dimarts, 25 d’abril del 2017

El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas


El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas

Jean Quatremer acompanya l'ex-president en un acte sobre el futur de Catalunya i d'Europa

Per: Redacció
25.04.2017  17:34
Vilaweb             
El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte.

L’acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s’ha centrat a defensar els arguments ‘democràtics’ a favor d’un referèndum, ha negat que l’independentisme sigui un moviment ‘egoista’ basat en arguments purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya respongui al procés català amb tribunals.
Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una participació ‘raonable’ i sense violència serà una gran victòria: ‘Per a nosaltres, com a nació que som, és més important el fet democràtic, el principi de l’autodeterminació, que no pas el fet concret de la independència’, ha dit. Però ha destacat, això sí, que una part important del país vol crear un estat propi.
‘Un referèndum seria un servei remarcable a la democràcia, també la de la Unió Europea’, ha dit. I ha volgut enviar el missatge que Catalunya és ‘un país petit, cívic, pacífic, que no vol violència i que té aspiracions de futur’. Ha dit que si el sí guanya en el referèndum, immediatament es demanaran negociacions amb l’estat espanyol i la UE per parlar de la separació. Amb tot, ha advertit que si Catalunya declara la independència sense haver assolit cap acord amb Espanya, l’estat espanyol perdrà el 20% del PIB i mantindrà el 100% del deute: ‘I això esdevindrà un problema per a l’euro.’
Vegeu el vídeo de l’acte, íntegre, ací:

Demà Mas anirà a París i dijous a Ginebra. En aquests actes, organitzats conjuntament pel Diplocat, la delegació del govern a França i Suïssa i la delegació del govern davant la Unió Europea, explica el procés català i denuncia la persecució judicial dels càrrecs electes sobiranistes a Catalunya.
A cada ciutat, hi fa un acte titulat ‘Un referèndum per a Catalunya’, estructurat en dues parts. Primer, conversa amb un periodista local. A continuació es projecta el documentari Le peuple interdit, del quebequès Alexandre Chartrand, que analitza el moviment sobiranista i segueix diversos personatges involucrats en els esdeveniments de la tardor del 2014 i les eleccions del 2015, entre els quals Mas mateix.
Aquestes conferències responen a l’encàrrec que el govern va fer a Mas, a l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i a l’ex-consellera Irene Rigau després de la sentència d’inhabilitació del 9-N perquè expliquessin el seu cas en l’àmbit internacional.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Publicat per a Cap comentari:

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya

Actualitat

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya


per Redacció 25/04/2017 
elMón                                               
Imatge del satèl·lit meteorològic Suomi NPP | Ara


El satèl·lit Suomi NPP que va llançar els Estats Units el 2012 és un dels anomenats polars, un satèl·lit que té la capacitat de poder capturar imatges molt més pròximes i precises. Ara, aquest satèl·lit sobrevola Catalunya al voltant de dos quarts de dues, tant al migdia com a la nit, hora local.
 


Per la seva banda, la NASA ha fet públic la intenció que a partir de finals d'any oferiran cada dia una imatge de satèl·lit poques hores després que sigui captada pel sistema. La imatge que s'ha fet pública aquesta setmana, ha estat la més detallada i precisa fins a la data d'avui. Una composició de diferents imatges obtingudes durant l'any 2016 que han tingut l'objectiu de mostrar-nos gràficament il·luminació artificial que generen els humans arreu del món. Cal destacar, que la resolució és tan alta, que s'identifica fins i tot, la il·luminació d'una autopista o d'alguns vaixells de pesca.

Una acció orientada a poder avaluar l'impacte dels períodes de vacances o els canvis relacionats amb migracions en una zona o ciutat concreta i també per avaluar els impactes de conflictes, de tempestes o terratrèmols. Cal esmentar, que la NASA ja va posar en marxa aquesta acció quan va donar lloc l'huracà Matthew a les àrees del Carib i Estats Units.

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 22 d’abril del 2017

El Govern recorda Companys com a "paradigma de fins on pot arribar l'Estat per aturar-nos"

El Govern recorda Companys com a "paradigma de fins on pot arribar l'Estat per aturar-nos"

Els membres del Govern i els alts càrrecs s'adhereixen a un manifest polític de compromís amb la celebració del referèndum i d'aplicació del seu resultat

per Gemma Aguilera 21/04/2017
Foto de família al pati dels Tarongers pel compromís del Govern amb el referèndum | Jordi Borràs

 

Fotografia de família per escenificar, per enèsima vegada, la unitat en el full de ruta de la independència. Aquesta vegada, fotografia del Govern en ple, amb el suport d’un centenar d’alts càrrecs i la signatura d'un manifest polític –sense efectes jurídics- per refermar el compromís de l’executiu amb la celebració del referèndum. Un referèndum que encara no té data ni pregunta, i l’organització del qual ha provocat polèmiques, aparentment només mediàtiques, entre ERC i el PDeCAT. En total, gairebé 200 persones s'han fet la foto flanquejats per una senyera, entre el president, els consellers i els secretaris generals i directors generals de l'executiu de Carles Puigdemont. Una mostra de suport que vol donar a entendre que tot el Govern està compromès amb la celebració del referèndum, més enllà de qui acabi posant la seva signatura en paper. 


Els signants del manifest de 'Compromís amb el Referèndum' es fan "responsables d'aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats". "Ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania". Per tant, es dóna per fet que la maquinària s'ha engegat i que comença el compte enrere.

Un moment de la intervenció del vicepresident Junqueras | Jordi Borràs


La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha llegit el manifest que han signat, un per un, els gairebé 200 membres del Govern de Carles Puigdemont. La Declaració de Compromís amb el Referèndum recorda que la història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita de la llibertat, “un anhel que ha topat amb un marc legal –l’espanyol- que massa vegades ha topat amb la voluntat dels catalans, i massa sovint no s’ha resolt amb diàleg, sinó imposant la força de l’estat i menyspreant el poble català”. 


I en aquest sentit, el manifest recorda que “en totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han estat represaliades per part del govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on està disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat”.  

En la seva intervenció, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha recordar que “el compromís amb la democràcia i les urnes, amb el referèndum, és de cadascú de nosaltres, però alhora compartit per tots”, i en aquest sentit, ha instat els presents a “jurar-nos conjuntament que entre tots farem que els catalans puguin celebrar aquest referèndum, que emana d’un mandat democràtic del Parlament i del conjunt de la nostra societat”. El vicepresident ha remarcat que “és en la coordinació de tots aquests agents on trobem la força necessària per fer real aquest referèndum, que és la concreció d’un mandat democràtic que els ciutadans de Catalunya ens han encomanat a tots nosaltres”.


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clos l’acte amb una breu intervenció, en què ha assenyalat que, “enfront d’amenaces de limitació de l’autogovern, responem amb determinació a preparar, a convocar i a celebrar el referèndum volgut per la immensa majoria dels catalans i catalanes”. Però Puigdemont també ha remarcat que aquesta preparació, convocatòria i celebració “no la fem a dues o quatre mans, sinó que són moltes les mans que l’organitzen, el convoquen i el celebren. El Govern és el vehicle per convocar a les urnes, exactament igual com ho fan totes les nacions democràtiques quan els arriba aquesta hora”.  Finalment, Puigdemont ha interpel·lat també els ciutadans no independentistes a participar-hi, assegurant que “aquesta majoria de catalans que vol el referèndum uneix gent que pensa molt diferent sobre el model de país i sobre la conveniència o no de ser un estat independent”.


El president de la Generalitat signa el manifest de compromís amb el referèndum | Jordi Borràs


L’acte simbòlic al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat arriba una setmana després que es conegués una gravació en què el número dos del PDeCAT, David Bonvehí, assegurava que el seu partit presentaria un “candidat autonomista” si el procés fracassava. Sense que encara es coneguin els responsables de la filtració a la premsa espanyola –el PDeCAT sosté que és ERC, però els republicans ho neguen-, i després que Bonvehí fes marxa enrere en l’amenaça de dur ERC a la fiscalia espanyola, els dos socis de Govern independentistes s’han donat, com a mínim, una treva per Sant Jordi.


Després d’aquesta festa, quedarà pendent de resoldre data i la pregunta, però també qui ha de signar el decret de convocatòria del referèndum, les ordres de comanda de les urnes o altres gestions logístiques, que podrien tenir implicacions judicials i acabar en inhabilitacions, i fins i tot en penes de presó, si es considerés malversació de fons públics. En tot cas, el PDeCAT i ERC han reiterat que el referèndum es farà, com a molt tard, a finals de setembre. Això sí, la via pactada amb l'Estat encara no es dóna per tancada. I en aquest cas, tampoc no hi ha una data límit fixada per renunciar definitivament a la via escocesa. 

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 15 d’abril del 2017

Josep Maria Sans i Travé: ‘Els templers van ser els grans perdedors, pitjor que els càtars’

Cultura

Josep Maria Sans i Travé: ‘Els templers van ser els grans perdedors, pitjor que els càtars’

L'expert explica la importància dels templers i en reivindica la seva memòria


Per: Sebastià Bennasar
14.04.2017  22:00
El Museu d’Història de Catalunya va inaugurar el 31 de març una exposició sobre els templers que es podrà visitar fins al 23 de juliol. Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1947) és una de les persones que més en saben del país i el dia 27 d’abril pronunciarà una conferència sobre els templers catalans. Serà una de les activitats complementàries de l’exposició. Sans i Travé és un home incansable. Mentre espera que li portin la premsa en català –a la cafeteria on fem l’entrevista, la tenen en castellà i ell no la vol llegir en aquesta llengua–, té desplegat l’ordinador on repassa la presentació de la conferència que ha de pronunciar (sobre l’origen social dels templers); consulta quan li cal una pissarreta i, a més a més, revisa les galerades d’un llibre de divulgació sobre els templers que apareixerà abans no acabi l’any. Aquest home, que va dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya entre el 1992 i el 2015, viu amb un peu a l’edat mitjana i un altre en el present més immediat. Ara es veu feliç per haver estat un dels artífexs de l’exposició que el museu dedica als templers, un orde militar que durant gairebé dos segles va ser un dels grans poders en l’Europa cristiana. I ens parla d’aquests personatges de fa set segles, i vuit i nou, amb una naturalitat total.
—Calia que el Museu d’Història de Catalunya dedicàs una exposició als templers? Hi ha res que no s’hagi explicat, encara?—Quedaven moltes coses per a explicar i aquesta exposició és necessària. En primer lloc, perquè s’havia d’haver fet el 2012, quan es complien set-cents anys de la supressió de l’orde, però per diverses circumstàncies, entre les quals les econòmiques, no es va poder fer. Ara es compleixen set-cents anys de l’assignació dels béns dels templers a l’orde de l’Hospital –o de Rodes, o de Malta, com en vulgueu dir– i per tant, té tot el sentit del món, perquè la història no ha fet justícia amb els templers.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
—Què voleu dir?—Van ser els grans perdedors, van acabar molt malament, pitjor que els càtars. Per això, al substrat de la consciència europea, hi quedava una reivindicació dels templers, una consciència. Aquí no se n’ha fet la reivindicació social. El 2012 a Europa hi va haver tota una reivindicació de la memòria dels templers i aquí només jo vaig fer unes quantes conferències. Hi havia d’haver hagut actes oficials i fins i tot un congrés que no es va fer per raons econòmiques. Per tant, calia.
—És a dir, quan parlam de memòria històrica potser ens ho miram malament, perquè gairebé sempre observam fets de fa només setanta anys…—És clar. De la supressió de l’orde del Temple en fa més de set-cents i en el procés hi ha un judici brutal amb el rei de França i l’Església contra els templers, que són condemnats injustament. En tots els processos contra els templers catalans, no n’hi ha cap ni un que assumeixi ni accepti la més mínima irregularitat. Són jutjats amb acusacions falses, els apliquen la tortura i els condemnen per sempre. La societat està en deute amb els templers. Ha de reivindicar la història real i, per tant, la seva innocència. Cada any nombroses organitzacions internacionals que se’n consideren hereves fan una petició a la Santa Seu perquè anul·li la butlla de supressió de l’orde Vox in excelsor, del 22 de març de 1312, que es dictà durant el concili de Viena del Delfinat i que suprimí sense judici l’orde del Temple.
—Em sembla que serà tan complicat com aconseguir l’anul·lació del judici al president Companys…—No me’n parleu. És complicat perquè és anar contra una ordre dictada per un papa, però potser serà més fàcil que anar contra l’estat espanyol.
—El dia 27 parlareu dels templers a la Corona d’Aragó…—Jo no faig servir mai el nom ‘corona d’Aragó’: parlo dels catalans i dels templers catalans. Els aragonesos em critiquen molt, però és que la gran majoria dels responsables de les comandes eren catalans, i els donants també.
—D’acord, sou a punt de publicar els documents dels judicis contra aquests templers.—Sí, ho publicarà la Fundació Noguera enguany, coincidint amb l’assignació dels béns dels templers als hospitalers. Hi va haver trenta-tres judicis a Saragossa, trenta-dos a Lleida, tres a Olite, tres a Cervera, quatre a Tarragona, vint-i-cinc al Masdéu i set a Nicòsia. És una documentació molt interessant perquè precisament tots es refermen en la correcció de les seves actuacions.
—Com és que aquests judicis a Xipre afectaren templers catalans fins al punt d’incloure’ls en el volum documental que preparau?—Doncs perquè molts templers de casa nostra anaven a servir a l’Orient i en el moment de la supressió de l’orde encara no havien tornat i, per tant, els enxampen a Xipre i el judici es va fer allà mateix. El servei a Orient obria les portes a les obtencions de càrrecs més importants i, a més a més, alguns templers catalans van arribar a ser grans mestres a l’Orient, com per exemple el solsoní Arnau de Torroja, que ho va ser entre el 1181 i 1184, un clar exemple de català universal.
—Per què ens fascinen avui dia els templers?—Perquè acaben molt malament i perquè havien estat un orde molt potent i de molt de prestigi. Alguns membres, a més a més, van acabar a la foguera, com per exemple Jacques de Molay, executat el 1317.
—Els templers han protagonitzat també moltes novel·les històriques…—La novel·la històrica m’agrada molt, tota en general, però passa que ara en llegeixo poca. Tinc una biblioteca de 50.000 volums, un pis ple de llibres, una biblioteca repartida en tres seus i no sé on tinc cada cosa, i moltes moltes fotocòpies. Això és un desori, però m’agrada molt la novel·la històrica i n’he llegida molta. Els templers no han desaparegut mai de la novel·la des del segle XVIII, quan amb la maçoneria les lògies ja s’hi van vincular. Ara també hi ha molts ordes que s’hi volen vincular i reivindicar-ne l’herència, malgrat que la Santa Seu ho refusi.
—Jaume I va ser educat a Montsó pels cavallers del Temple. Com va influir aquesta decisió en el rei Conqueridor?—Va ser gràcies a la seva educació a Montsó, dirigida pel templer Guillem de Mont-rodon, de Vic, que es va influir en la voluntat reial de conquerir a l’islam com més terrenys millor. Darrere del projecte de conquesta de Mallorca i de València, hi havia els templers i la seva educació en la lluita contra els infidels. Els templers, sempre que podien, feien la guerra, ocupaven territori i intentaven vèncer els islamites aquí i a l’Orient, però a l’Orient no van poder mantenir-se i el 1291 van perdre Sant Joan d’Acre.
—Potser al Conqueridor li varen inculcar l’esperit guerrer, però la temprança no va ser una de les seves virtuts…—Això forma part de la seva vida privada i val més que ho deixem estar, però en general la moralitat dels membres dels ordes militars no excel·lia. Molts nobles ingressaven a l’orde com una sortida molt bona i el 30% dels frares del temple eren fills de la noblesa, que d’aquesta manera aconseguien una posició social fantàstica: rebien una comanda, súbdits, cabals, feien la guerra… Era una possibilitat millor que no pas una canongia o una abadia. Un 60% eren sergents, fills de propietaris rurals importants, perquè cap templer no podia ser d’origen servil. I els altres eren capellans que no podien tenir cap càrrec a l’orde.

—Diuen que la supressió dels templers va anar lligada estrictament amb els afers econòmics del rei de França…—És cert, Felip el Bell comença el procés contra ells per les necessitats econòmiques de la tresoreria reial francesa. En tenia, de necessitats, perquè abans del procés havien expulsat els llombards i els jueus, havien confiscat els seus béns i havia hagut de trencar la moneda, és a dir, les havia hagut de recollir per tornar a encunyar-les sense tanta plata i més coure, i això ho va fer dues o tres vegades. Ell sap perfectament que els templers tenen molts cabals a França, perquè en alguna ocasió li han fet de banca i li han deixat diners. I amb el procés aconsegueix de no tornar-los, igual com Jaume II aquí, perquè els béns mobles se’ls van quedar les monarquies i els immobles van passar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. A Miravet hi havia la torre del Tresor, amb els diners i l’arxiu de tota la província.
—I encara queda cap tresor templer per trobar?—I tant. Sabeu quin és el més gran tresor templer que queda? Tota la documentació que encara no s’ha publicat. Jo n’he publicada molta, però falten per esporgar molts papers dels segles XII al XIV, que són el gran tresor amagat dels templers. De la resta, no en queda res. Quan es va lliurar el castell de Miravet, els oficials reials van rascar totes les parets per veure si hi trobaven res i els van regirar els hàbits. En els hàbits hi van trobar 6.000 sous, però a l’edifici ja no hi quedava res.
—Hi ha cap projecte per a treure a la llum tota aquesta documentació encara oculta?—No hi ha cap projecte sistemàtic. S’ha anat fent feina amb els papers de diverses comandes i jo ara treballo la documentació diplomàtica dels templers, que sortirà aviat. Però hi ha tanta documentació que és difícil de fer un projecte sistemàtic. A la vegada, tenim el problema que fins que no estigui tot endreçat no sabrem exactament ni en profunditat qui eren els templers i què van fer a casa nostra.
—A les novel·les històriques que tant us agraden, sovint hi veiem un últim templer fugint amb papers amagats o diners. Això va passar?—En tenim poquíssims casos i no gens heroics, ans al contrari. Un tal Jaume de Garrigans que era secretari del lloctinent Ramon Saguàrdia, per exemple, quan els oficials assalten Miravet ofereix al rei de fer-li arribar uns documents secrets. S’escapa i es lliura als oficials, però li apliquen allò tan conegut de ‘Roma no paga els traïdors’ i acaba fatal. Era un home culte perquè Saguàrdia enviava cartes al papa, als cardenals, al rei de Mallorca, als comandadors i confiava en ell, que el va trair mentre es preparava la resposta bèl·lica i la resistència als castells. Un altre cas de templer que s’escapava amb tot allò que havia pogut arrambar era el comandador de Peníscola, que tenia un vaixell carregat de diners i objectes de valor, però els oficials reials el van detenir. No n’hi ha gaires casos.
—Què aprendrà el qui visiti l’exposició sobre els templers al Museu d’Història de Catalunya?—Obtindrà un coneixement rigorós del passat, perquè no és una exposició per a dir que macos que eren els templers, sinó que s’explica tot amb el màxim rigor, des del sorgiment a la primera croada fins a la supressió. Veurà els llocs on es van originar els ordes militars, que són els de contacte entre la civilització cristiana i l’islamisme, és a dir, a Terra Santa amb l’aparició de l’orde del Temple, el de l’Hospital, i el Teutònic; i a la península Ibèrica amb l’aparició de Santiago, Alcántara i Calatrava. Són els dos punts del món on s’originen aquests ordes religiosos i militars. També sabrà que els primers objectius dels templers eren ajudar els pelegrins que arribaven als ports per penetrar cap a l’interior, un indret molt perillós pel gran poder dels palestins de l’època, i que això els atorgaria una gran experiència militar que el monarca podia aprofitar per a defensar el Regne de Jerusalem, envoltat d’enemics pertot arreu. El visitant també aprendrà que els templers representaven l’ideal de cavaller medieval: religiós i armat contra els infidels.
—Heu dit que els ordes militars sorgeixen en els punts de contacte entre el cristianisme i l’islamisme. Seria correcte parlar de xoc de civilitzacions o és un concepte massa contemporani?—Naturalment que al segle XII es pot parlar de xoc de civilitzacions. Hi és, i tant. Catalunya va lluitar fins que va poder contra l’islam perquè es partia de la idea de la península Ibèrica que havia estat visigòtica i, per tant, cristiana, una visió que només es trenca el 711 amb l’arribada dels musulmans. La recuperació no s’acabarà fins al 1492, després de vuit segles. Es necessita tot aquest temps per tal que un territori cristià torni a ser-ho. És clar que hi havia un xoc de civilitzacions. És clar que els historiadors hem d’evitar els radicalismes, si podem, però a la nostra Barcelona medieval no hi va haver cap mena d’oasi de pau.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 12 d’abril del 2017

Setmana Santa Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones, un 2% més que l'any passat Els personatges estrella són els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars i el Barça El preu de cada pastís oscil·la entre 20 i 40 euros, segons la mida Redacció | 12/04/2017 a les 11:43h Afegeix un comentari Especial: Setmana Santa 2017 Arxivat a: Societat, gastronomia, Setmana Santa 2017, Setmana Santa, pastisseria, mona Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès | Juanma Peláez Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones de Pasqua artesanes aquest any, mentre que només a la demarcació de Barcelona se'n vendran unes 480.000. La majoria de les vendes es concentraran entre aquest cap de setmana, a comarques, i el mateix dilluns, a l'àrea metropolitana.  El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, ha explicat que reben la campanya amb optimisme i esperen que la xifra de vendes d'enguany repunti un lleuger 2% gràcies a una tendència de compra que està estabilitzada. Davant els preus més econòmics de mones industrials que es poden trobar a les grans superfícies, Miró ha apel·lat a la responsabilitat del consumidor perquè es decanti per mones de pastisseria. Mentre que les primeres, "per força, estan fetes amb tres o quatre setmanes d'antelació i, per tant, contenen conservants, les de pastisseria s'elaboren un o dos dies abans de la venda per poder garantir la màxima frescor, el seu sabor, s'utilitzen matèries de primera qualitat i són molt més saludables", ha assenyalat el president del gremi. Els personatges estrella d'aquest any seran els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars o el Barça. Tot i això, les vitrines de les pastisseries també s'ompliran de figures d'animals d'autor de tota mena, personatges clàssics de Disney i els tradicionals ous de xocolata de totes les mides. De mitjana, darrere una mona de pastisseria hi ha més de tres hores de feina, entre crear els motllos o tallar els patrons per formar les figures, treballar la xocolata, unir les peces, pintar-les i decorar-les. Miró ha assenyalat que es tracta d'un treball artesanal, amb cacau de qualitat, sense additius, oli de palma, colorants o greixos trans.    Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès. Foto: Juanma Peláez Pel que fa als gustos dels pastissos, com que la Pasqua és bastant tradicional, Elies Miró ha explicat que els sabors que tenen més sortida sempre són els de mantega, mantega i xocolata, gema, gema i fruita i trufa. D'altra banda, les mones dirigides bàsicament als infants són figures elaborades a partir de xocolata blanca i amb llet que per modelar-se a semblança dels dibuixos preferits dels més petits se solen tenyir amb colorants naturals. El president del Gremi de Pastissers ha explicat que el conjunt del sector artesà intenta anar evolucionant cap a un producte més saludable sense tant de sucre ni greix, ja sigui a les figures de xocolata, com també a les mantegues o les melmelades que s'utilitzen per elaborar els pastissos.  Pel que fa als preus, una família de quatre membres es podrà gastar entre 20 i 30 euros per una mona de Pasqua que consta d'un pastís i un ou de xocolata al damunt. Tot i això, aquells que optin per peces d'artesania, "molt més elaborades", es podrien arribar a gastar 100 euros. A les comarques gironines, 150.000 mones El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques gironines afronta aquesta Setmana Santa amb bones perspectives. Confien arribar a les 150.000 mones que es van vendre l'any passat i que van representar un 5% més que l'anterior campanya. El president del Gremi, Josep Costa, ha explicat que alguns ho interpreten com a un signe de recuperació però recorda que en la majoria de negocis les mones continuen essent més petites que abans de la crisi i per tant els ingressos també són inferiors que fa uns anys. Pel que fa als preus, aquests es mantenen igual que fa quatre anys. Oscil·len entre els 20 i 40 euros en funció de la mida.   Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez Des del gremi destaquen la "il·lusió" del pastisser per respondre a les peticions dels clients. "El pastisser treballa a l'obrador des de les tres de la matinada per fer les mones que li han encarregat d'aquell dia; de nata, de crema o de xocolata; com cada any, vol vendre il·lusió i tenir la botiga plena de gent", afegeix el president del gremi. Pel que fa a les tendències, aquest any i com passa cada Setmana Santa, els pollets i els ous tradicionals competiran amb els personatges que surten a la televisió. El president del gremi ha reivindicat un any més la mona artesanal, feta del dia, com a producte de qualitat i com a contraposició del que es ven a les grans superfícies. A les comarques tarragonines, 50.000 mones El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l'any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures "d'hipotètica xocolata" o "succedanis de xocolata amb greixos vegetals", que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries. Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. "Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona", ha defensat Gonzàlez.    Mones de la pastisseria Miró de Castellterçol Foto: ACN   Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits. Algunes pastisseries fins i tot s'han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d'Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia. Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona. A Lleida, unes 180.000 mones, més de la meitat de nata i trufa A Lleida, el president del Gremi de Forners, Manel Llaràs, ha explicat que la campanya d'enguany de mones de pasqua es preveu "excel·lent", en part, perquè "el temps acompanyarà". Calcula que es vendran, com l'any passat, entre 177.000 i 180.000 unitats a la demarcació, una xifra que, destaca, és elevada ja que, si es té en compte el número d'habitants, "la de Lleida és la demarcació on més mones es consumeixen". Llaràs explica aquestes bones xifres, en part, pel turisme, ja que veïns d'altres indrets de Catalunya passen les festes a la demarcació de Lleida, principalment al Pirineu, i compren la mona al seu destí.  Pel que fa al tipus de mona més consumida a les Terres de Lleida, més de la meitat (un 55%) és de nata i trufa i el 40% de fruita. L'altre 5% correspondria a altres varietats com la de mantega, explica. Pel que fa als preus, Llaràs calcula que es mantindran com l'any passat tot i que reconeix que són molt variats perquè oscil·len entre els vint i els trenta euros el quilo. "Una ració de mona, però, surt a uns dos euros", ha afegit.   Elies Miró, de Castellterçol, fent unes mones. Foto: ACN   (Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.) Setmana Santa de sol i platja... però amb alguns xàfecs de tarda Cinc escapades a Catalunya per desconnectar aquesta Setmana Santa ​Barcelona obre 20 patis escolars durant la Setmana Santa El pastisser Escribà reprodueix Ferrari Land en una mona gegant de Pasqua Viu la Setmana Santa des de casa amb la Xarxa de Televisions Locals «La Passió segons Sant Nebridi» obre amb èxit la Setmana Santa a Terrassa

Setmana Santa

Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones, un 2% més que l'any passat

Els personatges estrella són els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars i el Barça

El preu de cada pastís oscil·la entre 20 i 40 euros, segons la mida

| 12/04/2017 a les 11:43h
Especial: Setmana Santa 2017
Arxivat a: Societat , gastronomia, Setmana Santa 2017, Setmana Santa, pastisseria, mona
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès | Juanma Peláez
Els pastissers catalans preveuen vendre unes 700.000 mones de Pasqua artesanes aquest any, mentre que només a la demarcació de Barcelona se'n vendran unes 480.000. La majoria de les vendes es concentraran entre aquest cap de setmana, a comarques, i el mateix dilluns, a l'àrea metropolitana.

El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, ha explicat que reben la campanya amb optimisme i esperen que la xifra de vendes d'enguany repunti un lleuger 2% gràcies a una tendència de compra que està estabilitzada.



Davant els preus més econòmics de mones industrials que es poden trobar a les grans superfícies, Miró ha apel·lat a la responsabilitat del consumidor perquè es decanti per mones de pastisseria. Mentre que les primeres, "per força, estan fetes amb tres o quatre setmanes d'antelació i, per tant, contenen conservants, les de pastisseria s'elaboren un o dos dies abans de la venda per poder garantir la màxima frescor, el seu sabor, s'utilitzen matèries de primera qualitat i són molt més saludables", ha assenyalat el president del gremi.

Els personatges estrella d'aquest any seran els protagonistes de la pel·lícula Patrulla Canina, Ladybug, els Trolls, les nines Gorjuss, Star Wars o el Barça. Tot i això, les vitrines de les pastisseries també s'ompliran de figures d'animals d'autor de tota mena, personatges clàssics de Disney i els tradicionals ous de xocolata de totes les mides.

De mitjana, darrere una mona de pastisseria hi ha més de tres hores de feina, entre crear els motllos o tallar els patrons per formar les figures, treballar la xocolata, unir les peces, pintar-les i decorar-les. Miró ha assenyalat que es tracta d'un treball artesanal, amb cacau de qualitat, sense additius, oli de palma, colorants o greixos trans.
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès. Foto: Juanma Peláez

Pel que fa als gustos dels pastissos, com que la Pasqua és bastant tradicional, Elies Miró ha explicat que els sabors que tenen més sortida sempre són els de mantega, mantega i xocolata, gema, gema i fruita i trufa. D'altra banda, les mones dirigides bàsicament als infants són figures elaborades a partir de xocolata blanca i amb llet que per modelar-se a semblança dels dibuixos preferits dels més petits se solen tenyir amb colorants naturals.

El president del Gremi de Pastissers ha explicat que el conjunt del sector artesà intenta anar evolucionant cap a un producte més saludable sense tant de sucre ni greix, ja sigui a les figures de xocolata, com també a les mantegues o les melmelades que s'utilitzen per elaborar els pastissos.

Pel que fa als preus, una família de quatre membres es podrà gastar entre 20 i 30 euros per una mona de Pasqua que consta d'un pastís i un ou de xocolata al damunt. Tot i això, aquells que optin per peces d'artesania, "molt més elaborades", es podrien arribar a gastar 100 euros.

A les comarques gironines, 150.000 mones

El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques gironines afronta aquesta Setmana Santa amb bones perspectives. Confien arribar a les 150.000 mones que es van vendre l'any passat i que van representar un 5% més que l'anterior campanya. El president del Gremi, Josep Costa, ha explicat que alguns ho interpreten com a un signe de recuperació però recorda que en la majoria de negocis les mones continuen essent més petites que abans de la crisi i per tant els ingressos també són inferiors que fa uns anys. Pel que fa als preus, aquests es mantenen igual que fa quatre anys. Oscil·len entre els 20 i 40 euros en funció de la mida.
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez

Des del gremi destaquen la "il·lusió" del pastisser per respondre a les peticions dels clients. "El pastisser treballa a l'obrador des de les tres de la matinada per fer les mones que li han encarregat d'aquell dia; de nata, de crema o de xocolata; com cada any, vol vendre il·lusió i tenir la botiga plena de gent", afegeix el president del gremi.

Pel que fa a les tendències, aquest any i com passa cada Setmana Santa, els pollets i els ous tradicionals competiran amb els personatges que surten a la televisió. El president del gremi ha reivindicat un any més la mona artesanal, feta del dia, com a producte de qualitat i com a contraposició del que es ven a les grans superfícies.

A les comarques tarragonines, 50.000 mones

El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l'any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures "d'hipotètica xocolata" o "succedanis de xocolata amb greixos vegetals", que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries.

Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. "Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona", ha defensat Gonzàlez.
 
Mones de la pastisseria Miró de Castellterçol Foto: ACN
 
Pastisseria Vilaró, a Castellar del Vallès Foto: Juanma Peláez

Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits. Algunes pastisseries fins i tot s'han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d'Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia. Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona.

A Lleida, unes 180.000 mones, més de la meitat de nata i trufa

A Lleida, el president del Gremi de Forners, Manel Llaràs, ha explicat que la campanya d'enguany de mones de pasqua es preveu "excel·lent", en part, perquè "el temps acompanyarà". Calcula que es vendran, com l'any passat, entre 177.000 i 180.000 unitats a la demarcació, una xifra que, destaca, és elevada ja que, si es té en compte el número d'habitants, "la de Lleida és la demarcació on més mones es consumeixen". Llaràs explica aquestes bones xifres, en part, pel turisme, ja que veïns d'altres indrets de Catalunya passen les festes a la demarcació de Lleida, principalment al Pirineu, i compren la mona al seu destí.

Pel que fa al tipus de mona més consumida a les Terres de Lleida, més de la meitat (un 55%) és de nata i trufa i el 40% de fruita. L'altre 5% correspondria a altres varietats com la de mantega, explica.

Pel que fa als preus, Llaràs calcula que es mantindran com l'any passat tot i que reconeix que són molt variats perquè oscil·len entre els vint i els trenta euros el quilo. "Una ració de mona, però, surt a uns dos euros", ha afegit.
 
Elies Miró, de Castellterçol, fent unes mones. Foto: ACN

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Publicat per a Cap comentari:

Cinc escapades a Catalunya per desconnectar aquesta Setmana Santa

Setmana Santa 2017

Cinc escapades a Catalunya per desconnectar aquesta Setmana Santa

Guia per gaudir de les tradicions, els paisatges i la història de diversos municipis de l'Empordà, el Camp de Tarragona, Osona, el Pla de l'Estany i la Terra Alta

| 11/04/2017 a les 17:05h
Especial: També et pot interessar
Arxivat a: Societat , Setmana Santa 2017, turisme, tradició, Setmana Santa

El pantà de Sau | Josep M. Costa
La Setmana Santa omple els calendaris dels municipis d'arreu de Catalunya d'activitats culturals, des de les tradicionals processons fins a fires i mercats organitzats especialment per l'ocasió. Si sou dels que us agrada anar a passar uns dies fora, us proposem cinc plans, amb suggeriments de restaurants i allotjaments inclosos, per aprofitar el màxim l'agenda festiva:

Pla 1. Escapada a l'Empordà

Dansa de la Mort de Verges Foto: Albert Alemany

- Què no ets pots perdre per Setmana Santa:



- Dijous 13. La passió de Verges. L'acte comença de nit a la Plaça Major, on dalt d'un cadafal es representen els passatges inicials de la Passió, fins que Jesús és condemnat. L'obra continua però en processó, representant-se la resta d'escenes a diferents places i racons del nucli antic: la Samaritana, els Manages, la Creu dels Improperis, el Pelegrí, els Jueus... fins a arribar a una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. L'executen cinc esquelets que evolucionen al ritme repetitiu i sobri d'un tabal, en uns saltirons secs que van modificant la seva postura sobre si mateixos a l'hora que van avançant. Els objectes que porten són una dalla, una bandera recordant que el temps és breu, un plat ple de cendres i un rellotge sense busques, senyals que ens indiquen el destí inexorable que tard o d'hora ens espera.

- Què fer a l'Empordà?

- Aiguamolls de l'Empordà: Des de l'oficina del Cortalet, a la carretera de Sant Pere Pescador a Castelló d'Empúries, es poden contractar diverses activitats i visites guiades per conèixer la zona. També es pot obtenir informació a les oficines de turisme dels municipis propers (L'Escala, Perelada, Figueres, Roses). Per arribar fins als Aiguamolls cal agafar la carretera comarcal C-260 fins a Castelló d'Empúries. Des d'aquí, una carretera en direcció a Sant Pere Pescador travessa la zona sud del parc, i una altra que surt de Roses creua la zona nord.

- Ruïnes d'Empúries: Les excavacions es troben a uns dos quilòmetres de l'Escala i a uns 500 metres de Sant Martí Empúries. Des d'ambdues poblacions pot accedir-se al recinte a través d'un passeig per a vianants arran de mar, inaugurat el 1992 amb motiu de l'arribada de la flama olímpica. El tiquet d'entrada al museu val 4,50 euros i inclou la visita al jaciment arqueològic i l'entrada al museu (pàrquing gratuït).

- Excursió al Castell de Torroella de Montgrí, construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II. El punt de sortida de la ruta el trobem al carrer del Camí de les Dunes, al terme de Torroella de Montgrí. A partir d'aquí el camí està indicat amb marques GR -vermelles i blanques-: no té pèrdua. És un bon lloc per anar amb nens: la dificultat és baixa i si es va a bon pas, amb una hora i trenta minuts s'arriba al cim.
 
Aiguamolls de l'Emopordà Foto: Wikicommons

On menjar? A continuació us mostrem els rànquings del web de viatges TripAdvisor dels millors restaurants que podeu trobar a la zona. En concret, us proposem tres municipis propers als plans esmentats:

- L'Escala
- Torroella de Montgrí
- Sant Pere Pescador

On dormir? Segons les puntuacions dels usuaris del web citat anteriorment, aquests són els millors establiments on passar la nit:

- L'Escala
- Torroella de Montgrí
- Sant Pere Pescador

Pla 2. Escapada al Camp de Tarragona

Les Tres Gràcies de Reus. Foto: Ajuntament de Reus

- Què no ets pots perdre per Setmana Santa:

Divendres 14. Les Tres Gràcies de Reus: és l'acte amb més valor identitari de la Setmana Santa reusenca, i supera la dimensió purament religiosa, tal com indica el web de la festa. Se celebra el Divendres Sant, tancant els actes del migdia i té com a protagonista la imatge del Sant Crist de la Sang. Com a l'anada, els armats obren la professó, formada per les dues fileres de vestes –tant la canalla com els adults–, amb la bandera al capdavant, la capella del Sant Crist precedint la imatge amb el cant del Vexilla regis, i el Bon i el Mal Lladre a ambdós costats. Quan la processó entra a la plaça, el Capità Manaies que comanda els armats s'arriba fins a la porta de l'església, que ha estat tancada des de la sortida de la imatge del Sant Crist, i hi dóna tres cops amb la part de baix del bastó del seu estendard. La porta s'obre i la professó de congregants, que havia restat momentàniament aturada, reprèn el seu curs cap a l'interior.

- Què fer al Camp de Tarragona?

- El castell monestir de Sant Miquel Escornalbou de Riudecanyes: La construcció ens endinsa en una època en què la burgesia benestant va habilitar antics edificis històrics per convertir-los en les seves residències. Així, el 1911, Eduard Toda va comprar l'antic monestir de Sant Miquel d'Escornalbou i el va restaurar amb total llibertat.L'horari de Setmana Santa per visitar la zona és de 10:00 a 19:00 (divendres, dissabte i diumenge) i el preu de 5,50 euros.

- Passejada pel parc botànic de Samà de Vinyols i els Arcs. L'actual parc va ser en el seu dia la residència de descans que el 1881 va fer construir Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, entre Cambrils i Montbrió, envoltat d'oliveres, vinyes i ametllers. L'horari d'abril és de 10 a 19:00 hores i el preu per adult de 7 euros (els nens i les persones de més de 65 anys tenen entrada amb preu reduït: 5,50 euros).

- Visita per les platges del Baix Camp: les previsions meteorològiques preveuen una Setmana Santa assolellada i amb temperatures estiuenques, així que si us agrada la platja, és una bona ocasió per fer el primer bany de l'any. A continuació teniu tres de les platges més populars de la zona: platja de la Llosa (Cambrils), a 18 minuts de Reus, se subdivideix en 8 cales diferenciades per dics que s'introdueixen mar endins; platja de La Pineda (Vila-Seca), a 20 minuts de Reus, els seus 3 quilòmetres la converteixen en la platja més extensa del Camp de Tarragona juntament amb la Llarga; cala de la Roca Plana (Tarragona), a uns 30 minuts de Reus, es troba al bell mig de l'espai natural de la Punta de la Móra.
 
Sant Miquel d'Escornalbou de Riudecanyes. Foto: Wikicommons

On menjar? A continuació us mostrem els rànquings del web de viatges TripAdvisor dels millors restaurants que podeu trobar a la zona. En concret, us proposem tres municipis propers als plans esmentats:

- Reus
- Montbrió del Camp
- La Selva del Camp

On dormir? Segons les puntuacions dels usuaris del web citat anteriorment, aquests són els millors establiments on passar la nit:

- Reus
- Montbrió del Camp
- La Selva del Camp

Pla 3. Escapada a Osona

Aplec Caramellaire de Sant Julià de Vilatorta. Foto: Albert Ventura

Què no ets pots perdre per Setmana Santa:

Diumenge 16 d'abril. Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, les més antigues documentades de tot Catalunya (1590). La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i la tanca un grup de músics abillats amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català de color blau marí. Infants amb bastons tornejats amb un pom de flors al cim i cintes de colors acompanyen el seguici. Ara bé, els clars protagonistes de la festa són els goigs del Roser. Les estrofes amb text i música arcaics, tramesos de generació en generació, es van desgranant i alternant amb la tornada instrumental. A més dels tradicionals goigs, cada any s'estrena una peça nova, composta expressament per a l'ocasió, obra d'autors locals.

- Què fer a Osona?

- Excursió a Rupit i Pruit. Considerat en la majoria de guies de turisme un dels indrets més bonics de Catalunya. A recer de la penya rocosa on s'assenten les restes del castell, Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atraient: carrers empedrats, cases rústiques dels segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta i l'església barroca de Sant Miquel. A més dels seus carrers amb encant, la localitat està envoltada de paratges naturals perfectes per fer una bona caminada, com ara el famós Salt de Sallent o el Mirador dels Bassis. Al web de l'Ajuntament trobareu indicades aquestes i altres rutes a peu per la zona.

- Passejada pel pantà de Sau. Dins la Vall del Ter, Vilanova de Sau s'ha sabut preservar de massificacions i destruccions urbanístiques, conservant l'encant d'una terra banyada pel riu i un embassament que desperta l'interès dels curiosos que volen contemplar el campanar de l'antiga església llombarda que Sant Romà de Sau, submergit sota les aigües.

- Escapada a la Vall del Ges, Orís i el Bisaura. A més de municipis de postal com Vidrà, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, l'espai ofereix diversos indrets d'interès paisatgístic. Un d'ells, potser el més conegut, és la zona coneguda com els Bufadors, caracteritzada pels grans blocs de roca coberts de molsa. A banda d'aquesta ruta, també és molt recomanable la del Sender de la Vall del Ges, que connecta Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló; la del Camí Vora Ges, que recorre el curs del riu, i la que va del Castell de Montesquiu fins al Castell de Besora.
 
Pantà de Sau. Foto: Josep Maria Costa

On menjar? A continuació us mostrem els rànquings del web de viatges TripAdvisor dels millors restaurants que podeu trobar a la zona. En concret, us proposem tres municipis propers als plans esmentats:

- Sant Julià de Vilatorta
- Folgueroles
- Santa Maria de Besora

On dormir? Segons les puntuacions dels usuaris del web citat anteriorment, aquests són els millors establiments on passar la nit:

- Sant Julià de Vilatorta
- Folgueroles
- Santa Maria de Besora

Pla 4. Escapada al Pla de l'Estany

Un moment del ball, quan el cornut balla entremig de les parelles Foto: Tania Tapia / ACN

Què no ets pots perdre per Setmana Santa: 

- Dilluns 17 d'abril. Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri. Aquest ritual de veneració dels arbres com a divinitats fecundants s'inicia el Divendres Sant, quan els homes de Cornellà seleccionen un àlber o un pollancre dels més alts, el tallen i l'esporguen. El dia central de la festa, però, és el Dilluns de Pasqua, que és quan va a buscar l'arbre, conegut com a Maig, i es guarneix amb pi i tot de banyes i corns. Posteriorment, mentre sonen Els Segadors, l'arbre és plantat, a força de braços, al bell mig de la plaça, coneguda precisament com a plaça del Maig. El mateix dia es balla el Ball del Cornut, una antiga dansa documentada pel folklorista Joan Amades que es va reincorporar a la celebració l'any 1976.

- Què fer al Pla de l'Estany?

- Fer un tram de la ruta Soldats de Salamina. La novel·la de Javier Cercas Soldats de Salamina va inspirar la creació de tres rutes que permeten conèixer el fet històric de la Guerra Civil i el patrimoni natural i cultural de la comarca del Pla de l'Estany. Un d'aquests trajectes és el que va de Palol de Revardit i Cornellà del Terri. D'una durada aproximada d'hora i mitja recorre els boscos de Palol de Revardit, on Sánchez Mazas es va amagar fugint del Collell, fins a arribar al Mas Borrell, on la família de Maria Ferré li va donar menjar i el va aconsellar.

- Estany de Banyoles. La seva importància mediambiental li ha valgut la protecció del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya, la inclusió a la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància i la proposta de formar part de la Xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. A més a més, si us ve de gust fer una passejada diferent, podeu llogar una barca de rems o bé fer un recorregut en una embarcació més gran.

- Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. El millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943 pel doctor Josep Maria Corominas. Els caps de setmana l'horari de visites és de les 11:00 hores a les 17:00 i entrades generals valen 6 euros (les de preu reduït en costen 3).
 
L'estany de Banyoles aquesta tardor passada. Foto: Xavier Borràs

On menjar? A continuació us mostrem els rànquings del web de viatges TripAdvisor dels millors restaurants que podeu trobar a la zona. Us proposem tres municipis propers als plans:

- Cornellà de Terri
- Banyoles
- Serinyà

On dormir? Segons les puntuacions dels usuaris del web citat anteriorment, aquests són els millors establiments on passar la nit:

- Cornellà de Terri
- Banyoles
- Serinyà

Pla 5. Escapada a la Terra Alta

Passió de Villalba dels Arcs. Foto: Cedida

- Què no et pots perdre per Setmana Santa:

Dijous 13 i dissabte 15. La Passió de Vilalba dels Arcs. En aquest municipi de la Terra Alta el Dijous Sant, en sessió nocturna, i el Dissabte Sant, a la tarda, es reviuen els últims dies de vida de Jesús, des de l'entrada a Jerusalem fins a la seva crucifixió. Les representacions, que en un inici sols es feien el Dissabte Sant, van iniciar-se el 1996, per iniciativa de La Pirindola, el grup local de teatre. Des d'aleshores, s'han realitzat cada any de forma ininterrompuda. Cal destacar el caràcter reivindicatiu d'aquesta representació, que subratlla el paper de Jesús en la lluita contra les desigualtats i l'abús de poder.

- Què fer a la Terra Alta? 

- Visita als cellers de la Terra Alta. Batea, Gandesa i Vilalba dels Arcs són els municipis amb major nombre de cellers inscrits a la DO Terra Alta, tot i que a Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai i la Pobla de Massaluca també se'n poden trobar. Si us agrada l'enoturisme i aposteu per aquest pla, podeu consultar els cellers que es poden visitar en aquets enllaç.

- Ruta de la Pau (entre Gandesa i Pinell de Brai). El recorregut és un homenatge a la pau i, alhora, un camí per a senderistes ple de paratges on, seixanta anys després de la Batalla de l'Ebre, regna el silenci. Es tracta d'un itinerari circular que, fent ús de la senyalització dels GR i dels PR de la comarca, fa un recorregut pels indrets que van tenir més rellevància durant aquell episodi històric. Comença i acaba a Gandesa, passant per la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, Coll del Moro, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Corbera d'Ebre, en un recorregut de 74 quilòmetres. La ruta ofereix diverses possibilitats, ja que si no es vol fer completa, es pot escurçar o allargar accedint-hi o sortint-ne per altres itineraris també assenyalats com a GR o PR.

- Recorregut pels característics rius de la comarca. La principal particularitat dels rius de la comarca és que amb l'erosió provoquen la formació de punts d'extraordinària bellesa, com ara salts d'aigua del Ventador o de Sotorres, les Olles del Baubo o l'ermita de la Fontcalda, on el riu circula per un seguit de congostos de roques verticals coneguts com a Estrets de la Fontcalda. A més, al santuari de la Fontcalda hi ha una font d'aigua termal amb aigües que brollen a 25 graus centígrads.
 
Estrets del Riu Canaletes. Foto: Wikicommons

On menjar? A continuació us mostrem els rànquings del web de viatges TripAdvisor dels millors restaurants que podeu trobar a la zona. Us proposem tres municipis propers als plans:

- Villalba dels Arcs
- Horta de Sant Joan
- Móra d'Ebre

On dormir? Segons les puntuacions dels usuaris del web citat anteriorment, aquests són els millors establiments on passar la nit:

- Villalba dels Arcs
- Horta de Sant Joan
- Móra d'Ebre
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)