Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

Dijous  31.07.2014  06:00

Autor/s: Redacció/ACN

Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N

ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i la CUP valoren la darrera reunió entre Mas i Rajoy a Madrid

Vilaweb
Després de la reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy, ahir a la tarda els dirigents dels partits polítics van fer-ne valoracions divergents. El ventall d'opinions va ser ampli, des de recriminar a Rajoy que no hagués escoltat 'el poble que governa' (ERC), fins a titllar Mas de 'cadàver polític' (Ciutadans).
Mas va explicar que havia donat tres missatges a Rajoy: diàleg obert, vint-i-tres propostes relacionades amb les finances públiques i la determinació de fer la consulta. 'Tenim una data, el 9 de novembre. Ho volem fer legalment, d'acord amb un marc legal i si pot ser d'acord amb l'estat', va dir. I la resposta de Rajoy va ser: 'La consulta és il·legal i no es pot fer.' Sense cap proposta alternativa per a resoldre el conflicte.

Per ERC,  Rajoy 'no escolta el poble que governa'
En declaracions a l'ACN, el diputat d'ERC Oriol Amorós va dir que Rajoy havia perdut 'legitimitat democràtica' perquè ja no escoltava 'el poble que governa'. Alhora va lamentar que el president espanyol hagués decidit 'una vegada més' que no volia representar els catalans, i va criticar que menystingués la voluntat majoritària.
Amorós va afegir que Rajoy no havia expressat cap argument favorable perquè Catalunya continués formant part de l'estat. 'Sentim Rajoy més lluny, menys governant nostre i encara menys legítim representant nostre', va dir.
El PSC demana de canviar la pregunta
Maurici Lucena, portaveu dels socialistes al parlament, va defensar la pregunta formulada per Miquel Iceta, primer secretari del PSC, per a fer la consulta: 'Vol que el govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les competències en llengua i cultura?' Ahir Lucena deia que aquesta pregunta es podia inserir en el marc jurídic espanyol i que, en canvi, el contingut de la pregunta acordada entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP era una 'imposició unilateral' a Rajoy.
Segons Lucena, el conflicte polític actual necessita negociació i pacte, ingredients que ell creu que manquen en el diàleg plantejat per Mas. Així mateix, va defensar la reforma constitucional proposada pel PSOE per solucionar la situació política catalana. Per Lucena, 'hi ha una majoria d'espanyols que veuen amb bons ulls' aquesta opció política. 'Rajoy faria ben fet de veure quina és l'evolució de les preferències dels ciutadans d'Espanya en vista del problema polític de Catalunya.'

Per Camacho no hi ha cobertura legal
Segons la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de fer la consulta el 9 de novembre i va exposar a Mas que la llei catalana no serviria per a fer la consulta. Segons Camacho, Rajoy va dir a Mas que la recuperació econòmica i l'ocupació a Catalunya i Espanya perillaven per la seva pretensió de fer la consulta.
Camacho va treure importància a la reunió, que segons ella forma part de 'la normalitat democràtica i el respecte personal i institucional'. Igualment, va recordar que l'objectiu del govern d'Espanya era parlar amb Mas de 'les prioritats, la resolució dels problemes reals dels catalans, la sortida de la crisi, la creació d'ocupació i la recuperació econòmica'.
ICV-EUiA vol saber 'tots els detalls'
El coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, va demanar quines eren les vint-i-tres propostes que Mas havia fet arribar a Rajoy, i va afegir que esperava que les qüestions socials en formessin part. 'Avui hi ha molta gent a Catalunya en risc d'exclusió. [...] Desitgem que les mancances de la política laboral hagin estat un dels temes tractats, i també el nombre de desnonaments', va dir.
Herrera va fer unes quantes referències al cas Pujol. Va exigir a Mas més contundència en la condemna de Jordi Pujol, que va dir que era, 'com a mínim', un evasor fiscal. 'Qui doni per bona l'explicació de l'herència insulta el sentit comú i la intel·ligència', va afirmar. 'Si fins i tot la germana no sap de quina herència parlem. No es cap herència, és una altra cosa.'
Pel que fa al dret de decidir, Herrera va recordar que la demanda de la consulta era una demanda transversal, i va reiterar que el dret de decidir no depenia d'un home ni d'un partit. Alhora va recordar que hi ha més partits a l'estat espanyol que defensen aquest dret, com ara IU, Equo i Podem, i va reclamar la unitat dels partits pro-consulta tant a Catalunya com a Espanya.
Per Rivera, Mas 'és un cadàver polític'
Segons Albert Rivera, el dirigent de Ciutadans, Artur Mas és un 'cadàver polític': 'Mas és mort políticament i no hi ha dret que amagui el dèficit públic, la corrupció i les retallades amb una estelada.' Tot seguit va instar-lo a convocar eleccions anticipades per a elegir un govern 'democràtic i constitucional per a tots els catalans'.
Segons Rivera, la reunió havia estat inútil, perquè no s'hi havia tractat d'allò que realment afectava els catalans. I afegí que tenir un govern que no sap on va és perillós.
Amb referència al cas Pujol, va qüestionar la procedència dels diners que l'ex-president havia confessat que tenia en situació irregular: 'Ens interessa saber si els diners procedeixen del cas Palau, de Ferrovial, de Banca Catalana o de la línia 9 del metro.' També va assegurar que si Pujol no compareixia al Parlament --tots els grups ho han demanat-- persistirien a obrir una comissió d'investigació a la cambra.
'Això acabarà al carrer el 9-N'
El diputat de la CUP David Fernández va fer una crida a la 'desobediència a tots aquells que vulguin impedir les urnes' i, alhora, a 'l'obediència a la voluntat del poble de Catalunya' per tal de fer la consulta el 9 de novembre.
Va reclamar a Mas que no esperés la prohibició de la consulta per a intentar 'cercar una resposta comuna com a país', entre tota la gent favorable al 9-N. I va considerar que els vint-i-tres temes que Mas pretén negociar amb Rajoy tenen una vinculació directa amb la consulta.
'Mas ha dit que el procés havia començat el 25 de novembre de 2012 amb les eleccions. No és cert, va començar fa cinc anys a Arenys de Munt', va dir. I ho reblà dient: 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el ‪9-N. Ha arribat l'hora que parlin les urnes.'

• 
  Els partits sobiranistes van acordar la data i la pregunta de la consulta el proppassat 12 de desembre.

 

Carta de Mas a la militància per «superar» el cas Pujol

Carta de Mas a la militància per «superar» el cas Pujol

El president de CiU demana als quadres que se centrin en el 9-N

Especial: Jordi Pujol, final d'era

Quico Sallés , Redacció | ND 30/07/2014 a les 11:42h

El president de CiU ha remès una carta a la militància, a la que ha tingut accès Nació Digital, en la que mostra la seva "tristesa" i "impacte" per la confessió d'evasió fiscal de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Ara bé, Mas també demana centrar-se en la consulta del 9-N, les municipals del 2015 i "aixecar el país econòmicament, social i cultural".  Així mateix, Mas assegura que "vol deixar constància" que Pujol "ha treballat tota la seva vida pel país i que, malgrat els errors que hagi pogut cometre, vol ajudar fins l'últim moment per fer que el perjudici sigui el menor possible". Mas s'acomiada demanant moral a CDC davant "una nova etapa que ja té les bases posades" i ha atorgar valor la "història plena de bona feina i resultats positius".
Carta

"Avui he comunicat als ciutadans de Catalunya que el president Pujol ha renunciat a la seva condició de president fundador de Convergència i de Convergència i Unió; també a l’oficina d’expresident i a la retribució que percebia com a tal. Com molts de vosaltres, estic molt impactat i entristit per la situació que estem vivint i per les conseqüències que tenen en el terreny personal i familiar i de país. Vull deixar constància que el president Pujol ha treballat tota la seva vida pel país i que, malgrat els errors que hagi pogut cometre, vol ajudar fins a l’últim moment per fer que el perjudici sigui el menor possible.

Aquesta situació, que és trista i difícil per a tots els que ens estimem el partit i el nostre país, l’hem de saber superar. Tenim reptes històrics al davant que ens demanen responsabilitat i alçada de mires. El 9 de novembre d’enguany els ciutadans de Catalunya estem cridats a decidir el nostre futur, i la gent de Convergència, i jo personalment, posarem tota la nostra energia, el nostre impuls i la nostra capacitat perquè la consulta sigui possible. No cal dir que per endavant tenim altres reptes també importants com les eleccions municipals del 2015 i sobretot aixecar el país econòmicament, socialment i culturalment.

Com a partit tenim 40 anys d’història. Han estat uns anys durant els quals hem hagut de prendre moltes decisions, algunes difícils i no sempre totes encertades. Tanmateix, una història plena de bona feina i de resultats positius. Aquest és el nostre bagatge i ens ha de servir per afrontar el futur amb determinació, encetant una nova etapa que ja té les bases posades i essent conscients que el futur del país és a les nostres mans.

Vull desitjar-vos que aquelles i aquells que tingueu l’oportunitat de fer-ho, descanseu durant aquests dies d’estiu. I que aprofiteu les vostres relacions personals i les vostres converses per tenir ben presents les fortaleses i energies de Catalunya, que són moltes

Amb tot l’afecte,

Artur Mas

President de Convergència".

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat

Mas anuncia que Pujol deixa els càrrecs del partit i el sou d’expresident de la Generalitat

Actualitzat el 29.07.2014 a les 11:41 

BTV

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que Jordi Pujol deixa la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, el títol honorífic de president fundador del partit així com el sou i l'oficina d'expresident de la Generalitat. Tots els grups parlamentaris de l'oposició han demanat la compareixença de Jordi Pujol al Parlament per donar explicacions sobre el cas.

El president, Artur Mas, ha explicat que es tracta de decisions que ha pres conjuntament amb l’expresident Jordi Pujol, amb qui es va reunir dilluns a la nit i també divendres al matí, poc abans de reconèixer que havia tingut diners no declarats a Suïssa.
Concretament, Pujol ha renunciat a la presidència de fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i al títol honorífic de president fundador del partit; a més, també deixarà de cobrar la retribució com a expresident i no utilitzarà l’oficina d’expresident, situada al passeig de Gràcia.
Durant la intervenció Mas ha afirmat que Pujol és el seu “pare polític” i que, per tant, sent un dolor “molt gran, immens” així com “molta pena i compassió”. El president ha volgut recordar que Pujol ha treballat tota la seva vida pel país i que, “en algun moment, quan hagi passat aquesta tempesta” es podran veure les “taques i debilitats i també els seus grans actius i aportacions al país”.

Dijous  31.07.2014  12:02

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Publica un article en què parla de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística

VilawebEl català, el basc i el gallec haurien de ser més ben considerats i més protegits a l'estat espanyol, diu el diari The Economist en l'article 'How to make a country for everybody' ('Com fer un país per a tothom'), del bloc Prospero. 'Espanya privilegia una única llengua', diu. L'autor de l'article es fa ressò de casos com l'expulsió dels tres diputats d'ERC al congrés per haver parlat en català. Així mateix, contraposa l'actitud de menyspreu de molts espanyols envers el català amb el respecte dels ciutadans de Suïssa, Luxemburg i Bèlgica a sengles llengües oficials.
D'entrada, desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, cosa que troba 'impossible de justificar'. Va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar català que s'adonin que és ben fàcil d'aprendre'n. Proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, de la qual enllaça un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.
Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet ja era una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'

I la segona queixa que arriba d'Espanya: 'Tot i que Espanya ha donat molts privilegis al català, els catalans encara en demanen més.' En aquest punt The Economist parla del sistema d'immersió i de les referències de la constitució espanyola a la llengua. Una constitució, recorda, que estableix la indivisibilitat de la pàtria espanyola.

A tall de conclusió d'aquest apartat, diu: 'Per als castellans, l'espanyol és la llengua d'un país per a tothom. Per als catalans, la diversitat lingüística (les escoles en català) és el preu d'un país per a tothom.'

La diferència amb els altres països

Exposa tot seguit els casos de Suïssa, de Bèlgica i de Luxemburg, estats on es parla més d'una llengua. Són tres casos diferents, però tots tenen una cosa en comú: 'El multilingüisme en les llengües natives del país s'hi considera un deure de bona ciutadania per a tothom.'

I, en contraposició: 'Espanya privilegia una única llengua. Els castellanoparlants que es traslladen a treballar a Catalunya sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català. Els catalans, per la seva banda, es queixen de les queixes envers la seva llengua materna. Perquè la unió continuï sense problemes, Espanya no necessita el multilingüisme, sinó un multilingüisme entusiasta. Els parlants d'espanyol de Madrid o de Màlaga haurien d'estar orgullosos de saber les altres llengües del seu país. Per als atrevits, hi ha l'èuscar (una llengua fascinant totalment deslligada del grup de llengües romàniques), i per als pràctics hi ha el gallec (útilment semblant al portuguès), mentre que el català és el que té més parlants. El parlament espanyol podria permetre als diputats de parlar les llengües regionals (l'any passat tres diputats es van fer expulsar parlant en català).'

Acaba dient que aquest multilingüisme pot costar diners, però que 'segur que és més barat que no la separació d'un país'. I afegeix: 'La solució més barata és simplement una qüestió d'actitud: tots els espanyols haurien de deixar de tractar el gallec, el basc i el català com a llengües regionals. Són llengües d'Espanya, i prou.'

• 

 

Dimecres  30.07.2014  16:37

Com explica la premsa internacional la reunió entre Mas i Rajoy

The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, The Wall Street Journal i Le Monde, entre més, s'han fet ressò de l'entrevista

VilawebLa determinació d'Artur Mas d'organitzar i convocar la consulta, i el fet d'haver-ho comunicat directament a Mariano Rajoy, ja és notícia en alguns diaris del món. Entre aquests, un dels més influents, el Wall Street Journal, que la presenta amb el titular 'El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'. També se n'han fet ressò The New York Times, Los Angeles Times, The Independent, Le Monde, EuroNews, Associated Press i Reuters. Heus ací el recull de premsa internacional:
The New York Times: Meeting Fails to Forestall Catalonia Secession Vote ('La reunió fracassa en impedir la votació secessionsta a Catalunya'). El diari nord-americà es fa ressò de la determinació d'Artur Mas de seguir endavant amb la consulta i destaca les paraules del president català respecte la posició del govern espanyol: 'no hi ha cap proposta per part de l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític'. El diari també subratlla que el procés independentista va rebre el desafiament més gran fins ara, amb l'admissió de frau fiscal de Jordi Pujol, 'el patriarca de la política catalana'.
Los Angeles Times: Leader of Catalonia region determined to try to secede from Spain ('El líder català, determinat a intentar separar-se d'Espanya'). El diari nord-americà diu que el president espanyol no ha aconseguit aturar el compromís del líder català de fer el referèndum el novembre. El diari explica que Mas va afirmar que hi havia un 'clima de diàleg obert' malgrat que els dos líders es van donar la mà d'una manera freda, descriu. També destaca que Mariano Rajoy va deixar clar en un comunicat que la consulta era il·legal, però explica que no és clar com l'estat espanyol aplicarà la prohibició si les autoritats catalans tiren endavant la votació.
The Independent: Spain fails to reach agreement over Catalan independence vote ('Espanya fracassa en aconseguir cap acord sobre la votació independentista'). El diari britànc diu que els governs espanyol i català no van acostar posicions per prevenir una crisi respecte la votació independentista prevista. Subratlla les declaracions de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, on diu que el president espanyol li va fer saber al president català a la reunió que la consulta no es faria. El diari també explica que Artur Mas va dir que estava determinat a celebrar la votació i que li hagués agradat arribar a una 'solució a la britànica', en referència al referèndum escocès.
Wall Street Journal: Catalan Leader Vows to Press Ahead with Referendum ('El president català es compromet a continuar endavant amb el referèndum'). El diari diu que Mas ho ha explicat després de la reunió amb Rajoy, 'malgrat l'oposició de Madrid'. També destaca aquestes paraules de Mas: 'El fet important és que hi ha el clima de diàleg necessari. Però el poble de Catalunya ha de ser consultat, no hi ha cap altra manera de sortir d'aquesta situació.' També destaca que durant la conferència de premsa un individu 'l'ha interromput breument amb lemes antiindependentistes'.

Associated Press: Leaders of Spain, Catalonia hold secession talks ('Els dirigents d'Espanya i Catalunya mantenen converses sobre la secessió'). L'agència destaca que Artur Mas, president 'de Catalunya, la regió econòmicament poderosa', s'ha mantingut ferm en la intenció de convocar el referèndum. També diu que Mariano Rajoy podria fer concessions polítiques als catalans sense arribar a acceptar el referèndum. 

Le Monde: Référendum en Catalogne: statu quo après une rencontre au sommet ('Referèndum a Catalunya: situació actual després de la cimera'). El diari francès diu que és 'difícil d'imaginar una solució ràpida i clara' per a desblocar les relacions entre Madrid i Barcelona, i que la dimissió de Duran i Lleida com a secretari general de CiU és 'un mal senyal'. A més, no dubta que si es convoca formalment la consulta, Madrid la blocarà a través del Tribunal Constitucional. 

Euronews: Catalogne : Rajoy rejette une nouvelle fois le projet de référendum ('Catalunya: Rajoy refusa una altra vegada la proposta de referèndum'). Euronews conclou que la reunió --que arriba amb la recent confessió de Jordi Pujol-- torna a demostrar que hi ha un diàleg de sords entre Rajoy i Mas. Presenta la situació així: 'Catalunya és una de les regions més pròsperes d'Espanya i, amb una llengua i una cultura pròpies, la seva gent exigeix de fa anys una major autonomia.' 

Reuters (publicat a The New York Times): Spanish, Catalan Leaders Stand Ground in Independence Tussle ('Els dirigents espanyol i català mantenen les seves posicions en la disputa sobre la independència'). El teletip explica que les relacions entre Mas i Rajoy respecte de la independència continuen en punt mort. Es fa ressò de la determinació del president català de convocar la consulta malgrat l'oposició del govern espanyol i recorda que el 80% dels catalans defensa el referèndum. 'El fantasma d'una Catalunya independent s'ha convertit en un gran maldecap per a Rajoy', acaba dient. 

- Portada de VilaWeb
- VilaWeb in English
- Descarregueu-vos les apps per a iOS i Android
- Seguiu-nos a Facebook i Twitter
- Doneu suport a VilaWeb fent-vos subscriptors voluntaris
- La Botiga de VilaWeb

Imatges

• 
• 
• 

Notícies relacionades

• Els partits sobiranistes refermen el compromís amb el 9-N (31.07.2014)
• Un petit grup d'extrema dreta es concentra a la seu de CDC (30.07.2014)
• Catalonia will hold independence vote, Mas maintains (30.07.2014)
• El socialista Maurici Lucena demana canviar la pregunta de la consulta (30.07.2014)
• Amorós (ERC): 'Rajoy ha decidit una vegada més que no ens vol representar' (30.07.2014)
• Herrera reivindica un front comú dels partits a favor del dret de decidir (30.07.2014)
• Albert Rivera (C's): 'Mas és un cadàver polític' (30.07.2014)
• Rajoy insisteix a Mas que 'la consulta és il·legal' (30.07.2014)
• David Fernàndez (CUP): 'Aquest procés va començar al carrer i acabarà al carrer el 9-N' (30.07.2014)
• Crits de 'Viva España' durant la compareixença de Mas al Centre Blanquerna (30.07.2014)
• Mas comunica a Rajoy que està decidit a fer la consulta (30.07.2014)

Josep Borrell s'apunta a Societat Civil Catalana

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!
31/07/2014

Consulta

Josep Borrell s'apunta a Societat Civil Catalana

L'exministre Josep Borrell al programa 'Divendres'

L'exministre del PSC participarà en la presentació del grup espanyolista a Lleida

Lluís Bou

El Singular

L'exministre del PSC Josep Borrell participarà en la presentació del grup espanyolista Societat Civil Catalana a Lleida el pròxim 18 de setembre, segons ha anunciat la mateixa entitat.

Societat Civil Catalana està apadrinada per dirigents del PP i del PSOE, i li han concedit entrevistes per mostrar-hi suport el president espanyol, Mariano Rajoy, i la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.

Borrell va ser el primer dirigent socialista que va guanyar unes primàries al PSOE, però va haver de dimitir com a candidat a la Moncloa per un cas de corrupció. Va haver de plegar per les seves relacions amb Ernesto Aguiar i Josep Maria Huguet, ex col·laboradors seus en el ministeri d'Hisenda, imputats en una investigació judicial per frau fiscal. En el seu lloc, el PSOE va situar com a candidat Joaquín Almunia.

Ara és l'hora- Falten 100 dies pel 9-N

31/07/2014

Consulta

Falten 100 dies pel 9-N

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

L'èxit de la V de la Diada serà decisiu per al procés sobiranista, en el moment clau

Bernat Vilaró

El Singular

Avui 31 de juliol queden 100 dies pel 9 de novembre de 2014, la data que van consensuar els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP per celebrar la consulta sobiranista. A falta de poc més de tres mesos, el president de la Generalitat, Artur Mas, es manté ferm perquè es pugui celebrar, malgrat la reiterada negativa del govern espanyol.

Ahir, en la roda de premsa que va fer a la delegació de la Generalitat a Madrid, posterior a la reunió que va mantenir amb el president espanyol, Mariano Rajoy, va emfatitzar que "estem decidits a tirar endavant la consulta".

Tot i que no han pogut sumar-hi el PSC, que es manté contrari a la celebració de la consulta, els quatre partits que van pactar la data i la pregunta mantenen el seu compromís i la fermesa perquè el 9-N la ciutadania de Catalunya pugui decidir, a les urnes, quin futur vol per al país.

La 'V', clau

Abans de la consulta hi ha una altra data marcada a l'agenda del país. La Diada de l'Onze de Setembre es preveu, de nou, històrica, després que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) estigui organitzant des de fa mesos la 'V' gegant amb vèrtex a la plaça de les Glòries Catalanes, que omplirà la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. L'èxit de la V és decisiva per al procés. Si la Diada supera la del 2013 tirarà endavant.

La campanya 'Ara és l'hora' prepara per l'Onze de Setembre fins a cinc actes diferents. Al matí es faran concentracions davant dels ajuntaments dels 947 municipis de Catalunya, i se signarà el Compromís de les entitats amb la consulta.

A la tarda arriba el plat fort, amb la Via Catalana 2014, a partir de les 17:14, amb la 'V' gegant. Al vespre hi haurà concerts a Barcelona i, finalment, es prepara una piulada massiva a la xarxa a les 20:14.

Com ja va passar en les Diades Nacionals del 2012 i el 2013, aquest Onze de Setembre es preveu històric. Si s'omplen tots els trams i la ciutadania de Catalunya respon, un cop més, a les expectatives, l'11-S pot ser la catapulta definitiva cap al 9-N.

De la Diada a la consulta hi ha només 59 dies. Comença el compte enrere.

I si no esdevenim independents?, per Marc Costa

Marc Costa

Advocat i politòleg

I si no esdevenim independents?

TRIBUNA CATALANA

L'altre dia em van preguntar sobre què passaria amb Catalunya si finalment no esdevé independent i la resposta fou clara: preparem-nos! Perquè l'Estat espanyol ens farà pagar molt car la nostra gosadia, el nostre atreviment i el nostre desafiament.

Ho faria tal i com ja va fer ara fa tres-cents anys, tot i que no ho farà d'una manera tant despòtica com aleshores, amb un nou Decret de Nova Planta, perquè els temps actuals són, òbviament, ben diferents, però els objectius seran, si fa o no fa, molt similars: recentralitzar l'Estat espanyol i destruir els nostres principals trets identitaris.

En primer lloc, li tocarà el torn a la nostra llengua pròpia, el català, el qual el voldran col•locar en un segon terme, disminuint la seva presència a tot arreu, tant en l'àmbit de l'ensenyament , com en els mitjans de comunicació, com en l'Administració Pública, fins que acabi esdevenint una llengua minoritària. Ho han fet a València i a les Illes Balears i ho faran també a Catalunya. De fet, ja han començat amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, enfonsant el nostre modèlic sistema d'immersió lingüística, establint l'obligació de fixar, inicialment, una quota del 25% de castellà a les escoles si només un sol alumne ho demana. Després, probablement aquesta quota s'anirà ampliant, seguint-la una més que possible anul·lació de l'obligatorietat del català a l'Administració Pública (tal i com ja ha fet el govern de Bauzá), i, posteriorment, establint l'obligatorietat de que TV3, com a canal de televisió públic, hagi d'emetre bona part de la seva programació en castellà.

També li tocarà el rebre a la nostra economia, continuant (o, fins i tot, incrementant) l'espoli fiscal existent i asfixiant les finances del govern de la Generalitat per així impedir que pugui emprendre cap altra iniciativa similar, havent-se de limitar a sobreviure com pugui i a recórrer al fons de liquiditat autonòmica per així poder tenir controlades les finances catalanes. Ja ho va predir fa molts anys un gran polític, Ramon Trias Fargas, quan va denunciar la voluntat de l'Estat espanyol de conduir a Catalunya cap a l'asfixia premeditada per així poder engolir-la.
Si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més"
I sense liquiditat, la nostra autonomia també quedarà molt afeblida ja que la Generalitat no podrà exercir degudament les competències que té atribuïdes, la qual cosa pot conduir a una modificació del model autonòmic, molt més centralitzat. De fet, la política actual de l'Estat espanyol és ja clarament centralitzadora, dictant premeditadament normes en quasi totes les matèries en les quals la Generalitat té competència, envaint així les seves competències amb el clar objectiu que aquesta esdevingui una simple autonomia administrativa i no pas pròpiament una autonomia veritablement política i legislativa com ha estat fins ara, amb la qual cosa reduirà la seva capacitat de poder adoptar polítiques pròpies en els seus àmbits competencials.

I si el nostre Parlament vol tornar a aprovar una declaració política contrària als interessos nacionals, el Tribunal Constitucional ja s'encarregarà d'anul·lar-la, sobrepassant, si s'escau, les seves competències jurisdiccionals tal i com ha fet amb la Declaració de sobirania i el dret a decidir. El nostre model d'ensenyament serà també objectiu prioritari, introduint totes aquelles reformes que siguin necessàries per a "españolizar a los catalanes" d'una vegada per totes, esborrant des de l'ensenyament qualsevol tret diferencial existent entre Catalunya i l'Estat espanyol, reescrivint, si cal, els llibres d'Història i modificant tots aquells aspectes claus del nostre sistema educatiu que permeti adaptar-lo a un procés clarament d'assimilació.

I, finalment, la cirereta serà la nostra identitat. El Tribunal Constitucional ja ens ha deixat prou clar que Catalunya no és, en cap cas, una nació, perquè de nació només n'hi ha una i aquesta és l'espanyola, de manera que és previsible que l'Estat espanyol impulsi una forta campanya a Catalunya per implementar la seva Marca España i obligui arreu a hissar la bandera espanyola en totes les institucions públiques per sobre de totes, fins fer desparèixer qualsevol símbol identitari nacional.

Per tot això, si no esdevenim independents, l'Estat espanyol farà tot el possible perquè el que ha passat no torni a passar mai més. Intentarà aconseguir el què amb 300 anys encara no ha aconseguit: assimilar Catalunya a la Corona de Castella. Desactivaran la nostra llengua, escanyaran la nostra economia, limitaran la nostra autonomia, intervindran la nostra educació i suprimiran la nostra identitat. Només depèn de nosaltres que això no passi. Defensem fermament el nostre dret a decidir el nostre futur polític i, sobretot, votem Sí i Sí.

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! , per Víctor Lluelles i Cardona

Articles del Víctor

QUINS COLLONS*..., JORDI PUJOL...!!! 

 29.07.14
Si, QUINS COLLONS... , JORDI PUJOL...!!!, tantes vegades que vas tenir l'oportunitat de dir-ho durant aquesta trentena d'anys i no ho vas fer, amagant el cap sota l'ala i potser dient a tu mateix “Ara no toca...” o et pensaves que tenies carta blanca. QUINS COLLONS..., PUJOL...!!!, tant dir-nos que teníem de FER PAÍS i ara que el tenim il·lusionat i gairebé fet, d'una tacada ens el fots a terra , ho és que només eren paraules buides i de cara a la galeria i el que t'importava la teva cadira o el petit poder de “masoveret”, i els que varen creure en tu, i tot el que vas fer de bo, ara que?, quina vergonya...
I si repeteixo, QUINS COLLONS..., JORDI PUJOL...!!!, ara qui arranjarà la trencadissa , i qui aturarà les rialles - i no petites, per cert -, que no saps el mal que has fet aquest país que deies estimaves tant, doncs hi ha coses que no és solucionent demanant perdó ni perdent càrrecs i prebendes, només faltaria
Però això no s'ha acabat aquí, demostrem al món que malgrat tot Catalunya està per damunt d'homes com tu i aquesta la volem lliure i independent en tots els aspectes.

Víctor Lluelles i Cardona
Membre de CDC del 1974 al 1984.

*No vol ser una grolleria, és part d'un adagi popular..., però,crec, entenedor.

Pujol a la seva germana Maria: “Perdó, perdó...” per ANTONI BASSAS

 Pujol a la seva germana Maria: “Perdó, perdó...”

Després de la confessió, l’entorn familiar i els amics més íntims no se’n saben avenir

ANTONI BASSAS Director audiovisual | ARA 29/07/2014 00:00

• 

ABANDONAT PER TOTHOM La revelació que Jordi Pujol va tenir diners a l’estranger sense declarar mentre va ser president ha deixat tocats parents i amics. Tots coincideixen que no té defensa possible i que ha de deixar els càrrecs al partit per no perjudicar-lo.

Són quatre homes i tenen entre 60 i 80 anys. Alguns van visitar Jordi Pujol a la presó de Saragossa, quan el règim de Franco el va condemnar. D’altres van participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya, a Montserrat, el 1974. Cap d’ells se’n sap avenir. “Som tota una generació que ens vam implicar en la política per ell”. Des de divendres que viuen un malson, i no poden parar de pensar-hi: “Si pogués parlar amb el Jordi, li preguntaria: «¿Però qui era el teu home de confiança? Qui t’ha aconsellat?»” “A mi m’agradaria saber si el que ha admès el president Pujol és tota la veritat”. “En el fons, el que ha passat és la premonició de l’avi Florenci: «Si et fiques en política, ho perderàs tot»”.

Coincideixen en l’explicació psicològica del personatge i el seu comportament: “A mitjans del 70, amb els fills petits, Jordi Pujol els va anunciar que la mare, la Marta Ferrusola, portaria la família, que ell deixava el banc i es dedicava a la política; vaja, que en certa manera dimitia com a pare. Algun fill, sobretot alguna filla, no l’hi ha perdonat”, explica algú que va assistir a l’enterrament de Florenci Pujol a l’Església Major de Sarrià. “Pujol el 1980 era un dels homes més rics de Catalunya. Era milionari, tot i que no ha viscut mai com un milionari perquè no és cobdiciós. Però la sensació familiar és que han perdut patrimoni per culpa de la política, i alguns fills ho han viscut com si haguessin sigut els damnificats per l’activitat política del pare. El seu fill gran, el Jordi, havia exclamat alguna vegada amb contrarietat: «Jo també puc fer negocis»”. I el pare va mirar cap a una altra banda.

“No sabíem res de res!”

Francesc Cabana va treballar amb Pujol a Banca Catalana, i està casat amb Maria Pujol, germana del president. “Doncs si la gent està en estat de xoc, jo estic en estat de doble xoc”. S’entén: la germana de Pujol no va saber mai res d’aquesta herència del seu pare fins que el seu germà Jordi l’hi va anar a descobrir personalment divendres a la tarda. “D’aquests diners de l’herència que va explicar el Jordi al comunicat no en sabíem res, res, absolutament res. Ho juraria sobre els Evangelis i qualsevol altre llibre sagrat que em posessin al davant”.

“Perquè, a més a més, la meva dona i jo de l’herència del seu pare Florenci no en vam veure ni cinc. ¿En efectiu? Ni cinc. El meu sogre va deixar a la seva filla i al seu fill, el Jordi, accions de Banca Catalana, que tothom sap com van acabar. I va deixar un parell de cases, una per a cada un. La nostra, però, va ser de la meva sogra fins que es va morir. El meu sogre va comprar dos pisos, l’un al costat de l’altre. Un per a ell i la seva dona, i l’altre per a la seva filla i per a mi, amb la idea, en part, que la Maria els cuidés quan es fessin grans. A ell no hi va haver gaire temps de cuidar-lo perquè es va morir d’un atac de cor pocs mesos després que el Jordi es convertís en president. En canvi, tot el que tenia estalviat la meva sogra s’ho va haver de gastar per cuidar-la, i encara van faltar diners, que van posar el Jordi i la Maria. Nosaltres vam haver de demanar un crèdit per atendre la mare. Sempre hem anat més escurats que una cua de palla”.

Fa un any i mig, Cabana va ser sotmès a una inspecció de l’Agència Tributària. “Vam haver d’hipotecar el pis per pagar el resultat de la inspecció. No van acceptar les despeses de la meva biblioteca com a professionals. ¿Però aquests diners que va explicar el Jordi, 4 milions d’euros? Déu meu! Miri, a la vida, a vegades, saps. A vegades no saps, però t’ho ensumes. Però aquests diners, nosaltres, ni ensumar-los”.

“Ho accepto. Perdó, perdó...”

La primera notícia del que estava a punt de saber-se els hi va donar el mateix Jordi Pujol en persona: “Divendres a la tarda, el Jordi ens va venir a veure. Primer va ser la incredulitat. Després, la indignació. Li vaig dir tot el que pensava d’ell. Abaixava el cap i deia: «Ho accepto. Perdó, perdó...» Esclar que la meva dona li va preguntar: «¿Però d’on surten aquests diners?» I el Jordi callava. Estava molt ensorrat. No ens va donar explicacions. Està intentant salvar la dona i els fills, això és clar”.

“Divendres li vaig dir: «T’he estimat molt sempre, i t’ho dic des del punt de vista cristià de la paraula. No entenc que hagis pogut fer una cosa així». Ara sento compassió per ell. Pensi que jo recordo el Jordi Pujol del consell de guerra i de la presó de Saragossa, on el vaig a anar a veure tantes vegades... Havia parlat amb ell de valors... Divendres, un cop ens ho va haver dit, se’n va anar, i després va aparèixer el comunicat, que vaig llegir al mateix temps que tothom. No sé on ha anat el Jordi, ni sé on és, no ens ho va dir. La meva dona està molt fumuda. La Maria es fa uns tips de plorar... I se’l menjaran viu. Potser s’ho ha guanyat”.

“No sé d’on surten els diners”

Cabana afirma amb seguretat que els diners “no poden haver sortit de Banca Catalana”: “Primer perquè jo ho hauria vist i no ho hauria consentit. I després perquè el Banc d’Espanya va regirar el banc de dalt a baix i ho hauria trobat. No sé d’on surten aquests diners. No ho sé, ni ho entenc”.

Les quatre persones que han parlat amb l’ARA coincideixen que “el món dels Pujol-Ferrusola sempre ha sigut molt tancat, el president no parlava gaire dels fills” .“Nosaltres no hem tingut gaire relació amb els nebots. Això sí, es veia que anaven forts, econòmicament”, diu Cabana. La majoria expliquen que Jordi Pujol fill “ha trencat lligams amb molta gent”. “De fet, hi ha anys que se n’ha passat més de la meitat a l’estranger, sobretot a Mèxic”. Cabana afirma: “El Jordi fill és l’antítesi del que era el pare”.

Els que encara tenen ganes de parlar de política troben que Pujol ha de deixar immediatament la presidència d’honor del partit, i que el partit s’ha de refundar. “Com a fundador de Convergència, la idea de refundació em sembla perfecta. Si no, el partit té els dies comptats”.

Després de Rajoy, també Susana Díaz apadrina Societat Civil Catalana

28/07/2014

Consulta

Després de Rajoy, també Susana Díaz apadrina Societat Civil Catalana

 

Els dirigents de Societat Civil Catalana, avui amb Susana Díaz

La presidenta andalusa i 'dona forta del PSOE' es nega en canvi a rebre Súmate, molts dirigents del qual són andalusos

Lluís Bou

El Singular

El grup espanyolista Societat Civil Catalana s'ha reunit amb la presidenta de la Junta d'Andalusia i 'dona forta del PSOE', Susana Díaz, per presentar l'entitat i buscar complicitats amb la màxima autoritat institucional d'Andalusia. Díaz ha apadrinat la plataforma, pocs dies després que ho fes el president espanyol, Mariano Rajoy, cosa que demostra l'ímpuls que des d'Espanya es vol donar a l'entitat.

El vicepresident de l'entitat espanyolista, Joaquim Coll ha reconegut després que Susana Díaz "ha vist amb simpatia el nostre projecte" i des de Societat Civil Catalana es veu la possibilitat d'establir "línies de col·laboració interessants en el futur" amb el govern andalús. 

 

Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, i Coll, han assenyalat després de la reunió que la presidenta de la Junta juga un paper "fonamental i essencial" en el projecte comú espanyol, que segons ells ha de ser "integrador, inclusiu, interessant i atractiu per als catalans i la resta d'espanyols". 

 

Coll ha recordat, atenent la premsa després d'una reunió al Palau de San Telmo, que Societat Civil Catalana considera que "la millor manera de lluitar contra l'independentisme és desactivar el discurs dels sentiments i l'afecte" i això "és una obligació de tots els espanyols". En aquesta línia, el vicepresident de l'associació ha insistit que "és molt important posar en valor tot allò que tenim en comú i, alhora, subratllar la important riquesa de les llengües i de totes les cultures espanyoles". 

Susana Díaz ha donat aquest tracte preferent a Societat Civil quan es nega a rebre la plataforma independentista Súmate, molts dirigents de la qual són nascuts a Andalusia. Aquest és el cas del seu president, Eduardo Reyes, que va néixer a Còrdoba.

Dilluns  28.07.2014  17:06

Autor/s: ACN

L'ANC farà rèpliques de la V a tot el món durant l'estiu

La web votecatalonia.org en centralitza la informació

Vilaweb

La V que es farà a Barcelona l'Onze de Setembre no serà l'única. Entre l'1 d'agost i l'11 de setembre, la trentena d'assemblees exteriors de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) organitzaran la campanya #VoteCatalonia per dur a terme rèpliques de la V en diverses ciutats i pobles del món. 

Per això han creat la web votecatalonia.org en anglès, català i castellà, on els participants es podran registrar i descarregar-se material per a la mobilització. Tota la informació de les V que es facin durant l'estiu s'anirà actualitzant a través d'un mapa de Google i del llistat de ciutats. Actualment ja n'hi ha una trentena previstes.

Com l'any passat amb la Via Catalana, quan es van assolir 126 cadenes humanes arreu del món amb més de 10.000 participants, les assemblees exteriors volen tornar a mobilitzar la xarxa internacional per multiplicar la V de "Via, Voluntat, Votar i Victòria" i explicar el procés que viu Catalunya. 

Totes les V s'enregistraran i seran editades en un vídeo per promoure 'el suport i la complicitat internacional pel procés polític que es viu al país' i per motivar la participació a la V a Barcelona, segons que expliquen des de l'ANC.

Informació relacionada: 

La guia de la V de l'Onze de Setembre

• 

 

ERC demana a Mas que retiri les prerrogatives d'expresident a Pujol

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

ERC demana a Mas que retiri les prerrogatives d'expresident a Pujol

"Ni CiU ni Jordi Pujol són Catalunya", assegura Anna Simó i avisa que no donarà suport a una comissió d'investigació

Especial: Jordi Pujol, final d'era

Quico Sallés , Barcelona | ND 28/07/2014 a les 12:45h

Sense miraments. La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha anunciat aquest migdia que la seva formació demana "formalment i pública" al Govern que retiri les "prerrogatives" d'ex-president a Jordi Pujol, fins i tot, el seu tractament protocolari d'honorable. De fet, segons Simó ja ho han demanat de manera "privada" al mateix president de la Generalitat, Artur Mas.

 "ERC demana a CiU que faci net sense dilacions per recuperar la credibilitat i que es doni per tancat l'autonomisme i tot el que aquest concepte implica", ha argüit Simó que reclama "tallafocs" a CiU per evitar casos com el de l'expresident. En aquest sentit, els republicans demanen que "tothom deixi de banda les rèmores del passat, continuar amb la regeneració política a fons i donar un vot a la ciutadania, sense complex".

"La família Pujol i el seu partit han de ser conseqüents i donar tota la informació necessària a l'Agència Tributària i les instàncies judicials", ha assenyalat Simó. Un punt de partida que també serveix als republicans per tal de defensar el seu no a una comissió d'investigació al Parlament sobre el cas. "Ni CiU ni Jordi Pujol són Catalunya", ha emfatitzat la portaveu independentista i ha demanat que la investigació es faci amb "rigor" i no en una comissió sense "credibilitat".

Allau de declaracions davant el final d'era de Jordi Pujol

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Allau de declaracions davant el final d'era de Jordi Pujol

Veus de tots els partits mostren el seu rebuig a l'expresident per la tinença de diners a l'estranger

Especial: Jordi Pujol, final d'era

Redacció |ND 28/07/2014 a les 08:00h

Jordi Pujol reconeix haver tingut diners a l'estranger de manera irregular

Comunicat de Jordi Pujol sobre la tinença de diners a l'estranger

Jordi Pujol Foto: Adrià Costa

L'endemà que Jordi Pujol hagi reconegut que ha mantingut una herència familiar a l'estranger de forma irregular a través d' un comunicat , veus de tots els partits polítics han mostrat el seu rebuig als diners que el seu pare Florenci Pujol havia deixat a l'expresident de la Generalitat i als seus set fills.

En primer lloc, el president de la Generalitat Artur Mas, tan bon punt va conèixer la notícia, va assegurar que "és un tema personal seu" i ha volgut desvincular dels fets tant Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com el Govern.

Dins la mateixa òrbita convergent, Josep Rull, el nou coordinador general, ha afirmat aquest matí a RAC1 que l'actual president d'honor del partit, Jordi Pujol, hauria de fer una reflexió i prendre alguna decisió entorn a la seva relació amb el partit, a més de mostrar la seva "tristesa i consternació".

Des d'Esquerra, el seu portaveu al Congrés i alcaldable del partit a Barcelona, Alfred Bosch, ha confiat aquest dissabte que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol "sabrà fer els passos i gestos que li toquen". Bosch, també ha reiterat després de confiar que assumirà responsabilitats i prendrà les decisions adequades. Per últim, ha demanat que Pujol s'expliqui de manera exhaustiva, i ha admès que ERC està "satisfeta que es coneguin els fets, tot i que siguin fets tristos".

Pel que fa al PSC, el seu nou primer secretari, Miquel Iceta, s'ha mostrat aquest dissabte "profundament decebut" per "l'engany" de Jordi Pujol, un afer "molt negatiu" per a la política, on "plou sobre mullat" sobre una classe política que ha rebut "forts cops" a la seva credibilitat en els últims anys.

Per la seva banda, el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, ha qualificat les explicacions de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, després de demanar disculpes per tenir diners sense declarar a l'estranger, de "confuses" i ha demanat que aquesta qüestió s'aclareixi "en tots els seus extrems". Millo també insta CiU a demanar disculpes als catalans per haver atribuït a "campanyes de difamació" les informacions que apuntaven que la família Pujol tenia diners en altres països.

El coordinador d'ICV, Joan Herrera, ha manifestat que "no n'hi ha prou amb una carta", i ha reclamat una explicació de Jordi Pujol "davant de la màxima institució del país, el Parlament". El dirigent ecosocialista ha qualificat de "falta de respecte" i d'"insult" tant que l'expresident hagi amagat els fets durant 34 anys, com que el president Mas els hagi circumscrit a un problema familiar o personal.

Des de Ciutadans, el seu portaveu, Matías Alonso, ha relacionat la confessió de Pujol "és fruit de les pressions judicials als seus fills", assegurant que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha fet públic el comunicat en què admet haver tingut diners sense declarar a l'estranger procedents d'una herència del seu pare "no és espontània" sinó que "és fruit de les pressions judicials als seus fills". Alonso ha afirmat que aquest "intent exculpatori no justifica el recent tràfec de diners cap Andorra ni la fortuna que s'endevina en diversos paradisos fiscals i en milionàries inversions a l'estranger".

Per altra banda, la CUP vincula la confessió de Pujol a la dimissió del seu fill Oriol. En un comunicat, la CUP ha exigit que Jordi Pujol sigui denunciat i que "se'n depurin totes les responsabilitats" i ha criticat que l'expresident "s'ha regularitzat el frau en base a la vergonyant i privilegiada amnistia fiscal" i que aquesta s'hagi dut a terme "sense cap conseqüència penal i en condicions avantatjoses".

El Govern espanyol no condemna els símbols feixistes perquè són «història»

A L'INREVÈS DEL MÓN...!!!

El Govern espanyol no condemna els símbols feixistes perquè són «història»

Admet que se'n conserven 126 i "no constitueixen una mostra d'exaltació de sublevació, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura"

EP/RF | ND 27/07/2014 a les 17:30h

 

Escut franquista del Palau de la Capitania de Barcelona

El govern espanyol justifica que 126 escuts, banderes i estendards de l'Exèrcit conservin mencions o medalles aconseguides durant la Guerra Civil o la dictura franquista i nega que atemptin contra la Llei de la Memòria Històrica o enalteixin la revolta militar, a més de defensar que "faciliten el coneixement dels fets i circumstàncies esdevinguts" durant la contesa.

Aquesta és la resposta que ha enviat el govern al portaveu d'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Ricardo Sixto, qui va preguntar quants elements hi seguia havent en aquest tipus de símbols.

Premien el valor

En la seva contestació, a més d'assegurar que aquests símbols segueixen visibles en 126 elements militars, l'Executiu explica que "les recompenses militars" tenen com a objectiu "premiar o distingir, individualment o col·lectivament, als membres de les Forces Aramdes i de la Guarcia Civil per la realització d'accions, fets o serveis que impliquin un valor o mèrit reconegut".

"D'aquesta manera -continua- les recompenses estan referides exclusivament a la participación de les citades unitats en diferents fets d'armes i no constitueixen, en cap cas, una mostra d'exaltació, personal o col·lectiva, de sublevació, de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura".

És més, apunta que aquests elements "assenyalen i faciliten el coneixement dels fets i circumstàncies ocorregudes" durant la Guerra Civil. En aquest punt, el govern fa referència a l'article 1.2 de la Memòria Històrica: "com a política pública, es pretén fomentar els valors i principis democràtics, facilitant el coneixement dels fets i circumstàncies ocorregudes durant la Guerra Civil i la Dictadura, i assegurant la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric".

Pujol va suspendre ja el dia 16 el seu acte a l'UCE de Prada

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Pujol va suspendre ja el dia 16 el seu acte a l'UCE de Prada

Dos dies abans, el seu fill Oriol havia dimitit de CDC

L'expresident es va excusar amb les seves "ganes de descansar"

Especial: Jordi Pujol, final d'era

Redacció , Barcelona | ND 28/07/2014 a les 11:20h

Programa imprès de l'UCE de Prada 2014.

L'expresident de la Generalitat va convocar el secretari del consell de la Universitat Catalana d'Estiu, Joan Maluquer, el passat dia 16, per anunciar-li que anul·lava la seva presència a les activitats previstes per aquest mes d'agost a Prada de Conflent.

Aquesta decisió va ser comunicada, doncs, just dos dies després que el seu fill Oriol protagonitzés, el dilluns dia 14, una sobtada dimissió del seu càrrec de secretari general de Convergència Democràtica.

Pujol hi havia de ser entrevistat en públic per la periodista Mónica Terribas el 19 d'agost, i també havia de participar en un acte conjunt amb d'altres convidats. La celebració d'aquests actes ja ha estat eliminada del programa d'actes de la web de l'UCE.

En la seva conversa amb Maluquer, l'exmandatari va atribuir la seva decisió a les ganes "de descansar durant tot aquest estiu", sense més explicacions.

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

28/07/2014

Dret a Decidir

El Govern ja activa el cens per votar a la consulta del 9N

Vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals

La Generalitat ha fet un pas més en els preparatius del referèndum engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria

Alèxia L. Ferret

El Singular

El Govern de la Generalitat ha activat el cens que servirà per votar a la consulta del 9N. Dos dies abans de celebrar-se la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy, la Generalitat ha fet un pas més en els preparatius de la consulta d'autodeterminació engegant el fitxer que recollirà les dades personals de tots els que podran participar en la convocatòria.

Segons informa RAC1, la informació d'aquest cens sortirà del Registre de Població, que ja està en mans del l’Institut d'Estadística de Catalunya, a partir del padró dels ajuntaments. El nom de l'arxiu és “registre de participació en consultes populars no referendaries”, i especifica que les dades serviran per identificar a totes les persones que poden participar.

Perquè també puguin votar a la consulta els emigrants, que ja no estiguin empadronats a Catalunya, aquest cens també es nodrirà de les dades del registre de catalans a l'exterior, que el Govern va posar en marxa fa unes setmanes, i que és voluntari. El Departament de Governació centralitzarà les dades personals, que inclou bàsicament nom i cognoms, data de naixement, adreça, DNI i de passaport espanyol, el sexe i grau d'escolaritat.

The Internationalist

The world’s next nations: a brief guide

After Scotland, here’s who’s voting on independence next

By Thanassis Cambanis

 | Globe Correspondent   July 27, 2014

globe staff photoillustration

Surveying our violent and sometimes weird world, it might seem that things change only for the worse. Tensions between Moscow and Washington, with ripple effects across the globe? Check. Iranian ayatollahs fulminating against the Satanic West? Check. Israel and Palestine at war again? Check.

But one historically bloody rite of passage seems to have gotten a lot easier of late: the birth of a nation.
Typically, when part of a country has wanted to break away, it means war. The American Revolution was a war of secession fought by colonists against the British Empire. And the 20th century’s two great waves of nation-building were cataclysmic: After the end of World War I in 1918, peoples around the world broke away from empires and formed their own states, emboldened by the idealism of American President Woodrow Wilson. Tens of millions were killed and displaced in the process. After World War II, dozens of Asian and African countries declared independence as they expelled colonial occupiers, sometimes with acceptance, often with bloodshed.

Related

• Where are they now? Recently independent nations

Lately, however, the world has seen some surprisingly smooth independence movements in which the path to statehood has been achieved through voting, not battle. The latest candidate for the new nations club is another British territory: Scotland.

On Sept. 18, Scots will vote whether to withdraw from their union with Britain. Like their 18th-century counterparts in the American Colonies, if they declare independence they will remove bountiful riches from London’s control, in this case probably most of the North Sea oil fields. But in a sign of changing times, the United Kingdom is only striking against the secessionists with words. Prime Minister David Cameron has promised to accept the referendum results.

A lot has to go right for an independence vote to take place, and to be honored. A “parent” nation has to be confident enough—or scarred enough by civil infighting—to let go willingly. A breakaway republic needs the resources to survive and prosper on its own. And a stable region helps: South Sudan, the world’s newest country (see sidebar), has already fallen back into the violence that characterized its existence as a persecuted region under the control of Khartoum.
Scotland’s coming vote might be getting all the attention, but there are other countries with independence referendums in the offing. Some are more likely to work out than others; if they do, the world could see a handful of new flags, and also new challenges. Here’s a tour of the new nations you just might be able to visit soon.

Scotland

-

If it votes for independence on Sept. 18, Scotland will become the newest entrant to the European Union. It’s already a popular tourist destination and an economic powerhouse. If current political trends continue, an independent Scotland will form a leftist, socialist counterpart to a more right-wing England. The Scots have proven more committed to national health care and labor rights than Britain under Conservative rule. Edinburgh’s Fringe Festival has been an alternative cultural mainstay for decades, and Glasgow served as Europe’s Cultural Capital in 1990.

Will it change much? Maybe Scotland will be forced to abandon the pound sterling after three centuries, but an independent Scotland probably won’t look that different. It’s unlikely to sever its relationship to the United Kingdom entirely, like Ireland did. It probably will maintain formal allegiance to the queen, like other former British territories including Australia and Canada. And its economy will remain intertwined with that of England, with whom it will continue to share a common language and island.

Catalonia

-

The region of Spain that gave us Gaudi, Barcelona, and George Orwell’s best work of reportage has often been an economic basket case, but it’s undeniably beautiful region with an undeniable sense of separate identity. People there proudly speak Catalan, a Romance language as different from Spanish as Portuguese or French, and many refuse to identify as Spanish. Separatist parties won the Catalan regional elections in 2012 and promised to hold an independence vote, now scheduled for Nov. 9.

It’s unclear whether Catalonia could prosper independently; Spain, overall, isn’t doing so well itself. The region has its own manufacturing and finance base, and it remains a popular tourist destination. Unshackled from Spain, Catalonia would be likely to even more boldly embrace its linguistic differences and the region’s more populist politics. Visitors already in thrall to the delicious cuisine, with its famous mixing of pork and seafood, and eclectic architecture, will be able to bask in a romantic storyline of a persistent, stubborn, and maybe even ill-conceived commitment to national independence.
If it votes “yes,” Catalonia’s path forward won’t be smooth: The Spanish government says it won’t honor an independence referendum. Barcelona, the would-be capital, will have to negotiate gingerly with Madrid—which has promised to block the EU membership of not only Catalonia, but also Scotland, for fear of setting a precedent. Catalan leaders are already considering how to go around Spain and appeal for recognition from foreign countries and the United Nations.

If they both dig in, expect a long and strange standoff, but a diplomatic one: It’s almost impossible to imagine contemporary Spain going to war to retain control of its wealthy eastern region.

Western Sahara

-

This one has been underway for longer than most college students have been alive. A huge, mineral-rich territory almost as large as Morocco itself, Western Sahara stretches south of Morocco along the Atlantic Coast. If it didn’t have generous phosphate deposits to mine, it’s conceivable that its half-million inhabitants would have been left alone when Spain ended its colonial rule in 1975. Instead, Morocco moved in and fought a long war with a local independence group called the Polisario Front. Since 1991, the United Nations has monitored a cease-fire and was mandated to organize an independence referendum to settle Western Sahara’s future.

Some diplomats—perhaps a bit Pollyanna-ish—believe that the vote could finally come to pass in two or three years, and their assumption is that the independence faction would win. Western Sahara has beautiful desertscapes and an undeveloped coastline; it is huge, 100,000 square miles, and mostly uninhabited. It probably wouldn’t join Morocco as a top tourist destination, but its mining industry and natural resources could position it as a relatively wealthy neighbor to Morocco and Algeria, if things go right—or could doom it to the “resource curse” that often mires resource-rich countries in poverty and underdevelopment.

New Caledonia

-

A French-controlled island in the Pacific, New Caledonia gained renown because of the brutal measures the French undertook to suppress the locals in the 19th century, and later for its critical role as an Allied naval base during World War II. Today it is one of the most prosperous economies in the South Pacific, with healthy agriculture, tourism, and mining sectors. French support has been generous, which might explain why voters rejected independence during a referendum in the 1980s.

Secessionist parties have grown in popularity since, however, and a second vote will be held before 2018. If it succeeds, New Caledonia would join Djibouti, Algeria, and the dozens of former French colonies sprinkled around the globe. France has already said it won’t fight to keep New Caledonia, but it’s not clear whether the island will really cut its ties: Many local opponents of independence believe that when they get to the voting booth, residents won’t want to let go of the French subsidies that would disappear after independence.

Bougainville

-

A tropical Pacific island currently ruled by Papua New Guinea, Bougainville has a copper mine and about 250,000 inhabitants. Past governments have hired foreign mercenaries to quash secessionist rebellions, but now Bougainville is scheduled to vote on independence between 2015 and 2020 and Papua New Guinea now seems resigned to let the territory go if voters support independence.

Aside from miners, it’s unlikely to attract casual visitors. Like Papua New Guinea, it’s hard to reach. Fun fact: It’s named after the same French navigator as the ubiquitous warm-climate bougainvillea vine.

Iraqi Kurdistan

One example of the slow-and-steady approach is Iraqi Kurdistan. Kurds have ruled their own enclave, more or less free from Baghdad, since 1991. They speak their own language, have their own regional government, and have developed their own oil industry. Kurdistan is its own country for all practical purposes; it even has its own border guards. But it has avoided war and preserved its relations with neighboring Iran and Turkey (which have their own restive Kurdish minorities) by stopping short of declaring independence.

Now, with Iraq’s central government distracted by its war against the jihadi Islamic State, the president of the autonomous Kurdish Regional Government this month ordered his parliament to set up an independence referendum. Until recently, Kurdish politicians believed they could never secede without some kind of buy-in from Iraq, Syria, Turkey, and Iran, all of which oppose Kurdish independence. But the new turmoil in the region has these governments distracted with more pressing issues, and they might be willing to accept an independent Kurdistan if it means a genuinely stable new neighbor.

If the referendum were to pass, Kurdistan would be a landlocked mountainous territory with stunning mountains and lakes and major oil and natural gas reserves. Compared to its neighbors, Kurdistan has been prosperous and politically coherent, controlled mostly by a few traditional clans who have proven adept at developing the economy and coopting potential challenges from Turkey and Iran by inviting them to invest heavily in Kurdistan’s economic boom. A free Kurdistan would bring to a close a curious irony: one of the Middle East’s most stable countries in recent years has stayed that way by not being a country at all.

Thanassis Cambanis, a fellow at The Century Foundation, is the author of “A Privilege to Die: Inside Hezbollah’s Legions and Their Endless War Against Israel.” He is an Ideas columnist and blogs at thanassiscambanis.com.

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

Dilluns  28.07.2014  10:15

La confessió de Pujol, al Financial Times i al New York Times

Els dos prestigiosos diaris parlen de l'efecte del cas en el procés català

Vilaweb
La confessió de Jordi Pujol sobre els comptes sense regularitzar que tenia a l'estranger ha tingut ressò a dos dels principals mitjans internacionals: el britànic Financial Times i el nord-americà The New York Times, dediquen sengles articles al cas i comenten l’efecte que això pot tenir sobre el procés d’indepedència.
El Financial Times titula 'Funds scandal hits Catalan independence campaign' (Un escàndol de frau fiscal colpeja la campanya d’independència catalana) i diu que el fet que Pujol hagi admès que tenia comptes sense declarar és un contratemps pel procés. El periodista Tobias Buck, des de Madrid, explica que la declaració ha provocat commoció a l’escena política catalana.

El diari econòmic explica que el risc més gran per Convergència Democràtica de Catalunya i per tot el moviment independentista és que les confessions de Pujol poden desencadenar en altres informacions que impliquin a altres polítics catalans.

El New York Times destaca que la declaració arriba pocs dies abans de la reunió entre el president català, Artur Mas, i l’espanyol, Mariano Rajoy. 'Admission of Tax Fraud Precedes Talks in Catalonia' (L’admissió de frau fiscal precedeix la reunió a Catalunya), titula, i relata la confessió de Pujol. Explica que Pujol ja és un polític retirat, però remarca que la seva figura és encara influent a Catalunya.

Informació relacionada:
Editorial de Vicent Partal: Només és un forat al tram 93
Francesc-Marc Àlvaro: Pujol i els seus fills, la mala consciència

• 
  Imatge de la notícia al Financial Times.
• 
  Imatge de la notícia al New York Times.

Miquel Iceta envia Pere Navarro a l'executiva del PSOE

NO S'HO FARAN MIRAR MAI.,..!!!

26/07/2014

Congrés PSOE

Miquel Iceta envia Pere Navarro a l'executiva del PSOE

Carme Chacón, Pere Navarro i Meritxell Batet

Chacón i Batet completen la presència del PSC en la nova executiva dels socialistes espanyols

Bernat Vilaró

El Singular Digital 

L'exministra de Defensa Carmen Chacón, l'exprimer secretari del PSC Pere Navarro i la diputada al Congrés dels Diputats Meritxell Batet representaran els socialistes catalans en la nova executiva federal del PSOE, segons ha anunciat avui el líder del PSC, Miquel Iceta.

En declaracions des de l'hotel Auditorium, on se celebra aquest cap de setmana el congrés federal extraordinari del PSOE, Iceta ha dit que per, als socialistes de Catalunya, aquesta incorportació és un "motiu de satisfacció, perquè són tres companys molt compromesos amb el model federal".

Així, Iceta s'ha mostrat convençut que els tres "contribuiran a l'èxit de la direcció socialista", i ha assegurat també que li ha "posat les coses molt fàcils" al secretari general, Pedro Sánchez, que serà ratificat avui en el càrrec pels delegats del congrés.

"No veníem a demanar, sinó a oferir", ha apuntat el primer secretari del PSC, que no ha detallat la responsabilitat que tindran en l'executiva els tres polítics catalans, ja que, segons ha recordat, correspon a Pedro Sánchez "assignar funcions".

Tot i això, fonts socialistes han avançat que la diputada Meritxell Batet, que va recolzar la candidatura a secretari general d'Eduardo Madina, s'encarregarà de l'àrea d'Estudis i Programes

HO PODIA DIR ANYS ENRERE, COLLONS...!!!

CONFESSIÓ inesperada

JOSÉ LUIS ROCA

EL PERIODICO

Text íntegre del comunicat difós per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol

Es compromet a comparèixer davant les autoritats tributàries o judicials per acabar amb els comentaris

Divendres, 25 de juliol del 2014 - 23.51 h
Davant de les informacions aparegudes des de fa quasi dos anys al voltant dels membres de la meva família més directa i de les insinuacions escrites sobre l'origen dels medis econòmics de la mateixa, em veig en l'obligació de posar de manifest els següents extrems:
- El meu pare en Florenci Pujol i Brugat va disposar com a darrera voluntat específica que uns diner ubicats a l'estranger --diferents als compresos en el seu testament--, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobaven regularitzats en el moment de la seva mort a setembre de 1980, fossin destinats als meus set fills i a la meva esposa, doncs ell consideraba errònia i d'incert futur la meva opció per la política en lloc de seguir en el món de l'activitat econòmica. I més encara, perquè havent viscut de prop l'època difícil dels anys 30 i 40 tenia por del que podía pasar, i més del que podia pasar a un polític molt compromés.
- La sobtada mort del meu pare va tenir lloc a escassament cinc mesos de la meva pressa de possessió com a president.
- En aquell moment la minoria d'edat de la pràctica totalitat dels meus fills em convertia en responsable legal de qualsevol decisió, i malgrat que la meva consciència i el meu càrrec m'empenyien a rebutjar aquesta herencia, la darrera voluntat del meu pare juntament amb la seva opinió i dubtes sobre la meva opció vital per la política pesaven encara més, i finalment vaig decidir encarregar la seva gestió i regularització a una persona de máxima confiança del meu pare i també meva, gestió de la que no vaig voler saber mai el més mínim detall, fins que arribats a la majoria d'edat tots els meus fills es va decidir que aquesta persona cedís aquesta gestió a un dels meus fills. És en aquest moment que el meu error original va contaminar directament als meus set fills i a la meva esposa.
- Lamentablement no es va trovar mai el moment adient per a regularitzar aquesta herència, com sí han pogut fer-ho la resta de persones que es trobaven en situación similar en tres ocasions excepcionals al llarg de més de trenta anys de vigència de l'actual sistema tributari.
- Finalment ha hagut de ser en aquests darrers dies que els membres de la meva família han regularitzat aquesta herència, amb les conseqüències del nou marc legal aprovat per incentivar la darrera regularització excepcional de novembre de 2012 i per penalitzar extremadament les regularitzacions posteriors.
- Dels fets descrits i de totes les seves conseqüències en sóc l'únic responsable, i vull manifestar-ho de forma pública, amb el meu compromís absolut de comparèixer davant les autoritats tributàries, o, si escau, davant d'instàncies judicials, per acreditar aquests fets i d'aquesta manera acabar amb les insinuacions i els comentaris.
- Exposo tot això amb molt de dolor, pel que significa per a la meva família i per a mi mateix, però sobretot pel que pot significar per a tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats en la seva confiança, a la qual demano perdó. I també els demano que sàpiguen destriar les falles d'una persona --per molt significativa que hagi estat--, i que aquesta declaración sigui reparadora en el que sigui posible del mal i d'expiació per a mi mateix.
A Barcelona el vint-i-cinc de juliol de dos mil catorze.
Jordi Pujol i Soley

Notícies relacionades

• Mas: "El que ha explicat l'expresident Pujol és un tema personal seu: no té res a veure ni amb Convergència ni amb el Govern"
• L'expresident Jordi Pujol reconeix que va tenir una herència milionària no regularitzada a l'estranger
• El PPC, C's i la CUP esperen una investigació després de la confessió de Jordi Pujol