VEURE ELS VIDEOS DE XIULADES EN AQUEST MATEIX BLOC

Xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa a Mestalla

Gigantesca silbatina al Rey Juan Carlos en el Buesa Arena

Xiulada als reis i a l'himne d'espanya a la final de la copa de basket d...

Xiulada himne espanyol

xiulada al rei Estadi Olímpic de Montjuic

Tancament xiulada himne espanyol Les Corts

divendres, 29 de maig del 2015

Que a tots ens valgui la pena viure, per Sor María Lucía Caram

OPINIÒ
Religió, política i pobresa
{Lucía} {Caram}
Monja dominica.

Que a tots ens valgui la pena viure

Hi ha qui intenta descacreditar-me perquè m'he tornat molt incòmoda per a interessos foscos

EL PERIODICO
Dijous, 28 de maig del 2015 - 20.16 h
Diu el llibre dels fets dels apòstols que un dia l'apòstol Pere i Joan entraven al temple. Allà a la porta hi havia un home invàlid de naixement demanant almoina. Ells s'hi van acostar i li van dir: “No tinc ni or ni plata, però en nom de Jesús, et dic, aixeca't i camina”.
Que aquest testimoni del Nou Testament valgui per poder, amb les aigües una mica més serenes, dir en veu alta, com ha impactat en la meva vida i en el meu cor l'enrenou mediàtic, que lluny de la meva intenció i de la meva actuació real, ha sigut el pebre o la distracció d'una setmana electoral, en què mai em vaig proposar ni ser protagonista ni impulsar candidatures, i en què hi va haver, com ha passat sovint aquests últims temps, alguna mà negra obstinada a desacreditar-me perquè reconec que m'he tornat molt incòmoda per a interessos foscos i egoistes dels que pretenen perpetuar-se en el poder utilitzant la mentida i la difamació.
Des de fa uns quants anys la meva vida està al servei dels més empobrits i humiliats, i per ells puc dir que ho he entregat tot. No tinc vida pròpia, i a temps i a deshora, per activa i per passiva, busco aliances, complicitats, ajudes, per poder pal·liar tant dolor. Les hores dels meus dies es multipliquen i ja no puc robar més hores a les meves nits i al descans, amb l'únic objectiu de despertar consciències i buscar ajudes en tots aquells que em vulguin escoltar i que vulguin apostar per un nou model de societat en què de veritat ens diguem i siguem germans.
Em sap greu la fam de la gent, em fereix que siguin desnonats, m'humilia la pobresa infantil, em rebel·len les injustícies. Cada dia, juntament amb moltes persones, ens dediquem a acollir i a acompanyar aquells que ja no compten, i la impotència en més d'una ocasió em fa posar en peu de lluita, perquè entenc que ja no poden més i sento que jo tampoc puc amb tant dolor i amb tanta injustícia que seria perfectament evitable.
Ja ho he donat tot, no hi tinc res a perdre i per això parlo, denuncio, em queixo i parlo amb tots. Sé que estem condemnats a entendre'ns i només desitjo que esclati la pau, una pau que només serà possible si la construïm des d'un cor reconciliat, sense odis ni rancors.

Contra la pobresa i l'exclusió

En aquests anys són moltes les persones, les empreses, els amics, els ciutadans que m'han ajudat a crear oportunitats i a eixugar no poques llàgrimes. Crec que un altre món és possible. No sempre és fàcil i a vegades m'ho posen molt difícil. També he conegut la traïció, la manipulació, l'odi i el ressentiment, a les files de l'Església i a les del Govern; a les dels ultres que es resisteixen al canvi i en aquells que ni viuen ni deixen viure. Però no vull jutjar ni condemnar a ningú. Ho he dit i ho repeteixo: la meva única lluita és contra la pobresa i l'exclusió social, i ni em mataran l'esperança, ni permetré que em robin la decisió de ser feliç i de treballar perquè tots ho siguin.
No penso dedicar-me a la militància en cap partit polític, i si faig opcions a favor dels drets humans, en defensa de la dignitat de tots, i a això se'n diu “fer política”, que ningú es pensi que perdré la meva llibertat afiliant-me o hipotecant-me amb cap color en particular. A Jesús se'l van carregar perquè el seu missatge incomodava el poder polític i religiós, i tots dos es van confabular per acabar amb la seva vida. La meva força és la de l'Evangeli, que és a més la meva norma de vida i l'imperatiu moral, que juntament amb tantes vides maltractades em mouen a actuar, més enllà de l'“establert” per normes canòniques i moguda exclusivament pel meu afany de treballar pel nou ordre volgut per Jesús de Natzaret.
La malícia d'alguns i la manipulació d'altres m'han presentat enmig d'una situació eclesial personal, barrejada en un joc polític, en què mai vaig voler entrar, pretenent identificar la meva actuació i opció amb la de la germana Teresa Forcades, amb qui m'uneix l'afecte fratern i el respecte mutu, que els mitjans no podran ni destruir ni posar en qüestió. Forcades legítimament ha optat, des de l'Evangeli, per una militància política determinada i és respectable. Però no és aquest el meu camí ni la meva opció. Penso seguir sent monja, vivint en comunitat i treballant pel Regne volgut per Jesús. No deixaré que interessos aliens ens enfrontin, perquè no hi ha cap motiu per a això: és més el que ens uneix que el que ens pot fer legítimament dissentir. I això, no deixa de ser una riquesa en aquesta societat plural en que presumim de llibertat i de respecte a la diversitat.

Abraçades i sumes

La meva relació amb el president de la Generalitat, Artur Mas, és d'amistat personal, i més enllà de compartir o discrepar d'algunes les polítiques o mesures del seu Govern, puc dir que és una persona honesta, que ningú ha pogut demostrar que sigui "un corrupte", tot al contrari, i que és una persona a qui l'anima una vocació de servei a la ciutadania i al país. Puc dir el mateix de Xavier Trias. A més, no amago la meva amistat amb polítics de diversos colors a qui m'uneix l'amistat, el desig de construir i la recerca del bé comú. Dic això perquè cadascú ha de ser responsable dels seus propis actes, i perquè no és just que s'assenyali una persona per la corrupció, mal exemple o escàndol d'algú del seu mateix partit, de qui ja es van desmarcar facilitant que la justícia faci la seva feina. Per tant, no m'avergonyeixo de fer una abraçada a una persona de bé, amb qui també estic buscant complicitat per aconseguir un pacte per la causa que anima la meva vida i que no em canso de repetir: és l'eliminació de la pobresa i l'exclusió social.
Voldria sumar. Tots ens necessitem. Hem de treballar perquè al nostre país i al món a tots els valgui la pena viure. Rebutgem d'una vegada per sempre l'odi, el ressentiment i tot allò que ens distreu de l'únic necessari: que tots visquin amb dignitat i que hi hagi oportunitat per a tots.
Jo, com Pere i Joan, els apòstols, no tinc ni or ni plata, i demano a tots que s'hi sumin i que en nom del Déu de la vida o de la vida dels homes, cadascú doni el millor de si perquè la humanitat s'aixequi i pugui, com aquell invàlid de naixement, començar a caminar.
Sor María Lucía Caram
Monja dominica
Convent de Santa Clara
Manresa

Dotze entitats demanen xiular l'himne i el rei espanyol

29/05/2015
Final de Copa

Dotze entitats demanen xiular l'himne i el rei espanyol

Felip de Borbó
Felip de Borbó, a la final del 2012

Un manifest demana superar el "complexe d'esclau" i "no deixar passar cap oportunitat per manifestar la nostra voluntat de llibertat nacional"

Q. Sallés
El Singular
Entitats com Catalunya Acció, Sobirania i Progrés, CADCI, Plataforma pel Dret a Decidir, International Comission of European Citizens, Fundació President Macià, Ara o Mai!, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya,  Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular “El Sotrac” i Units per Declarar la Independència de Catalunya són les entitats que han signat el "Manifest per la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felipe de Borbón" durant la final de Copa de demà dissabte entre el F.C. Barcelona i l'Athletic de Bilbao.

El comunicat demana superar el "complexe d'esclau"  i demana "no deixar passar cap oportunitat per manifestar la nostra voluntat de llibertat nacional" com és aquesta final. Un partit que consideren una "ocasió immillorable per manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne d’Espanya per esdevenir únicament ciutadans d’una Catalunya independent". Per això demanen xiular a l'himne i al rei espanyol.

Així mateix, el document retreu els que demanen no xiular per respecte. "Demanar respecte per a qui et tracta com un drap brut només pot explicar-se des d’un profund complex d’esclau", sentencia. "Estem convençuts que la immensa majoria dels independentistes tenen més dignitat i coratge que tot això. Perquè entenen que la primera condició per guanyar-se la llibertat és estar disposat a encarar-se amb qui te la nega", conclou el text.

TV3 i Catalunya Ràdio ofereixen fer informatius al País Valencià mentre no reobri Canal 9

Espai català de comunicació

TV3 i Catalunya Ràdio ofereixen fer informatius al País Valencià mentre no reobri Canal 9

Ho ha anunciat aquest divendres al Parlament el president de la Corporació, Brauli Duart


El nou escenari polític fa pensar que la reciprocitat entre els tres principals territoris de parla catalana serà una realitat propera. Mentrestant, la Corporació ha volgut fer un pas endavant: ofereix al País Valencià elaborar uns informatius a TV3 i Catalunya Ràdio "específics i desconnectats" que poden posar-se en marxa de manera immediata, si la Generalitat valenciana ho demana. Així ho ha avançat Brauli Duart, president de la Corporació, en la sessió de control parlamentari d'aquest divendres.
"Si la Generalitat valenciana ens fa la petició, podem donar-hi resposta automàtica", ha explicat Duart. "Així reforçarem la llengua i la cultura comuna i compartida. A més, podríem millorar la nostra capacitat comercial amb més espectadors i oients. Així podríem recuperar una TV3 i una Catalunya Ràdio que, als anys 80 i fins l'any 2011, i gràcies a les aportacions de milers de valencians, van permetre comprar un repetidor des del qual emetre el senyal de la televisió d'aquest país al país germà". El directiu ha recordat que actualment ja hi ha acords amb Andorra, Aragó i les Illes Balears.

El batlle de Dublín diu que Catalunya mereix la independència

Divendres  29.05.2015  08:18
Autor/s: ACN

El batlle de Dublín diu que Catalunya mereix la independència

'Entenem els catalans, perquè sabem què és que et tractin com a ciutadans de segona', diu Christy Burke

VilawebEl batlle de Dublín, Christy Burke, diu que Catalunya 'es mereix la independència'. 'Entenem absolutament la posició, la visió i els sentiments del poble català, perquè sabem què vol dir que es tractin com a ciutadans de segona', explica en una entrevista a l'ACN. Burke ha donat suport a les eleccions plebiscitàries del 27-S després de reunir-se amb una delegació del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que ha homenatjat els líders històrics irlandesos Charles Stewart Parnell i James Connolly. 'Les urnes són meravelloses, ofereixen molta informació i no tinc cap dubte que els catalans les faran servir i que la democràcia prevaldrà', pronostica. I ofereix 'l'ajut d'Irlanda'.
'No tinc cap dubte que el vostre dia també arribarà, no en tinc cap dubte', diu, confiat, el batlle de la capital irlandesa. 'Espero que el vostre país pugui tirar endavant com ho va fer Irlanda', que va fer servir precisament el recurs d'unes plebiscitàries, en les eleccions britàniques del 1918, com a via de secessió, recorda Burke. 'Estic convençut que Irlanda podrà ajudar els vostres líders a fer possible un país adequat, decent i independent, a través de l'autodeterminació', assegura. 'Teniu contactes i accés a grans negociadors d'Irlanda per impulsar el procés d'independència.' 'L'experiència' de "amics" que en saben, com el Sinn Féin o Gerry Adams pot ser molt valuosa per a Catalunya', ha insistit. Burke va pertànyer al Sinn Féin fins el 2009, però des de llavors és independent.

Burke també compara Catalunya amb Escòcia: 'Els van menystenir durant anys, però quan va esdevenir una qüestió política d'alta volada i quan els escocesos van exigir el seu dret de fer un referèndum d'independència el van aconseguir.' I afegeix: 'Els ulls i les orelles d'Europa estaven atentes, mirant com es feia.' Per això, demana a Mariano Rajoy que faci com el primer ministre britànic, David Cameron, i accepti un referèndum. 'Espero que el president i el govern espanyol l'autoritzin, que permetin el vostre dret bàsic a la llibertat i l'autodeterminació, a governar els vostres ciutadans perquè tinguin veu, el dret de viure de la seva manera, el dret d'educació, d'un habitatge adequat i el dret d'independència, que són valors actuals', ha reclamat.

Acompanyat del sindicat UGT, el Diplocat és a Dublín per a homenatjar Parnell i Connolly, amb ofrenes als seus monuments. 'La societat irlandesa entén perfectament les eleccions plebiscitàries del 27-S, perquè també va transformar unes eleccions normals i corrents, les generals del Regne Unit del 1918, en un referèndum "de facto" sobre la independència', diu el secretari general del Diplocat, Albert Royo. 'Els republicans van guanyar de manera molt clara i els nous diputats no van prendre possessió dels seus escons a Westminster sinó que van decidir de crear el parlament de la república independent d'Irlanda', recorda. Burke ha ofert una recepció a la delegació catalana a l'Ajuntament de Dublín en què han participat representants polítics, diplomàtics i del món associatiu irlandès.

Informació relacionada:
Dublín dedica una olivera de tres-cents anys a Barcelona per a commemorar el setge (11-11-2013)

Els independentistes d'ICV preparen un cop d'efecte el mes vinent

Divendres  29.05.2015  06:00
Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Els independentistes d'ICV preparen un cop d'efecte el mes vinent

S'aplegaran en una associació per a fer pressió dins el partit i a fora

Vilaweb Un grup d'independentistes d'ICV, d'EUiA i de sobiranistes vinculats a sindicats com UGT i CCOO s'organitzaran en una associació que es presentarà a mitjan mes de juny, amb l'objectiu de fer pressió perquè l'esquerra nacional sigui representada el 27-S amb una opció independentista. I això requeriria que ICV s'acabés adherint al full de ruta o que sorgís una candidatura que aplegués els sobiranistes que el 24-M no van votar CiU, ERC ni la CUP. N'hem parlat amb un dels impulsors de l'associació, Antoni Morral, ex-batlle de Cerdanyola de Vallès per ICV.
—Els resultats del 24-M, com afecten el procés d'independència?
—Els resultats posen de manifest que som en un moment de canvis de fons. Vivim un moment de transició política important i, globalment, penso que els resultats són positius. El sobiranisme s'ha expressat d'una manera important: la suma dels partits que tenen clara la qüestió de la llibertat nacional han tingut molt bons resultats a Catalunya. Hi ha nous interlocutors al país i això refresca la política.

—Dins l'independentisme hi ha gent nerviosa per la victòria d'Ada Colau a Barcelona.
—S'encenen llums d'alerta. Aquestes eleccions ens indiquen també que cal combatre de manera seriosa l'ambigüitat política respecte del procés cap a la constitució de la república catalana.

—Ada Colau representa l'ambigüitat amb el procés?
—Ada Colau s'ha manifestat clarament, i el 9-N va votar 'sí-sí'. Per tant, dins dels espais de l'esquerra nacional que ha guanyat a Barcelona hi ha gent sobiranista i favorable a la constitució de la república catalana i de la independència, i hi ha gent que encara beu de tesis més federalistes. I nosaltres creiem que en el moment que som convé començar a fer pedagogia i proposar arguments polítics perquè hi hagi més claredat en aquesta qüestió.

—Quan parleu de 'nosaltres' a qui us referiu?
—Jo parlo com a militant d'ICV. Però som un col·lectiu de persones independentistes i que creiem que les eleccions del 27-S han de ser en clau plebiscitària i que ha de ser el començament del procés cap a la república catalana; que hem de passar de la declaració de sobirania del 23 de gener del 2013 a l'exercici d'aquesta sobirania per a construir el nostre futur i posar les bases del nostre propi estat. I parlo com a persona d'ICV que pensa això, i que per tant viu molt de prop les tesis de l'ambigüitat.

—De l'ambigüitat de la direcció d'ICV?
—Sí. I en aquests moments hi ha tota una gent d'Iniciativa i d'EUiA i gent que ja és fora, ex-militants, gent compromesa amb sindicats de classe, d'UGT i de CCOO, que pensem que ara Catalunya té una oportunitat històrica d'exercir el dret d'autodeterminació i de caminar cap a la constitució d'un nou estat. I ens volem organitzar en una associació. No en un partit polític, que ja n'hi ha molts. Perquè ens sembla que la nostra veu ha de ser present en el procés. Podem ser molt útils.

—Com?
—Si mires els resultats del 9-N, de 2,3 milions de participants el sí-sí va tenir 1,8 milions de vots. Si sumem els vots de les eleccions municipals de diumenge per part de CiU, ERC i la CUP hi ha 1,4 milions de vots. Per tant, hi ha quatre-cents mil vots d'un espai que nosaltres pensem que és de l'esquerra que no és pròpiament dita independentista. I aquest espai ha de ser present en aquest procés. A més, hi ha els dos-cents mil vots del sí-no del 9-N que són de ciutadans del país que van fer un vot de rebel·lia desafiant l'estat i el Tribunal Constitucional però que cal treballar perquè s'acabin sumant al sí-sí. Nosaltres coneixem molt bé aquesta gent, perquè són companys de militància en molts espais socials i polítics. Volem fer una tasca pedagògica d'arguments polítics en tot aquest espai.

—Us constituireu en associació, però marxareu d'ICV?
—Això ho deixem a l'elecció de cadascú. Jo penso que podem ser útils encara treballant dins el partit, defensant aquestes tesis.

—Aquest és el vostre cas.
—Sí. Però hi ha gent que ja ha marxat del partit tot i que té relacions i influència i que estan disposats a sumar per posar-se en aquest espai sociològic i sumar-lo al procés.

—D'aquests que se n'han anat, el més conegut és en Raül Romeva. Ell formarà part d'aquesta associació?
—Hi estem en contacte. Som amics i companys, però la pregunta serà millor que la respongui ell mateix.

—Sereu una associació, però amb la idea d'esdevenir partit més endavant?
—D'entrada no hi ha la intenció de constituir-nos en partit.

—Al PSC hi havia hagut algun moviment discrepant semblant que ha acabat desembocant en la formació d'un partit, com Moviment d'Esquerres.
—Hem de veure com es configuren les estratègies electorals amb vista al 27-S i quines candidatures hi ha. Alguns de nosaltres ens podem trobar per primera vegada a la història que per ser útils al país hàgim de votar una formació política que no és la nostra.

—Com veuríeu una Catalunya en Comú que hi afegís la CUP, com demanava Teresa Forcades?
—No ho sé. Si aquesta fórmula proposés clarament que el 27-S ha de ser per exercir la sobirania i que hi hagi el compromís de començar el procés de constitució de la república catalana, per què no? Però tinc dubtes que això acabés essent així. I per això ens constituïm en associació, per pressionar sectors socials, perquè aquestes eleccions s'assemblin al màxim a unes eleccions plebiscitàries.

—En què voleu que es concreti aquesta pressió? Com s'hauria de traduir?
—Hi ha d'haver claredat amb la qüestió nacional, no únicament en la social. La ruptura nacional vindrà de les esquerres o no vindrà, i aquí és on hi ha la necessitat d'aquest espai de trobada de relació entre sectors socials de l'esquerra que no tenen clara la qüestió nacional. Hi ha un espai molt clar a treballar. Si aquesta hipotètica candidatura no proposés amb claredat això tindríem un problema. Què faríem? Ja en parlaríem. Però hauríem de cercar unes altres maneres de sumar perquè el 27-S hi hagi una majoria clara per a començar un procés constituent d'un nou estat.

—Però sembla que ICV ha trobat la fórmula de l'èxit aliant-se amb Podem, amb experiències com Barcelona en Comú. Quina esperança teniu que la direcció faci un canvi de posició cap a l'independentisme si ha trobat aquest encaix quan fa un temps semblava descol·locada en el debat nacional?
—No és fàcil. Per això fem aquest pas, per a forçar internament tant com puguem. A la convenció nacional érem un 30% de gent que defensava de començar l'exercici de la sobirania per a la república catalana. Déu n'hi do, un 30%. Però estem convençuts que l'electorat d'ICV supera aquest 30% de carrer. Aquí hi ha un espai a rescatar i a sumar al procés.

—Si es fes una consulta a tota la militància sobre quina posició voldria que tingués ICV sobre la independència, què penseu que sortiria?
—Si hi hagués una consulta ara sobre si estem disposats a exercir amb el nostre vot la sobirania per iniciar un procés constituent cap a la independència hi hauria un percentatge que superaria el 30% de la convenció, i de molt.

—Teniu un punt de contacte amb Moviment d'Esquerres?
—Sí, perquè hi ha gent que s'ha trobat amb la mateixa situació que nosaltres. Hem compartit també molta trajectòria política, amb gent amb qui hem treballat des de la transició, als ajuntaments, als moviments sindicals, hem creat espais de participació democràtica als nostres municipis. I bevem d'una cultura de l'esquerra nacional.

—Ells van acabar convergint amb ERC. Us pot passar igual a vosaltres?
—Pot passar. Entraria dins les hipòtesis possibles. Amb ERC, o amb la CUP… Pot passar. Però ens sembla que abans que passi hi ha una feina a fer. I això intentarem.

—Sereu una associació. I no una escissió?
—No. Bé, si no és que amb aquesta decisió ens expulsen.

—N'heu parlat amb la direcció, d'aquesta iniciativa?
—No. Però sé que els ha arribat. En tenen coneixement, però no hi ha hagut cap contacte formal.

—Quanta gent sou?
—Som un grup promotor de tres... Treballem en un manifest amb les propostes per a fer una aportació singular al full de ruta. En farem la presentació a mitjan mes de juny. I volem fer una crida a la gent d'aquests espais per a obrir el debat en taules unitàries, als sindicats, a moviments veïnals… Volem desemmascarar l'ambigüitat. El discurs de radicalitat de Podem pot ser un foc d'encenalls, i un risc. La revolta realment efectiva és la revolta nacional, que obligarà els espanyols a reformar el seu estat i a nosaltres a fer camí en un estat nou, que ha de ser una tasca il·lusionadora.

—I què pot passar aquests quatre mesos vinents?
—Ja ho veurem. Anirem prenent posició en cada moment. Si a les eleccions del 27-S se'ns fa difícil de votar les nostres formacions, perquè continuen situats en l'ambigüitat, haurem de prendre una decisió, que per a mi serà dolorosa, perquè en sóc fundador. Batallaré fins al final perquè això no passi. Jo m'hauré mantingut coherent i fidel fins al final.

dijous, 28 de maig del 2015

Catalunya és diferent per a Podem: Iglesias no descarta presentar-se el 27-S amb una altra marca

Catalunya és diferent per a Podem: Iglesias no descarta presentar-se el 27-S amb una altra marca

El líder del partit creu que cal potenciar un "espai de confluència en un sistema polític tan complex i ple de matisos com el català"


Catalunya és diferent per a Podem. Si fins ara s'havien negat en rodó a crear espais de confluència per presentar-se a les autonòmiques sota unes sigles que no fossin les seves, ara el secretari general del partit, Pablo Iglesias, no descarta que a Catalunya es treballi per presentar-se el 27-S sota unes altres sigles. En la primera roda de premsa d'Iglesias des del 24-M, el líder del partit ha subscrit les paraules de la la secretària general de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, i ha considerat que cal potenciar un "espai de confluència en un ecosistema polític català molt complex i ple de matisos com el català".
Preguntat si veuria bé que aquest espai sumessin forces clarament independentistes, ha dit que el "canvi polític estarà en la defensa dels drets socials", i qui aposti en aquest camí, té lloc en aquest procés de confluència. De totes maneres, Iglesias ha decidit delegar tot el pes d'aquesta decisió a Ubasart, amb la consigna que "Podem ha de tenir un paper protagonista".
El discurs d'Iglesias ha estat bastant ambigu en aquest aspecte, intentant tirar pilotes fora per no haver de mullar-se. Els resultats d'Ada Colau a Barcelona i de Manuela Carmena a Madrid han posat de manifest que les apostes municipalistes de confluència treuen més vots que no pas Podem, amb les seves sigles, a les comunitats autònomes. Podem s'anota aquest punt i també obre la porta a un procés de confluència més ampli de cares a les generals, tot i que, de moment, sense renunciar a les seves sigles. "Entenc que el paper de Podem a nivell estatal i a nivell català serà un paper protagonista -ha puntualitzat-. De la manera que es concreti dependrà de la direcció política de cada lloc".
Contingut relacionat

Les negociacions per l'alcaldia de Barcelona en directe-Colau: "Trias dóna per fet que seré alcaldessa"

I ARA LA COLAU...???

LA RESSACA DEL 24-M

Les negociacions per l'alcaldia de Barcelona en directe-Colau: "Trias dóna per fet que seré alcaldessa"

 La guanyadora de BC i l'alcalde en funcions es reuneixen durant una hora

 Ada Colau i Xavier Trias es reuneixen avui després que el candidat de CiU no hagi descartat seguir com a alcalde

Xavier Trias i Ada Colau, durant la reunió que han mantingut aquest dijous a l'ajuntament.
RICARD CUGAT
Xavier Trias i Ada Colau, durant la reunió que han mantingut aquest dijous a l'ajuntament.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 28 de maig del 2015 - 13.40 h
13.30 La reunió entre Trias i Colau s'ha prolongat més d'una hora. La guanyadora de les eleccions ha afirmat al sortir que Trias (CiU) no li ha plantejat que ell pot repetir en el càrrec, sinó al contrari: "Ha donat per fet que seré alcaldessa". Ho ha explicat als mitjans després d'una trobada "cordial" i després que Trias no descartés al matí formar una majoria alternativa a BComú en el pròxim consistori. Pel que fa a aquest plantejament inicial de Trias, ha dit: "M'ha explicat que la iniciativa no ha sigut d'ell", sinó del PP i de sectors econòmics, i Colau ha reiterat que l'alcalde entén que BComú ha guanyat les eleccions i que serà capaç de formar govern.

13.05 El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Alberto Fernández, ha defensat un pacte que impedeixi ser alcaldessa a la candidata més votada, Ada Colau (BComú), però sense grups independentistes. En declaracions mentre Trias i Colau s'han reunit, ha recordat que ell ja havia proposat crear una alternativa a Colau abans que ho plantegés Trias, i ha reiterat que hi ha majories possibles, encara que no travessarà cap 'línia vermella': "Barcelona no pot ser la capital antisistema, però tampoc la de l'independentisme".
12.40. El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, ha rebutjat aquest dijous un pacte que impedeixi ser alcaldessa a la candidata més votada, Ada Colau (BComú): "No hi ha majoria raonable que sumi per tombar qui ha guanyat". "En primera instància, la persona que ha guanyat les eleccions és a qui correspon formar govern", ha afegit. En declaracions als periodistes mentre Trias i Colau estan reunits, Bosch ha dit que no és de sentit comú "un pacte a la contra per tombar qui ha guanyat i fer-ho gràcies al vot del PP".
11.50. La guanyadora de les eleccions al capdavant de Barcelona en Comú, Ada Colau, i l'alcalde el funcions, Xavier Trias, ja estan reunits a l'Ajuntament de Barcelona. Fins ara tots dos han mantingut diverses converses telefòniques des de diumenge passat i els seus equips ja han comneçat a treballar en el traspàs de poders, però encara no s'havien trobat. En les últimes hores la polèmica entre els dos dirigents ha augmentat.
11.00. Arran de la possibilitat d'un pacte, el coordinador nacional d'Iniciativa, Joan Herrera, ha dit que Trias tenia 'la legitimitat de fer pactes de govern, sempre. Però sembla antinatural sumar el PP amb ERC '. Herrera ha fet aquestes declaracions a 'El món a RAC1'. I ha afegit: "La política pot fer companys de llit exòtics, i crec que no es produirà. Potser li han dit que ho faci i ell obeeix".
09.30. El dirigent socialista Àngel Ros, que repetirà com a alcalde de Lleida, ha entrat en la polèmica i ha afirmat que veu "coherent" que el PSC doni suport a Ada Colau a Barcelona.
09.00. Les paraules de Trias contrasten amb el que va afirmar el 22 de maig, dos dies abans de les eleccions municipals. Llavors va assegurar: "És evident que la llista més votada és la que ha de governar".
08.30. Xavier Trias ha destapat la caixa dels trons a l'afirmar, en una entrevista a 'Els matins de TV-3', que és "improbable, però no impossible, que segueixi com a alcalde de Barcelona". El candidat de CiU, la segona força més votada el 24-M darrere de Barcelona en Comú --10 escons davant els 11 d'Ada Colau--, ha afirmat que hi ha "gent" que li demana que segueixi i ha obert la porta a un pacte amb el PSC i ERC per seguir governant la ciutat de Barcelona.
Ada Colau, la candidata de Barcelona en Comú, la força més votada en les eleccions municipals del 24-M a Barcelona, i el fins ara alcalde, Xavier Trias, es reuneixen aquest dijous a l'ajuntament per abordar el traspàs en l'alcaldia de la ciutat. Una reunió que s'aventura tensa, després que ahir a la nit Colau denunciés maniobres per evitar que sigui alcaldessa i, aquest matí, Trias no descartés seguir com a alcalde i obrís la porta a pactes amb el PSC i ERC. Aquí seguirem al minut les reaccions a aquest polèmica, la reunió entre Colau i Trias i tot el procés de negociació dels pactes per constituir el nou consistori.


1/2 - Des d'@ERCbcn no farem un pacte contra natura amb el PP per tombar la guanyadora de les eleccions municipals a Barcelona

El remodelat Mercat del Ninot, en ple funcionament

Fàtima Taleb, primera regidora musulmana a Badalona: "Sumaré en gestió de la diversitat i resolució de conflictes"

Regidor de Guanyem Badalona en Comú

Fàtima Taleb, primera regidora musulmana a Badalona: "Sumaré en gestió de la diversitat i resolució de conflictes"

Taleb acusa Garcia Albiol de mentir sobre la comunitat

La regidora musulmana de Guanyem Badalona en Comú, Fàtima Taleb.
ACN / JORDI PUJOLAR
La regidora musulmana de Guanyem Badalona en Comú, Fàtima Taleb.
EL PERIODICO
ACN / Badalona
Dijous, 28 de maig del 2015 - 10.14 h
Fàtima Taleb va arribar a Badalona quan tenia 22 anys, acabada de llicenciar en Lletres Modernes al Marroc. Es va instal·lar al barri de la Pau i, des d'allà, es va implicar en projectes socials i de voluntariat ajudant els seus conciutadans a fer tràmits amb l'Administració i fent d'intèrpret àrab.
Ha treballat a la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Barcelona fent mediació comunitària i intercultural, sempre del costat de col·lectius vulnerables. A Badalona també va coordinar el projecte Construïm Barri per afavorir la convivència en la multiculturalitat al seu propi barri.
Assegura que mai va pensar a fer política, fins que arriba a una de les assemblees ciutadanes de Guanyem Badalona. "Vaig anar a queixar-me perquè l'ajuntament no va permetre una festa benèfica de dones musulmanes i pel tancament d'una associació musulmana a la Salut”, explica. "És mentida que no es persegueixi la gent per raó d'origen o religió", afegeix.
Taleb retreu a l'alcalde sortint de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que hagi "eliminat els projectes d'acollida a la gent que acaba d'arribar i d'inclusió social que ajudaven a la convivència".
La futura regidora també lamenta que Albiol "considera estrangers els nostres fills que ja han nascut aquí" i reclama que es puguin recuperar projectes com els grups de diàleg interreligiós.
Segons Taleb, el col·lectiu musulmà de Badalona se sent exclòs pel seu ajuntament i reclama que es pugui acabar amb els estereotips des de l'Administració pública.
"El concepte del gihadisme també està extret de context", explica. "Gihad és l'esforç que fa cada persona en el seu dia a dia per construir, mentre que matar és incompatible amb l'islam", aclareix.
La futura regidora de Guanyem Badalona atribueix la captació de joves per part de cèdules terroristes a la "ignorància" i rebutja la idea que Catalunya sigui un punt especialment atractiu per captar joves. "Aquest és un fenomen mundial que no és exclusiu de Catalunya", insisteix Taleb.
Més notícies de Badalona en l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Sor Lucía Caram carrega contra Duran

QUINA RAÒ QUE TE...!!!

28/05/2015

Sor Lucía Caram carrega contra Duran

La monja dominica convida el líder d'Unió a retirar-se "perquè hi hagi unió i democràcia real"

Nerea Rodríguez
El Singular
La monja dominica Sor Lucía Caram ha carregat avui contra el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. Ho ha fet després que Duran hagi acusat el sector independentista del seu partit de “poc lleial”. En una piulada al seu Twitter, Caram ha afirmat: “Hi ha alguns que ‘Duran’ massa als càrrecs i és bo saber retirar-se a tempsperquè hi hagi unió i democràcia real”.

Hay algunos que "Duran" demasiado en los cargos y es bueno saber retirarse a tiempo para que haya unión y democracia real

Jaume Asens: 'Si el 27-S surt independència, obeirem aquesta decisió'

Dijous  28.05.2015  08:46

Jaume Asens: 'Si el 27-S surt independència, obeirem aquesta decisió'

'No serem un obstacle en el procés sobiranista', diu el regidor electe de Barcelona en Comú

VilawebEl portaveu de Barcelona en Comú i regidor electe a l'ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha dit avui que el nou govern municipal no serà cap obstacle en el procés sobiranista. Asens, que és un dels membres de la coalició encapçalada per Ada Colau favorables a la independència de Catalunya, ha declarat en una entrevista a Catalunya Ràdio que el que passi el 27-S serà molt important: 'Si el 27-S hi ha un resultat nítidament independentista i hi ha un full de ruta en aquest sentit obeirem aquesta decisió. És important el que passi el 27-S i el full de ruta que es marqui en aquell moment. No serem un obstacle en el procés sobiranista, sobretot si continua essent liderat per la ciutadania i per les entitats sobiranistes.'
Justament el compromís amb la independència de Catalunya era una de les condicions que va posar durant la campanya Alfred Bosch perquè ERC pactés amb Barcelona en Comú per governar a l'ajuntament de Barcelona. 'Tenim recorregut per abordar aquesta qüestió. Sempre hem dit que el dret de decidir és central per nosaltres i pensem que podem arribar a acords en aquest camp. Vam fer una proposta de consulta ciutadana, que podem parlar amb Bosch i també amb l'ANC, amb qui ja hem demanat una reunió', ha dit Asens, per a qui la prioritat és de poder fer un govern de coalició amb PSC, ERC i CUP. Els primers contactes, amb Bosch i Jaume Collboni, han començat aquesta setmana, però no serà fins la setmana vinent que començaran a negociar amb propostes concretes. La CUP ja va dir dimarts que no tenia intenció d'entrar en el govern municipal de Barcelona.
VÍDEO: Què pensa l'ANC sobre Ada Colau i Barcelona en Comú?

Trias obre la possibilitat d'un govern alternatiu a Colau a Barcelona

Dijous  28.05.2015  09:14

Trias obre la possibilitat d'un govern alternatiu a Colau a Barcelona

Si té el suport d'ERC i PSC i el PP el vota en la investidura

Vilaweb'Si ERC i PSC diuen que volen fer govern amb Trias i el PP vota a favor de la investidura, seria una alternativa', ha dit el batlle en funcions de Barcelona, Xavier Trias, en una entrevista a TV3. Ha explicat que el PP li havia fet saber que votaria a favor de la seva investidura com a batlle, i ha dit intentaria presentar una proposta de govern per a ser investit si obtenia el suport d'ERC i del PSC per a tenir 'un govern fort'. Encara n'ha de parlar amb Alfred Bosch i Jaume Collboni i seran ells --que ja han començat contactes amb Colau-- que decidiran.
Trias ha admès que aquesta possibilitat era 'improbable però no impossible' i que dependria de 'l'habilitat' d'Ada Colau a l'hora de travar un pacte per a un govern municipal. 'Tot és possible, però sense perdre el sentit comú', ha dit.
Heus ací l'entrevista a 'Els matins' de TV3:

Herrera: 'Sembla antinatural'

Arran d'aquesta possibilitat de pacte, el coordinador nacional d'Iniciativa, Joan Herrera, ha dit que Trias tenia 'la legitimitat de fer pactes de govern, sempre. Però sembla antinatural sumar PP amb ERC'. Herrera, que ha fet aquestes declaracions al 'El Món a RAC-1', ha afegit: 'Aquest pacte em crea sorpresa i contradicció evident havent escoltat Xavier Trias durant la campanya. La política pot fer companys de llit exòtics i crec que no es produirà. Potser li han dit que ho faci i ell obeeix.'

Podem i l'entrisme: una altra manera de matar per Vicent Partal

OPINIÒ

Vicent Partal

28.05.2015

Podem i l'entrisme: una altra manera de matar

Vilaweb
Algunes de les múltiples branques del trotsquisme han preconitzat durant dècades l'anomenat 'entrisme'. Es tractava que els militants de les organitzacions trotsquistes entrassen en els partits socialdemòcrates o comunistes oficials, amb l'esperança de canviar-los des de dins. Era una manera d'actuar amb lògica: des d'un partit petit es pot fer poca cosa; en canvi, si pots canviar un partit gran l'efecte de la teua estratègia es multiplica exponencialment.

(Per cert, i ho dic únicament a tall d'anècdota: un dels màxims impulsors de l'entrisme —per a ser exactes, d'una variant de l'entrisme— va ser el grec Michalis N. Raptis, conegut amb el pseudònim de Michel Pablo. I per això de vegades l'entrisme s'identifica internacionalment, entre els politòlegs, amb el nom de 'pablisme'. 'Del Pablisme a Pablo' seria, doncs, el títol alternatiu d'aquest editorial.)

Salvada l'anècdota del nom, val a dir que els líders de Podem, i això ja no és tan anecdòtic, tenen l'origen remot en el trotsquisme, car va ser amb l'impuls de gent de la Lliga Comunista Revolucionària que va nàixer l'Espai Alternatiu primer i l'Esquerra Anticapitalista després. I sembla que no l'han oblidat pas, l'entrisme. Al País Valencià ahir va esclatar el debat sobre si Podem voldrà utilitzar Compromís de marca blanca, i al Principat això seria Catalunya en Comú. En l'un cas i en l'altre, Compromís i ICV-EUiA s'arriscarien a perdre el caràcter nacional en canvi d'unir-se a una presumpta, i ben poc explicada, revolució espanyola. Que ja no se sap ni tan sols si és revolucionària.

Desmuntar dues coalicions nacionals per transformar-les en instruments d'un partit espanyol. Vet ací el perill i la maniobra. No sé què en pensaria Michel Pablo, que va defensar amb fermesa processos independentistes, però a l'altre Pablo, l'Iglesias, el faria prou feliç, que entre més objectius en té un de ben fixat —diria que dels més ben fixats, per la manera com parla—: mantenir unida això que encara ara és Espanya.

El franquisme que no marxa

El franquisme que no marxa

/ 27.05.2015 - NUVOL
Lluc Salellas i Vilar acaba de publicar El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar), un assaig que ressegueix els vestigis irreductibles del franquisme que encara tenim enquistats. Al seu estudi Salellas fa aflorar noms i cognoms dels responsables de la dictadura que han mantingut els privilegis amb la democràcia. David Bassa n’ha escrit el pròleg, que reproduïm aquí. 
Franco llegeix La Vanguardia
Franco llegeix La Vanguardia

Ofegats pel franquisme

No en volem ser conscients, però cada dia ens llevem enmig d’una atmosfera franquista. L’esmorzem, la dinem, la sopem, l’escoltem, la veiem, la respirem. Ho fem tant i des de fa tant de temps, que hem deixat de notar-la. Ens hem avesat a l’ofec franquista com qui s’avesa a un mal congènit que, com que saps que mai no marxarà, et suggestiones per no notar-lo. És una reacció instintiva i natural. El problema és que el franquisme no hauria de ser un mal congènit i inevitable. Però l’hem assumit com a tal, l’hem obviat i fins i tot es pot dir que l’hem invisibilitzat. I d’aquí ens vénen tots els problemes polítics.
Quan algú de fora t’interroga pel cas català, pel procés, sempre acabes anant a parar al mur espanyol. I el mur espanyol, l’immobilisme i la sordesa de Castella, es pot explicar de moltes maneres, però totes acaben sortint d’un mateix punt: la no-ruptura amb el franquisme. Quan expliques a un estranger que encara avui hi ha una Fundación Nacional Francisco Franco subvencionada amb diners públics, que encara avui hi ha avingudes, places, estàtues i monuments dedicats al dictador feixista, que encara avui hi ha el Valle de los Caídos, que encara avui hi ha desenes de milers de republicans enterrats a les cunetes, que encara avui no s’ha passat comptes amb l’execució del president Companys, que encara avui els falangistes es poden manifestar lliurement, que encara avui el partit que governa l’Estat es nega a condemnar el franquisme, que encara avui hi ha ministres del règim franquista protegits pel govern de l’Estat, que encara avui hi ha dirigents de les joventuts del Partit Popular que es fan fotos fent la salutació feixista… Quan expliques tot això, l’estranger, amb uns ulls com unes taronges, ho entén tot. Bé, tot no. Entén el mur, l’immobilisme i la sordesa. Però aleshores ve la pregunta, que sempre és la mateixa: «Però com pot ser que es permeti tot això?». El grau d’incomprensió i incredulitat acostuma a aclaparar l’interlocutor, que comença a mirar-te com si fossis un extraterrestre. I si aquest estranger és alemany, la incomprensió és un trasbalsadament tan bèstia que, aleshores sí, has de fer un sobreesforç per intentar explicar com s’ha arribat fins aquí. I això ja no és tan fàcil.
No és gens fàcil perquè no hi ha referents on agafar-se per poder-ho contextualitzar. La supervivència del franquisme ha sigut i és tan profunda, tan estesa, tan transversal, que no es pot fer una explicació ràpida de l’error que ha permès el despropòsit que ens ofega. Els errors han sigut molts i encara són constants. Des del Grup de Periodistes Ramon Barnils sempre que hem vist un error, l’hem denunciat. Així ho vam fer quan va morir Fraga i la gran majoria de mitjans van fugir d’estudi en comptes de dir que havia sigut un feixista de pedra picada. Així ho vam fer quan va morir Juan Antonio Samaranch i la gran majoria de mitjans van tornar a dimitir la seva feina i li van amagar el fosc i tèrbol passat feixista. Així ho vam fer quan el govern espanyol va condecorar Carlos Sentís, un periodista que havia fet d’espia per al règim franquista. I així ho hem fet sempre que la nostra professió ha sigut coaccionada, amenaçada o fins i tot violentada per grups de la ultradreta feixista.
El general Francisco Franco amb el braç alçat
El general Francisco Franco amb el braç alçat
I, encara que malauradament això passi massa sovint, des del Grup Barnils mai no hem volgut ni voldrem acostumar-nos a l’ofec franquista. Ben al contrari, fem mans i mànigues per anar trencant els tabús i els silencis. Però queda molt camí a fer, perquè el franquisme encara ens governa, encara controla bona part dels fils del titellaire. Alguns d’aquests fils s’estan començant a veure amb tota la seva nuesa, però encara hi ha molts fils ocults, fils que belluguen i maneguen des de la més absoluta invisibilitat. I no només això, sinó que ho fan amb l’absolut convenciment que és així com ha de ser, tal com va reconèixer públicament el 1988 l’aleshores president del govern espanyol, Felipe González, quan va afirmar públicament, davant les càmeres, que «l’Estat es defensa des dels parlaments, però també des de les clavegueres». Ras i curt! Podria semblar una obvietat, perquè tots els estats tenen clavegueres, però el problema de l’Estat espanyol és que si a plena llum del dia el franquisme ens ofega, en la foscor del clavegueram el franquisme és granític.
Les proves de la connivència política, judicial, policial i militar amb el feixisme arriben a extrems increïbles com el de l’absolució —l’any passat!— de tots els detinguts en l’anomenada operació Panzer. Eren una vintena de neonazis, a qui s’havia trobat un arsenal, documentació feixista a cabassos i proves per acusar-los de desenes de delictes violents. Però, ai las, la Guàrdia Civil va destruir totes les armes just abans del judici. I ho va fer amb el permís dels tribunals, que a l’hora de jutjar-los van concloure que no hi havia proves. Aquestes són les coses que passen quan un estat decideix no fer net amb el feixisme estructural forjat durant quaranta anys de dictadura. Passen i no hi ha cap dimissió, cap destitució, cap daltabaix. Res. Que entre els detinguts hi hagués dos militars no vol dir res. Que entre els detinguts hi hagués l’assassí confés del maulet Guillem Agulló no vol dir res. Tot s’hi val.
Per això, la pregunta continua sent la mateixa: «Per què?». I aquest és, precisament, l’objectiu d’aquest llibre: respondre la pregunta. Perquè el despropòsit de l’operació Panzer només és una petita fuita de les clavegueres, però com deia el periodista Xavier Vinader, «encara hi ha moltes tapes de les clavegueres de l’Estat espanyol que no s’han destapat». Hi ha tapes pertot arreu. Hi passem per sobre sense fixar-nos-hi, però hi són. Com els fils dels titellaires franquistes, que no es veuen, però es belluguen entre nosaltres emparats per la foscor pactada per les grans famílies del règim, que sempre hi són sense ser-hi: surten a la premsa rosa i econòmica, però no ho fan mai com el que són —franquistes—, sinó com el que volen aparentar ser. Això sempre ha sigut així, fins ara, fins aquest llibre.
Francisco Franco
Francisco Franco
A El franquisme que no marxa, Lluc Salellas posa llum allà on fins ara hi havia hagut foscor. Hi surten els noms i els cognoms dels prohoms i de les grans famílies franquistes que encara maneguen els fils. Molts noms. Moltes xifres, moltes cronologies, molta informació que, tota ben estudiada, analitzada i endreçada, fa un retrat lluminós del perquè hem arribat fins aquí. A partir d’ara, doncs, cada cop que algun estranger ens pregunti «per què?», només caldrà que li fem llegir aquest llibre. Una gran feina periodística de Lluc Salellas, que ha aconseguit obrir moltes tapes i despullar molts fils, fent realitat aquella sentència de Xavier Vinader, que deia que «un bolígraf pot ser tan poderós com una arma». Malauradament, hi ha molts periodistes a qui fa por disparar amb el bolígraf, però Lluc Salellas és dels que no s’arronsen, i aquest cop no només ha disparat sinó que ho ha fet ben carregat de munició.

Subscriu-te a Núvol