dimarts, 29 de setembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT. (1)

Articles del Víctor
23-28.09.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT.  (1)
DESPRÉS DEL 27S
 Ja ens han passat un xic els nervís de qué passaria el 27S, mentre a la matinada postelectoral hi hagué un espectacular eclipsi de la lluna de sang com a premonició. Mentre les cadenes espanyoles, totes, deien que l'independentisme havia punxat, tots els diaris del món veien que l'independentisme havia guanyat. Ara ens bé l'angoixa per apuntalar el nostre futur i treure redit del que s'ha guanyat en aquest passar 27S, en unes votacions que malgrat els que us diguin per activa i per passiva els contraris, aixó va de debò, i l'independentisme català ha guanyat de totes totes ( Junts pel Sí = 62 + Cup = 10 , fan 72 que són quatre punts pel damunt de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya) i si us diuen que només hem aconseguit que ambdós grups independentistes junts (Junts pel Sí i la CUP) arribin al 47,74% , resulta que el PP va obtenir a les eleccions espanyoles de l'any 2011 uns 186 escons al Congrés de Diputats amb el 44,62 % dels vots que li representava la Majoria Absoluta, una victòria que ningú li va discutir, ans al contrari fou vist com un gran èxit, han passat quatre anys (27 de setembre del 2015) i resulta que aquesta mateixa majoria els hi dòna el poder per fer-se les Lleis a la seva mida i , crec, que si la seva majoria ho era amb el 44,62 % , més ho serà amb el 47,74% o és que els seus vots valen més que els d'aquí, en definitiva que Rajoy governa amb menys suport popular del que té l'independentisme, potser és un miracle de la Moncloa pepera. 
 
Intent d'anàlisi del 27S. (1)En aquest article començarem l'anàlisi per la part unionista i/o els Indefinits- per dir-ho en senzill.
Unionistes.
Ciutadans
És la marca blanca del PP, és l'unionisme en estat pur, fins i tot el més radical, per això- a part de totes les ajudes mediàtiques de les principals cadenes televisives i premsa escrita de la resta de l'Estat, en la que el seu lider i cap visible l'Albert Rivera la majoria de cadenes el treuen i promocionen dia si i dia també.Un dirigent que va néixer politícament despullat, com a màrqueting, ara diuen està molt ben protregit per part de poders fáctics. Estem parlant de Ciutadans, que ha passat de 9 diputats el 2012 a 25 el 27S, ho sigui que n'ha guanyat 16, 8 dels 19 diputats que ha perdut el PP i també ha rebut quatre dels 20 diputats del PSC d'Iceta- tot això es teoria, i així irromp amb força a 29 poblacions catalanes , com L'Hospitalet de Llobregat, El Prat i Viladecans.
PP
 
El PP, que per cert han tret la C, potser com a declaració d'intencions, han canviat l'Alicia Sanchez-Camacho per Garcia Albiol, l'exalcalde de Badalona com l'home fort -mai més ben dit-, tot i així aquest partit que va de baixa a Catalunya, ara ha perdut vuit dels 19 diputats que segurament han passat a Ciutadans. En dies propers augmentarem l'anàlisi d'aquest partit que de moment mana a l'Estat.

 PSC
 

Segurament el PSC que ha perdut quatre dels 20 diputats que tenia i que segurament han passat a Ciutadans tot i així es manté com a tercera força al Parlament amb un 12,69% del total. En aquestes eleccions atípiques la candidatura encapçalada per Miquel Iceta ha obtingut els pitjors resultats de la seva història del PSC, darrere de la candidatura que va formar Pere Navarro el 2012 quan es va quedar amb 20 diputats i s'han passat definitivament a l' Unionisme. Ara el PSC només conserva Cornellà, Santa Coloma, Barberà i tres municipis de la Val d'Aran.
Els Indefinits.
Catalunya si que és pot.
Malgrat el garbuix d'ideologies, també, que s'han barrejat en aquesta candidatura no han aconseguit surar. Si a més i sumen la decisió d’Iniciativa per Catalunya (ICV) d'anar juntament amb Podem ha fracassat per la seva indefinició, així doncs la coalició Catalunya Sí que es Pot només ha tret 11 diputats, semblants als d'ICV sola, molt lluny de les seves expectatives.
Unió
 
Unió malgrat la seva teòrica clientela, la popularitat d'en Duran i Lleida i l'ajut de La Vanguardia no ha tret cap diputat com que no va arribar al 3%. Precisament Duran i Lleida va començar la seva intervenció de la Nit electoral amb les cares més llargues de la seva vida donant les gràcies a tots els votants de Convergència i Unió, li devia fallar el subconscient que li provocà aquest ‘”lapsus “. Avui Ramon Espadaler ha donat per fet que Josep Antoni Duran i Lleida serà el cap de llista d’UDC a les pròximes eleccions espanyoles, que es preveuen per al desembre vinent, deuen estar molt apurats econòmicament.
.....................................
Precisament la tarda de l'endemà del 27S la presidenta de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la luxemburguesa Anne Brasseur, va demanar que l’estat espanyol ha de negociar amb Catalunya després dels resultats del 27-S. Dient que “Clarament, el vot del poble de Catalunya s’ha de respectar i ara hem de veure què passarà durant les discussions que hi haurà dins del país...”. Entre altres coses. 
 I mentre es debat : Mas sí o no... 
 
Per acabar-ho d'adobar surt la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), precisament, farà declarar a Mas com a encausat pel 9-N, i o casualitat que, el tribunal fa coincidir la declaració, el 15 d’octubre, el dia del 75è aniversari de l’afusellament de Companys.A part del president Artur Mas, també estant encausades la exvice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau.
 Malgrat tot, ha arribat l'hora de la veritat i com que: HA GUANYAT LA INDEPENDÈNCIA, diguin el que diguin. La qüestió hem fet un pas molt important oportunitat per una futura República Catalana, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

Unió demana als eurodiputats que no comptin els seus vots i els de CSQP en el bloc del 'no'

ARA L'HI FAN EL MÀNEC...!!!

Unió demana als eurodiputats que no comptin els seus vots i els de CSQP en el bloc del 'no'

L'eurodiputat d'Unió Democràtica  Francesc Gambús ha demanat aquest dimarts al Parlament Europeu que no se'ls compti en el bloc del 'no' a la independència. "Sisplau, no compteu UDC i la candidatura de Catalunya Sí que es Pot en el bloc dels antiindependència", ha advertit Gambús en un correu electrònic als 751 eurodiputats, en resposta a un missatge de la cap de files d'UPyD a Brussel·les, Maite Pagazaurtundúa.
"Certament no estem a favor de la independència tal com la defensen les candidatures independentistes, però tampoc no se'ns pot comptar en el mateix bloc del PP, el PSOE i C's i tu ho saps", li ha etzibat Gambús.

Inside Story: Independence for Catalonia?

dijous, 24 de setembre del 2015

El míting de Junts pel Sí a Girona

#27S Governem-nos per canviar-ho tot! HD

Voteu en gran

Voteu en gran

"Aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur"

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.


Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

dimecres, 16 de setembre del 2015

The President Meets with the King of Spain

Oliver Stone rebrà el Gran Premi Honorífic al Festival de Cinema de Sitges

sitges 2015

Oliver Stone rebrà el Gran Premi Honorífic al Festival de Cinema de Sitges

El premi Màquina del Temps s'atorgarà aquest 2015 a figures il·lustres com Sion Sono, Terry Jones, Nicolas Winding Refn, Andrzej Zulawski o Rick Baker

| 15/09/2015 a les 16:37h
Oliver Stone, un director de llarga trajectòria i compromès políticament
El director nord-americà Oliver Stone rebrà el Gran Premi Honorífic de la 48a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. D'altra banda, algunes figures il·lustres de la cinematografia com Terry Jones, Nicolas Winding Refn, Andrzej Zulawski, Sion Sono i Rick Baker rebran el premi de la Màquina del Temps, en reconeixement a les seva trajectòria. El festival també retrà homenatge a l'actor Simon Yam i a l'actriu Rossana Yanni, amb els premis Maria Honorífica i Nosferatu, respectivament.

Oliver Stone és un director de llarga i reconeguda filmografia, guanyador de tres Oscar i cinc Globus d'Or i autor de pel·lícules icòniques com Platoon, Wall Street, JFK o Born on the Fourth of July. Des dels inicis ha estat un autor controvertit i molt compromès políticament, a banda de ser artísticament arriscat, polifacètic i provocador, tant en la seva faceta de guionista com en la de realitzador. El seu esperit crític i la seva versatilitat amb el llenguatge cinematogràfic l'han dut a signar l'autoria de títols com Natural Born Killers, Nixon o World Trade Center.

Sitges 2015, homenatge a icones del cinema internacional

La 48a edició del Festival de Sitges també homenatjarà icones del panorama cinematogràfic internacional. El premi Màquina del Temps a la trajectòria serà per a quatre reconeguts cineastes: Nicolas Winding Refn, Andrzej Zulawski, Terry Jones i Sion Sono. Un dels més coneguts és l'innovador director, productor i guionista danès Nicolas Winding Refn, autor de títols com Valhalla Rising (present a l'edició del 2009 del Festival), Drive (projectada a Sitges 2011) i Only God Forgives (Sitges 2013), ha aconseguit crear un estil propi, basat en relats violents i pertorbadors embolcallats per una posada en escena hipnòtica i unes bandes sonores que esdevenen un protagonista més de la trama.

El realitzador polonès Andrzej Zulawski és autor de films de renom com Lo importante es amar i La mujer pública i també és responsable de la cinta de terror psicològic Posesión. D'altra banda, el prolífic cineasta i poeta japonès Sion Sono presentarà enguany al Festival les ja anunciades Tag, Love & Peace i The Virgin Psychics. La carrera del realitzador inclou el film de culte Suicide Club i altres films paradigmàtics del seu delirant univers com Love Exposure, Why Don't You Play in Hell?, Cold Fish (guanyadora del Premi Casa Àsia a Sitges 2010), Himizu (present a Sitges 2011) o Bad Film (Sitges 2013). Terry Jones és membre del mític grup Monty Phyton i director de films memorables com La vida de Brian o Los caballeros de la mesa cuadrada.

El Festival atorgarà també el premi Màquina del Temps a la trajectòria del llegendari artista del maquillatge d'efectes especials Rick Baker. Baker, guanyador de set Oscar al millor maquillatge, és el pare de múltiples criatures i monstres al llarg de molts anys de carrera i com a especialista en maquillatge ha participat en pel·lícules com King Kong (1976), Star Wars, Men in Black, The Ring o Hellboy, entre molts altres, així com també el mític videoclip Thriller, de Michael Jackson.

Enguany, el certamen retrà homenatge també a l'actriu argentina Rossana Yanni, a qui se li farà entrega del Premi Nosferatu, i també l'extensa carrera cinematogràfica de l'actor Simon Yam, amb el Premi Maria Honorífica.
 

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de l'11S15 als nervis pel 27S

Articles del Víctor
08.09-14.09.15
 ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de la Meridiana de l'11S15 als nervis pel 27S, quan manquen 15 dies justos.
Permeteu-me que us faci l'article com si fos una crònica, un xic suigeniris.
Dies abans de l'11S15 de La Via Lliure de la Meridiana. 
 El dia 9 vai posar a la finestra una estelada nova d'aquestes mida de llençol de llit petit, comprada als xinos, un pèl cara i això que em durarà menys anys. De passada he comprovat que les finestres i balcons d'arreu es van tacant de senyeres i estelades a mesura que s'atansa la Diada.
El dia 10 al migdia me'n vaig a corre-cuita – per qüestions de logística – a apuntar-me a l'autocar de la CUP de Ribes (Sant Pere de Ribes), - que surt l'endemà La Diada,a quarts de tres de la tarda i torna a les 10 de la nit, i així podré gaudir més intensament de l'ambient fins al final. Quan surto de la inscripció es posa a diluviar a Bots i a barrals, - que val més que ho faci avui que demà a la Meridiana, oi?-. A durat poc més d'una hora i mitja que he aprofitat per fer el cafenllet i després el vermutet i tot, quan arribo a Sitges el mar s'aclareix i llueix un sol que deunidó , a mitja tarda s'ha posat un mar d'un blau lluent que només li mancava l'estel, al vespre es va tornar a ennuvolar. Parlant del vespre, avui mateix a les 12 comença la Campanya Electoral del 27S , i de passada a TV3 fan “13 dies d'octubre “, una pel-licula dedicada als darrers 13 dies del President Companys abans de ser assassinat pels franquistes. Aquesta pel-licula per a televisió de Carles Marques-Marcet que repassa els últims dies de Lluís Companys des del seu traslladat a la Capitania General de Catalunya, empresonat al castell de Montjuïc, on se li va fer la comèdia del judici, fins a l'afusellament el 15 d'octubre del 1940 que aviat farà el 75è aniversari. Precisament coincidint amb aquesta data el govern de la Generalitat va acordar avui proclamar el 15 d'octubre del 2015 com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la dictadura franquista.
 Ara cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15. 
El dia 11 es desperta d'allò més rúfol que sembla ven bé que plourà d'un moment a l'altre, arribo a Sant Pere de Ribes i comprovo que els autocars de l'Assemblea, - uns 7 o 8- ja acaben d'encabir la gent als tres que manquen, que marxen passades les dues. Faig temps perquè el meu - de la CUP- ho fa a dos quarts de tres, mentre comprovo que pels voltants les estelades han augmentat moltíssim, vaig a un carrer proper que fa temps tinc de referència, és el carrer Comàs i Solà de Ribes, que és relativament curt hi ha hagut un màxim de disset estelades i un mínim de dotze, aquest 11S, n'hi havia unes setze -un carrer semblant al Travesser, o com es digui, de Cervera que sempre hi ha moltes-. Fet i fet arribarem al voltant de les quatre i ens deixaren prop d'un quilometre del tram que ens corresponia, era el 84 a l'indret Clot-Aragó, mentre hi anàvem de totes parts hi havia corrues de gent abillats amb senyeres i estelades de tots tipus i aquesta hora feia un sol esplendorós i calorós que va durar fins quarts de sis. Enguany he observat que milers de joves, sobretot, portent una estelada gran a manera de capa. Enguany tot és blanc suposo per qüestio d'imatge i per disseny de la via que després canvia de colors segons els trams i la seva representació. La majoria de samarretes eren blanques però no totes de l'ANC, que es veu només n'havien venut unes 220000, la gent d'aquest color tothom en te una, els altres anys a causa del disseny en vengueren moltes més, hi ha vegades és difícil compaginar màrqueting, economia i disseny. 

Una vegada arribat al lloc es va atapeir de tal manera que pràcticament no ens varen poder moure fins que va passar la fletxa (punter) gegant portada per esportistes durant més de cinc quilòmetres i que passava per un passadís de cinc metres d'amplada que s'anava tancant a mesura que passava la fletxa que anava en direcció al Parlament de Catalunya on hi havia el final i el Tram 135 ( igual que els Diputats a la nostra cambra), quan passava la fletxa la gent alçava uns punters de cartró i un color segons el lloc que era immortalitzat per cinc helicòpters i dues avionetes que voleiaven seguin La Via Lliure de la República Catalana a tota la llargada de la Meridiana que estava atapeïda de pancartes, senyeres i estelades. Com que no havia d'agafar l'autocar fins a les 10 de la nit al final del Passeig Lluís Companys i vaig trobar unes amigues de Sitges i així caminant i fent fotos durant més d'una hora i mitja anà del Clot (davant de la colla de Castellers La Jove de Sitges) fins al Fossar de les Moreres, “ ...on no s'hi enterra cap traìdor...”
I ara cap el 27S,... amb molts nervis.
Com em deien uns amics meus de Sitges i Vilanova i la Geltrú que després vaig trobar al vespre al Fossar de les Moreres - on feia temps que no hi ha anava un 11 de setembre - tots plegats independentistes, encara que de diferents aspectes, i com havia de passar acabarem parlant de 27S i convenirem que l'ambient de La Via Lliure havia sigut immillorable, tot un èxit, però que ara ja teníem , tots, els nervis a l'estomac fins a veure els resultats finals de l'escrutini del 27S.

Com veieu cada vegada ho tenim més a l'abast, però no afluixem ni un pèl, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... 
 
Víctor Lluelles i Cardona

divendres, 4 de setembre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (35). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA, final d’agost, i manquen 11 dies pel 11S i 27 dies justos pel 27S.

Articles del Víctor
29.08/31.08.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (35). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA, final d’agost, i manquen 11 dies pel 11S i 27 dies justos pel 27S. 
 
S'acaba l'agost, l'estiu i potser la calor, ha passat la lluna plena i s'atansa Sant Ramon, un sant segarrenc nascut a Portell a principis del segle XIII, - encara que és conegut com a Nonat, per que va néixer un dia després que havia mort la seva mare, i diu la llegenda de què fou extret del cos de la mare morta, per una espasa o daga com si fos una mena de cesària ...- . Un sant que és tant segarrenc com els 38 anys de l'Aquelarre cerverí, en Marc Marquez o el Seny Major, etcètera. Vaig escrivint la vostra lectura, guaitant per la tele l'emocionant la Diada Castellera de Sant Fèlix, a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès assolint unes fites espatarrants. 

Mentre passa això la vella Europa recull els més alt index d'immigració forçosa de refugiats de l'Africa, mai vista. Tot fruit dels colonialismes, les guerres, la cobdicia, la por ,ara i podem afegir la desídia i el racisme. Un fet que a partir de la mor de 71 immigrants dins d'uns camió a Àustria, sembla que ha remoguts algunes conciències. I a casa nostra encara estem així:
El Partit Botifler o Partit dels Botiflers. (1)
No en feu cas , per que aquest Partit en qüestió i d'aquest nom , no existeix, és fruit de la meva fantasia. Però sembla que s'estant alineant els astres i els personatges , per què així sigui. I molts ja sabeu el que vol dir la paraula “botifler”. Resumint-ho molt, direm que : Botiflers, és el malnom que en la època de guerra de Successió es va donar als que van anar a favor de Felip V, i contra Catalunya i foren considerats com a traïdors o que col·laboraren amb els enemics de Catalunya. Ara han passats 300 anys i no tenim un Felip V , però si , un Felip VI i unes circumstàncies a l'inrevés d'aquella trista època que ens volien aniquilar i que ara encara ho intenten. El malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» - bella flor – que fa referència a la flor de lis , la de l'escut d'armes dels Borbons , flors de lliri damunt d'un fons blau. És que sabeu em va donar la idea, perquè en ple Procès, els botiflers moderns ens surten com a bolets i us en podem donar una bona corrua, però de moment us en farem un tastet com: en Josep Antoni Duran i Lleida, que es mereix una enciclopèdia a part ; l'Àngel Ros; l'Espadaler ; Miquel Iceta ; Josep Lluís Bonet, President de Freixenet. Una de les seves principals icones és en Josep Antoni Duran i Lleida, però es podrien disputar la presidència amb l'Àngel Ros, Alcalde de Lleida i President del PSC, que primer s'ha declarat catalanista i ara per conservar la cadira, no ha tingut cap mania a pactar amb Ciutadans, entre altres coses, per anar contra Catalunya. I ara, encara més, poden fixar d'assessor a Felipe González, i segurament molts em diran o pensaran : “Víctor no donis idees ...”. Ja se que és un partit fictici, però amb la parauleta molts si veuran edentificats.

Quan Felipe González , millor que hagués callat.
 I per cert parlant de Felipe González, crec que en duen d'estar d'espantats quan Felipe González, un expresident, que tampoc va fer re pel tema català en el seu regnat de 14 anys, que va mentir amb els temes com l'OTAN i dels GAL i dels 800.000 llocs de treball ( potser volia dir 800 o 1000 ). Ara aquest personatge que va crear un grup terrorista te la cara de comparar el procés català amb el feixisme i el nazisme - com han fet molts d'altres- . Ho diu – com si tingués patent de cors - en una carta a "El País" només faltaria-, demana als catalans que “no es deixin arrossegar per una aventura il·legal i irresponsable”. També diu que hi ha mostres de discriminació ètnica contra els qui no tenen “pedigrí” català. No se pas per què li va servir tants anys de fer de president del Govern, si encara diu aquestes bajanades. I ja ha sigut replicat per la Carme Forcadell, a González: “Els arguments de la dreta espanyola són iguals que els de l’esquerra espanyola”. Encara que el Botifler Major, l'inefable Duran va dir: “Agraeixo l'article de Felipe González dirigit als catalans” , com sempre fen la pilota a tort i a dret, per si encara el fant Ministre de qui sigui.
I com van els Junts pel SÍ ?.
El passat 28 d'agost la llista unitària dels Junts pel SÍ van reunir en la Festa dels “Candidats” unes quaranta mil persones, quan en aquest dia els “Candidats” no oficials ja passaven del 55000, i quan acabem l'escrit són prop dels 63000. Un dels fets destacats fou el vídeo de Pep Guardiola enviat des d'Alemanya i que fou emès per les pantalles gegants i que va dir: “Aquesta és l’oportunitat que tenim de fer un país nou, des de zero, més just. Aquesta és la raó per la qual hem arribat fins aquí. Ara que ja hi som fem l’últim pas endavant. La voluntat d’un poble no la para ningú”
I acabo l'article 35 el dilluns 31 d'agost Festa de Sant Ramon, - el mateix dia que fa 811 anys, diuen, que el Sant de Portell moria a Cardona , d'on es Patró. Quan ens manca 11 dies per l'11S i 27 pel 27S, dues dates que esperem canviïn- malgrat els botiflers-, d'una vegada per sempre, el rumb de la nostra historia. I que hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

04 50raons Ramon Folch (Energia)