El Govern impulsarà un projecte de llei per reforçar el concepte de "Policia de Catalunya"
El conseller d'Interior ho ha avançat durant la inauguració de la nova comissaria conjunta de Protecció Civil i de la Policia Local de Lloret de Mar
El conseller d'Interior, Jordi Jané, inaugurant la nova comissaria de Protecció Civil i de la Policia Local de Lloret de Mar | ACN
per ACN30 d' Abril 2016 a les 13.53 h
el Món
El Govern impulsarà durant aquest mandat un projecte de llei per "reforçar" el concepte de "Policia de Catalunya", que inclou les Policies Locals i els Mossos d'Esquadra. Així ho ha afirmat el conseller d'Interior, Jordi Jané, en la inauguració de la nova comissaria conjunta de Protecció Civil i la Policia Local a Lloret de Mar (Selva). Unes instal·lacions llargament reivindicades i que ara, han estat escollides com una de les noves seus de formació de l'Institut de Seguretat Pública.
"La Policia de Catalunya són els cossos dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals catalanes", ha subratllat el conseller qui ha posat en valor la feina dels agents locals i ha destacat la voluntat de potenciar-los. D'altra banda, Jané ha assenyalat que en el darrer any han disminuït un 9,5% els fets delictius a Lloret de Mar.
Abans d'inaugurar les instal·lacions, el cap d'Interior ha mantingut una xerrada amb els representants d'una cinquantena d'agents de la Policia Local del municipi que s'han mobilitzat per reclamar més plantilla i un "sou digne".
El Govern impulsarà durant aquest mandat un projecte de llei per "reforçar" el concepte de "Policia de Catalunya", que inclou les Policies Locals i els Mossos d'Esquadra.
Així ho ha afirmat el conseller d'Interior, Jordi Jané, en la inauguració de la nova comissaria conjunta de Protecció Civil i la Policia Local a Lloret de Mar (Selva). Unes instal·lacions llargament reivindicades i que ara, han estat escollides com una de les noves seus de formació de l'Institut de Seguretat Pública.
"La Policia de Catalunya són els cossos dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals catalanes", ha subratllat el conseller qui ha posat en valor la feina dels agents locals i ha destacat la voluntat de potenciar-los.
D'altra banda, Jané ha assenyalat que en el darrer any han disminuït un 9,5% els fets delictius a Lloret de Mar. Abans d'inaugurar les instal·lacions, el cap d'Interior ha mantingut una xerrada amb els representants d'una cinquantena d'agents de la Policia Local del municipi que s'han mobilitzat per reclamar més plantilla i un "sou digne".
El primer viatge oficial del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estava previst que tingués com a destí París. Però el tràgic accident d'autobús de Freginals va truncar els plans. Aquest dissabte Puigdemont inicia un viatge de tres dies a Flandes i Brussel·les que té com a objectiu aprofundir en les relacions amb la regió flamenca, una comunitat nacional amb què el nacionalisme català té subscrits acords des de 1992. El viatge inclou una visita a la delegació del Govern a Brussel·les, el cor de la UE, però no es preveuen contactes polítics amb representants comunitaris.
Puigdemont, acompanyat pel conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i el representant de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, mantindrà contactes amb el president de Flandes i el president del Parlament federal belga, tots dos a la ciutat de Gant. Amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, la relació de l'Executiu català és fluida. L'expresident Artur Mas hi va mantenir l'any passat dues reunions, al març i juliol, tant a Flandes com a Barcelona, per reforçar el programa de cooperació entre els dos territoris.
PARAL·LELISMES POLÍTICS
És previsible que Puigdemont, com Mas, traci paral·lelismes polítics amb la regió flamenca, que es caracteritza pel fort sentiment nacionalista, vinculat al seu pes majoritari al PIB belga i la defensa de la llengua pròpia. En aquesta ocasió, es tracta d'una invitació del Govern flamenc a la Generalitat.
Diumenge, Puigdemont s'entrevistarà amb el president del Parlament federal, Siegfried Bracke. I dilluns es reunirà amb els treballadors i responsables de la delegació del Govern i, posteriorment, també amb treballadors de les institucions europees, representants del sector privat i el Consell del Casal Català de Brussel·les. Al marge de l'agenda institucional, és possible que Puigdemont es reuneixi amb representants de l'aliança de liberals i demòcrates, ALDE, amb què CDC manté vincles directes. Fidel Masreal
Dissabte, 30 d'abril del 2016 - 09:54 CEST EL PERIODICO
El primer viatge oficial del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estava previst que tingués com a destí París. Però el tràgic accident d'autobús de Freginals va truncar els plans. Aquest dissabte Puigdemont inicia un viatge de tres dies a Flandes i Brussel·les que té com a objectiu aprofundir en les relacions amb la regió flamenca, una comunitat nacional amb què el nacionalisme català té subscrits acords des de 1992. El viatge inclou una visita a la delegació del Govern a Brussel·les, el cor de la UE, però no es preveuen contactes polítics amb representants comunitaris.
Puigdemont, acompanyat pel conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i el representant de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj, mantindrà contactes amb el president de Flandes i el president del Parlament federal belga, tots dos a la ciutat de Gant. Amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, la relació de l'Executiu català és fluida. L'expresident Artur Mas hi va mantenir l'any passat dues reunions, al març i juliol, tant a Flandes com a Barcelona, per reforçar el programa de cooperació entre els dos territoris.
PARAL·LELISMES POLÍTICS
És previsible que Puigdemont, com Mas, traci paral·lelismes polítics amb la regió flamenca, que es caracteritza pel fort sentiment nacionalista, vinculat al seu pes majoritari al PIB belga i la defensa de la llengua pròpia. En aquesta ocasió, es tracta d'una invitació del Govern flamenc a la Generalitat.
Diumenge, Puigdemont s'entrevistarà amb el president del Parlament federal, Siegfried Bracke. I dilluns es reunirà amb els treballadors i responsables de la delegació del Govern i, posteriorment, també amb treballadors de les institucions europees, representants del sector privat i el Consell del Casal Català de Brussel·les. Al marge de l'agenda institucional, és possible que Puigdemont es reuneixi amb representants de l'aliança de liberals i demòcrates, ALDE, amb què CDC manté vincles directes.
Divendres, 29 d'abril del 2016 - 23:50 CEST EL PERIODICO
Malgrat al desglaç que va deixar rere seu la reunió entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, que va donar pas a la trobada de dimecres entre Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras, el Govern va decidir ahir mantenir la seva ofensiva judicial contra la Generalitat. L’Executiu va recórrer i va demanar la suspensió de part de la simbòlica llei 24/2015 d’emergència social, a la qual el Govern dóna la màxima importància. Recollint el guant llançat per l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, Puigdemont convocarà dimarts els ajuntaments i les institucions afectades per fer un front comú per la pobresa energètica.
La vicepresidenta va voler restar importància a un «conflicte de competències» amb l’argument que la part referida a la pobresa energètica queda intacta. «És un missatge positiu», va al·legar. No obstant, la Generalitat es va prendre la decisió com una ofensa, va asseverar que afecta la part substancial de la llei, és a dir, els desnonaments, i va deixar clar que Rajoy «no ha obert una porta [al diàleg] a mitges, sinó que l’ha tancat del tot». Segons Puigdemont, el problema és que el litigi davant el Tribunal Constitucional (TC) no implica l’enèsim «cop de porta» al Govern, sinó «a les famílies catalanes més necessitades i vulnerables».
Precisament aquest judici de valor és el que va mirar d’evitar Santamaría després del Consell de Ministres. Va al·legar que, també respecte al recurs contra la llei de la propietat temporal i compartida, i amb la resta, s’actua amb criteris jurídics i per defensar la igualtat. I no per l’interès de tombar lleis «de caràcter social», ni perquè es jutgi una Administració «millor o pitjor». La vicepresidenta va instar, a més, la Generalitat a llimar les asprors en la comissió bilateral, abans de recórrer al Constitucional. En aquest sentit, va recordar que el Govern ha presentat 51 impugnacions i no per això l’Administració central l’acusa de no voler lluitar, per exemple, contra el canvi climàtic si no atén el requeriment sol·licitat sobre auditories ambientals. I va garantir que l’Executiu ha recorregut els articles que el Consell d’Estat va determinar inconstitucionals.
IRONIA
«Pensar que un membre del Govern és qui decideix que alguna cosa es recorre o no és no entendre com funciona l’Administració», va postil·lar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que es va preguntar si Puigdemont o Junqueras pretenen que el Govern «prevariqui».
El líder d’ERC, en la seva reunió amb Santamaría, va fer precisament de la llei contra la pobresa energètica, de la qual depèn en part la relació de Junts pel Sí amb la CUP, el seu 'casus belli'. Va reclamar a la vicepresidenta almenys no sol·licitar la suspensió dels preceptes a impugnar, perquè es puguin posar en marxa quan arribi la resolució. Per rebaixar el previsible malestar, el Gabinet de Rajoy va informar el Govern abans d’informar del recurs.
La impugnació no afecta les ajudes per pal·liar la pobresa energètica, però sí els articles que busquen atenuar els desnonaments, com ara mesures de segona oportunitat per a famílies endeutades o l’obligació de les entitats financeres de cedir pisos buits. La part clau de la llei, segons Puigdemont.
PROPOSTA DE MARÍN
El president va garantir, no obstant, que s’aplicaran «les bondats de la llei». Per a això, convocarà la comissió promotora de la norma i els grups polítics. Marín li va proposar fer un front comú, que Puigdemont va acceptar. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va lamentar «l’arrogància i irresponsabilitat» de Rajoy mentre la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va titllar el recurs de declaració de «guerra».
En diversos tuits, la PAH avisa el PP que van a incrementaran la campanya en contra dels conservadors.
El 21 d'abril es van complir 35 anys des del primer concert de Bruce Springsteen a Espanya, celebrat al Palau Municipal d'Esports de Montjuïc de Barcelona el 1981. Uns 7.000 fans van disfrutar llavors d'un repertori de 26 cançons del 'Boss' i la E Street Band.
Precisament va ser amb la gira 'The River', àlbum que ha sigut recentment reeditat amb el llançament del 'pack' 'The River Collection', que inclou l'àlbum remasteritzat, així com una gran quantitat de material inèdit.
14 DE MAIG, AL CAMP NOU
Després del llançament d'aquest 'pack', Bruce Springsteen ha iniciat una gira de concerts en què recorda aquell disc, com farà a partir del 14 de maig a Europa, amb parades, entre moltes altres ciutats, a Barcelona (el mateix 14 de maig al Camp Nou), Sant Sebastià (el 17 de maig a Anoeta), Madrid (el 21 de maig al Santiago Bernabéu) i Lisboa.
Com a celebració pel retorn de Springsteen a Espanya, aquest dissabte, 30 d'abril, la Sala Luz de Gas de Barcelona acollirà un concert en què també se celebraran els 35 anys d'aquell primer concert a Espanya.
Serà de la mà de George Mileson, que, acompanyat d'una completa banda de músics, oferirà un recital especial en què interpretarà el mateix repertori de 26 cançons que va oferir Bruce Springsteen aquella nit del 21 d'abril del 1981.
Les entrades ja es poden adquirir a un preu especial d'entrada anticipada a la FNAC, el Carrefour, Halcón Viatges i tota la xarxa Ticketmaster.
Dissabte, 30 d'abril del 2016
A Pep Guardiola li queden dies al capdavant del Ba-yern, i es nota. A mesura que s’acosta el moment de la seva marxa al Manchester City, floreixen els judicis a la seva etapa a Alemanya i s’incrementen les crítiques (que no li han faltat en aquests tres anys a Munic, sobretot internes). Avui podria segellar el títol de la Bundesliga, cosa que fa encara més important remuntar dimarts la semifinal de la Champions. Un mes preparant la final de Copa pot ser infernal. Guardiola no vol ser l’'ànec coix', com es coneix el president dels EUA quan està a punt d’acabar el seu segon mandat i ja no pinta res a la Casa Blanca perquè tots miren cap als aspirants a nous inquilins.
El de Santpedor sap que contra l’Atlètic es juga molt més que ficar el Bayern en la seva 11a final de Champions. La valoració final al seu trienni alemany està en l’aire, i per això es va reivindicar: «Tothom m’ha matat, però no estic mort. Ens queda un partit, em queda una bala. Si perdo la setmana que ve, podreu matar-me, però encara tinc una oportunitat».
La Bundesliga, amb 7 punts d’avantatge a falta de tres jornades, està sentenciada. Per això farà rotacions aquesta tarda (15.30 hores) contra el Borussia Mönchengladbach. Si el Bayern guanya, serà campió. També si el Dortmund punxa contra el Wolfsburg. Abans o després, aconseguirà el ple: tres anys a Alemanya i tres Bundesligues al sarró. Però no n’hi ha prou.
«UNA EXPERIÈNCIA ACOLLONANT»
«A Alemanya he viscut una experiència vital acollonant. Sóc incapaç de guanyar el triplet cada any, però m’ho he passat molt bé i m’ho passaré molt bé les setmanes que em queden», va advertir el tècnic a la premsa alemanya, molt crítica aquesta setmana, sobretot per la suplència de Müller i Ribéry davant l’Atlètic. «No us podeu imaginar que feliç que sóc en aquestes situacions. Estem ben posicionats per guanyar la lliga, estem a la final de Copa... No us podeu imaginar com estic de content pel rendiment en el joc del meu equip a Madrid», va recalcar.
El tècnic va assegurar estar «ple d’energia» per afrontar una setmana vital i sobretot la tornada de semifinals de la Champions. «Encara tenim 90 minuts. I ja hem demostrat que podem aconseguir una cosa com aquesta», va recordar l’entrenador, que no vol veure’s apartat per tercera vegada consecutiva per un equip espanyol en semifinals. Això li comportaria encara més crítiques, tot i que ahir el míster va recordar que els números demostren que la seva aposta futbolística, encara que qüestionada en la pragmàtica Alemanya, és rendible: «No em parlin de l’estil, del camí, perquè si parlem de números, estic a dalt de tot. Vull jugar per guanyar. I ningú pot discutir els meus vuit anys d’entrenador, ho sento».
'Callback', de Carles Torras, i 'La propera pell', d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, guanyen en el festival de cine espanyol
PIPO FERNÁNDEZ
EL PERIODICO
OLGA PEREDA / MÀLAGA
Dissabte, 30 d'abril del 2016 - 13:15 CEST
El cine català triomfa a Màlaga. El 'thriller' atípic 'Callback', de Carles Torras, i l'intrigant drama familiar 'La propera pell', d'Isaki Lacuesta i Isa Campo, copen els principals premis del festival, que acaba de fer públic el palmarès.
El principal guardó, la Bisnaga d'Or, recau en 'Callback', que també aconsegueix el premi al millor guió i millor actor per al xilè Martín Bacigalupo, que dóna vida a un psicòpata emigrant a Nova York, ciutat dura i aspra com poques. Mentrestant, el premi especial del jurat recau en 'La propera pell', la pel·lícula més clàssica d'Isaki Lacuesta, que aquesta vegada ha dirigit a quatre mans amb Isa Campo. El film, brillant i amb un toc de 'thriller', narra com un noi que fa vuit anys que està desaparegut torna amb la seva mare, interpretada per Emma Suárez, que s'emporta la Bisnaga a la millor actriu.
Per la seva banda, Sílvia Pérez Cruz és la triomfadora en l'apartat de música de la mà del drama musical sobre els desnonaments 'Cerca de tu casa' (Eduard Cortés), que suposa el debut en la direcció de la cantant i compositora.
Bruce Springsteen cedeix una cançó a la Patum de Berga
Serà la banda sonora que farà ballar la comparsa dels gegants
Fotografia: ACN.
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que faran el diumenge de Corpus. L’organització ha arribat a un acord amb el músic nord-americà Bruce Springsteen, que els cedirà els drets de la cançó ‘If I should fall behind’. Gràcies als arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca, els gegants faran un ball, en un dels salts de la Patum completa a la plaça de Sant Pere, amb la música de la cançó de Springsteen. Enguany la Patum serà del 25 al 29 de maig. Heus ací una interpretació d’aquesta cançó per part de Springsteen:
En aquesta altra interpretació, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006, ens podem fer una idea més aproximada de com podria arribar a sonar per a la Patum, tal com ens ha fet avinent el lector Vidal Orive Torras:
Un pastisser de Berga, decisiu El contacte amb l’entorn del cantant s’ha fet gràcies al pastisser berguedà Albert Dorna, segons que informa el diari Regió 7. Dorna és membre del club de fans de Springsteen de l’estat espanyol. Segons el comunicat emès pel Patronat Municipal de la Patum, des de fa anys, uns quants membres de la comparsa dels gegants s’havien imaginat que un dia ballarien un arranjament per a banda de ‘If I should fall behind’ a la plaça de Sant Pere el diumenge de Corpus. Tanmateix, Dorna no va voler explicar amb detall com s’havia gestat tot plegat. El juliol del 2008, Dorna va ser notícia perquè va poder ensenyar a Springsteen una rèplica seva feta amb una peça de xocolata d’1,20 metres d’altura, aprofitant un cap de setmana que Springsteen actuava a Barcelona. ‘Si sóc jo, de xocolata!’, va exclamar el cantant. Dorna, amb Springsteen i la rèplica de xocolata, el 2008.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Melodia aleatòria en la Música del Vi 2016: del Celler del Roure al Celler Rafael Palacios, passant per 4Kilos Vinícola, Dani Landi i més
Fem un recorregut per una desena de cellers presents a la mostra, que ens expliquen el projecte, recomanen un dels seus vins i recomanen també un altre celler
La Música del Vi 2016, un acte de Vila Viniteca a la Llotja de Mar.
Cada dos anys, coincidint amb la Fira Alimentària, la distribuïdora de vins Vila Viniteca, una de les més importants d’Europa, al capdavant de la qual hi ha Quim Vila, organitza una mostra internacional amb els cellers que ella representa, per donar a conèixer les darreres anyades explicades pels seus autors. L’acte ocupa la Llotja de Mar. Aquest dilluns 25 d’abril es va celebrar la novena edició. Hi van participar al voltant de cent vuitanta cellers.
Abastar informativament aquest esdeveniment és difícil. Cal cercar un fil conductor: a través d’un sommelier o prescriptor, per exemple, o triant un celler de cada zona vinícola representada o triant alguns cellers d’unes quantes zones i prou… En aquesta ocasió, vam triar un fil conductor aleatori, amb un cert grau d’atzar: vam partir d’un celler que ens va explicar els seus valors sobre els quals fonamenta el seu projecte, li van demanar que ens deixés tastar un vi i només un, i, finalment, li vam demanar que ens recomanés un altre celler. Amb el celler recomanat vam fer el mateix i aquest ens va portar a un tercer celler i el tercer a un quart i així fins a visitar i fer un tast del projecte de nou cellers presents a la Música del vi 2016. Aquesta és la ruta que en va sorgir:
L’enòleg Javier Revert i el propietari del Celler del Roure, Pablo Calatayud.
CELLER DEL ROUREDenominació d’Origen ValènciaVall de les AlcussesEns explica l’enòleg Javier Revert que el celler es troba a les Alcusses (València) i que es tracta d’un projecte familiar impulsat per Pablo Calatayud. Els primers vins els van treure al mercat, l’any 1996, van ser ‘Les Alcusses’ i ‘Madureses’. Ja en aquell moment van fer una aposta pel vi de qualitat a partir de les varietats autòctones del territori: el mandó i el monastrell. Pablo Calatayud, que s’ha incorporat a la taula, explica que els inicis varen quedar marcats per una visita que féu al Priorat. Va visitar Mas Martinet i va conèixer l’enòloga Sara Pérez, que fou una inspiració i els va assessorar els primers tres o quatre anys. El celler original és a Moixent. El territori vinícola gira al voltant de tres pobles d’influència: Moixent, Font de la Figuera i Fontanàs. Al 2006 van fer una aposta de creixement construint un nou celler a la vall de les Alcusses, prop d’un poblat ibèric. Una finca on es conservaven noranta-set àmfores de fang enterrades. És aquí on elaboren una nova gamma de vins: Safrà (85% mandó i la resta monastrell i garnatxa tintorera), Parolet (un vi de guarda, més estructurat, fet de mandó i monastrell) i Vermell (amb predomini de la garnatxa tintorera).
El vi: Ens fan tastar el Safrà, un vi representatiu d’aquesta nova gamma de vins del Celler del Roure, que porta sis mesos de criança en àmfora, amb predomini del mandó, i del qual se’n comercialitzaran 12.000 ampolles. Aquest vi encara no ha sortit al mercat.
El celler recomanat: Ens convida a visitar el celler 4Kilos Vinicola de Mallorca.
L’equip de 4Kilos Vinícola, amb Sergio Caballero i Francesc Grimalt (a la banda dreta).
4KILOS VINÍCOLAFelanitx, Illes BalearsAquest celler ha sacsejat la cultura vinícola de Mallorca i ha reforçat una tendència en el món del vi, que és a deslligar el vi d’un cert aire seriós, classista i inaccessible que a vegades gasta. Els valors que hi ha al darrere, l’estètica (cada any canvien l’etiqueta als vins), els projectes que genera en són l’evidència. 4Kilos Vinícola va néixer el 2006 de la mà de dos socis: Francesc Grimalt, que havia estat soci i tècnic del celler Anima Negra, també a Mallorca, un dels grans defensors de la recuperació de la varietat de raïm callet, i Sergio Caballero, amant de la vinya i el vi, però que prové del món de la música i és soci fundador i codirector del festival Sónar. L’enòleg és Eloi Cedó. El nom de 4Kilos prové de la inversió incial que van fer tots dos socis en el projecte. La varietat callet, que és la que han recuperat i potencien. La primera gamma de vins es va dir 4Kilos. Després n’obriren una altra, 12Vots, un vi més popular per carregar les piles, ens diu Sergio Caballero.
El vi: Ens proposen tastar el Grimalt Caballero, un vi fet de les varietats callet (80%) i fogoneu (20%), que provenen d’una vinya molt petita de setanta anys de Felanitx. És un vi de parcel·la. Expliquen que hi fan una intervenció mínima, que gairebé no el toquen.
El celler recomanat: Ens proposen visitar Comando G i Dani Landi, dos projectes vinculats, que tenen també la voluntat de sacsejar els tòpics i les convencions del món del vi.
D’esquerra a dreta: Fernando García i Dani Landi. Ells formen el Comando G.
COMANDO G I DANI LANDIVinos de MadridSerra de GredosDani Landi pren el fil de la idea d’una nova actitud dins el món del vi, que fou de l’elitisme sense deixar de fer les coses ben fetes i els millors vins possibles. Té un celler petit artesanal, que va aixecar l’any 2008 a la serra de Gredos. Havia començat al celler familiar, Jiménez-Landi, però ell s’hi ha desvinculat i avisa que no ens confonguem. Diu que els valors que hi ha al darrere del seu projecte vinícola es basen en tres conceptes: vins de paisatge, que expressin la mineralitat, que siguin vins purs, diu. En segon lloc, que siguin frescs, amb una acidesa que ens recordi la fruita fresca. I com a tercer concepte, l’elegància i la finor. El seu projecte personal abasta cinc hectàrees de vinya ecològica i una part de biodinàmica també. Elabora el vi Cantos del Diablo, fet de garnatxa de vinyes velles. Amb el seu amic Fernando García van crear el projecte Comando G, amb el qual treballen 15 hectàrees de vinya. Es van conèixer al màster d’enologia. Dani Landi havia estudiat filosofia i Fernando García era enginyer agrònom. Han muntat el projecte a Cadalso de los Vidrios. El que han fet és recuperar vinya vella amb la voluntat també de fer una regeneració socioeconòmica de la regió, rescatant oficis també, com el de llaurar amb cavall. El seu és un projecte compromès.
El vi: Ens fa tastar el Cantos del Diablo 2013. Ens diu Dani Landi que ells treballen amb la convicció que els grans vins no s’elaboren sinó que es cultiven. Aquest neix d’una vinya de 0,3 hectàrees a 900 metres d’altitud, en sòl granític al nord de la muntanya. Només se’n fan 369 ampolles. Diu que aplega els tres conceptes que defensa i que és un vi de garnatxa de vinyes velles que ofereix una sensació viva, electritzant, molt pur, molt floral també.
El celler recomanat: Ens recomana Dominio de Bibei, Descendientes de J. Palacios, el projecte de Ricardo Palacios al Bierzo. Diu en Dani Landi que és un projecte que els ha estat referència en els inicis i que tenen respecte, admiració i amistat per Ricardo Palacios.
Ricardo Pérez Palacios del celler Descendientes de J. Palacios.
DESCENDIENTES DE J. PALACIOSDenominació d’Origen BierzoCorullónÉs Ricardo Pérez Palacios qui ens atén, elaborador juntament amb el seu oncle, el conegudíssim productor del Priorat Alvaro Palacios, que van arribar al Bierzo l’any 1999. Es van instal·lar al poble de Corullón on cultiven 30 hectàrees de vinya vella i treballant en agricultura biodinàmica. Ricardo ens explica que en aquesta zona les darreres veremes han estat molt diferents unes de les altres, que el clima atlàntic de la zona és boig però que això és estimulant, perquè cada any és diferent.
El vi: Ens ofereix La faraona 2014, feta de la varietat mencía, que és el vi que surt de la vinya més alta que tenen i que té un sòl molt especial, de condicions molt limitants, que li confereix un gust profund i equilibrat.
El celler recomanat: Ens proposa visitar l’enòleg Bertrand Sourdais, propietari del celler Antídoto a Ribera del Duero i el Domaine Pallus al Loira.
L’enòleg Bertrand Sourdais.
CELLERS ANTÍDOTO, DOMINIO DE ES, DOMAINE PALLUSDenominació d’Origen Ribera del DueroSòriaL’enòleg Bertrand Sourdais té diferents projectes vinícoles a l’estat espanyol i també dirigeix el celler familiar del Loira, Domaine Pallus, en el qual ell és la cinquena generació. Aquest enòleg francès va arribar a Sòria l’any 2000 de la mà d’Alvaro Palacios i avui en aquelles terres tira endavant el celler Antídoto i també el Dominio de Es. Ens explica que ell va a la recerca de la qualitat en cada racó de món, que la resta no té importància. I assegura que el que cal a Europa és promoure les varietats autòctones, el sòl i el clima, que és allò que els altres no tenen.
El vi: Ens fa tastar un Dominio de Es viñas viejas de Sòria 2013. Diu que és el vi amb el qual té un compromís major, perquè és un projecte que té al 50% amb la seva dona.
El celler recomanat: Proposa el celler Hacienda Monasterio, un celler important de Ribera del Duero.
Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio.
HACIENDA MONASTERIODenominació d’Origen Ribera del DueroEntre Pesquera i Valbuena de DueroEns atén Carlos de la Fuente, enòleg de Hacienda Monasterio des de l’inici del projecte a principi de la dècada dels noranta, al costat de l’enòleg Peter Sisseck, que va iniciar la revolució dels Ribera del Duero allí. Ens explica que fonamentalment fan vi de finca, vi envellit en bótes i que han variat poc les línies mestres del projecte, des que el va iniciar Sisseck. Mantenen la fusta de roure francès i l’utilitzen com una eina, diu de la Fuente, perquè aquests vins la necessiten per oferir-los capacitat d’envelliment als Ribera. Tot i que reconeix que avui les extraccions són més suaus i això fa que el vi requereixi menys arrodoniment per part de la fusta.
El vi: Ens fa tastar Hacienda Monasterio 2013. Diu que va ser una anyada complicada i precisament per això n’està més orgullós del resultat. Van fer molt d’esforç descartant molt de raïm. És un vi que porta un 80% de tinta fina, 15% de cabernet sauvignon i 5% de malbec. I té divuit mesos en bóta.
El celler recomanat: Ens proposa un celler que té un projecte molt novedós a Ribera del Duero. És el Dominio del Águila de l’enòleg Jorge Monzón.
El viticultor Jorge Monzón, del celler Dominio del Águila.
DOMINIO DEL ÁGUILADenominació d’Origen Ribera del DueroLa AguileraDiu el viticultor Jorge Monzón que és nascut a La Aguilera i que es troba envoltat de vinyes i de tradició abandonada. Es va formar en diferents territoris vinícoles francesos (Beaujolais, Bodeus, i de la Borganya a Vosne Romanée) per després tornar a l’estat espanyol i acabar retornant al poble per a executar el seu projecte personal: vaig escoltar els vells de Ribera per mirar de tornar a fer els vins que es feien abans a Ribera del Duero, explica. Però ens estem trobant moltes pegues per part del Consell Regulador. Per exemple, el 2010 vam treure la primera anyada d’un vi blanc i tres de negres, i resulta que no ens deixen fer vins blancs. I el fet és que hi ha condicions per a fer vi blanc de qualitat allà. Jorge Monzón batalla per recuperar les vinyes velles del poble, en té trenta hectàrees recuperades, i recuperar la producció vinícola que es va anar abandonant perquè en aquella zona els vins no donaven prou color ni grau i no es venien i no agradaven perquè eren vins massa rústics.
El vi: Ens ofereix un Dominio del Águila Reserva 2012 que conté un 85% de tempranillo i un 10% d’albillo i d’altres (garnatxa, bobal, blanca del país). És un vi seriós, amb equilibri i balanç. De trenta-dos a trenta-quatre mesos en bóta.
El celler recomanat: Ens proposa conèixer el projecte de l’enòleg Jerome Bougnaud, Galia, a Valladolid.
L’enòleg Jerome Bougnaud.
CELLER GALIADenominació d’Origen Vino CigalesTrigueros del Valle (Valladolid)L’enòleg Jerome Bougnaud es va formar a Bordeus i allà va conèixer Ricardo Pérez Palacios i també Bertrand Sourdais i a través d’ells va entrar en contacte amb Alvaro Palacios i més endavant amb Peter Sisseck. És a l’estat espanyol des dels vint-i-tres anys i ara ja en té trenta-vuit. Treballa d’enòleg per diferents cellers: El Regajal, Quinta Sardonia i Dominio de Pingus. Galia és el seu projecte més personal: elabora tres vins de vinyes de sis pobles que es troben entre Valladolid i Sòria. Ens diu que amb aquest vi vol arribar a tenir una visió general de la vall del Duero. I assegura que el vi ha de ser pur i sincer, així ho diu. I que l’elaborador no ha de fer malbé la veritat de la fruita ni del terrer. És un treball senzill però complex alhora. És qüestió d’essència, diu.
El vi: Ens fa tastar el Galia tinto 2013. Conté les varietats Tinta fina, garnatxa i albillo. El raïm ha d’estar perfecte, aquest és el treball més dur, diu, i al celler l’extracció ha de ser suau, fer la fermentació amb llevats autòctons i en petits dipòsits sense temperatura controlada i després bótes grans de fusta, només per netejar el vi (sedimentar les mares). Fa criances llargues de divuit a vint mesos.
El celler recomanat: Ha tastat el vi que Alfredo Arribas fa al Montsanti ens proposa que el tastem.
Isabel Carull i Alfredo Arribas.
CELLER ALFREDO ARRIBASDenominació MontsantFalsetEns atén Isabel Carull, que porta l’exportació dels vins del celler Alfredo Arribas. L’arquitecte va iniciar el seu projecte vinícola amb el celler Clos del Portal, al Priorat, el 2001, amb l’assessorament de Joan Asens. A finals del 2010 inicia al Montsant l’elaboració de les sèries Trossos, una col·lecció de vinyes velles úniques, petites parcel·les, totes de garnatxa. D’aquestes sèries en neixen el Tros blanc (garnatxa de la vinya Mas de la notària), tros negre (garnatxa de la vinya Mas de la notària), trossos sants (garnatxes de tres vinyes) i trossos vells (carinyena). Segons explica Isabel Carull, les garnatxes estaven poc dignificadesi amb elles volem expressar un territori, el del sud, la zona minera, cercant elegància i contundència.
El vi: Ens fa tastar el seu preferit, el Tros blanc 2013, un blanc ple de complexitat i estructura. I diu que és una garnatxa tan elegant que pot competir amb els vins francesos.
El celler recomanat: Rafael Palacios. Diu que fa el millor vi blanc de l’estat espanyol.
Rafael Palacios.
RAFAEL PALACIOSDenominació d’Origen ValdeorrasO Bolo, vall del BibeiConeixem Rafael Palacios, germà petit d’Alvaro Palacios, i ens explica que la seva aventura a Valdeorras va començar per l’interès que va posar en la varietat godello ja als anys noranta del segle XX. El godello havia pràcticament desaparegut amb la fil·loxera i als anys setanta del segle XX es va començar a recuperar amb replantacions. L’any 2004 es va instal·lar en aquest territori vinícola i va quedar atrapat pel caràcter atlàntic de la zona, que amb l’altitud i el sòl arenós d’origen granític proporcionava uns vins amb més profunditat i potència. El treball més important va ser el de recuperar la zona vinícola històrica del municipi d’O Boloa la vall del Bibei, diu. Les parcel·les eren de pagesos vells que havien heretat per sorteig, «sorte» en gallec. El seu repte era fer un gran blanc per col·locar-lo entre els vins blancs més reconeguts en l’àmbit internacional. Elabora els vins Bolo, de les vinyes més joves; el Louro, fets amb vins de mitjana edat i de propietat; As Sortes, que és el que neix de les parcel·les més velles, d’entre 36 i 47 anys i una de 96; i Sorte O Soro, un vi de parcel·la de producció limitada.
El vi: Ens fa tastar el As Sortes, perquè diu que és el que ho diu tot i mostra millor el seu projecte. Són sis parcel·les de vinya vella. I és el vi que representa millor el caràcter geoclimàtic de la zona. És un vi que va més enllà de la varietat, del productor i de la Denominació d’Origen. És la màxima expressió de la parcel·la, de caràcter salí i mineral.
I aquí acabem aquesta ruta aleatòria per diferents projectes vinícoles, que mostra una varietat d’històries i territoris que en la majoria de casos s’assemblen pels plantejaments de respecte al paisatge i al vi.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
La cuina de la Neus: Carpaccio de bacallà amb ceba confitada
És un primer plat fred que es pot fer amb temps i és fàcil de fer
Carpaccio de bacallà.
Ingredients:(per a 4 persones)
un morro gruixut de bacallà d’un 300 g dessalat
4 tomàquets per ratllar
1 kg de ceba per confitar
unes quantes olives negres o farcides
una mica d’olivada, d’oliva negra per decorar
Elaboració:
Per fer la ceba confitada, tallem la ceba fineta i la fem coure a poc a poc en una paella tapada. Aquesta ceba, que pot costar una hora de cocció, es guarda molts dies i serveix de comodí per molts altres plats.
En una safata plana s’agafen els tomàquets crus i els ratllen. S’elimina l’aigua. Se salpebre la salsa de tomàquet i s’hi posa un raig d’oli.
Agafem el bacallà, que va molt bé tenir-lo congelat per tallar-lo. El traiem un parell d’hores abans del congelador i quan estigui una mica descongelat, el tallem a talls finets de dalt a baix i els col·loquem a la plata encavalcats, a sobre el tomàquet. I a sobre de cada tall de bacallà hi posem pebre, oli i una mica d’olivada. Adornem el plat amb olives i al voltant una mica de ceba confitada.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
Quim Torra, Quim Forn i Gerard Gómez del Moral, en l'homenatge als germans Badia | Isaac Meler
Un 28 d'abril de fa 80 anys Miquel i Josep Badia van sortir del número 52 del carrer Muntaner de Barcelona sense saber que a la porta 38 de la mateixa via els esperava la mort. Sis trets de pistola van deixar-los sense vida i el seu autor encara avui és lloat en pintades que amb més o menys regularitat apareixen cada aniversari del seu assassinat: "Visca Justo Bueno".
Enguany, l'homenatge als dos germans a peu de carrer i davant d'una cinquantena de persones s'ha convertit en una demanda de "justícia" i memòria històrica. "No només recordo, sinó que recordo i exigeixo", ha manifestat Quim Torra, parafrasejant una dita armènia. "Avui m'he tornat a sentir insultat per gent que a través de les xarxes em deia feixista per venir a aquest acte", ha lamentat, per afegir que cal "demanar justícia" en contra d'unes pintades que ha qualificat d'"abominables".
I amb aquest ànim de recordar, Torra ha explicat que si bé Justo Bueno va ser enterrat en el Camp de la Bota, el seu no és un cas de repressió franquista. "No hem de confondre assassinats amb assassins", ha subratllat. A banda d'intentar posar al seu lloc l'autor de la mort dels Badia, l'expresident d'Òmnium Cultural també ha carregat contra els membres de la FAI que "no representaven l'anarquisme de Francesc Layret o Salvador Seguí 'El Noi del Sucre'".
Acte seguit, Quim Forn ha pres el torn de paraula per destacar tres virtuts dels Badia: "compromís, lleialtat a Macià que els va dur a una mort tràgica i ordre". Sobre aquest últim punt, el regidor de CDC a l'Ajuntament de Barcelona ha insistit que per a aquests personatges històrics era una "màxima" per aconseguir un "enfortiment" del "procés a favor de la recuperació de les llibertats nacionals".
Finalment, el diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, Gerad Gómez del Moral, s'ha mostrat contrari a "treure de context" la mort dels germans Badia. "Eren persones militants que el 31 es van ajuntar per fundar la JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català), que més tard defensaria la Generalitat", ha declarat tot recordant que tant l'un com l'altre "van combatre al front" contra "el feixisme" i en defensa de "la República".
