dilluns, 7 de juliol del 2014

Audiència Nacional: Bloquejar el Parlament no mereix penalització

 FÓS EL SEU QUE DIRIEN...!!!
07/07/2014
Parlament

Audiència Nacional: Bloquejar el Parlament no mereix penalització

Sense títol
Montserrat Tura, amb la jaqueta guixada amb una x amb esprai

La justícia espanyola absol els 19 acusats pels incidents de l'any 2011 i considera que no qüestionaven la Constitució

Lluís Bou
El Singular Digital
Bloquejar el Parlament de Catalunya no mereix penalització segons l'Audiència Nacional. El màxim òrgan judicial espanyol ha absolt avui els 19 acusats d'un delicte contra les institucions de l'Estat pel setge al legislatiu català el 2011 a l'entendre que la protesta estava emparada pel dret de manifestació i dirigida a donar veu a "els desafavorits per les polítiques denominades d'austeritat".
 
La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió en una sentència que només condemna a un dels processats a quatre dies de localització per una falta de danys, perquè va pintar l'esquena a la diputada socialista Montserrat Tura.
 
La sentència compta amb el vot particular discrepant del president, Fernando Grande-Marlaska, que proposava sentenciar deu dels acusats pel delicte contra les institucions de l'Estat.
 
Els fiscals demanaven cinc anys i sis mesos de presó per als 19 acusats pels incidents registrats durant una concentració contra les retallades socials convocada pel moviment 15M davant el Parlament, que va derivar en situacions d'assetjament a parlamentaris, entre ells els presidents de la Generalitat, Artur Mas, i de la Cambra, Núria de Gispert. Altres com l'ecosocialista Joan Boada i l'actual eurodiputat Ernest Maragall van rebre empentes i insults.
 
Els magistrats Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel (ponent) consideren però que "la llibertat d'expressió i el dret de reunió i manifestació prevalen en aquest cas", ja que "per a molts sectors socials la reunió i la manifestació és l'únic mitjà pel qual expressar i difondre els seus pensaments i opinions". "Quan els cursos d'expressió i accés a l'espai públic -indiquen- es troben controlats per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica", assenyala la sentència fent una anàlisi socio-política.
 
En aquest cas en concret, afirmen, "es donen tots els elements esmentats: la convocatòria estava destinada a fer coincidir voluntats individuals per expressar una subjectivitat col·lectiva, coincidint amb la sessió de l'òrgan legislatiu de la comunitat autònoma en la que havien de decidir el contingut i el destí dels comptes públics".  "La finalitat era divulgar missatges de protesta en relació amb les decisions legislatives", incideixen els magistrats, i per a això es tractava d'ocupar els voltants del Parlament "per dirigir als diputats, als mitjans de comunicació i a la societat el rebuig d'aquestes mesures de retallada de la despesa social en detriment dels serveis públics i de l'efectivitat dels drets socials".
 
Defensaven la Constitució

Per als magistrats, que també consideren que no hi ha proves suficients de la seva participació en els fets, la protesta suposava la defensa de la Constitució i els participants "no intentaven canviar el marc de relacions jurídic-polítiques, sinó plantejar que s'estava operant un buidat dels drets fonamentals".
 
La sentència assenyala també que la protesta, que va forçar als diputats autonòmics a entrar en la Cambra en furgons policials i fins i tot en helicòpter (com va ser el cas de Mas i altres 29), hagués requerit que s'establís un perímetre per fer compatible l'acció dels piquets i dels manifestants. Els participants, indica, "buscaven confrontar-se físicament i dialogar amb els representants parlamentaris, traslladant-los el malestar i les conseqüències dels pressupostos que se n'anaven a votar". "D'aquesta manera, s'hagués delimitat l'acció col·lectiva, els seus continguts i, sobretot, l'espai físic i simbòlic de la confrontació", afegeix l'escrit.
 
El tribunal entén que la confrontació es va produir a causa del tancament de tots els accessos al Parlament llevat de l'entrada del Parc de la Ciutadella, "on van confluir els piquets, provocant no sol la contaminació física entre uns i altres, sinó la necessitat dels parlamentaris d'obrir-se camí".
 
La concentració, convocada amb el lema "Aturem el Parlament", no havia estat comunicada, i finalment el ple de la Cambra va començar a debatre els comptes de la Comunitat amb retard, amb aproximadament la meitat de parlamentaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada