dimarts, 31 de desembre del 2013

Miquel Roca i Junyent : "Bon any per a la llibertat, la de tots"

31/12/2013
Dret a decidir

Roca: "Bon any per a la llibertat, la de tots"

L'advocat Miquel Roca i Junyent
L'advocat Miquel Roca i Junyent
L’advocat i exsecretari general de CDC considera que "quan es ne­ga la lli­ber­tat col·lec­ti­va es se­gres­ta la de tohom"
Lluís Goñalons
El Singular Digital
"Bon any per a la lli­ber­tat; la de tots", ha desitjat avui l’advocat i exsecretari general de Convergència Democràtica, Miquel Roca i Junyent. Amb un ull mirant a l'Estat espanyol, Roca espera que aquest 2014 sigui un any per al "res­pec­te ide­o­lò­gic, per al plu­ra­lis­me i la di­ver­si­tat. Un bon any per a la di­fe­rèn­cia ac­cep­ta­da", ha afirmat en un article a 'La Vanguardia'.

"La lli­ber­tat no és par­cel·la­ble; quan es ne­ga la lli­ber­tat col·lec­ti­va es se­gres­ta la de tots i ca­das­cun dels in­di­vi­dus", ha reblat un dels pares i redactors de la Constitució espanyola. Reitera que la llibertat, com a element indissociable, s'ha d'acomplir sempre: "La lli­ber­tat de les ide­es, de l’en­se­nya­ment, la de les do­nes i els po­bles".

Roca apel·la a la "pau", el "pacte", el "diàleg" i la "convivència" com a ei­nes de co­he­sió so­ci­al i po­lí­ti­ca per a aquest nou any. L'advocat valora que aquest 2013 col·lectivament ha es­tat un bon any, però aprofita per sentenciar que "el vi­nent pot ser mi­llor". El tò­pic no res­ta im­por­tàn­cia al desig.

Grossa de Cap d'Any: El 3.473, primer premi, a Lliçà d'Amunt, i el El segon, el 77.879 · El tercer, el 88.297,

Premis Grossa de Cap d'Any: El 3.473, primer premi, a Lliçà d'Amunt

Vilaweb
El segon, el 77.879 · El tercer, el 88.297 · S'han venut 25 milions d'euros en bitllets
La Grossa de Cap d'Any ja ha repartit els premis. El primer premi, amb cent mil euros per bitllet, ha estat per al 3.473, la meitat de les butlletes del qual no s'han venut. La resta, majoritàriament a Lliçà d'Amunt. Els més tres milions d'euros del premi que no es cobraran es destinaran al departament de Benestar Social. El segon premi, amb 32.500 euros per butlleta, ha estat per al 77.879, que s'ha venut majoritàriament a l'Escala i a Tarragona. El tercer premi, amb quinze mil euros de premi pe La Grossa de Cap d'Any ja ha repartit els premis. El primer premi, amb cent mil euros per bitllet, ha estat per al 3.473, la meitat de les butlletes del qual no s'han venut. La resta, majoritàriament a Lliçà d'Amunt. Els més tres milions d'euros del premi que no es cobraran es destinaran al departament de Benestar Social. El segon premi, amb 32.500 euros per butlleta, ha estat per al 77.879, que s'ha venut majoritàriament a l'Escala i a Tarragona. El tercer premi, amb quinze mil euros de premi per
butlleta, ha tocat al 88.297, que s'ha venut majoritàriament Cardona i a Barcelona.

En aquesta primera rifa de la Grossa de Cap d'Any, s'havien posat a la venda bitllets per valor de trenta milions d'euros, en dues tongades. La directora general de Tributs i Jocs, Elsa Artadi, va explicar ahir que la decisió d'ampliar el total de números en venda va ser 'encertada' perquè a principi de novembre ja s'havien acabat els primers 15 milions d'euros.
Guia pel cobrament de premis
Els premis es podran cobrar fins als noranta (90) dies naturals comptant a partir de la data de celebració del sorteig, en aquest cas, fins el 31 de març de 2014.
Els premis fins a 120€ es paguen als punts de venda autoritzats que actualment venen la resta de productes que comercialitza Loteria de Catalunya. En el cas de la Grossa de Cap d'Any, aquests premis són els dels següents imports: 5€, 10€, 15€, 25€ i 50€.
Aquests establiments també poden pagar, opcionalment, els premis fins a 750€, que en el cas de la Grossa de Cap d'Any, són dels següents imports: 150€, 250€ i 500€.
En el cas que el punt de venda autoritzat no hagi optat per l'opció de pagar aquests premis opcionals, caldrà que el mateix establiment emeti el resguard de premi i que juntament amb el bitllet original de la Grossa de Cap d'Any, el guanyador vagi a qualsevol oficina de "La Caixa" Caixabank, Catalunya Caixa o b&ecute; a l'Oficina d'Atenció, Informació i Pagament de Premis (imports: 150€, 250€ i 500€).
Els premis superiors a 750€ i fins a 30.000€ es poden cobrar a qualsevol oficina de "La Caixa" Caixabank, Catalunya Caixa, o bé a l'Oficina d'Atenció, Informació i Pagament de Premis. Els premis de la Grossa de Cap d'Any que comprenen aquesta franja són els següents: 1.500€, 2.500€, 3.250€, 10.000€ i 15.000€.
Els premis a cobrar d'imports superiors a 30.000€ nom&ecute;s es pagaran a l'Oficina d'Atenció, Informació i Pagament de Premis (Via Laietana, 60 08003 Barcelona)
Dels tres sortejos s'obtindran els tres números guanyadors de la primera, segona i tercera categoria de premis, els imports de les quals es poden veure a les taules que trobareu ací.

Millorar l'any que ve

La directora de Tributs i Jocs va dir que al gener i al febrer farien 'autocrítica' per polir detalls que havien sorgit aquest primer any. Va assegurar que treballarien per fer 'més gran' la rifa amb vista a l'any que ve. Per exemple, creu que es poden 'millorar canals de distribució i intentar sortir per internet'.

Per sota dels 2.500 euros, exempt d'imposts

La rifa de la Grossa de Cap d'Any també rebrà els efectes dels canvis tributaris que ha impulsat el ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, per a loteries. Igual com a la rifa de Nadal, els premis inferiors a 2.500 euros restaran exempts d'imposts. Ara bé, Artadi apunta que els catalans tenen opcions de tributar menys perquè l'impost grava sobre cada una de les butlletes, no pas sobre el valor total que obtingui un ciutadà dels premis. Els números de la Grossa valen cinc euros mentre que els dècims de la loteria espanyola en valen vint. Així, obtenir premi a través d'una sola butlleta (10.000 euros de premi, per exemple) o sortir premiat de quatre butlletes iguals (2.500 euros de premi per butlleta) pot alliberar un afortunat de pagar l'impost.

Imatges

dilluns, 30 de desembre del 2013

"Un Estat català seria un bon aliat d'Espanya"

EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA
Mas insta Rajoy i el PSC a superar "recances i temences" amb la consulta -- El president es bolca en el referèndum i relega la crisi en el seu missatge de Cap d'Any
EL DESAFIAMENT SOBIRANISTA

Mas defensa que un Estat català seria un "bon aliat" d'Espanya

El president insta Rajoy i al PSC a superar "recels i temors" amb la consulta

El cap del Govern es bolca en el referèndum i relega la crisi en el seu missatge de Cap d'Any

Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
EL PERIÓDICO / Barcelona
Dilluns, 30 de desembre del 2013 - 21.35 h
Prova que el 2014 serà un any crucial per al seu Govern, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha canviat el pistó dels últims anys en el tradicional missatge de Cap d' Any i, aquest dilluns, s'ha bolcat en la defensa de la consulta i del dret dels catalans a decidir la seva relació amb Espanya, i ha relegat el missatge d'optimisme en la remuntada de l'economia el 2014. Després d'haver blindat el seu acord amb ERC salvant el més complex dels esculls, la pregunta, el líder de CiU ha interpel·lat directament el Govern del PP perquè s'avingui al diàleg: "Vull demanar a l'Estat que ens deixi votar, que escolti la veu del poble català i que no aixequi murs per silenciar-la. Que deixi decidir a qui sent la necessitat de decidir".
En un intent de desactivar els discursos de la por a la ruptura, Mas ha dirigit un missatge a la resta d'Espanya, i, de passada, als estaments internacionals, perquè no percebin Catalunya com un territori hostil. En aquest sentit, ha garantit que un Estat català pot ser el millor amic de l'Estat espanyol: "Que l'Estat no ens vegi com un adversari, ni molt menys com un enemic. Hem estat quan hem pogut, volem ser ara i podem ser en el futur un aliat, un bon aliat, però des de la llibertat".
El president català ha evitat aprofundir en el debat sobre els avantatges de la independència i s'ha centrat a fer campanya per implicar també els no independentistes en la consulta del 9 de novembre, admetent que la seva aposta no concita "unanimitat" entre les forces catalanes. "No hi ha res més democràtic que votar. Resoldre els grans temes a les urnes no ha de provocar ni recel ni temor", ha assegurat en un missatge dirigit al PSC, el PPC i Ciutadans.
A aquests grups també ha volgut alertar-los que només votant es podrà demostrar si les seves tesis favorables a mantenir els llaços amb Espanya són majoritàries o no. "Són els vots i les urnes els que han de decidir i determinar les proporcions i la magnitud de les majories i de les minories del país", ha advertit Mas, que s'ha compromès a garantir un procés que sigui respectuós amb la pluralitat d'opinions i que aquestes puguin ser defensades "en bona convivència".
A les portes d'un any simbòlic per la commemoració del tricentenari del 1714, en el discurs de Mas no hi ha faltat el to èpic. Ha estat a l'hora de justificar per què els catalans "s'han guanyat el dret a decidir" el seu futur. "Perquè els catalans han sabut mantenir viva la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i el seu dret; perquè han sabut acollir i integrar milions de persones vingudes d'altres territoris d'Espanya o de països forans, i perquè han sabut mantenir dempeus la seva voluntat d'autogovernar-se, en contra de totes les circumstàncies històriques que ho volien impedir".
Fins i tot ha qualificat de "miracle" que, tres segles després, "un poble que tenia totes les de perdre no només segueix existint, sinó que es planteja amb més força que mai guanyar una batalla democràtica". I ha postil·lat: "El poble català prefereix governar-se que ser governat".
On el president no espera "solucions miraculoses" és en la recuperació econòmica. Sí que confia en un "canvi de tendència positiu" que permeti iniciar la "remuntada", però ha advertit que caldrà "temps, perseverança, talent i coratge" per "refer-se del tot". També al contrari que l'any passat, Mas sí que ha pronunciat aquesta vegada la paraula 'crisi', si bé no ha dedicat temps a justificar les retallades. S'ha centrat a avisar que les "ferides" que ha causat la recessió trigaran a cicatritzar i que mai es podrà tornar als "comportaments" que van precedir a la crisi. Però no ha dubtat a defensar que "moltes coses estan canviant, a millor".

Benegas adverteix: Companys va proclamar l’Estat català i va ser empresonat


30/12/2013
Contra la Independència

Benegas adverteix: Companys va proclamar l’Estat català i va ser empresonat

Txiki Benegas
El diputat del PSOE Txiki Benegas

El diputat del PSOE assegura que cal mirar al 6 d’octubre del 1934 “per aprendre de la història”

Albert Ribas
El Singular Digital
El diputat del PSOE José María Txiki Benegas recorda en un article que publica a la revista ‘Temas’ que quan el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l’Estat català l’any 1934, “la revolta va acabar amb l’autonomia suspesa i amb Companys a la presó i sotmès a un Consell de Guerra posterior”.

Amb una clara intenció d’establir un paral·lelisme amb la situació actual, Benegas afegeix: “La lliçó és senzilla: Espanya i les seves institucions de govern i representació no van permetre la secessió unilateral de cap part del seu territori”. Segons el diputat socialista, és necessari situar-se en el 6 d’octubre de 1934 “per aprendre de la història”.

Benegas considera que en un context on Europa busca sobiranies compartides, l’independentisme “va exactament en direcció contraria”, un fet que veu com a “pervers” perquè no suposa un punt de trobada, “sinó de divisió”. El socialista basc creu que “les conseqüències econòmiques i financeres –de la independència- serien molt greus per Catalunya i dolentes per Espanya. És jugar perquè tots perdin. És a dir, una gran operació” i aposta per la impugnació al Tribunal Consitucional un cop es plantegi de manera formal el referèndum. Aquesta estratègia s’hauria de complementar, segons Benegas, amb l’obertura “d’un procés de diàleg sincer per resoldre el problema. Durant aquest procés hem de ser exquisits amb els ciutadans de Catalunya, perquè el veritable problema és que incrementi la desafecció dels catalans cap a Espanya”, conclo

Ana Stanic: "Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea"

Ana Stanic: "Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea"

Advocada especialitzada em resolució de conflictes internacionals
L'advocada Ana Stanic ha treballat per a prestigiosos despatxos de Londres i és fundadora del bufet E&A Law. Va assessorar el govern eslovè en qüestions de dret internacional i Unió Europea (UE). El seu pare va ser un dels responsables de l'organització del referèndum d'independència d'Eslovènia el 1990.
Gairebé de la nit al dia, l'estat iugoslau va saltar pels aires i Eslovènia va esdevenir una república independent. Quin pes va tenir-hi la gent com a motor del procés?
Igual que està passant a Catalunya, l'independentisme a Eslovènia va venir impulsat pel poble. Els polítics van acabar afegint-se a l'onada, tot i que inicialment molts tenien dubtes sobre si aquest era el rumb correcte. De fet, fins pocs mesos abans del referèndum del 23 de desembre del 1990 (en què el sí va guanyar amb un 88,5% dels vots) el sentiment independentista no era tan majoritari i no estava gens clar que obtingués la victòria.
També a Catalunya l'independentisme ha crescut notablement en pocs anys. Hi troba paral·lelismes?
A Eslovènia, els partidaris d'aquesta via es van disparar quan el procés es veia que anava de debò. Hi ha un moment en què es traspassa un punt de no retorn i el suport a la independència esdevé imparable. No sé si ja s'hi ha arribat a Catalunya.
Aquí encara estem encallats en el debat de si l'Estat ha de permetre el referèndum. ¿Els catalans tenen dret a decidir el seu futur polític?
Sí. La llibertat d'expressió és un dret democràtic fonamental.
Doncs el govern espanyol diu que això aniria en contra de les lleis.
No hi ha justificació legal per oposar-s'hi. La Constitució espanyola no prohibeix els referèndums, només indica que per poder-los fer cal l'autorització de l'Estat. Si a Madrid reconeguessin el dret del poble català a expressar la seva voluntat, no s'oposarien al referèndum.
¿Li sorprèn el contrast entre l'actitud de Mariano Rajoy i la del govern britànic, que ha donat llum verda al referèndum d'Escòcia?
Són dos casos diferents. A Espanya alguns interpreten la Constitució de tal manera que neguen el dret a celebrar un referèndum, mentre que al Regne Unit això ni tan sols és objecte de discussió, perquè es considera un dret inherent.
Les veus més bel·ligerants amb la consulta invoquen fins i tot l'article 155 de la carta magna, per amenaçar de suspendre l'autonomia.
Cert, però l'article diu que es podria suspendre "per interès general". ¿I és realment d'"interès general" el manteniment de la unitat d'Espanya? Aquest va ser un dels arguments que la part sèrbia va esgrimir quan algunes Repúbliques es volien independitzar de l'antiga Iugoslàvia. Però no és pas un concepte utilitzat en dret internacional.
Què diria la comunitat internacional davant d'una declaració unilateral d'independència?
El que va quedar clar en el cas de Kosovo, amb el posicionament del Tribunal Internacional de Justícia, és que no hi ha res en el dret internacional que prohibeixi una declaració unilateral. El dret internacional no dóna el dret a la secessió, però tampoc prohibeix aquesta via. Simplement no s'hi fica. No es podria al·legar, doncs, que el dret internacional ho considera il·legal.
Un dels arguments dissuasoris utilitzats pel govern espanyol és que Catalunya quedaria exclosa de la UE. És inevitable que això passi?
Catalunya hauria d'insistir que no es tracta d'una secessió, sinó de la dissolució de l'estat espanyol. Catalunya n'és part essencial. Si s'independitza, Espanya tal com és concebuda avui deixarà d'existir, i els estats que se'n derivin hauran de ser considerats hereus de l'estat dissolt. Això és important des del punt de vista de la pertinença a la UE de Catalunya i de la part que quedi d'Espanya: o bé tots dos territoris es mantenen a la UE o bé tots dos en queden fora. Espanya sense Catalunya seria un país diferent. No veig per què només hauria de demanar Catalunya el seu reingrés. Arribat el cas, també Espanya hauria de fer-ho.
Com a experta en aquests processos, quins preparatius veu essencials en el camí cap a l'estat propi?
És extremadament important analitzar com fer el repartiment d'actius i passius amb Espanya. Cal reunir molta informació per explicar bé a la gent si una Catalunya independent seria viable. També les institucions financeres internacionals voldran saber quina proporció del deute total espanyol acaba assumint Catalunya. Cal tenir clara la llista d'actius i passius a dividir.
No sembla, però, que l'Estat estigui gens disposat a parlar-ne.
Sèrbia tampoc volia parlar de repartir-se res amb les noves Repúbliques però un cop es va veure clar que Eslovènia seria independent els bancs van anar a negociar directament amb les autoritats eslovenes. A Catalunya podria passar el mateix, que les discussions es fessin entre Catalunya i els bancs, el Club de París o l'FMI, sense intervenir-hi Espanya. Sí que caldria que participés, però, en el repartiment d'actius.

Mascarell: 'El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines'

Dilluns  30.12.2013 
Autor/s: ACN

Mascarell: 'El dret de decidir no té antídot en 200 pàgines'

ACN-Vilaweb
Respon així l'ofensiva de Margallo per a mobilitzar les ambaixades espanyoles contra el procés català
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha ironitzat sobre el document que el ministeri d'Exteriors ha enviat a ambaixades i consolats sobre el procés sobiranista, tot afirmant que el dret a decidir 'no té antídot possible en 200 pàgines, perquè és molt més senzill'. Mascarell ha donat a entendre que el document no reflecteix el debat que es viu a Catalunya ('el dret de les persones a decidir com afrontar la seva relació amb una altra comunitat'), una qüestió que s'explica en 'moltes menys paraules', ha reiterat. El conseller també ha negat que aquesta qüestió estigui generant 'divisió o una problemàtica social' a Catalunya i ha assegurat que el debat és 'profundament democràtic'.
Ferran Mascarell no ha entrat a valorar el detall del contingut del document que el ministeri ha fet arribar a ambaixades i consolats amb arguments contraris al procés sobiranista català, però n'ha qüestionat el seu enfocament i finalitat.

Preguntat per la línia argumental de l'informe 'El separatisme contra la convivència', Mascarell ha afirmat que 'qui repeteix que això és una realitat que està dividint la societat catalana és aquell que té ganes d'insistir en aquest fet'. El conseller ha expressat que 'aquí no hi ha una problemàtica social com la que s'està intentant fer veure' i ha subratllat l'arrel democràtica del debat que s'està duent a terme a Catalunya.

D'altra banda, Mascarell s'ha referit a la informació publicada pel diari 'El Mundo' segons la qual el Consell Assessor per la Transició Nacional hauria aconsellat no adoptar la línia reivindicativa resumida en l'eslògan 'Espanya ens roba'. Al respecte, el conseller ha considerat que aquesta lectura forma part de mirades externes que no solen representar el que està succeint ni com ho estan vivint els ciutadans de Catalunya.

Mascarell ha replicat que els catalans han estat "enormement solidaris durant moltes dècades amb el conjunt d'Espanya i si convé ho seguiran sent". Al seu parer, el que es planteja no és una qüestió de solidaritat sinó de 'com organitzar el benestar i la identitat de manera que puguem estar-hi còmodes'.

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català

 CONTRA LA CONSULTA

Margallo adoctrina les ambaixades contra el procés català

Vilaweb
Els envia un informe de 210 pàgines sobre Catalunya que assegura que 'el separatisme trenca la convivència' i que 'no existeix espoli fiscal, sinó solidaritat'
El ministre d'Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo ha decidit mobilitzar tota la diplomàcia espanyola contra el procés sobiranista que viu Catalunya. Segons que informa el diari El País, Margallo ha enviat a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya arreu del món un document titulat 'Per la convivència democràtica' on s’hi exposen arguments per respondre, en reunions, trobades informals o en trobades amb els mitjans de comunicació, els arguments del procés català.
L'informe té 210 pàgines i en bona part és format per preguntes i respostes. També té un text introductori general i sis annexos, en els quals s’analitza des de diferents àmbits (polític, jurídic, cultural o econòmic) la qüestió catalana. La tesi fonamental del text és que el separatisme no és una opció democràtica i que 'trenca la convivència'.
Heus-ne ací alguns fragments:

'Mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana havia viscut episodis de esquinçament, fractura social i risc d'enfrontament com avui. [...] L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana. [...] La independència comporta un empobriment econòmic segur [...] La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada [...] No hi ha cap emancipació en el fet que, a hores d'ara del segle XXI, com fan els separatistes, convertir en estranger al conciutadà sigui la solució per al seu benestar [...] Els que posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant amb els moments més greus de la nostra història recent […] el govern està convençut que junts guanyem tots i separats tots perdem.'
L'informe del ministeri d'Afers Exteriors s'inspira, en la forma, en la campanya 'Més forts junts' amb la qual David Cameron fa campanya pel 'no' al referèndum d'independència d'Escòcia. Amb la diferència, això sí, que en el cas anglès la campanya s'engegà un cop convocat el referèndum, amb el vist-i-plau del govern britànic.
Com rebatre l'estratègia dialogant de Mas
El document mira de dotar d'arguments els diplomàtics espanyols contra la independència de Catalunya i contra el dret de decidir dels catalans. Diu, per exemple, que per rebatre l'estratègia del president català Artur Mas de presentar-se com un capdavanter del diàleg en contraposició a la intransigència de Madrid, cal recordar la mà estesa de Mariano Rajoy , 'sense data de caducitat', amb l'únic límit de la lleialtat. 'És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg', diu.
L'informe s'ha elaborat en els darrers quinze mesos. Margallo, però, ha decidit distribuir-lo després que els partits nacionalistes posessin data i pregunta a l'anunciat referèndum. 'Han passat a una segona fase, la internacionalització, i no podíem quedar-nos de braços plegats', al·leguen fonts governamentals.
Heus-ne ací alguns fragments més, repartits per temàtica:
La constitució: 'La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la constitució va arribar el 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació. Mai els ciutadans de Catalunya han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma'.
Reforma constitucional: 'Encara que evidentment és possible reformar la constitució, la via és complexa en tots els països, també a Espanya. [...] Una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d'estat ha de ser el producte d'una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d'acord amb els procediments previstos en la pròpia constitució'.
Autogovern català: 'Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, ha aconseguit major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ ... ] com el dia en què, en virtut de la constitució i l'estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern'.
Espanya contra Catalunya: 'No hi ha cap enfrontament de l'estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. [...] El moviment simètric a l'independentista és l'expulsionista, el d'aquells que volen trencar amb Catalunya, expulsar-la d'Espanya . Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. [Però] tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia'.
Dret internacional: 'El principi d'integritat territorial de l'estat constitueix un element bàsic del dret internacional. El dret d'autodeterminació dels pobles només està permès quan es donin uns supòsits molt precisos: antigues colònies, pobles oprimits i violacions massives i flagrants dels drets humans. Davant aquestes prescripcions, els separatistes intenten presentar Espanya com un país colonial i totalitari, que només per la força manté presoners a alguns dels seus ciutadans. només si es persuadeix a la societat internacional que aquesta és la veritable realitat d'Espanya pot, segons la seva opinió, aconseguir l'autodeterminació conforme a dret'.
Fora de la Unió Europea: 'Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou estat que hauria de sotmetre's al procediment d'adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien anys. Mentrestant, els ciutadans del nou estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Un

Primera gran victòria: pregunta clara i data fixada pel 9 de novembre de 2014, per TRIBUNA.CAT

Primera gran victòria: pregunta clara i data fixada pel 9 de novembre de 2014

TRIBUNA.CAT
Artur Mas ha acordat amb ERC, ICV i CUP una consulta pel proper 9 de novembre de 2014 amb una pregunta encadenada, és a dir, una pregunta amb dos apartats. 'Vol que Catalunya sigui un estat? En cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent?'
La majoria parlamentària a favor del dret a decidir ha posat, d'aquesta manera, punt i final a les escenes de tensió entre partits viscudes darrerament sobre el plantejament de la pregunta i la data. La claredat i concissió de la pregunta confirma una primera gran victòria en el camí cap a l'estat propi.

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha resolt aquesta setmana un dels revolts del procés: la formulació de la pregunta i la data de la consulta. Amb un acord clar i àgil Mas s'ha reunit amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, el coordinador general d'ICV, Joan Herrera, i els diputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat durant una hora i mitja per fixar la pregunta de la consulta.

El resultat: el 9 de novembre de 2014 els catalans som cridats a votar sobre un futur estat català. La pregunta és la següent: 'Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?' La majoria parlamentària catalana, d'aquesta manera, s'ha mostrat abrumadorament a favor de la democràcia i del dret a decidir, un dret que pertany a tots els pobles del món.
L'opció de defensar democràticament un futur pròsper per a Catalunya és, ara més que mai, una obligació de tots"
A partir d'aquesta setmana, el camí a favor de l'estat propi i independent --encara ple de sotracs i revolts-- està més clar i definit. Aquesta gran victòria, la definició d'una pregunta clara sobre la independència de Catalunya, ha d'anar acompanyada fins el dia de la consulta de feina, treball i rauxa.

Els partits polítics, les institucions, la societat civil i el conjunt de la població catalana han de lluitar a favor d'allò que sempre ha estat seu, però que ara ho és més que mai: la llibertat de poder decidir què vol. L'opció de defensar democràticament un futur pròsper per a Catalunya és, ara més que mai, una obligació de tots.

TRIBUNA.CAT 

9 de novembre de 2014 per Víctor Terradellas i Maré

Víctor Terradellas i Maré
Secretari de relacions internacionals de CDC

9 de novembre de 2014

Insisteixo i repeteixo que m'apassiona el procés cívic, social i polític que viu Catalunya. És un procés inèdit al món occidental i diria que inèdit arreu del món. De forma pacífica, raonada --i gairebé festiva--, la majoria de la societat es revolta contra l'ordre establert i fa una aposta democràtica per expressar-se i decidir el seu futur.
Els partits polítics promocionen, interioritzen, miren d'assumir, entendre, manipular o negar -cadascun segons la seva ideologia i els seus principis- aquesta iniciativa sorgida des de la societat civil organitzada.

Per això m'agrada insistir que més enllà del moment polític circumstancial i de les opcions de cadascú, segur que legítimes, els qui estem per votar formem part del partit de la democràcia. Som part de l'essència i dels valors democràtics d'aquest país.

Em va emocionar --sí, emocionar-- veure al President del meu país envoltat i rebent el suport de representants de tot l'espectre ideològic que hom pugui imaginar (socialdemòcrates, liberals, democratacristians, ecosocialistes, socialistes, comunistes...) fent una proposta democràtica sense pal·liatius: la societat catalana decidirà el seu futur el proper 9 de novembre de 2014 i ho farà amb una pregunta que, com la data, ha estat assumida per totes aquestes formacions polítiques.
Quan la legalitat és injusta, és just i necessari desobeir aquesta legalitat"
Per extensió i per pròpia exclusió, els que lluiten en contra d'aquesta proposta democràtica, els que treballen políticament per impedir la consulta, se situen per pròpia voluntat en el partit antidemocràtic.

Perquè enfront de la legalitat entesa com a mordassa existeix la legitimitat del diàleg, de la raó i de la confrontació ideològica i democràtica. Avui que reverenciem, amb raó, figures com la de Gandhi o la de Mandela reivindicant "allò que és impossible i il·legal, la força de la gent ho converteix en possible i legal", cal recordar que tots ells varen rebre menyspreus, violència i condemnes, precisament, per dir que quan la legalitat és injusta, és just i necessari desobeir aquesta legalitat.

Tindrem temps de fer campanya pel 'sí', i esperem veure un front pel 'no' carregat de raons i voluntats democràtiques per defensar el seu posicionament. Per ara, però, s'evidencia l'essència democràtica d'aquells que volen que tothom tingui dret a votar, l'opció que sigui, i el nerviosisme predemocràtic dels qui volen impedir la consulta.

Amb això de la consulta, si m'ho permeten, passa una mica com allò que explicava tan bé Ovidi Montllor: 'Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense

diumenge, 29 de desembre del 2013

"Catalunya podria lluitar per l'Eurocopa i el Mundial", diu el preparador de Cap Verd

EL PARTIT DE LA SELECCIÓ CATALANA

"Catalunya podria lluitar per l'Eurocopa i el Mundial"

El preparador de Cap Verd exalça al bloc del debutant Gerard López abans del partit d'aquest dilluns a l'Estadi Olímpic (19 hores)

Cartell promocional del partit entre Catalunya i Cap Verd, amb Bartra, Sergio García, Bojan, Cesc i Casilla com a protagonistes.
FCF
Cartell promocional del partit entre Catalunya i Cap Verd, amb Bartra, Sergio García, Bojan, Cesc i Casilla com a protagonistes.

EL PERIÓDICO / Barcelona
Diumenge, 29 de desembre del 2013  
El nou seleccionador català, Gerard López, flanquejat pels seus ajudants, Sergio González (esquerra) i Xavi Aguado, a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.
El seleccionador de Cap Verd no ha escatimat elogis a la selecció catalana abans del partit que enfrontarà aquest dilluns els dos combinats a l'Estadi Olímpic de Montjuïc (19.00 hores. TV-3). "Catalunya podria competir contra qualsevol país, perquè molts dels millors jugadors del món són aquí. Podria lluitar sense cap problema pels títols europeus i mundials", ha valorat Lucio Antunes. La Federació Catalana de Futbol ha venut fins a aquest diumenge 20.000 entrades de les 30.000 ofertes, ja que no s'han posat a la venda les localitats del gol sud i de les cinc primeres files "per falta de bona visibilitat del terreny de joc".
El partit suposarà el debut de Gerard López al capdavant de la selecció després de rellevar Johan Cruyff. L'exjugador del Barça tindrà al seu costat com a ajudants els exfutbolistes Xavi Aguado i Sergio González, que ostenta el rècord de participacions amb la selecció (15 partits). També debutaran set jugadors: Aleix Vidal (Almeria), David López i Víctor Álvarez (Espanyol), Marc Valiente (Reial Valladolid), Oriol Riera (Osasuna), Oriol Rosell (Sporting Kansas City) i Jordi Xumetra (Llevant), incorporat a última hora després de la lesió de Javi Márquez (Elx).

Vuit blaugranes, sis blanc-i-blaus

Amb les baixes destacades de Valdés, Xavi i Puyol, el seleccionador comptarà amb 8 jugadors del Barça (Montoya, Piqué, Alba, Bartra, Busquets, Cesc, Sergi Roberto i Tello) i sis de l'Espanyol (Víctor Sánchez, Sergio García, Kiko Casilla, Joan Capdevila i els esmentats Víctor Álvarez i David López). Completen la convocatòria Bojan Krkic (Ajax), Jordi Codina (Getafe) i Piti (Granada). El col·legiat català Alfonso Alvarez Izquierdo dirigirà el partit.
Cap Verd, 39a selecció del rànquing de la FIFA, aspirava a participar, per primera vegada en la seva història, en el pròxim Mundial, però la FIFA va desestimar el mes d'octubre passat el recurs interposat per la seva federació per evitar la sanció que la deixava fora del torneig per alineació indeguda durant el partit que va disputar davant Tunísia a la ronda preliminar de classificació. "Afrontem el partit amb optimisme i amb ganes de competir contra Catalunya. Intentarem fer un bon partit i dignificar el futbol capverdià", ha explicat el seu seleccionador.

El PP enceta el 2014 amb una convenció contra la independència

29/12/2013
independència

El PP enceta el 2014 amb una convenció contra la independència

La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho
La líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho

Sánchez-Camacho pregunta: “Si voten a una altra formació com C's, qui frenarà la declaració unilateral d'independència a Europa? C's? O el millor i més gran partit que hi ha a Europa?"

Nerea Rodríguez
El Singular Digital
El PP català farà una convenció política el gener amb la qual aspira a prendre impuls per a un 2014 que preveu "tens" a causa del debat sobiranista i en què vol mostrar-se davant dels catalans com "l'únic partit útil per frenar l'independentisme". En una entrevista, la presidenta dels populars a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, ha explicat que organitzaran un debat en el qual puguin participar personalitats alienes al partit i en què s'espera la presència de membres del Govern espanyol i dirigents nacionals del partit.

De fet, aquesta convenció -que presumiblement se situarà a final del mes de gener- podria ser l'oportunitat perquè el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, realitzi la seva primera visita a Catalunya després de l'acord entre el Govern, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sobre la data i la pregunta de la consulta sobiranista.

Camacho ha assegurat que "el problema que ha generat Artur Mas" preocupa molt a l'Executiu espanyol i és una de les seves prioritats, per la qual cosa s'espera que la seva presència a Catalunya sigui habitual durant l'any 2014, en què a més del debat sobre la consulta se celebraran eleccions europees.

Auge de C’s

La convenció que prepara el PP català respon també a la preocupació existent a les files populars arran de les últimes enquestes que apunten a un auge de C's en detriment del PP, una fuga de vots que volen taponar mostrant-se com el principal garant que Catalunya no s'independitzarà. Camacho ha sostingut que el desgast de governar té un cost que altres partits no assumeixen i que pot causar un "vot de càstig" per als populars, però s'ha mostrat convençuda que fins al final de la legislatura el PP serà capaç de canviar aquesta tendència.

A més, ha exalçat la capacitat del seu partit per fer front a la sortida de la crisi i al debat sobiranista en contraposició a "una altra formació residual que, per molt que creixi, no solucionarà el problema independentista a Catalunya". "Vull preguntar-los: Si voten a una altra formació com C's, qui frenarà la declaració unilateral d'independència a Europa? C's? O el millor i més gran partit que hi ha a Europa?", ha continuat la líder del PP català.

Diàleg sobre la legalitat

Sobre la possibilitat que el president del Govern espanyol i el de la Generalitat es reuneixin pròximament, Camacho ha advertit que "sobre la il·legalitat i sobre el que divideix no es dialoga", i ha augurat que Rajoy instarà Mas a rectificar i frenar la seva aposta sobiranista.

Per a la líder del PP català, l'aposta per la consulta hauria de tancar-se en el moment en el qual el Congrés rebutgi la transferència a la Generalitat de la capacitat per convocar referèndums, ja que tant Mas com el líder d'ERC, Oriol Junqueras, haurien d'acatar, segons la seva opinió, la voluntat de la majoria. "Si Mas i Junqueras no accepten aquesta resposta estaran demostrant que tot el que fan és pur teatre i pura comèdia", ha esgrimit Camacho, que ha argumentat que no poden al·legar que el procés sobiranista és democràtic si accepten el que decideixi la Cambra Baixa.

Davant dels possibles escenaris que s'obririen després del rebuig del Congrés a transferir la consulta mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, la dirigent popular ha descartat que Mas convoqui una consulta popular "perquè estaria fent el ridícul" i mai seria legitimada a escala internacional. Sobre una hipotètica convocatòria d'eleccions plebiscitàries encaminades per tal que el Parlament promulgui una declaració unilateral d'independència, ha assegurat que les institucions europees frenarien qualsevol declaració d'aquest tipus.

La consulta posa en alerta els mercats borsaris, diu el delegat del Wall Street Journal a l'estat


La consulta posa en alerta els mercats borsaris, diu el delegat del Wall Street Journal a l'estat

Vilaweb

Richard Lee Boudreaux diu a l'ACN que 'la qüestió catalana pot generar preocupacions als mercats en la segona meitat del 2014'

Els principals agents de borsa nord-americans comencen a alertar que 'la qüestió catalana pot generar preocupacions als mercats durant la segona meitat del 2014', segons Richard Lee Boudreaux, delegat del diari The Wall Street Journal a l'estat espanyol. En una entrevista amb l'ACN, Boudreaux ha explicat que el seu diari ja havia rebut 'un avís' d'una les principals companyies de valors americanes en aquest sentit. 'Ens ha cridat l'atenció, els mercats no han reaccionat gaire als moviments independentistes', ha dit.
'És un dels primers informes d'aquestes característiques que veiem', ha subratllat Bodreaux, que ens els últims mesos ha centrat bona part de la seva tasca informativa en el procés sobiranista de Catalunya, i ha afegit  que era 'interessant' que comencessin a sorgir 'advertències' de què pot passar l'any vinent.
Segons que ha explicat, moltes persones vinculades als cercles financers de Madrid ja havien advertit que l'independentisme podria generar problemes als mercats i a les borses però ha matisat que aquestes mateixes persones havien expressat el seu convenciment que el problema entre Catalunya i l'estat espanyol 'es resoldrà sense turbulències'. 
Així mateix, considera que hi ha dos grans temes que centren l'actualitat informativa sobre l'estat, 'la recuperació de l'economia i què passa amb Catalunya'. És per això que el diari dedica molta atenció a la situació actual' i ha destinat una persona en exclusiva a seguir el procés. 
Durant l'entrevista, Boudreaux ha definit 'd'impressionants' els preparatius i l'abast de la Via Catalana, i ha recordat que la foto d'aquella mobilització ciutadana havia estat escollida recentment com una de les millors de l'any pel seu diari.
El periodista no pot concretar quina repercussió tindrà la mobilització del passat Onze de Setembre en favor de la independència ni quin serà el resultat final, però ha lloat que es tracti d'un moviment 'sorgit del carrer, del poble' i que no sigui de caire polític. Així mateix, ha subratllat: 'No crec que un sol partit o un sol dirigent puguin organitzar ni treure un milió i mig de persones al carrer'. 
Ara fa unes setmanes, Richard Lee Boudreaux va entrevistar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. De la xerrada amb Rajoy, ha recordat que el cap de l'executiu 'no va ser gens sorprenent' sobre el procés català i que 'es va presentar com un líder que està a favor d'una major integració entre els països europeus'. Segons Bodreux, Mariano Rajoy té la impressió que 'Mas vol separar-se de tot'.   
Finalment, ha considerat que el dret de decidir 'seria compartit universalment', però que la pregunta sobre si Catalunya s'havia d'independitzar era 'més controvertida'.   

CiU proposa un programa conjunt a Europa dels favorables a la consulta

CiU proposa un programa conjunt a Europa dels favorables a la consulta

CDC ja treballa en l'escenari de que no hi hagi llista unitària i es decanta perquèTremosa segueixi sent el seu candidat

El líder de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha instat a tots els partits favorables a la consulta que la portin en el seu programa electoral de les europees, formin part o no de la candidatura unitària sobiranista que encara confien que sigui una realitat. "És un acord que mantenen aquí, al Congrés i al Parlament Europeu. És un acord amb totes les conseqüències i a tots els nivells. No tindria sentit defensar-lo aquí i no en altres institucions", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press.
Per aquesta raó, a més de CiU, Turull ha confiat que ERC, ICV-EUiA i la CUP integrin en els seus respectius programes de les eleccions europees la decisió de fer la consulta sobiranista el 9 de novembre del 2014. Tot això a falta que es concreti si hi haurà una llista unitària de les formacions partidàries de la consulta, iniciativa que, de moment, han rebutjat els ecosocialistes.
ERC, per part seva, porta setmanes negociant la possibilitat de reeditar l'Aliança Lliure Europea (ALE), que en aquesta ocasió integraria a EH Bildu, Sortu, al costat dels tradicionals EA i Aralar. Tot i això, Turull ha constatat que, a excepció d'ICV-EUiA, ningú ha pres una decisió definitiva, i ha evitat respondre si està sobre la taula l'opció de dibuixar una candidatura amb presència de forces catalanes, basques i gallegues.
Amb tot, s'ha mostrat "optimista" que finalment pugui configurar-se una candidatura única, sense donar més detalls sobre aquesta qüestió, i ha defensat que en aquesta han de participar noms reconeguts i de caràcter transversal. Després de preguntar-li si el cap de llista de CDC a les últimes europees, Ramon Tremosa, ha de ser present en una eventual candidatura única, Turull ha assegurat que és un referent, que cal aprofitar-lo i que és algú al qual no se li visualitza com a càrrec orgànic d'un partit.
També ha demanat "generositat i sentit de transcendència" per fer possible la llista unitària, i ha augurat que els detractors de la consulta es posaran molt nerviosos si finalment és possible fer-la. Per al dirigent de la federació, les eleccions europees són una oportunitat per llançar "un missatge molt clar" a la UE de la voluntat dels catalans de poder exercir el 'dret a decidir', i ha argumentat que una llista única ajudaria a visualizar-ho.

99 COSES QUE HEM D'ANIQUILAR SI VOLEM SER INDEPENDENTS Segons en Jair Dominguez


99 COSES QUE HEM D'ANIQUILAR SI VOLEM SER INDEPENDENTS, 

Segons en Jair Dominguez

dissabte, 28 de desembre del 2013

Lòpez Burniol escriu la carta als Reis: "Que no es tanquin del tot les portes del diàleg"

28/12/2013
Diàleg

Lòpez Burniol escriu la carta als Reis: "Que no es tanquin del tot les portes del diàleg"

Sense títol
El notari Juan José López Burniol

El notari assegura que “em conformaria amb una reforma de la Constitució de menys abast si amb això es pogués impedir el desenllaç traumàtic que ens amenaça”

Nerea Rodríguez
El Singular Digital 
El notari Juan-José López Burniol ha escrit avui una carta als Reis d’Orient on els demana que “no es tanquin del tot les portes al diàleg entre els governs espanyol i català, de manera que encara puguin arribar a un acord que impedeixi la confrontació en potència”. Segons el notari, això és “molt demanar”, ja que “una de les parts ha establert la seva posició en una proposta que, més que una proposta, sembla un dictat, mentre que l’altra s’ha enrocat en un rebuig de tota mena de diàleg i s’ha blindat amb raons jurídiques elevades a la categoria de dogma”.

En aquesta carta, en forma d’article al diari ‘La Vanguardia’, López Burniol demana, en altres paraules, “la recuperació del consens que va fer possible la transició, perquè sigui factible una reforma constitucional en sentit federal; que distribueixi i fixi amb claredat i criteri ampli les competències respectives, especialment les més sensibles, com la llengua, educació i cultura; que estableixi un sistema de finançament que inclogui el principi d’ordinalitat i permeti les agències tributàries compartides; i que admeti la convocatòria de referèndums consultius per les comunitats autònomes”.

El notari, que reconeix la dificultat d’aquesta petició, assegura que es “conformaria amb una reforma de menys abast si amb això es pogués impedir el desenllaç traumàtic que ens amenaça”. “Però em temo que no serà possible ni tan sols amb rebaixes”, vaticina. Això, segons ell, vol dir que “ens esperen llargs mesos d’enfrontament creixent, fins que es frustri la celebració de la consulta. I a partir de llavors el procés s’estimbarà cap a unes eleccions dites plebiscitàries, en què podria guanyar clarament l’opció independentista i obrir una etapa incerta en què l’únic segur serà la confrontació oberta”.

És en aquest context, que López Burniol planteja una segona petició als Reis d’Orient: “Que tots diguem en públic el mateix que diem en privat”, i també que “evitem per tots els mitjans la radicalització de les nostres posicions respectives, de manera que preservem incòlumes les relacions d’amistat i, fins i tot, familiars”. Finalment, conclou l’article dirigint-se als tres Reis: “Feu el que pugueu, si és que podeu fer alguna cosa”.

‘El millor regal, un país normal’ es desplega al territori

  dimecres, 25 de desembre de 2013, 12:10

‘El millor regal, un país normal’ es desplega al territori

Amb aquest lema, centenars de voluntaris de la campanya 'Un país normal' munten parades arreu de Catalunya per embolicar regals

La iniciativa 'El millor regal, un país normal' està arribant, des del passat cap de setmana a més d'una vintena de poblacions. Grups de voluntaris de la campanya Un país normal” han ofert paper i etiquetes adhesives de regal amb el lema nadalenc, al carrer i de franc. Fins ara, s'han repartit gairabé 4 km de paper de regal per embolicar i 35.750 unitats d'etiquetes.

De moment, ja s'han embolicat regals de Nadal a Badalona (La Salut), Balaguer, Berga, Les Borges Blanques, Figueres, Girona (Hipercor), Lleida (centre), Olot, Sabadell (centre), Seu d'Urgell, Tarragona (Parc Central i CC Les Gavarres), Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú; en el cas de Barcelona, hi haurà parades dissabte a la tarda a Ciutat Vella (Portal de l'Àngel), i al matí a Sant Andreu (La Maquinista), Sant Martí (Diagonal Mar), Sants (Badal/Carrer de Sants).

Tothom qui vulgui fer arribar aquest missatge per Nadal als seus familiars i amics pot passar per la seu nacional d’Òmnium Cultural (carrer Diputació 276 de Barcelona, de 9 del matí a 2 del migdia els dies laborables de Nadal), o bé per les següents seus territorials de l'entitat:
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Baix Camp
Baix Llobregat
Barcelonès Nord
Berguedà
Garraf
Garrotxa
Gironès
Lleida - Ponent
Mataró-Maresme
Rubí
Sabadell
Tarragonès
Vallès Oriental

Contacte de les seus territorials
Fes-te'n voluntari.
Més informació sobre la campanya

«El derechu a decidir de Catalunya» que defensen des d'Astúries

«El derechu a decidir de Catalunya» que defensen des d'Astúries

Les organizaciones nacionalistes asturianes emeten un comunicat conjunt en defensa de la consulta sobiranista catalana

Utilitzen l'Estaca d'en Lluís Llach com a consigna

, Redacció | ND el 28/12/2013 a les 18:20h
 
Una manifestació reivindicativa dels nacionalistes Asturians. Foto: Cocenyu Abiertu


Cop de mà al procés sobiranista català d'altres pobles integrats a l'Estat espanyol: Astúries. Així les organitzacions sobiranistes asturianes Compromisu por Asturies, Conceyu Abiertu, Izquierda Anticapitalista Asturies, Izquierda Asturiana i Andecha Astur han emès un comunicat conjunt amb el que defensen la "justa reclamació del poble català al seu dret a decidir".

En el text, d'un alt component simbòlic i ideològic, els sobiranistes asturians acusen a "l'Espanya reaccionària de no entendre de drets ni de democràcia". "Els mateixos que es dobleguen davant la troika són els que asseguren que l'única sobirania resideix al poble espanyol", afegeix el comunicat.Les organitzacions asturianes avisen però que "l'exercici de sobirania del poble de Catalunya no ha de servir a la dreta que representa Artur Mas per retallar més".


"Defensar el dret d'autodeterminació de Catalunya és també per als firmants del manifest "defensar un camí per a Astúries diferent al de la submissió del govern estatal".  En aquest sentit, defensen "el derechu a l’autodeterminación d’Asturies" per superar la "repressió, la precarietat i l'atur". Tanquen el comunicat recordant una estrofa de l'Estaca d'en Lluís Llach: "Si jo l'estiro fort per aquí / i tu l'estires fort per allà / segur que tomba, tomba, tomba / i ens podrem alliberar".

Junts i lliures, decidim el nostre futur

Junts i lliures, decidim el nostre futur


Fa una dècada, com a dirigents de l'escoltisme català, els tres autors d'aquest article van mantenir notòries diferències. Avui, en el marc del procés sobiranista i en un moment en què l'escoltisme del nostre país està immers en un procés irreversible d'unificació, han volgut signar conjuntament l'escrit que segueix.
Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya responen a diferents sensibilitats nacionals, espirituals i metodològiques, i formen la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, una organització que gaudeix de reconeixement i projecció internacional.
Una de les característiques de l'educació en la ciutadania de l'escoltisme és que aspira a formar persones lliures amb criteri propi, capaces de construir el seu model de societat des de la base d'uns valors de convivència compartits. Això explica com és que al nostre país l'escoltisme ha nodrit de quadres el divers teixit associatiu i l'ampli ventall de partits polítics de tradició democràtica, aquells que van trobar uns valors de convivència comuns a l'Assemblea de Catalunya. Lluís Armet explica com, en les seves primeres reunions, molts dels que hi participaven es coneixien de l'escoltisme.
El moviment escolta també sap que per promoure el sentit de pertinença global cal tenir arrels. La identitat nacional, doncs, és la nostra forma d'aportar el que som al món, sabent que les identitats són constructes humans, que canvien amb el temps i amb les aportacions dels que les viuen. Per això viu una catalanitat desacomplexada i, alhora, crítica, que respecta la diversitat de parers i no s'aboca amb petulància als eslògans patriòtics. I una catalanitat conscient de l'obligació moral de treballar per la igualtat entre totes les persones i pobles del món. Ningú és millor o pitjor pel fet de ser català. Però tenir la voluntat de ser-ho ens proporciona un marc per a construir un futur comú.
Potser és la combinació d'aquests dos elements, uns valors de convivència compartits i unes arrels inclusives fruit de la voluntat de la gent el que ens fa pensar en l'escoltisme com una al·legoria del procés que viu avui Catalunya. Un procés que no és conseqüència del caprici dels partits, sinó de la voluntat de la gent, que s'ha expressat de maneres ben diferents: des de la participació en associacions de ciutadans lliures fins a la mobilització al carrer i també fins a les eleccions.
El camí que hem començat a Catalunya no és fàcil i durà temps. Però té entre les característiques més importants la seva base democràtica i inclusiva i la voluntat d'esdevenir un nou moment constituent en què els ciutadans siguem veritablement els que definim quin país volem. Pensant en l'acció educativa de l'escoltisme, ens agrada veure el paral·lelisme entre la contribució que va fer en l'adveniment de la democràcia i la recuperació de l'autogovern, contribuint a fer que seguíssim sent un sol poble, i la que pot fer, avui, en la creació d'un estat que doni respostes a les necessitats i voluntats dels ciutadans de Catalunya. Un procés del qual tots som protagonistes, més enllà d'on hàgim vingut o quina llengua parlem, i que enforteix la unitat civil del poble.
L'acord d'àmplia majoria entre partits polítics i moviments ciutadans per establir una pregunta i una data per a la consulta sobre l'estat propi ens proporciona, per tant, una oportunitat única d'exercir el nostre dret democràtic a decidir quin futur volem. Totes les postures són igualment respectables, i per això una consulta permet que els diversos arguments es puguin exposar i que els ciutadans votem en conseqüència. Els qui pensem que Catalunya ha d'esdevenir un nou estat d'Europa per poder garantir el seu futur haurem d'explicar amb respecte el model de societat oberta que volem bastir, i per què pensem que és millor que el projecte esgotat en què vivim ara.
L'escoltisme català i gran part del teixit associatiu del nostre país ja fa anys que són actors de l'escena associativa internacional, cosa que els fa ser responsables de les pròpies decisions i, alhora, protagonistes de la construcció de projectes inclusius a escala europea i mundial, associacions que participen internacionalment des de l'afecte i la complicitat amb les associacions mes pròximes: espanyoles, franceses, italianes i portugueses, i amb moltes altres.
És, doncs, una feliç coincidència, o potser un signe del temps, el procés il·lusionant de confluència que han iniciat les tres associacions escoltes catalanes de les quals hem estat responsables, un procés amb l'objectiu d'esdevenir una única organització escolta, com passa a la majoria de països del món. És un acte de generositat amb què els caps escoltes d'avui donen una lliçó de treball conjunt i assenyalen el país nou que entre tots hem de fer realitat.
Fabian Mohedano (1975). President de Germanor Escolta de Catalunya (2000-2002) i Acció Escolta de Catalunya (2002-2003), president del Consell de la Joventut de Barcelona (2004-2007).
Eduard Vallory (1971). Cap de relacions exteriors d'Escoltes Catalans (1995-2000), president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (1997-2000), president de la Fundació Escolta Josep Carol (2001-2007).
Joan Vidal (1971). Comissari general de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (2000-2003). President de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (2003).

Festa per la unitat d'Espanya al Casal Despertaferro de Reus

Festa per la unitat d'Espanya al Casal Despertaferro de Reus

Es vendrà, entre altres coses, un dels combinats més nostrats però reconvertit a «aigua de la Comunitat Valenciana»

, Reus | RD el 26/12/2013 a les 12:00h

Aquest proper dissabte 28 de desembre, dia dels Innocents, l'assemblea local de la formació independentista Arran de Reus ha organitzat una festa «espanyolista» per reclamar, segons es pot veure en els cartells promocionals, «la unitat d'Espanya».

Una festa que es farà a la Taverna Despertaferro des de les 12 de la nit i que comptarà amb dos punxadiscos; DJ Carrero Blanco i el DJ CyU Botiflers.

A més a més, en aquesta festa es podrà tastar un dels combinats més nostrat de l'esquerra independentista però amb el nom, evidentment, redissenyat per complir amb l'objectiu de la festa. L'aigua de València (una barreja de cava, suc de taronja, vodka i ginebra) es dirà, aquest dissabte, «agua de la comunidad valenciana» i es podrà comprar per 2,5 euros. 

Oriol Junqueras: We're ready to join the government

Divendres  27.12.2013  06:00
Autor/s: Pere Cardús / Translated by Liz Castro
Vilaweb

Oriol Junqueras: We're ready to join the government

The leader of the Republican Left speaks about the agreement reached on the referendum's date and question; the threats against the process, and the need for the people to mobilize; joining the CiU government; the unitary candidacy for the EU elections; and also offers recommendations for Christmas as well as his political and personal wishes for 2014.
Oriol Junqueras, historian and college professor, has become in a very short time one of the principal figures in Catalan politics and one of the main players in the process of independence for Catalonia. President of Republican Left of Catalonia [Esquerra Republicana de Catalunya] for just over two years and Leader of the Opposition since the Parliamentary elections of November 25, 2012, in this interview, Junqueras analyzes the privileged situation that it has been his fortune to be in and the enormous possibility of piloting, together with the other pro-independence forces, the process towards the political liberation of Catalonia.
The leader of the Republican Left speaks about the agreement reached on the referendum's date and question; the threats against the process, and the need for the people to mobilize; joining the CiU government; the unitary candidacy for the EU elections; and also offers recommendations for Christmas as well as his political and personal wishes for 2014.
You've said that the agreed on question is better than the one that you had proposed. Why?
We had proposed a question like the Scottish one, which is normal and natural in these processes. In a normal process, with a fully democratic state, it would be the best question. But the Spanish state is far from fulfilling the best democratic practices in Western Europe and, before being able to vote yes or no, we have to win the right to vote at all, because the state has made very clear that it will do all it can to keep us from voting. That's why it's so important to rally forces together to defend the referendum. In this process of gathering forces in favor of democracy, it was very important to have the support of people from both ICV and Unió, from the unions, from a good portion of the business community. They all ended up agreeing that the question had to be about independence. And we agreed that it was necessary to use inclusive wording. I think the question works for winning our independence and for gathering forces to be able to hold the referendum in the first place. If we independentists are really 50% of the census, we'll win easily.

Beyond inclusivity, are there other factors that make it a good question?
No. From the point of view of the content, the question that we proposed was better. This question is not better in content, but rather for its inclusivity which, from a democratic point of view, is a positive value. ERC didn't have enough strength to impose its question. We have twenty-one members out of the 135 in parliament. And the CUP has three. That's 24 all together. It came to the point that we had to do insist on what we considered non-negotiable, while giving in on what the others wanted. 

Did the proponents of the 'third way' win without earning it?
The makeup of the Parliament was decided on by the citizens of Catalonia a year ago. Completely legitimately, they elected representatives from Iniciativa, Unió, and Convergència. Those representatives have not always been wholly supportive in the same way that ERC has of a question about independence. That's indisputable. The election results were not decided on by Esquerra Republicana, nor by lottery. ERC has the support that it has and it is our obligation to use that strength to guarantee that the citizens of Catalonia can vote on independence. They can't ask us to resolve on our own that which the other parties are not disposed to resolve. If the question did not ask about an independent state, we wouldn't have ratified the agreement.

You're not convinced?
It's a very good question. The best one we could get at the time. It generates a very broad consensus. It allows for an important photograph, a very powerful image. You can see the principal representation of a parliamentary majority there. It's an important photo for the Catalan people, for Spain, and especially for the international community. We have to know how to value each aspect.

But the wording of the question has triggered a certain amount of confusion among commentators and pundits. They say that the result will be hard to interpret. 
We independentists wanted a question with exactly two answers about independence. We wanted it because we expected to win it. If we expected to win it, it was because we trusted that we have more than half of the votes to be cast. We believe that because the polls say that half of the electoral census would vote for independence. If that is so, we will also win with this model. If we are not able to get the people to vote, we wouldn't have been able to with the other question either. Now it's time to show that we are as many as it seems that we are. The polls say that 48% prefer independence over any other option. With an open question, with all of the other possibilities, independence has the support of 48% of the people. With 48% of the census, we've got more than enough to win the referendum by counting the votes cast. Those figures mean we'd win with much more than 50%. We have to put all our energy into ensuring that outcome. If we aren't able to, it will be because we independentists aren't as many as we think we are. But that would happen as much with this question as it would with a binary question on independence.

Does winning depend on the independentists?
Yes. It's a very positive question. And also because it secures a commitment to the process from the supposedly federalist or confederalist parties to the degree that the Spanish State will deny any hopes of federalism. The only rational choice that they'll have left will be to vote Yes and Yes. The question we have is an investment. It commits the parties that are favorable to a referendum, to the right to decide, and to democracy, with the certainty that if the state makes it clear to them—like it always has and nothing indicates that that will change—that there are no 'third ways', the only option left to them will be independence. At that point, we will have a solidly reinforced Yes vote and not that which is foreseen in the polls. Joan Herrera (ICV) has said that if the state doesn't budge, ICV will campaign for a Yes/Yes vote. And Mr. Espadeler from Unió has said more or less the same thing. The potential sum of the Yes/Yes vote is much bigger than it would have been if we had just had a simple question. All of the interpretations that occur to me are positive.

Everyone has offered their own commentary and analysis about the question, but the date has been largely left out of the debate. How do you defend the date?
ERC's position is that the sooner the better. If we had been able to hold it this week, we think that's better than next week. But, remember: ERC all by its self does not have enough strength to decide the date. We had to arrive at a consensus with the rest of the political parties and the government explained that there was a whole series of technical matters that favored holding it in November. Among the possible dates in the month of November, we insisted that it be the first one, which was the 9th. We defended the earliest possible date that the government offered.

Besides technical reasons, were there political ones?
I can only answer—due to the discretion required by the political agreements—that the government laid out a series of technical considerations that recommended holding the referendum in November. For example, that in August it's very difficult to campaign and thus, not the best moment. There were others. We respected them and we accepted them. We think that the question is much more important than shifting the date forward or backward a week.

And the Scottish issue, was it a factor? Did you keep it in mind?
If we independentists are really convinced that the best solution for our country is independence and providing the best structures and tools possible, if we are really convinced about wanting to make Catalonia a European State, we have to be capable of mobilizing ourselves regardless of what happens in Scotland. We're going to need to mobilize to get a broad victory. I want to confide in the rationality of the majority of the citizens of Catalonia and in their conviction and commitment to the defense of the country. Scotland cannot be an excuse in any case.

I know talking about alternatives is like shooting ourselves in the foot, but it seems so far-fetched that we can actually hold a referendum…
I am convinced that we have to do everything we can in order to make it happen. The more we try and the more obstacles that the State puts in our way, the clearer and more striking will be our moral and political high ground as seen by the international community. If the citizens really want to vote in a referendum and if they establish the popular and political mechanisms around the referendum, we will be able to hold one. The level of mobilization this year was very high. I think we should not hypothesize about any other possibilities. Doing so weakens the best of the possible options, which is the referendum.

Verbal attacks and threats are on the rise from representatives of the state and a portion of the unionists. Do you think those threats can be carried out?
I think that Catalans will determine what happens depending on their level of mobilization. This year, the international community will be carefully watching any mobilization that there may be in Catalonia. If the mobilization is very large, the international community will pressure Spain so that it doesn't dare to do anything that its representatives say that they are tempted to do. Beyond the adverse circumstances—because the Spanish State makes them as adverse as possible—the process depends on our strength, on our will, and on our steadfastness. Things don't happen because you want them to happen, but rather because you want them enough to make the effort and because you want them long enough that that effort produces results. If the people of this country really want to vote and they want to defend their dignity and right to vote, we will find the way to keep the Spanish State from doing that which some of its representatives would like to do.

But you are a historian and you are aware that the tradition of the Spanish State is no guarantee of peace and brotherly love.
We live in a new time which is hard to compare to other moments in history. The international context of a Western European democracy makes the current situation very hard to compare. And it is for that reason that we have the hope of winning. We expect to win because this time the decision will be made by voting and not by the traditional methods that the Spanish State has heretofore used to solve this kind of issue. My experience as a historian serves to hone my intuition and help me understand that these are new enough circumstances and the pressure of Western public opinion, of the media, of the governments and financial markets, will all point to not allowing the Spanish State to do any of that which it has traditionally done to block the democratic will of the people. This is our hope. I am sure that we will succeed. If I wasn't totally sure, I would retire and leave room for someone who was more convinced than I. But I can assure you that there is no one more convinced. Maybe just as convinced, but more than me, I don't think so.

It seems logical to think that a strong government would be key in the coming months. Are you willing to join the government?
We have always said that while there was no agreement on the date and question for the referendum, we would not be willing to join the government, but instead needed to be able to apply pressure from the outside. Now that we have a date and a question, we are willing to participate. We've been consistent on that point. Joining the government depends on whether the president calls us and how we can come to an agreement on how we can contribute to moving the process and the country forward. If we come to the conclusion that we can significantly improve the current parliamentary stability model, which has been very productive, we'll join the government. If the president doesn't call on us, or if he asks us but we come to the conclusion that we can't improve on that which we already do now, then we won't join.

What is the positive side of staying out of the government?
Before the elections last year, we warned that it was very important that ERC be the second parliamentary power because for the first time we would have a president and an opposition leader who were in agreement on fundamental aspects of the country's future. It's important that the president and the opposition leader can go out into the world and explain that the people of Catalonia want to vote and express their opinion about the country's future. This is a very positive and powerful image. And it might be a good idea to maintain that image, but we are convinced that we can also do many positive things from inside the government. We have to analyze the situation with President Mas who is the one who has the responsibility for forming the government, to see if there is anything that we can improve in the current situation by joining the government.

What are the obstacles to creating a candidacy that will bring the Catalan Way to [the European Parliament in] Brussels?
For starters, ICV has said it won't go with CiU; Unió has said it doesn't want to go with ERC; and CiU has said it doesn't want to go with either ICV or the CUP. Esquerra is willing to go with everyone and construct a civic candidacy of independents. The decisions that we've made up to this point allow for such an eventuality. Putting Josep-Maria Terricabras at the top of our electoral list was a way of keeping that option alive. But we can't force ICV to go with CiU, or Unió to go with ERC, or CiU with ICV.

And what alternative do you propose?
If a unitary candidacy is not possible, we at least have to maintain the possibility of a pragmatic agreement among all of the different parties who have made a commitment to the referendum question and date. We will see if it's better to have an agreement with less content and more parliamentary support rather than an agreement with more content but less parliamentary support. All of the groups who are a party to the agreement will have to make that evaluation. We will leave all our options open and we are willing to talk to everyone about everything. We think it's important that the EU members of parliament who want Catalonia to be independent, or at the very least believe in the right to decide, should have broadest support possible.

The Generalitat's budget may make it difficult to come to an agreement much beyond that of last week. ICV and the CUP don't believe that this budget is as "social" as possible.
They can criticize it all they want, but it's obvious. The budget is a catastrophe. However, the money is distributed as well as it possibly can be. And it's a catastrophe not because of us but because of the Spanish State, which decides the budget totals. That is indisputable. We can deny it 1000 times in a row. But it is so obvious that everyone knows it. The one who's paying transfers or who isn't paying transfers is the Spanish government, the one who is deciding that we can't take on more debt is the Spanish government, the one who is deciding if they're going to pay us what they owe us or not, that's the Spanish government too. Unfortunately, the only thing that we can do in this Parliament is figure out how to distribute in the best possible way this catastrophic reality. And we are all in agreement: it's a disaster. And right now, we can't do anything more than lessen its effects as much as we can. You have to recognize that the distribution that we have made is the fairest possible in percentage terms. I repeat: that is a provable truth.

The CUP says we could just not pay the debt.
Lovely. Those are great suggestions. I would like to see how they're implemented. Because if we don't pay the debt, we automatically lose access to the liquidity of the financial markets. Not access to taking on more debt, that has already been eliminated thanks to the Spanish government, but rather the insurance that allows the government to be able to pay for social programs and the salaries of civil servants, and more. All of that is over if we stop paying off the debt. It's not possible to stop paying off the debt to those who guarantee a minimum of liquidity because they will refuse to continue ensuring that liquidity right away. I love it when people bring new ideas to the table. But if those ideas were actually applicable, it'd be even better. We share the spirit of this proposal. But we can't do things that are impossible right now.

ICV has proposed fighting tax evasion in order to reduce budget cuts by 1 billion euros
We completely agree on policies that fight against tax evasion and tax fraud. But Catalonia doesn't have its own tax collection agency, nor does it have tax inspectors. Can we demand that the Government of Catalonia fight tax evasion without the necessary tools and keeping in mind that 95% of the taxes that we paid are collected by the Spanish State? I'd like it if someone would explain to me how we can fight tax fraud on our own. The only one who has the power and the tools for doing so is the Spanish State. And it doesn't do it. That's precisely why we are in favor of independence. And not federalists, independentists! In order to have those tools that would allow us to fight tax evasion. Without these tools that the Spanish Government refuses us, it's impossible to apply these very good suggestions. We would like it if, at the very least, just once someone explained that if the deficit ceiling were at 2% instead of 1%, we wouldn't have to make any more budget cuts this year. The only thing necessary is for our deficit ceiling to be what corresponds to us in terms of the percentage of spending of our public administration with respect to the whole State. Putting the blame on the victim instead of making the guilty responsible, from a methodological point is wrong, but above all, it is profoundly unjust.

Will Oriol Junqueras, the historian, stay in politics for the early days in the life of our new country or will he return to the university?
When we become an independent state, when we have proclaimed our independence and the new republic is celebrating the  first anniversary of its independence, Oriol Junqueras will be a very happy person like so many other people in this country. We'll see what we'll do. Of course it depends on what I want to do, but it also depends on many other factors: my family, the party, the citizens of Catalonia. Right now I don't have the slightest idea. At any rate, I can tell you that I feel perfectly legitimated at this moment. I work as a politician but I am a historian, a university professor. The difference between 'being' and 'working as' is important. I am a historian; I am a university professor, I am a book author... but I am not a politician. I love working as a politician. Maybe I'll become a politician, I don't know. We don't rule it out. My vocation has always been to dedicate myself to history. That doesn't mean that I don't have the vocation to be a politician. If I didn't have a political vocation, I wouldn't do it. But being a professor, a historian, giving conferences, writing books… I was really happy and I lived a lot more peacefully than I do now. Despite that, the hope of what we're doing in this historic moment in Catalonia is so extraordinary, so fulfilling that it makes up for just about everything else.

Do you see yourself as the president or prime minister in the near future? The polls forecast a very good showing.
Polls are totally insignificant. Even if a thousand polls said we would win the elections, it doesn't mean that we've won them. Polls aren't worth very much and we don't pay attention to them. Our goal is not to form part of the government, or to preside over the government, at this particular moment. Right now it's to help and to do as much as we can so that Catalonia can become an independent state and that the new republic has all of the tools it needs in order to have an economically prosperous and socially just system. That is our current objective. Being in the government is a purely incidental question because the objective right now is the freedom of the country, the well being of the citizens, social justice…

The objective of any party is also to form a government in order to apply its programs.
As long as the current government, which is the result of the will of the citizens expressed democratically at the polls just over a year ago, is doing all that is possible to move in the direction that I talked about, our historic responsibility is not to substitute the government, but rather to help it. If we tried to take advantage of not helping it while the government was doing all it can, we would be scoundrels. If the government stopped doing all it could in order to fulfill the will of the people expressed in the last elections to take the country toward independence, then our obligation would be to take its place. We would also be scoundrels in that case if we didn't do so. We are not in any rush to be in the government or to not be there. If the moment comes to hold elections, of course we will do our best to win them. And if the citizens put their trust in us, we will take on that responsibility efficiently, all that responsibility, all that hope and all the anxiety that is inherent in that responsibility.

How do you, a man of faith, recommend that we take advantage of the upcoming Christmas gatherings?
Before becoming a candidate for the European Parliament, I wanted to make a kind of declaration that over the years could be reviewed by everyone. It was made up of three consecutive articles. It was meant to be a homage to a trilogy written by the clergyman Carles Cardó in the 20's during Primo de Rivera's dictatorship, a very difficult moment in the history of Catalonia. I replied to the titles of those three articles that were called "What's important""What's not important" and "The most important thing of all" If anyone wants to take advantage of the Christmas holidays to read these articles, either the original ones by Cardó or the homage that I tried to make, I recommend that they do so. I believe that they explain the principles that I think have to guide the commitment of a citizen and of a politician. The reflection is interesting because it tries to say that we shouldn't worry if we have loudspeakers or not; we shouldn't worry if our voice reaches very far or not, we should worry about being right, and conscious that it is hard to know who is, about making an effort to reflect in the most precise way the cause of justice and liberty; and to try to explain it in the clearest way possible. The seeds of the trees that will grow the largest are those that germinate in darkness and in the solitude of the catacombes, says clergyman Cardó. Independentism is a bit like that. There have been no loudspeakers. It has lived on the margins of a political and media majority and financial power… but it has survived and it's the seed of another splendid tree. I'm talking about the tree of liberty, of justice. The tree that gives hope to the citizens of Catalonia. 

Another recommendation for the Christmas celebration would be to re-read Manuel de Pedrolo, who is not only an author of extraordinary novels and short stories, but also of very important political essays. In his "Chronicles of an Occupation", there are passages that today are quite apropos and pleasurable to read. Pedrolo writes that an organism, no matter how ill, never loses hope of recovery as long as some of its vital organs are still alive. Catalonia, an ailing organism that some people have tried as hard as they could to let die altogether, has survived because some of its vital organisms have held onto that glimmer of hope. That glimmer of hope, according to Pedrolo, came from the independentists. And he wrote that in an era in which independentism was completely out of vogue. And Pedrolo was totally right. Rereading it now, after 35 or 40 years, seems revelatory to me because it makes it clear how all those people were steadfast in maintaining their commitment to the people and to freedom in times that were much more adverse than we have today. Those people established the foundations on which we now have hope of building a shining future for our country. To celebrate Christmas, I recommend reading Cardó and Pedrolo with the awarenss that they represent points of view from two ends of a very wide spectrum that is a summary of the reality of our country.

Can you tell us two of your wishes for the new year that is about to begin: one political and one personal?
The political wish is for the country's freedom. That has always been the number one wish. From a human or personal point of view, the health of all those whom I love. And all of those whom I don't love as well, obviously. And who knows if perhaps an addition to the family, which is always an extraordinary experience. It would be great if that happened.