Bougainville vota de manera massiva a favor de la independència de Papua Nova Guinea
El 98% dels votants s'han decantat a favor de la independència de la regió autònoma
La Regió Autònoma de Bougainville ha votat de manera massiva a favor de la independència de Papua Nova Guinea.
Concretament el 98% dels votants s’han decantat a favor del nou estat,
mentre que pràcticament el 2% restant preferien que la regió tingués més
autonomia. Les fotografies més espectaculars del referèndum d’independència de Bougainville
Més de 180.000 persones han votat en el referèndum d’independència
de la Regió Autònoma de Bougainville, un arxipèlag d’illes situades al
mig del mar de Salomó. La consulta s’ha allargat diverses setmanes i és
la culminació dels acords de pau del 2001 després d’una guerra civil
que va deixar 20.000 morts.
'Tot i que és dolorós ser a la presó, la meva prioritat és la
solució de la situació política a Catalunya', assegura el president
d'Òmnium Cultural
‘La carretera als Lledoners és una catifa de llaços grocs’, així comença el reportatge sobre Jordi Cuixart que obre la portada de Politico, un dels mitjans més influents a Brussel·les. El president d’Òmnium explica que el conflicte català ‘no es resoldrà en dos o tres anys’, malgrat la duresa de la sentència del Suprem. ‘No
he entrat a la presó per lluitar per intentar-ne sortir. Tot i que és
dolorós ser aquí, la meva prioritat és la solució de la situació
política’, diu.
El periodista Eddy Wax relata que Cuixart fou condemnat a nou anys de presó per la protesta del 20-S davant de la conselleria d’Economia. ‘Tot i admetre que hi ha dies que està moix, Cuixart apareix francament animat i diu que se sent enfortit pel recent informe d’Amnistia Internacional denunciant el seu empresonament’, continua.
En el reportatge, el president d’Òmnium es mostra crític amb la
postura del PSOE, a qui exigeix un nou referèndum i assegura que no es
penedeix de res. ‘No tinc cap mena de penediment. Tot el que vaig fer, ho tornaria a fer, perquè estic convençut que és el que s’havia de fer. Vull dir que tornaria a exercir els meus drets humans… Lluito pel dret de l’autodeterminació’, assegura.
Sobre la vida als Lledoners, el periodista escriu que el president
d’Òmnium viu en una cel·la de vuit metres quadrats i que dedica bona
part del seu temps a qüestions culturals. En aquest sentit, relata que
ensenya altres presoners a fer ceràmica o a escriure sobre les seves
experiències.
‘No renunciaré a la felicitat, intento viure al màxim amb el que tinc’, conclou.
S’ha mort Jordi Moners, independentista històric i fundador del PSAN
Va estar sempre implicat en organitzacions independentistes · El 1989 va ser víctima d'un atemptat de l'extrema dreta
Jordi Moners, fundador del PSAN
i històric del moviment independentista, s’ha mort. Nascut al Prat de
Llobregat el 1933, Moners va estudiar dret a la Universitat de Barcelona
i després es dedicà a l’estudi de la filologia romànica a Friburg,
Marburg i Heidelberg. El 1966 es va integrar al Front Nacional de Catalunya.
D’ideologia socialdemòcrata, Moners va fer el viratge cap al marxisme
en les seves estades a Itàlia i Alemanya. El 1968 va participar en
l’escissió que va promoure la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Més tard, la seva figura fou clau perquè ideològicament el PSAN s’identifiqués com una formació comunista.
A mitjan anys vuitanta i als noranta, també fou dirigent del Moviment de Defensa de la Terra i Catalunya Lliure.
Arran de la seva implicació en el moviment independentista, el 1989 fou
víctima d’un atemptat de l’extrema dreta a casa seva. Fins al desembre
del 2015, quan el PSAN va acordar la suspensió de la seva actuació, Moners va estar-hi implicat.
A banda l’activitat política, Moners traduí al català el Manifest comunista i els sis volums d’El capital de Karl Marx, a més de diverses obres literàries italianes i alemanyes. També escrigué una Síntesi d’història dels Països Catalans.
Terol Existeix: la guspira d’una revolta contra l’hipercentralisme espanyol
La candidatura ha obtingut representació i el model pot ser copiat per molts altres territoris en un futur
La irrupció de la candidatura de Terol Existeix ha
estat un dels fets més destacats d’aquestes eleccions espanyoles, no
únicament perquè és una formació nova al congrés espanyol, sinó també
perquè implica una manera diferent de fer política a l’estat espanyol
que pot canviar el sistema de partits tal com el coneixíem fins ara.
La plataforma, creada el 1999, decidia el mes de setembre de presentar-se a les eleccions, emmirallada pel que havia fet el Partit Regionalista de Cantàbria,
amb un raonament ben senzill. El partit càntabre –amb un
escó–aconseguia en pocs mesos la licitació de les obres del TGV entre
Bilbao i Santander, en canvi de suport a la investidura; tanmateix,
Extremadura, amb més població i votant en massa els socialistes, encara
l’espera, el TGV. La decisió semblava simple: per a tenir veu, calia una
candidatura pròpia.
Les demandes i el malestar feia més de vint anys que s’anaven gestant i en dos mesos la candidatura ha aconseguit un diputat –Tomás Guitarte– i dos senadors –Joaquín Egea i Beatriz Martín– i ha esdevingut la primera força a la demarcació.
Què vol exactament Terol Existeix?
Terol Existeix es va crear ara fa vint anys. Era una coordinadora
ciutadana sorgida a partir de diverses plataformes, que reclamaven
millores als serveis públics i al transport. El 1999 a Terol no hi havia
autovies i l’única línia de ferrocarril havia descarrilat vuit vegades
en un any.
D’ençà d’aquell moment, la segona província menys poblada de l’estat
espanyol –145.000 habitants– s’ha mobilitzat per fer reclamacions de
millores, que no han estat escoltades. Mentrestant, el territori s’ha
despoblat sense aturador.
Evolució de la població de la província de Terol
La pèrdua de població encara és més dramàtica si analitzem els canvis
dins el territori. Només hi ha dues localitats amb més de 10.000
habitants, Terol i Alcanyís, que han passat de representar el 8% de la població el 1910 a ser el 38% avui. El món rural s’ha buidat.
Les demandes de Terol Existeix se centren en polítiques que capgirin
aquesta situació. El segon i el tercer municipis més poblats (Alcanyís i
Andorra) tenen l’autovia a més de trenta quilòmetres. Per això una de
les primeres propostes és millorar les connexions, per carretera i per
ferrocarril, i acabar obres planificades de fa dècades.
També hi ha demandes com ara dur a terme un procés de
reindustrialització i inversió arran del tancament de la central tèrmica
d’Andorra el 2020 i la pèrdua de l’activitat minera aquest últim segle;
aconseguir una fiscalitat que porti avantatges impositius per
incentivar l’estada en pobles o el trasllat de noves famílies; i fer
arribar internet arreu: avui hi ha un 45% del territori on no arriba ni
la fibra ni el cable i no hi ha previsió que la situació millori els
anys vinents.
D’on surten els vots?
El partit ha guanyat les eleccions a la demarcació amb un 27% dels
vots, i s’ha endut un escó de tres. Les bones sensacions ja es van notar
en el recull d’avals per a poder-se presentar, quan en va aconseguir el
6,34% (6.781).
Tot i tenir un caràcter transversal, és cert que el cap de llista, l’arquitecte Tomás Guitarte, es va presentar ara fa trenta anys amb la Chunta Aragonesista i que aquesta mateixa formació va renunciar a presentar-se en aquestes eleccions per demanar el vot per Terol Existeix.
Vots a la província de Terol el 28 d’abril i el 10 de novembre
Tanmateix, el vot va més enllà, perquè el sobiranisme té un caràcter
més aviat marginal a la demarcació. Els partits més perjudicats en
comparació amb l’abril han estat el PSOE, Podem i també Ciutadans, és clar, que s’ha estimbat a tot l’estat espanyol.
El gran feu de la nova candidatura ha estat la capital, Terol, on ha
aconseguit el 43% dels vots i prop de la meitat dels vots totals (8.477
de 19.696). De manera menys contundent, també ha assolit una part de
suport a la Franja de Ponent, on ha estat tercera força.
Resultat a la part de la Franja de Ponent inclosa dins la demarcació de Terol.
La formació hi ha fet forat, amb 624 vots (12%), i ha estat primera força al municipi de Ràfels.
Tanmateix la disputa al Matarranya ha estat principalment entre
socialistes, que han guanyat a les localitats més poblades –com
Vall-de-roures o Calaceit– i el PP, que s’imposa a gran part de les més
petites.
Un baluard contra l’extrema dreta?
Un altre fet que cal destacar del resultat a Terol, és que l’extrema
dreta no hi ha aconseguit cap escó, principalment per l’entrada de Terol
Existeix. Sense aquesta formació molt probablement hauria obtingut
l’escó que va obtenir Ciutadans ara fa sis mesos.
Percentatge de vot de Vox i diferència entre el 28 d’abril i el 10 de novembre.
Si comparem el resultat de l’extrema dreta amb el de la resta de
demarcacions d’Aragó, i amb dues províncies limítrofes similars, trobem
que en els altres casos hi ha un suport i un augment molt més important
de Vox. De manera gràfica, al mapa de Vox a escala municipal es veuen clarament les diferències de Terol amb la resta de territoris.
El partit ha tingut la capacitat de canalitzar el malestar per la
situació socioeconòmica i envers els partits tradicionals sense caure en
un discurs d’extrema dreta, contrari a la immigració. No és casualitat
tampoc que, més enllà de Terol, allà on Vox ha tingut els pitjors
resultats ha estat al Principat, al País Basc, a Galícia, a les
comarques centrals del País Valencià i en alguns municipis de les Illes,
on les formacions sobiranistes obtenen més vots i tenen un cert pes
alternatiu al de les grans formacions espanyoles.
Un moviment que es pot estendre
Finalment, Terol Existeix com a partit presenta unes demandes que van
més enllà de la seva demarcació. A l’acte final de campanya, va rebre
el suport de desenes d’organitzacions similars de territoris també amb
problemes de despoblament, com ara Sòria o Jaén.
A més, a les eleccions s’hi van presentar candidatures similars,
també d’àmbit provincial, que, sense apel·lar a cap ideologia, denuncien
l’abandonament del govern espanyol i els partits d’àmbit estatal. Per Àvila (6% dels vots) i la Plataforma del Poble Sorià (3%) no van entrar al congrés però van obtenir resultats significatius, i la Coalició per Melilla va arribar a tocar l’escó amb la punta dels dits.
Terol Existeix ja ha fet un primer pas: ha suscitat més debat que mai
sobre els problemes del territori. I si és capaç d’assolir cap
contrapartida durant la legislatura ben probablement aquesta mena de
partits es multiplicaran en futures eleccions i hi haurà candidatures
similars a Osca, Guadalajara, Segòvia i Conca. En un 53% de l’estat
espanyol només hi viu el 5% de la població. Per tant, el marge és gran.
Amb aquest panorama, es podria tendir a una atomització del sistema
de partits i que, com passa al Regne Unit, als Estats Units d’Amèrica o
fins i tot a l’estat francès, els diputats es deguessin més al territori
que no al partit i fos habitual trencar la disciplina de vot pels
interessos dels electors. Una altra possibilitat és que les promeses del
govern espanyol no es compleixin, i que moltes d’aquestes plataformes
evolucionin cap a un cantonalisme (o sobiranisme) sorgit del malestar.
Per tant, el primer diputat de Terol Existeix no representa solament un projecte provincial, sinó tota l’Espanya buidada.
Ja sabem com ha començat, però és una incògnita quin serà el recorregut
de la formació i de tot el moviment que pot acompanyar-la durant les
legislatures vinents.
Les fotos de la vergonya: Joan Carles portant Franco al Valle de los Caídos
Marc Villanueva Foto: EFE Barcelona. Dimecres, 23 d'octubre de 2019 1 minut
De cap de l'Estat a cap de l'Estat (i l'exhumo perquè toca). Joan Carles I va ser rei gràcies a que Francisco Franco el va posar allà. L'actual rei emèrit
va trair el pare i la democràcia posant-se de rei abans que hi hagués
democràcia a Espanya. És deutor del dictador i ara que l'exhumen no
consta on veurà Joan Carles la mòmia de Franco en moviment. El portaran a les espatlles els nets del Caudillo però Joan Carles no serà allà. El dia de l'enterrament sí que hi era:
El día del entierro en El Valle de los caídos, el Rey Juan Carlos presidió el cortejo fúnebre. Y lloraron como hombres...
A les portades dels diaris de l'època s'escrivia "El Rey presidió el cortejo fúnebre"
i diu que Joan Carles va presidir els funerals a la Plaza de Oriente i
després el seguici fins el Valle de los Caídos en cotxe descapotable amb
les restes de Franco. Afegeixen "Lloraron como hombres" i "Descanse en paz". Era el diari La Gaceta del Norte. Si fos ara ho titularien igual a Antena 3.
Tsunami Democràtic es mobilitza pel Clàssic del 18 de desembre
El Nacional Foto: FC Barcelona
Barcelona. Dimecres, 23 d'octubre de 2019
1 minut
Tsunami Democràtic ha cridat a mobilitzar-se el proper 18 de desembre, data final del primer Clàssicde
la temporada. En una piulada aquest dijous al vespre, la plataforma ha
considerat una victòria el canvi de data, que originalment coincidia amb
la manifestació del 26-O de protesta per la sentència. "Guanyar sense baixar de l'autocar", ha celebrat.
Tot i això, el canvi de data no ha dissuadit la mobilització del
Tsunami, que avisa que convocarà algun tipus d'acció el nou dia del
Clàssic. De moment, però, no concreten més la convocatòria, tan sols
asseguren que "ens veiem el 18 de desembre".
El Comitè de Competició ha confirmat avui la data
final, després que decidís la setmana passada ajornar el partit en vista
de la manifestació. La data escollida és la que volien tant blaugranes com madridistes, mentre que La Lliga volia que es jugués el 4 de desembre.
Tot i això, un dels problemes que sigui el 18 de desembre és que hi
ha programats partits de la Copa del Rei. D'aquesta manera, el Barça, el
Madrid i els seus rivals hauran de mirar els calendaris i acordar un
nou dia.
Primera nit sense incidents per l’absència de violència policial.
Els manifestants aguanten durant sis hores la provocació de la
policia a Urquinaona, que finalment es retira · Forta mobilització a
Girona en defensa dels detinguts · Talls continuats en l'AP7 i
carreteres · Manifestacions de suport a Catalunya al País Basc, Alemanya
i Espanya
Tema en actualització
[Actualitzeu aquesta pàgina per consultar la informació de darrera hora]
02.26
A
aquesta hora pràcticament no hi ha incidents. Per primer vegada des de
la publicació de la sentència s'ha viscut una nit de calma relativa. La
clau ha estat que la policia no ha carregat com en les nits anteriors i
la resistència pacífica dels concentrats a la Plaça Urquinaona, que han
aconseguit que la policia es retirés després de sis hores de
provocacions. A Girona hi ha hagut una forta mobilització en favor de
les persones detingudes que es traslladarà aquest matí a les nou, davant
els jutjats on seran posades a disposició judicial
Manifestació amb esperit de 3 d'octubre i intensa jornada d'aldarulls amb 51 detinguts i 77 ferits
Un manifestant llança objectes a la policia, a la plaça Urquinaona de Barcelona | Jordi Borràs
per Salvador Cot / Quico SallésBarcelona.
Tots els manuals d'insurgència i contrainsurgència descriuen l'espiral d'acció/reacció. Fàcil; davant
d'una acció violenta, reacció al mateix nivell. Però, el que és
substancial és que, efectivament, es tracta d'una espiral. Arreu
del món, molts conflictes -socials, nacionals o del tipus que sigui-
entren en aquest camí concèntric de molt difícil sortida on el resultat
és incert, però acostuma a guanyar qui té més força. La
societat catalana ha de decidir si s'immergeix, o no, en aquest viatge
incert que té com a component principal el patiment.
Acció/reacció, dèiem. I, malauradament, l'acció fa temps que té data: U d'Octubre de 2017. En aquell dia de violència intensa l'Estat va plantar la llavor del rebuig i la humiliació,
un sentiment que ha arrelat en una part significativa de la societat
catalana, especialment entre els més joves. Són els que aquest divendres
han anat a enfrontar-se amb el CNP, a la prefectura de Via Laietana.
Quan encara era de dia, cap a les quatre de la tarda.
En aquest escenari ha començat tot. Els més joves han començat la
protesta que s'ha anat intensificant a mida que passava el temps i
s'omplia més el carrer. De res han servit les primeres càrregues. Tot
just per dispersar uns segons. Els joves, resilents, hi tornaven
esperonats per l'actuació policial i pels reforços que els anaven
arribant.
Paral·lelament, els participants de les Marxes que van sortir fa tres
dies de Ripoll, Girona, Tarragona, Tàrrega i Berga omplien el Passeig
de Gràcia seguint el protocol habitual de les manifestacions
independentistes dels darrers anys. Ambient de tres d'Octubre.
Una indignació controlada, reivindicativa. La majoria havien travessat
alguna part del país com a mostra del seu rebuig a la sentència del
procés. La majoria també havien participat en una vaga militant convocada pel cada cop més influent sindicat Intersindical. Una vaga que ha estat general i sobretot, més que nacional que política. Els discursos al final de la manifestació de Jordi Cuixart, per veu interposada de Marcel Mauri i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, encara aprofundien més l'escletxa amb els joves que es mantenien ferms a Via Laietana.
Quan la manifestació sindical ha acabat, milers de persones s'han
dirigit cap Via Laietana per Pau Claris. Però les barricades a tocar de
la ronda Sant Pere i a la cantonada amb Fontanella així com un imponent,
i armat fins a les dents, cordó policial impedien el pas. S'havien
registrat càrregues per establir una línia policial. Però la gentada i
la seva convicció els mantenien desafiants als efectius de la Unitat
d'Intervenció Policial, els antiavalots del Cos Nacional de Policia.
Moments després la intensitat d'atac defensiu de la policia ha
començat a incrementar-se. Les pilotes de goma eren més sovintejades.
Però els manifestants no s'estaven plegats de braços. Ni de bon tros.
S'han armat amb mobiliari urbà i han obert més fronts que han fet suar
la cansalada a la policia. Per exemple, a la cantonada del carrer
Junqueras just a la façana del Teatre Borràs. Les dues línies han estat
seqüència similar amb construcció de barricades, foc i llançaments de
tot allò susceptible de ser utilitzat com un projectil. De fet, trams
ben llarg de la Ronda Sant Pere s'han quedat sense llambordes i cap
contenidor de la zona ha sobreviscut.
Al capvespre, la policia espanyola era incapaç de dispersar els
manifestants malgrat les ràfegues de pilotes de goma. Una autèntic estol de pilotes que lesionaven als manifestants i la premsa que cobria les protestes.
Escuts amb senyals de trànsit, palets o para-sols de terrassa han
complicat la vida als tiradors de la policia i han decidit tirar de beta
del seu arsenal.
Just abans de fer-se de nit, han tirat els primers pots de fum que
han ajudat a una dispersió ràpida però poc eficaç en el temps. Els
manifestants treballaven amb una mentalitat d'intel·ligència col·lectiva
i en xarxa com si es tractés d'un de treball de recerca col·laboratiu.
Així han ideat un sistema ràpid per neutralitzar el fum. Unitats de tres
manifestants, amb bufs sucats amb llimona, els apagaven amb aigua o bé,
si portaven guants, els tornaven a enviar a la policia. La resistència
al gas ha multiplicat el seu llançament que en algun moment ha estat una
autèntica pluja però el retorn a la fila policial ha obligat als agents
a disparar a discreció.
En tercer terme, la policia ha provat d'apujar l'aposta i ha escollit el gas pebre o picant, -gas OC-,
que en un primer moment ha deixat estabornides les primeres files dels
concentrats. Però, de seguida, li han agafat el truco i han reduit el
seu efecte. "Encara ens en hem sortit prou bé amb això nou del gas,
oi?", comentaven alguns dels participants per vantar-se de la rapidesa
dels seus contraatacs amb aigua per apagar-los.
Anaven passant les hores i els pocs metres que guanyava la policia,
els tornaven a recular per la pressió de la manifestació. Ben entrada la
nit, han arribat reforços. En primer terme, han entrat furgonetes que
els manifestants han foragitat a cops de roc. Però minuts després hi ha
hagut una ofensiva final. Desenes de furgons i
centenars d'antiavalots han avançat disparant a discreció i repartint
llenya a tot el que trobaven després de crear una cortina de fum tan
espès que ha arraconat els manifestants al sector muntanya d'Urquinaona i
ronda Sant Pere. Un cop aclarit l'espai, el camió mànega dels Mossos ha
tingut la seva primera actuació en públic. Per apagar focs i netejar la
calçada. Al capdavall, aquest camió no serveix per gaire cosa més i
comença a tenir visos de relíquia.
La dispersió ha funcionat relativament perquè els manifestants s'han escampat pel centre de la ciutat. A la una de la matinada, la Brigada Mòbil dels Mossos encara els perseguia a cop de foam, salva i carrussel sense gaire èxit. El balanç provisional a quarts de dues de la matinada són 51 detinguts,
deu dels quals de la policia nacional i la resta dels Mossos -han estat
a Barcelona 4, a Lleida 9, a Manresa 2, a Tarragona 9, a Girona 6, i a
Sant Celoni 1-. El servei d'Emergències Mèdiques ha quantificat en 77 els ferits atesos,
tres dels quals per lesions oculars produïdes per les pilotes de goma.
Un armament que el Parlament de Catalunya va prohibir a Mossos i
policies locals. El mateix Parlament que no és cap referent pels
manifestants. Els joves han resistit i qui resisteix, diuen, que venç.
En qualsevol cas, del dia d'avui, se'n recordaran.
60.000 persones i 150 tractors a la manifestació de la vaga general a Girona
El Nacional Foto: ACN
Girona. Divendres, 18 d'octubre de 2019
1 minut
Unes 60.000 persones es manifesten pels carrers de Girona per la vaga general,
segons dades dels Mossos d'Esquadra. Fins a 150 tractors arribats de
diferents punts de les comarques gironines s'han afegit a la
mobilització, convocada per la Intersindical-CSC i la IAC amb el lema
"Vaga general pels drets i les llibertats".
El portaveu d'I-CSC, Xavier Díez, ha afirmat que la convocatòria ha
estat un èxit, amb seguiments massius en sectors com l'ensenyament, on
xifren que més d'un 70% dels treballadors han secundat la vaga.
Díez ha subratllat que és una vaga "oportunista" que aprofita el
clima reivindicatiu per denunciar "la deriva dictatorial d'Espanya",
també en l'àmbit laboral.
Al matí el piquet del CDR s'ha concentrat davant dels jutjats de
Girona, blindats pels antiavalots dels Mossos, per reclamar
l'alliberament dels detinguts durant la tercera nit de disturbis a la
ciutat. La marxa del piquet ha començat a les sis del matí i ha passat
per l'edifici de l'Agència Tributària, el Corte Inglés, la rotonda de
Mas Gri, la seu de La Caixa i la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El
piquet ha empaperat l'entrada d'alguns edificis, ha tirat pintura i ha
fet grafitis a les parets.
Guardiola demana a Europa que faci un pas endavant i ajudi Catalunya
"Tinc amics que es passaran nou anys a la presó per intentar votar", ha declarat l'entrenador del Manchester City
Pep Guardiola, entrenador del Manchester City | Europa Press
per Redacció
No en tinguin cap dubte; Pep Guardiola sempre hi és. L’entrenador del Manchester City ha aprofitat la roda de premsa prèvia al partit contra el Crystal Palace per tornar a demanar obertament la llibertat dels presos polítics i el dret a decidir del poble català.
En aquesta ocasió, a més, el tècnic català també ha demanat a Europa
que “faci un pas endavant” i intervingui en el conflicte entre Catalunya
i Espanya.
“Tinc amics que es passaran nou anys a la presó per intentar votar.
I són milions les persones que pacíficament van donar suport a aquestes
persones. Europa hauria de fer un pas endavant i ajudar-nos a resoldre
aquest conflicte. Ho necessitem. L’única sortida és que un mediador de
fora ens ajudi a parlar i solucionar-ho”, ha declarat Guardiola davant
els mitjans de comunicació anglesos. “Crec que més personalitats implicades amb la democràcia s’haurien de pronunciar sobre la situació. Catalunya i Espanya no confien molt entre ells, i aniria molt bé tenir algú a Europa per ajudar”, ha afegit.
Guardiola, que ha recordat que “sempre llegiré el manifest. Aquí, a
Altsasu, a Madrid, on sigui. Saben que, si em necessiten, poden comptar
amb mi”, ha finalitzat la seva reflexió sobre el moment que viu i pateix
el seu país amb un missatge d’orgull per les Marxes per la Llibertat:
“No sé exactament què passarà avui al meu país, a Catalunya. Estan
marxant increïblement i pacíficament per Catalunya fins a Barcelona per
donar suport als polítics i activistes presos des de fa més d'un any. La comunitat internacional ha d'ajudar-nos per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya”.
Llach: "Voleu dir que no estem declarant la independència?"
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 18 d'octubre de 2019
1 minut
El cantautor Lluís Llach s'ha declarat admirat per
la mobilització massiva avui a Catalunya, fins al punt que s'ha
preguntat si no s'està declarant ja avui la independència.
"Voleu dir que no estem declarant la independència?", ha apuntat.
11.12.2019 08:57
