Enric Millo, portaveu de la caverna |
|
|
| per Víctor Alexandre | |
| dimarts, 24 desembre 2013 | |
 El
sotmetiment d'una col·lectivitat als designis d'una altra és impossible
sense la col·laboració parcial de la col·lectivitat sotmesa. El
dominador es pot imposar per la força, sí, però sense el
col·laboracionisme, és a dir, sense el submís carregat d'autoodi que li
faci la feina bruta, la dominació tindrà poc futur. Tard o d'hora, per
més actiu que sigui el col·laboracionisme, la dignitat malmesa del
dominat es regenerarà i acabarà recuperant allò que li va ser
arrabassat. Espanya, per desgràcia, n'ha trobat molts, de
col·laboracionistes, a Catalunya. Especialment entre la gent de dretes i
benestant. En general, es tracta de persones militants o simpatitzants
de partits d'extrema dreta i ultranacionalistes espanyols, com ara PP,
Ciudadanos i PxC, que repeteixen com un lloro les consignes de la
caverna madrilenya contra els drets i les llibertats nacionals de
Catalunya. En són un exemple les declaracions d'Enric Millo, portaveu
del PP, acusant el simposi acadèmic "Espanya contra Catalunya", celebrat
dies enrere al Centre d'Història Contemporània, d'"atiar el victimisme i
la hispanofòbia". Madrid dicta i Millo repeteix.A Madrid no li interessa que els catalans coneguin la seva història, no li interessa que prenguin consciència de l'atac secular espanyol que han sofert en forma de repressió militar, cultural, lingüística, econòmica i social. L'espanyolisme sap que la consciència es fonamenta en el coneixement, i el coneixement és l'arma més poderosa contra l'opressió. Per això Enric Millo va tan atrafegat aquests dies repetint les consignes de Madrid. Millo és la versió catalana d'aquells negres amarats d'autoodi, que renyaven els negres insubmisos. La difusió de les barbaritats que l'amo havia comès es considerava victimisme i amofòbia, i els negres que les denunciaven eren qualificats de victimistes i amofòbics. Uns quants anys més tard, Millo i el seu amo de Madrid fan el mateix. L'amo de Madrid arrufa les celles i Millo renya els catalans, l'amo de Madrid dóna un caramel a Millo i Millo s'estarrufa. "Quina llàstima que la majoria de catalans no són com tu", diu l'amo de Madrid a Millo. I Millo respon: "Els catalans són uns desagraïts, amo". El que Millo no sap és que l'amo de Madrid el menysprea més a ell que no pas als catalans insubmisos. No li ho diu, perquè li és útil, però el menysprea profundament. Tothom menysprea el qui, mancat de la més mínima dignitat, intenta destruir la dignitat dels seus. Nació Digital , 21/12/2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada