dimecres, 31 de maig del 2017
Dràcula, gran protagonista del cartell del 50è aniversari del Festival de Sitges
Festival de Sitges 2017
Dràcula, gran protagonista del cartell del 50è aniversari del Festival de Sitges
William Friedkin, director del gran clàssic "El exorcista", rebrà el Gran Premi Honorífic
L'organització ha confirmat la presència de l'aclamat cineasta asiàtic Johnnie To
Roda de premsa de presentació del 50è aniversari del Festival de Sitges | ACN
El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha donat a conèixer el cartell del 50è aniversari, que té com a element principal la figura inquietant de Dràcula, una de les grans icones del gènere. La nova imatge recupera l’essència misteriosa i espectral del vampir, en homenatge al 25è aniversari de l'aclamada pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola, tal com s'ha pogut veure en l'acte celebrat aquest dimecres al Reial Cercle Artístic de Barcelona.
“Hem volgut homenatjar l’obra de Bram Stoker a través d’un exercici que va més enllà dels clixés”, afirma Rafa Antón, creatiu de l’agència China, de nou l'empresa encarregada de realitzar el disseny de la imatge del festival. Per la seva banda, Àngel Sala, director del certamen, ha volgut subratllat que el cartell serveix “per reflexionar sobre la figura del Dràcula i exaltar el caràcter amenaçant del vampir espectral".
William Friedkin i Johnnie To, també a Sitges
A banda de Dràcula, que sobrevolarà tot el festival, l’organització ha confirmat la presència a Sitges de dos grans mestres del terror i el thriller com són William Friedkin i Johnnie To. El primer, reconegut mundialment per dirigir entre altres cintes El exorcista i The French Connection, rebrà el Gran Premi Honorífic; mentre que el cineasta asiàtic repeteix visita a Sitges, a l’edició del 2005 va guanyar el premi Màquina del Temps.
La 50a edició del certamen també presentarà una peça audiovisual creativa i un llibre oficial que commemoraran l’aniversari i dedicarà un homenatge als seus fundadors i personalitats vinculades als inicis del Festival. El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les cinquanta edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic.
La marca "Sitges" i "50" ja s’ha començat a visualitzar en alguns dels escenaris més rellevants del cinema a nivell internacional. El passat mes de febrer, el Festival va ser protagonista d’una recepció a Los Angeles, conjuntament amb CAA, una de les agències de representació més importants del món del cinema. A més de Los Angeles, el 50è aniversari del Festival també ha estat protagonista recentment a Cannes.
Activitats paral·leles del 50è aniversari
El festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la secció Brigadoon. Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.
També a la Filmoteca de Catalunya, se celebrarà un cicle de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i l'organització del certamen. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.
El Festival reforça la seva aposta per la realitat virtual
La realitat virtual serà un dels eixos de la mostra sitgetana en aquesta 50a edició. Després de la primera experiència de l’any passat, l’empresa Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.
“Hem volgut homenatjar l’obra de Bram Stoker a través d’un exercici que va més enllà dels clixés”, afirma Rafa Antón, creatiu de l’agència China, de nou l'empresa encarregada de realitzar el disseny de la imatge del festival. Per la seva banda, Àngel Sala, director del certamen, ha volgut subratllat que el cartell serveix “per reflexionar sobre la figura del Dràcula i exaltar el caràcter amenaçant del vampir espectral".
William Friedkin i Johnnie To, també a Sitges
A banda de Dràcula, que sobrevolarà tot el festival, l’organització ha confirmat la presència a Sitges de dos grans mestres del terror i el thriller com són William Friedkin i Johnnie To. El primer, reconegut mundialment per dirigir entre altres cintes El exorcista i The French Connection, rebrà el Gran Premi Honorífic; mentre que el cineasta asiàtic repeteix visita a Sitges, a l’edició del 2005 va guanyar el premi Màquina del Temps.
La 50a edició del certamen també presentarà una peça audiovisual creativa i un llibre oficial que commemoraran l’aniversari i dedicarà un homenatge als seus fundadors i personalitats vinculades als inicis del Festival. El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les cinquanta edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic.
La marca "Sitges" i "50" ja s’ha començat a visualitzar en alguns dels escenaris més rellevants del cinema a nivell internacional. El passat mes de febrer, el Festival va ser protagonista d’una recepció a Los Angeles, conjuntament amb CAA, una de les agències de representació més importants del món del cinema. A més de Los Angeles, el 50è aniversari del Festival també ha estat protagonista recentment a Cannes.
El director nordamericà William Friedkin Foto: @WilliamFriedkin
Activitats paral·leles del 50è aniversari
El festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la secció Brigadoon. Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.
També a la Filmoteca de Catalunya, se celebrarà un cicle de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i l'organització del certamen. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.
El Festival reforça la seva aposta per la realitat virtual
La realitat virtual serà un dels eixos de la mostra sitgetana en aquesta 50a edició. Després de la primera experiència de l’any passat, l’empresa Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Contingut relacionat
El govern espanyol només va executar la meitat de les obres pressupostades l’any passat a Catalunya
Economia
31.05.2017 12:35
L’estat espanyol va executar el 56% de les inversions pressupostades a Catalunya el 2016. Dels 1.161,2 milions previstos, només se’n van gastar 649,6, tal com es desprèn del document ‘Distribució territorial de la inversió del sector públic estatal’ publicat pel ministeri d’Hisenda espanyol.
Destaca la manca de compliment de les empreses públiques, on es concentrava el gruix del pressupost en territori català: dels 992,8 milions previstos, se’n van acabar invertint 353,2 (un 35,6%).
D’aquestes entitats, una de les més incomplidores va ser Renfe Operadora, que va gastar 12,1 dels 142,6 pressupostats inicialment (un 8,5%). Per la seva part, Adif-Alta Velocitat va acabar invertint 101,8 milions (el 40,4% del previst); l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, 46,7 milions (el 55,1%); i la societat estatal d’infraestructures del transport terrestre, 77,8 milions, un 42,6% del pressupostat.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El govern espanyol només va executar la meitat de les obres pressupostades l’any passat a Catalunya
Renfe només va acabar rebent dotze milions dels 143 que s'havien previst inicialment
31.05.2017 12:35 Destaca la manca de compliment de les empreses públiques, on es concentrava el gruix del pressupost en territori català: dels 992,8 milions previstos, se’n van acabar invertint 353,2 (un 35,6%).
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dissabte, 27 de maig del 2017
Les entitats sobiranistes lideraran la campanya conjunta pel 'sí' en el referèndum
Política
Les entitats sobiranistes es reuniran aquest dissabte a les 10 hores de forma extraordinària per analitzar el "nou moment polític" que s'obre després de la nova negativa del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a negociar el referèndum com li havia demanat en una carta el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Segons les citades fonts, fa un parell de mesos que es va començar a treballar en la campanya conjunta, el disseny de la qual ja està llest, però s'estudia no presentar-la fins a conèixer la data i la pregunta del referéndum.
Les entitats sobiranistes lideraran la campanya conjunta pel 'sí' en el referèndum
L'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI es reuneixen per analitzar el nou "moment polític"
per Europa Press 26/05/2017
elMón
|
L'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI lideraran la campanya conjunta pel 'sí' i es planteja que no començarà fins que s'anunciï la data i la pregunta del referèndum, segons han explicat diverses fonts a Europa Press.
Segons les citades fonts, fa un parell de mesos que es va començar a treballar en la campanya conjunta, el disseny de la qual ja està llest, però s'estudia no presentar-la fins a conèixer la data i la pregunta del referéndum.
Com ja es va saber la setmana passada, el Govern té una possible data per celebrar el referèndum: el diumenge 1 d'octubre. Per aquesta raó, ja s'espera que Puigdemont no trigarà a anunciar el dia i la pregunta definitiva si Rajoy rebutjava l'última oferta per a negociar-ho.
Es preveuen més reunions la setmana que ve per avançar en l'organització de la campanya perquè, segons asseguren altres fonts, no està tancada la implicació exacta de cada partit ni tampoc la persona que la dirigirà, després que hi hagi hagut diferències al voltant d'alguns noms proposats.
Es preveuen més reunions la setmana que ve per avançar en l'organització de la campanya perquè, segons asseguren altres fonts, no està tancada la implicació exacta de cada partit ni tampoc la persona que la dirigirà, després que hi hagi hagut diferències al voltant d'alguns noms proposats.
Dinàmica d''Ara és l'hora'
En els òrgans de coordinació estan totes les entitats i partits implicats en la campanya i la seva dinàmica s'assemblarà a la campanya d''Ara és l'hora', la qual es va impulsar per la 'Via Catalana' de la Diada del 2014 i per a la consulta del 9N.
Al marge de la campanya conjunta, tots els partits han presentat ja les seves campanyes particulars en favor del 'sí' a la independència, sent Demòcrates i la CUP els primers a engegar-les mentre que ERC i PDeCAT han estat els últims a anunciar-les.
Fonts dels partits argumenten que és interessant mantenir els actes propis de les formacions perquè cadascuna arribi "al públic que té més proper", en al·lusió als seus respectius electorats.
En els òrgans de coordinació estan totes les entitats i partits implicats en la campanya i la seva dinàmica s'assemblarà a la campanya d''Ara és l'hora', la qual es va impulsar per la 'Via Catalana' de la Diada del 2014 i per a la consulta del 9N.
Al marge de la campanya conjunta, tots els partits han presentat ja les seves campanyes particulars en favor del 'sí' a la independència, sent Demòcrates i la CUP els primers a engegar-les mentre que ERC i PDeCAT han estat els últims a anunciar-les.
Fonts dels partits argumenten que és interessant mantenir els actes propis de les formacions perquè cadascuna arribi "al públic que té més proper", en al·lusió als seus respectius electorats.
dimecres, 24 de maig del 2017
El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme
País > Principat
23.05.2017 18:20
Els periodistes del diari Público que han investigat i han destapat l’operació Catalunya contra l’independentisme català han comparegut a la comissió del Parlament de Catalunya que la investiga. El testimoni de Patricia López i Carlos Enrique Bayo ha fet posar els cabells de punta, pel detall amb què han descrit la creació d’una policia paral·lela, amb la connivència de diversos poders públics, per entrebancar el procés independentista català.
—Mireia Boya [M. B.]: Hi ha més noms en aquesta llista d’indecents de què parlàveu?
—Patricia López [P. L.]: És clar que hi falten noms. És una xarxa que pot sobreviure tot aquest temps, que s’ha demostrat que ha fet xantatge a les altes institucions i que creava associacions i acusacions populars per fer frau de llei, com l’Associació Transparència i Justícia o Manos Limpias, per fer xantatges; que controla mitjans de comunicació que només publiquen informació d’una part i que no contradiuen res; que no es fixen si les coses tenen segell o no i ho venen com un informe de la UDEF.
—M. B.: Teniu cap querella per difamació i mentides?
—P. L.: Durant els dos anys d’investigació, a més de la querella del comissari Eugenio Pino, n’he tingudes unes quantes i les han perdudes totes. És que he hagut de demostrar científicament i amb documents oficials cadascuna de les línies que escric a Público. Us en posaré un exemple. La nit de Cap d’Any del 2015, el senyor Eugenio Pino i el senyor Villarejo es van posar d’acord per trucar el cap de la policia judicial de Madrid, que era a l’hospital, amb la seva dona a l’UCI, perquè anés a recollir una denúncia del comissari Villarejo a la direcció superior de policia de Madrid. El dia 4 de gener, dilluns, a les nou del matí, van trucar a casa meva dient-me que si no em presentava a declarar per un suposat delicte de revelació de secrets, em detindrien. Jo era sola a casa, amb la meva filla. Em vaig presentar a la comissaria, em van prendre declaració i no em van detenir. L’endemà passat van trucar al comissari Jaime Barrado, que va enregistrar el cap de la policia judicial de Madrid amenaçant-lo que seria detingut si no es presentava a declarar. Barrado s’hi va negar. Era el 4 de gener de 2016, i avui les diligències encara no s’han lliurat als tribunals.
—M. B.: Heu estat objecte d’intimidacions o amenaces de cap membre del govern espanyol o d’aquesta unitat d’intel·ligència o de la policia o de ningú relacionat amb el partit del govern espanyol o d’alguns dels mitjans de comunicació implicats?
—P. L.: Sí. Coacció i amenaça són tota aquest seguit de coaccions i amenaces. I quan el cap de gabinet del número dos de la policia em va trucar per dir-me que començarien a fer les coses a la brava si no publicava unes determinades coses.
—M. B.: Quin és el paper de mitjans com El Mundo, La Razón, l’ABC, fins i tot La Vanguardia i més recentment El País en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme?
—P. L.: El senyor Villarejo en seu judicial declara que té periodistes infiltrats des dels anys noranta. El primer expedient que té a començament dels noranta és per haver filtrat informació a El País. Després, el 1995, va escriure una carta al Ministeri d’Interior en què parla dels seus periodistes infiltrats: Manuel Cerdán i Antonio Rubio. En seu judicial declara que Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta també són els seus periodistes. I de fet aquests dos són els testimonis de descàrrec que porta Villarejo per acreditar que no va clavar una ganivetada a la doctora Pinto. Hi ha un altre periodista d’un mitjà de comunicació important a El Español, amb Pedro J. Ramírez, que també surt a les tertúlies d’Ana Rosa, Daniel Montero, que era el seu soci en el mitjà de comunicació…
—M. B.: Creieu que això respon a un pacte d’estat per la unitat d’Espanya entre el PSOE, el PP i més recentment Ciutadans? Són aquests tres partits que conspiren amb un pacte d’estat contra el procés independentista català?
—P. L.: Jo he vist Ciutadans actuar en la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid i he de dir que fan una feina excel·lent. Els he vistos en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al congrés i pertanyen a un partit diferent del que treballa a l’Assemblea de Madrid. És evident: qui bloca les compareixences, qui vol omplir de paper les comissions del congrés per després ni llegir-se’n el documents i no veure ni les diferències entre els segells són PP, PSOE i Ciutadans. Sí. És un fet, no una opinió.
—M. B.: Manos Limpias i Societat Civil Catalana han estat creades per a tenir un paper destacat en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme? Han participat en cap de les branques?
—P. L.: Home, Societat Civil és esmentada per Fernández Díaz en els enregistraments com ‘un dels nostres’. En el cas de Manos Limpias, el modus operandi era: des del grup de la policia afí a Eugenio Pino filtraven la informació a El Mundo; això creava una notícia criminis que recollia Manos Limpias, amb la qual anava als jutjats, presentava una querella i, arran d’aquesta querella, es feia l’informe autèntic de la policia. És una manipulació del sistema; és frau de llei, dels mitjans de comunicació i no es pot agafar per enlloc.
—M. B.: Sabem que hi ha hagut un intent de compra de confidents en moviments socials independentistes pròxims a la CUP. Què ens en podeu dir, d’això? Forma part d’aquesta operació d’estat?
—P. L.: És clar. En aquestes operacions no s’han fet servir agents sota autorització judicial. S’han fet servir moltes vegades aquesta mena de policies en segona activitat que han tingut problemes amb la llei, agències de detectius, confidents amb delictes… I això s’ha pagat amb els fons reservats de l’estat.
—M. B.: Qui ho paga?
—P. L.: Ho paguem tots els espanyols, perquè, com va dir el comissari Pino, l’entrevista es va pagar amb els fons reservats.
La intervenció de Carlos Enrique BayoD’una altra banda, el periodista Carlos Enrique Bayo també ha fet intervencions molt notables sobre l’operació Catalunya. Responent les preguntes de Roger Torrent (JxSí), Bayo ha explicat fins a quin punt la Moncloa està implicada en l’operació contra líders independentistes.
—Roger Torrent [R. T.]: L’operació Catalunya contra líders polítics independentistes comença l’any 2012?
—Carlos Enrique Bayo (C. E. B.): Es podria dir així. Alicia Sánchez-Camacho va dir que el cas Pujol havia començat a la Camarga. El pla premeditat per a fer servir tot el material va començar l’any 2012. La voluntat d’engegar això comença amb l’última reunió a la Moncloa amb les vint-i-una condicions d’Artur Mas. Allà potser va arrencar tot, però s’havia anat acumulant informació sobre la família Pujol i autoritats i partits catalans. És clar que s’havia anat fent. […] Quan Jorge Moragas presenta Victoria Álvarez a Alicia Sánchez-Camacho i s’organitzen els enregistraments de la Camarga es fa amb la voluntat de fer-ho servir. […] L’operació contra partits i polítics comença la primavera del 2012, quan també s’activen tots els mecanismes de filtració de dossiers. Després, es veu força clar a l’hemeroteca tot el que es va fent. També es veu clar que tot va començar el 2010. Tot això no es pot muntar en tan poc temps.
—R. T.: Quin paper hi té el Consejo Nacional de Seguridad, en tot això? I en concret, quin paper hi té Moragas, que és el cap de gabinet del president del govern i secretari d’aquest organisme? Moragas és la ròtula que fa confluir tots els interessos o hi ha ningú més?
—C. E. B.: A Jorge Moragas és a qui li arriba la informació que Vicky Álvarez té coses a dir contra els Pujol. Ell fa les gestions per encarrilar-ho i contribueix a engegar les investigacions no tan sols sobre la família Pujol sinó més polítics catalans que tinguin comptes fiscalment il·legals a Andorra. Nosaltres ho hem publicat i hem intentat sostenir-ho amb testimonis i documentació. Ell és la biela que connecta els polítics del PP a Catalunya i l’executiu de Rajoy.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme
Patricia López i Carlos Enrique Bayo compareixen en la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al parlament
23.05.2017 18:20
Patricia López assenyala PP, PSOE i Ciutadans
Una de les parts més contundents de la compareixença és aquesta en què Patricia López respon a les preguntes de la diputada de la CUP Mireia Boya. I diu que ‘és evident’ que qui bloca la investigació d’aquesta trama són PP, PSOE i Ciutadans.
Una de les parts més contundents de la compareixença és aquesta en què Patricia López respon a les preguntes de la diputada de la CUP Mireia Boya. I diu que ‘és evident’ que qui bloca la investigació d’aquesta trama són PP, PSOE i Ciutadans.
—Mireia Boya [M. B.]: Hi ha més noms en aquesta llista d’indecents de què parlàveu?
—Patricia López [P. L.]: És clar que hi falten noms. És una xarxa que pot sobreviure tot aquest temps, que s’ha demostrat que ha fet xantatge a les altes institucions i que creava associacions i acusacions populars per fer frau de llei, com l’Associació Transparència i Justícia o Manos Limpias, per fer xantatges; que controla mitjans de comunicació que només publiquen informació d’una part i que no contradiuen res; que no es fixen si les coses tenen segell o no i ho venen com un informe de la UDEF.
—M. B.: Teniu cap querella per difamació i mentides?
—P. L.: Durant els dos anys d’investigació, a més de la querella del comissari Eugenio Pino, n’he tingudes unes quantes i les han perdudes totes. És que he hagut de demostrar científicament i amb documents oficials cadascuna de les línies que escric a Público. Us en posaré un exemple. La nit de Cap d’Any del 2015, el senyor Eugenio Pino i el senyor Villarejo es van posar d’acord per trucar el cap de la policia judicial de Madrid, que era a l’hospital, amb la seva dona a l’UCI, perquè anés a recollir una denúncia del comissari Villarejo a la direcció superior de policia de Madrid. El dia 4 de gener, dilluns, a les nou del matí, van trucar a casa meva dient-me que si no em presentava a declarar per un suposat delicte de revelació de secrets, em detindrien. Jo era sola a casa, amb la meva filla. Em vaig presentar a la comissaria, em van prendre declaració i no em van detenir. L’endemà passat van trucar al comissari Jaime Barrado, que va enregistrar el cap de la policia judicial de Madrid amenaçant-lo que seria detingut si no es presentava a declarar. Barrado s’hi va negar. Era el 4 de gener de 2016, i avui les diligències encara no s’han lliurat als tribunals.
—M. B.: Heu estat objecte d’intimidacions o amenaces de cap membre del govern espanyol o d’aquesta unitat d’intel·ligència o de la policia o de ningú relacionat amb el partit del govern espanyol o d’alguns dels mitjans de comunicació implicats?
—P. L.: Sí. Coacció i amenaça són tota aquest seguit de coaccions i amenaces. I quan el cap de gabinet del número dos de la policia em va trucar per dir-me que començarien a fer les coses a la brava si no publicava unes determinades coses.
—M. B.: Quin és el paper de mitjans com El Mundo, La Razón, l’ABC, fins i tot La Vanguardia i més recentment El País en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme?
—P. L.: El senyor Villarejo en seu judicial declara que té periodistes infiltrats des dels anys noranta. El primer expedient que té a començament dels noranta és per haver filtrat informació a El País. Després, el 1995, va escriure una carta al Ministeri d’Interior en què parla dels seus periodistes infiltrats: Manuel Cerdán i Antonio Rubio. En seu judicial declara que Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta també són els seus periodistes. I de fet aquests dos són els testimonis de descàrrec que porta Villarejo per acreditar que no va clavar una ganivetada a la doctora Pinto. Hi ha un altre periodista d’un mitjà de comunicació important a El Español, amb Pedro J. Ramírez, que també surt a les tertúlies d’Ana Rosa, Daniel Montero, que era el seu soci en el mitjà de comunicació…
—M. B.: Creieu que això respon a un pacte d’estat per la unitat d’Espanya entre el PSOE, el PP i més recentment Ciutadans? Són aquests tres partits que conspiren amb un pacte d’estat contra el procés independentista català?
—P. L.: Jo he vist Ciutadans actuar en la comissió d’investigació de l’Assemblea de Madrid i he de dir que fan una feina excel·lent. Els he vistos en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al congrés i pertanyen a un partit diferent del que treballa a l’Assemblea de Madrid. És evident: qui bloca les compareixences, qui vol omplir de paper les comissions del congrés per després ni llegir-se’n el documents i no veure ni les diferències entre els segells són PP, PSOE i Ciutadans. Sí. És un fet, no una opinió.
—M. B.: Manos Limpias i Societat Civil Catalana han estat creades per a tenir un paper destacat en aquesta operació de clavegueres de l’estat contra l’independentisme? Han participat en cap de les branques?
—P. L.: Home, Societat Civil és esmentada per Fernández Díaz en els enregistraments com ‘un dels nostres’. En el cas de Manos Limpias, el modus operandi era: des del grup de la policia afí a Eugenio Pino filtraven la informació a El Mundo; això creava una notícia criminis que recollia Manos Limpias, amb la qual anava als jutjats, presentava una querella i, arran d’aquesta querella, es feia l’informe autèntic de la policia. És una manipulació del sistema; és frau de llei, dels mitjans de comunicació i no es pot agafar per enlloc.
—M. B.: Sabem que hi ha hagut un intent de compra de confidents en moviments socials independentistes pròxims a la CUP. Què ens en podeu dir, d’això? Forma part d’aquesta operació d’estat?
—P. L.: És clar. En aquestes operacions no s’han fet servir agents sota autorització judicial. S’han fet servir moltes vegades aquesta mena de policies en segona activitat que han tingut problemes amb la llei, agències de detectius, confidents amb delictes… I això s’ha pagat amb els fons reservats de l’estat.
—M. B.: Qui ho paga?
—P. L.: Ho paguem tots els espanyols, perquè, com va dir el comissari Pino, l’entrevista es va pagar amb els fons reservats.
La intervenció de Carlos Enrique BayoD’una altra banda, el periodista Carlos Enrique Bayo també ha fet intervencions molt notables sobre l’operació Catalunya. Responent les preguntes de Roger Torrent (JxSí), Bayo ha explicat fins a quin punt la Moncloa està implicada en l’operació contra líders independentistes.
—Roger Torrent [R. T.]: L’operació Catalunya contra líders polítics independentistes comença l’any 2012?
—Carlos Enrique Bayo (C. E. B.): Es podria dir així. Alicia Sánchez-Camacho va dir que el cas Pujol havia començat a la Camarga. El pla premeditat per a fer servir tot el material va començar l’any 2012. La voluntat d’engegar això comença amb l’última reunió a la Moncloa amb les vint-i-una condicions d’Artur Mas. Allà potser va arrencar tot, però s’havia anat acumulant informació sobre la família Pujol i autoritats i partits catalans. És clar que s’havia anat fent. […] Quan Jorge Moragas presenta Victoria Álvarez a Alicia Sánchez-Camacho i s’organitzen els enregistraments de la Camarga es fa amb la voluntat de fer-ho servir. […] L’operació contra partits i polítics comença la primavera del 2012, quan també s’activen tots els mecanismes de filtració de dossiers. Després, es veu força clar a l’hemeroteca tot el que es va fent. També es veu clar que tot va començar el 2010. Tot això no es pot muntar en tan poc temps.
—R. T.: Quin paper hi té el Consejo Nacional de Seguridad, en tot això? I en concret, quin paper hi té Moragas, que és el cap de gabinet del president del govern i secretari d’aquest organisme? Moragas és la ròtula que fa confluir tots els interessos o hi ha ningú més?
—C. E. B.: A Jorge Moragas és a qui li arriba la informació que Vicky Álvarez té coses a dir contra els Pujol. Ell fa les gestions per encarrilar-ho i contribueix a engegar les investigacions no tan sols sobre la família Pujol sinó més polítics catalans que tinguin comptes fiscalment il·legals a Andorra. Nosaltres ho hem publicat i hem intentat sostenir-ho amb testimonis i documentació. Ell és la biela que connecta els polítics del PP a Catalunya i l’executiu de Rajoy.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El món es rendeix a ‘l’ultraterrestre’ Kilian Jornet per la gesta de l’Everest
Societat > Esports
Així ho fa Le Monde, diari en què l’ascensió de Jornet ha estat la notícia més compartida durant una bona part del dia. ‘L’ultraterrestre Kilian Jornet escala l’Everest en vint-i-sis hores i sense oxigen‘, titula el diari. I afegeix: ‘Amb aquest destacat ascens, el català, anomenat “l’ultraterrestre”, ha completat el projecte Summits of my Life, que li ha permès de batre els cronòmetres en els punts culminants de cada continent.’
El diari esportiu L’Équipe també se’n fa ressò, amb una notícia de l’assoliment del cim, ‘Kilian Jornet assoleix el cim de l’Everest en estil alpí, sense oxigen i amb un temps rècord de 26 hores’ , i amb un recull de les catorze fotografies de ‘la immensa carrera de Kilian Jornet’, que resumeix les seves gestes principals.
En la premsa esportiva veiem també com s’ha fet ressò de l’Everest de Jornet Sports Illustrated: ‘Kilian Jornet escala l’Everest en unes increïbles 26 hores‘.
La revista especialitzada Runner’s World diu: ‘Kilian Jornet fa el cim de l’Everest de la manera més èpica‘.
I també la premsa generalista, com la revista Newsweek, que fa una repassada de tots els rècords de Jornet. I acaba dient: ‘La frase “no queden muntanyes per pujar”, per a molts metafòrica, per a Jornet és real. Des d’aquí tot fa baixada’.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El món es rendeix a ‘l’ultraterrestre’ Kilian Jornet per la gesta de l’Everest
Recull d'alguns dels principals articles a la premsa internacional dedicats al corredor i alpinista català
23.05.2017 21:26 El diari esportiu L’Équipe també se’n fa ressò, amb una notícia de l’assoliment del cim, ‘Kilian Jornet assoleix el cim de l’Everest en estil alpí, sense oxigen i amb un temps rècord de 26 hores’ , i amb un recull de les catorze fotografies de ‘la immensa carrera de Kilian Jornet’, que resumeix les seves gestes principals.
En la premsa esportiva veiem també com s’ha fet ressò de l’Everest de Jornet Sports Illustrated: ‘Kilian Jornet escala l’Everest en unes increïbles 26 hores‘.
La revista especialitzada Runner’s World diu: ‘Kilian Jornet fa el cim de l’Everest de la manera més èpica‘.
I també la premsa generalista, com la revista Newsweek, que fa una repassada de tots els rècords de Jornet. I acaba dient: ‘La frase “no queden muntanyes per pujar”, per a molts metafòrica, per a Jornet és real. Des d’aquí tot fa baixada’.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dimarts, 23 de maig del 2017
La premsa de Madrid encesa contra Puigdemont: ‘xantatge, amenaces, frau i cop’
País > Principat
El diari El País obre la portada amb una fotografia de la conferència i titula: ‘Puigdemont insisteix en negociar la consulta amb el govern’. La informació es complementa amb un editorial molt dur que s’anomena ‘El frau secessionista’, on es comenta l’esborrany desactualitzat de la llei de transitorietat —publicat ahir pel diari— i la conferència.
‘Es tracta d’una llei de continguts extraordinàriament preocupats, antiestatutaris i anticonstitucionals, sí, però encara és pitjor: de contorns autoritaris, antidemocràtics i divisius per la ciutadania catalana. No obstant això, en la mateixa jornada, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, formulava a Madrid una proposta en aparença amable per a un referèndum d’autodeterminació pactat. Exactament el contrari del que preveu el (encara oficialment clandestí) projecte de llei’, explica l’editorial.
A més, El País ofereix un article de Xavier Vidal Folch titulat: ‘Un cop ultra en contra dels catalans’.
El diari ABC publica la portada més dura amb una sola imatge on es veu Puigdemont i el líder de Podem, Pablo Iglesias. El titular és el següent: ‘Iglesias es proclama interlocutor del xantatge secessionista a Madrid’. A més, el diari titlla de líder populista al secretari general de Podem. A la pàgina web es pot llegir una crònica titulada: ‘Puigdemont s’abraça a Podem per exigir el referèndum a Madrid’.
El discurs de Puigdemont va ser previsible des de la primera fins a l’última paraula. No contenia ni una sola idea que convidés a pensar que l’operació diàleg del govern hagi donat cap mena de fruit. Podria resumir-se en aquesta premissa: vol diàleg, però a la seva manera, perquè si no n’hi ha, els independentistes continuaran endavant amb els seus plans fins al final‘, explica la crònica.
El diari El Mundo parla d’amenaça a la seva portada. Sota el titular ‘Puigdemont amenaça a Madrid amb una consulta immediata’ hi ha una imatge del president amb una postura certament estranya. El diari també dedica l’editorial a la consulta. ‘Inacceptable ultimàtum de Puigdemont amb el referèndum’, es titula.
‘El president de la Generalitat va voler escenificar una suposada oferta de diàleg al govern, al qual va exigir sentit d’estat. En realitat, el que va fer és ratificar, en plena capital d’Espanya, l’extraordinària gravetat del desafiament independentista’, explica el diari. A més, titlla de desafortunada i postura ‘bonista’ el fet que l’Ajuntament de Madrid cedís l’espai de la conferència.
La Razón obre la seva portada amb una fotografia de Puigdemont i Iglesias amb el següent titular: ‘Puigdemont consuma el desafiament a Madrid’. A la pàgina web hi ha crònica de l’acte amb declaracions de Puigdemont, Romeva i Junqueras. ‘Puigdemont: l’estat no té poder per a frenar el referèndum’, es titula. També hi ha una notícia sobre les protestes a Cibeles, però no s’il·lustra amb cap imatge dels ultres i falangistes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
La premsa de Madrid encesa contra Puigdemont: ‘xantatge, amenaces, frau i cop’
Us oferim les informacions que publiquen els mitjans de Madrid sobre la conferència de Puigdemont, Romeva i Junqueras
23.05.2017 11:04 El diari El País obre la portada amb una fotografia de la conferència i titula: ‘Puigdemont insisteix en negociar la consulta amb el govern’. La informació es complementa amb un editorial molt dur que s’anomena ‘El frau secessionista’, on es comenta l’esborrany desactualitzat de la llei de transitorietat —publicat ahir pel diari— i la conferència.
‘Es tracta d’una llei de continguts extraordinàriament preocupats, antiestatutaris i anticonstitucionals, sí, però encara és pitjor: de contorns autoritaris, antidemocràtics i divisius per la ciutadania catalana. No obstant això, en la mateixa jornada, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, formulava a Madrid una proposta en aparença amable per a un referèndum d’autodeterminació pactat. Exactament el contrari del que preveu el (encara oficialment clandestí) projecte de llei’, explica l’editorial.
A més, El País ofereix un article de Xavier Vidal Folch titulat: ‘Un cop ultra en contra dels catalans’.
El diari ABC publica la portada més dura amb una sola imatge on es veu Puigdemont i el líder de Podem, Pablo Iglesias. El titular és el següent: ‘Iglesias es proclama interlocutor del xantatge secessionista a Madrid’. A més, el diari titlla de líder populista al secretari general de Podem. A la pàgina web es pot llegir una crònica titulada: ‘Puigdemont s’abraça a Podem per exigir el referèndum a Madrid’.
El discurs de Puigdemont va ser previsible des de la primera fins a l’última paraula. No contenia ni una sola idea que convidés a pensar que l’operació diàleg del govern hagi donat cap mena de fruit. Podria resumir-se en aquesta premissa: vol diàleg, però a la seva manera, perquè si no n’hi ha, els independentistes continuaran endavant amb els seus plans fins al final‘, explica la crònica.
El diari El Mundo parla d’amenaça a la seva portada. Sota el titular ‘Puigdemont amenaça a Madrid amb una consulta immediata’ hi ha una imatge del president amb una postura certament estranya. El diari també dedica l’editorial a la consulta. ‘Inacceptable ultimàtum de Puigdemont amb el referèndum’, es titula.
‘El president de la Generalitat va voler escenificar una suposada oferta de diàleg al govern, al qual va exigir sentit d’estat. En realitat, el que va fer és ratificar, en plena capital d’Espanya, l’extraordinària gravetat del desafiament independentista’, explica el diari. A més, titlla de desafortunada i postura ‘bonista’ el fet que l’Ajuntament de Madrid cedís l’espai de la conferència.
La Razón obre la seva portada amb una fotografia de Puigdemont i Iglesias amb el següent titular: ‘Puigdemont consuma el desafiament a Madrid’. A la pàgina web hi ha crònica de l’acte amb declaracions de Puigdemont, Romeva i Junqueras. ‘Puigdemont: l’estat no té poder per a frenar el referèndum’, es titula. També hi ha una notícia sobre les protestes a Cibeles, però no s’il·lustra amb cap imatge dels ultres i falangistes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
divendres, 19 de maig del 2017
Puigdemont respon Soraya: ‘Celebrem que el govern espanyol reconegui la possiblitat d’un referèndum a Catalunya’
País > Principat
El president ha reiterat que estan disposats a negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy els termes del referèndum. ‘En cas d’arribar a un acord, els dos governs sotmetran l’acord als respectius parlaments, al parlament i al congrés’, ha dit, i ha afegit que el govern traslladarà la proposta per fer efectiu un referèndum acordat, que té l’aval de centenars de milers de suports. En qualsevol cas, Puigdemont ha deixat clar que no farà com l’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe i no anirà al congrés espanyol fins que no hi hagi un acord amb el govern espanyol.
D’altra banda, el vice-president del govern, Oriol Junqueras ha refermat la posició del govern en el dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació i a exercir aquest dret. ‘Reiterem la invitació al govern espanyol d’assisir a la conferència de dilluns i a retirar les querelles als membres de la mesa, pel fet de debatre el mateix que ha debatut avui al consell de ministres’, ha afirmat el vice-president.
La proposta del govern espanyolAl migdia, després de la reunió del consell de ministres espanyol, la vice-presidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría ha tornat a tancar la porta a debatre qualsevol proposta que faci el govern català, i ha convidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a debatre el referèndum al congrés espanyol. Segons que ha dit, són les corts generals on resideix la sobirania de l’estat espanyol: ‘El que permet el nostre ordenament és que davant dels representants dels espanyols es pugui debatre qualsevol proposta’.
Santamaría ha assenyalat que el camí pel qual Puigdemont ha de portar les seves pretensions perquè s’autoritzi un referèndum ha de ser el congrés i no una sala municipal, en referència a la conferència que el president català oferirà el dilluns a Madrid. Aquest camí, segons Santamaría, hauria de passar per una reforma constitucional i si així ho decideixen les corts i els ciutadans, ha dit, es podria dur a terme el referèndum.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Puigdemont respon Soraya: ‘Celebrem que el govern espanyol reconegui la possiblitat d’un referèndum a Catalunya’
El vice-president, Oriol Junqueras, ha reiterat la invitació al govern espanyol d'assisir a la conferència de dilluns
19.05.2017 18:54 El president ha reiterat que estan disposats a negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy els termes del referèndum. ‘En cas d’arribar a un acord, els dos governs sotmetran l’acord als respectius parlaments, al parlament i al congrés’, ha dit, i ha afegit que el govern traslladarà la proposta per fer efectiu un referèndum acordat, que té l’aval de centenars de milers de suports. En qualsevol cas, Puigdemont ha deixat clar que no farà com l’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe i no anirà al congrés espanyol fins que no hi hagi un acord amb el govern espanyol.
D’altra banda, el vice-president del govern, Oriol Junqueras ha refermat la posició del govern en el dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació i a exercir aquest dret. ‘Reiterem la invitació al govern espanyol d’assisir a la conferència de dilluns i a retirar les querelles als membres de la mesa, pel fet de debatre el mateix que ha debatut avui al consell de ministres’, ha afirmat el vice-president.
La proposta del govern espanyolAl migdia, després de la reunió del consell de ministres espanyol, la vice-presidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría ha tornat a tancar la porta a debatre qualsevol proposta que faci el govern català, i ha convidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a debatre el referèndum al congrés espanyol. Segons que ha dit, són les corts generals on resideix la sobirania de l’estat espanyol: ‘El que permet el nostre ordenament és que davant dels representants dels espanyols es pugui debatre qualsevol proposta’.
Santamaría ha assenyalat que el camí pel qual Puigdemont ha de portar les seves pretensions perquè s’autoritzi un referèndum ha de ser el congrés i no una sala municipal, en referència a la conferència que el president català oferirà el dilluns a Madrid. Aquest camí, segons Santamaría, hauria de passar per una reforma constitucional i si així ho decideixen les corts i els ciutadans, ha dit, es podria dur a terme el referèndum.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
[VÍDEO] El contundent discurs del poeta andalús Luís García Montero a favor del dret de decidir
País > Principat
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
[VÍDEO] El contundent discurs del poeta andalús Luís García Montero a favor del dret de decidir
'Jo estic aquí per a representar una part dels espanyols que estem convençuts que vostès tenen el dret de decidir democràticament sobre el seu destí'
19.05.2017 21:00 [VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dijous, 18 de maig del 2017
Informe demolidor del Síndic de Greuges sobre les ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol
Societat > Policia i justícia
Introducció«Aquest informe analitzarà les afectacions en matèria de drets humans i llibertats fonamentals que, a parer d’aquesta institució, s’estan produint al Regne d’Espanya i que tenen una especial incidència a Catalunya. Tal com es veurà en aquest informe, hi ha lleis aprovades pel parlament espanyol que en si mateixes lesionen o posen en risc drets i llibertats fonamentals.»
Drets humans i separació de poders en el context espanyol«El Tribunal Europeu considera que, si bé la llibertat d’expressió és essencial per a tothom, ho és més particularment per als partits polítics i els seus membres actius. […] Pel que fa a la crítica als polítics, el marge de discurs crític admissible és més ampli quan es refereix a un govern (i en menys mesura a un individu polític) que quan fa referència a un simple particular. […] No hi ha res menys desitjable per a les autoritats competents de l’Estat que adoptar mesures penals, en qualitat de garants de l’ordre públic, destinades a reaccionar de manera adequada i no excessiva a aquests propòsits.»
Restriccions legislatives del dret a la llibertat d’expressió al Regne d’Espanya: Llei de seguretat ciutadana i Codi penal«L’informe 2016/17 d’Amnistia Internacional comença l’apartat corresponent a Espanya amb aquesta afirmació: ‘A lo largo del año se impusieron restricciones injustificadas a los derechos a la libertad de información, de expresión y de reunión, basadas en la reforma del Código Penal y la nueva Ley de Seguridad Ciudadana que habían entrado en vigor en 2015’.»
«En efecte, en els darrers temps, Espanya s’ha dotat d’una legislació administrativa i penal que, en opinió d’aquesta institució, restringeix en excés els drets i les llibertats fonamentals, de manera incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu: […] les reformes de 2015 del Codi penal (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març) i de la Llei orgànica de seguretat ciutadana – LOSC– (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març).»
«La LOSC implanta un model de control administratiu que prioritza la presumpció de veracitat de les forces i els cossos de seguretat de l’estat davant de la presumpció d’innocència, fonament de qualsevol règim democràtic, amb una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió. […] Resulta significatiu que en els set mesos que recull el gràfic s’hagin imposat més de 10.000 sancions per faltes de respecte a l’autoritat o desobediència, infraccions en què l’agent que denuncia és, alhora, víctima i testimoni dels fets.»
L’informe Greco
«És simptomàtica la denúncia del Consell d’Europa, en el denominat Informe Greco, en el qual critica el Regne d’Espanya per no haver atès les seves recomanacions per a enfortir la independència judicial.»
«L’any 2013 el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa va plantejar al Regne d’Espanya onze recomanacions per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals. Gairebé tres anys després, considera que cap de les onze mesures proposades llavors no ha obtingut una resposta satisfactòria. Sis d’aquestes mesures ni tan sols s’han posat en marxa. La institució recorda al Regne d’Espanya que ‘les autoritats polítiques no han d’intervenir en cap de les etapes del procés de designació dels magistrats’. […] I no s’ha d’oblidar que el CGPJ nomena tots els magistrats del Tribunal Suprem, tots els presidents dels tribunals superiors de justícia i tots els presidents de les audiències provincials.»
La reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional
«La reforma permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències. Mesures sancionadores que són indeterminades quant al contingut, sense límit temporal, que afecten persones aforades, respecte de les quals no hi ha cap possibilitat de recurs i que es prendrien sense audiència a la part […]. En suma, mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democràtica del dret sancionador, sigui penal o administratiu.»
«Als estats del nostre entorn que tenen TC acostuma a ser l’executiu qui s’encarrega de vetllar per l’execució de les sentències del TC. El fet que s’atorgui aquesta capacitat al TC és un element més que fa posar en guàrdia amb relació als vincles entre govern i TC.»
L’opinió de la Comissió de Venècia
«En síntesi, la Comissió observa que la responsabilitat del TC de garantir l’execució de les seves pròpies sentències és l’excepció en dret comparat i demana que es reconsideri aquesta potestat. Estableix que, mitjançant la reforma, pot semblar que s’augmenta el poder del TC, però el que està fent és danyar-ne la independència.»
«Cal destacar que davant aquest pronunciament de la Comissió de Venècia, el govern central ha estudiat l’aplicació de l’article 116 de la CE per si fos necessari per a aturar el procés català. En efecte, el document d’al·legacions que l’executiu central va enviar a la Comissió de Venècia afirma que ‘si la situació fos més greu’ i no es pogués solucionar amb altres eines, com ara l’article 155 CE, es podria aplicar el 116, que es refereix a l’estat d’alarma, excepció i setge. Es tracta de la mesura més extrema que es pot adoptar en qualsevol règim democràtic.»
Regressions en drets i llibertats a Catalunya
«Com es veurà, en aquest punt resulta d’una importància especial la Sentència 42/2014, que és el punt de partida per a atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític, cosa que fins aquell moment el TC mai no havia acceptat».
Alguns casos recents de judicialització de la política
«La imputació i la condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i de tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU. En el moment de presentar aquest informe, ja hi ha hagut la vista oral i sentència dels dos judicis. […] Amb independència de les sentències, resulta insòlit haver jutjat una acció política, sense efectes jurídics i que únicament va donar un resultat de valor polític i d’expressió ciutadana. Resulta desproporcionat que aquests fets puguin arribar a tenir efectes penals, quan com a resposta s’havia d’haver donat una acció política activa dels governs i partits polítics.»
Sobre la judicialització de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa, l’informe diu:
«Cal assenyalar que l’actuació de la presidenta del Parlament i dels membres de la mesa quedava protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. Com ha posat de manifest la professora Mercè Barceló, l’article 57 de l’Estatut estableix que ‘els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec’, principi avalat per consolidada jurisprudència que s’inicia amb la Sentència del TC 36/1981.36.»
En referència a mantenir penjada l’estelada a l’ajuntament de Berga, l’informe afirma:
«En cas que l’ajuntament compleixi amb la presència de les banderes oficials, res no li impedeix dins de la llei d’afegir-hi altres símbols, com, d’altra banda, succeeix sovint (banderes de l’arc de Sant Martí, lemes a favor dels refugiats o contra la violència masclista, etc.).»
Sobre les declaracions del regidor Joan Coma (dels ous i la truita), l’informe diu:
«Cal considerar les declaracions de Coma dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió, marc en el qual cadascú pot valorar si són adequades o no, si es tracta d’unes paraules coherents amb algú que creu fermament en el procés o bé si advocar per la desobediència constitueix una irresponsabilitat per part d’un càrrec públic. Ara bé, resulta desmesurat que aquestes declaracions s’hagin de considerar d’interès penal.»
Sobre el fet que regidors de Badalona estripessin en públic la interlocutòria:
«S’entén que els regidors eren lliures de fer la seva performance com a acció política en el marc de la llibertat d’expressió i no s’ha infringit cap precepte penal.»
Conclusions
«Les regressions democràtiques que recull l’informe tenen l’origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol.
En l’àmbit institucional, els pronunciaments internacionals −Greco, Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides− han demanat reformes per garantir la separació de poders.
La LOSC té una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió.
Una excessiva intervenció del dret penal en la vida social comporta una reducció de l’àmbit de llibertat individual i és especialment greu quan es fa servir en representants polítics i càrrecs electes.
En un estat democràtic és essencial el respecte escrupolós del principi de separació de poders. Tanmateix, Espanya sembla erosionar aquest principi perquè cap de les onze mesures proposades pel Greco per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals no han tingut una resposta satisfactòria, i sis ni tan sols s’han posat en marxa.
Recentment, hem presenciat procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l’exercici de les seves funcions en què s’ha constatat la influència que té l’executiu sobre la Fiscalia. La imputació i condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU.»
Recomanacions
«Cal buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics.
Cal garantir la immediata aplicació de les sentències dels tribunals europeus. En particular, pel que fa a les clàusules terra, cal que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’apliqui a totes les persones afectades i que la futura llei de contractes immobiliaris s’hi adeqüi plenament.
Cal tornar a la jurisprudència constitucional tradicional en què les resolucions parlamentàries d’impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment.
Cal que les accions polítiques només tinguin com a resposta accions polítiques per part dels governs i els partits polítics.
S’ha de considerar la possibilitat de permetre que els encausats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.»
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Informe demolidor del Síndic de Greuges sobre les ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol
Repassa els judicis a Mas i els consellers, els regidors de Vic i Badalona, la manca de separació de poders a l'estat espanyol i la reforma del TC
17.05.2017 22:00 Introducció«Aquest informe analitzarà les afectacions en matèria de drets humans i llibertats fonamentals que, a parer d’aquesta institució, s’estan produint al Regne d’Espanya i que tenen una especial incidència a Catalunya. Tal com es veurà en aquest informe, hi ha lleis aprovades pel parlament espanyol que en si mateixes lesionen o posen en risc drets i llibertats fonamentals.»
Drets humans i separació de poders en el context espanyol«El Tribunal Europeu considera que, si bé la llibertat d’expressió és essencial per a tothom, ho és més particularment per als partits polítics i els seus membres actius. […] Pel que fa a la crítica als polítics, el marge de discurs crític admissible és més ampli quan es refereix a un govern (i en menys mesura a un individu polític) que quan fa referència a un simple particular. […] No hi ha res menys desitjable per a les autoritats competents de l’Estat que adoptar mesures penals, en qualitat de garants de l’ordre públic, destinades a reaccionar de manera adequada i no excessiva a aquests propòsits.»
Restriccions legislatives del dret a la llibertat d’expressió al Regne d’Espanya: Llei de seguretat ciutadana i Codi penal«L’informe 2016/17 d’Amnistia Internacional comença l’apartat corresponent a Espanya amb aquesta afirmació: ‘A lo largo del año se impusieron restricciones injustificadas a los derechos a la libertad de información, de expresión y de reunión, basadas en la reforma del Código Penal y la nueva Ley de Seguridad Ciudadana que habían entrado en vigor en 2015’.»
«En efecte, en els darrers temps, Espanya s’ha dotat d’una legislació administrativa i penal que, en opinió d’aquesta institució, restringeix en excés els drets i les llibertats fonamentals, de manera incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu: […] les reformes de 2015 del Codi penal (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març) i de la Llei orgànica de seguretat ciutadana – LOSC– (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març).»
«La LOSC implanta un model de control administratiu que prioritza la presumpció de veracitat de les forces i els cossos de seguretat de l’estat davant de la presumpció d’innocència, fonament de qualsevol règim democràtic, amb una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió. […] Resulta significatiu que en els set mesos que recull el gràfic s’hagin imposat més de 10.000 sancions per faltes de respecte a l’autoritat o desobediència, infraccions en què l’agent que denuncia és, alhora, víctima i testimoni dels fets.»
L’informe Greco
«És simptomàtica la denúncia del Consell d’Europa, en el denominat Informe Greco, en el qual critica el Regne d’Espanya per no haver atès les seves recomanacions per a enfortir la independència judicial.»
«L’any 2013 el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa va plantejar al Regne d’Espanya onze recomanacions per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals. Gairebé tres anys després, considera que cap de les onze mesures proposades llavors no ha obtingut una resposta satisfactòria. Sis d’aquestes mesures ni tan sols s’han posat en marxa. La institució recorda al Regne d’Espanya que ‘les autoritats polítiques no han d’intervenir en cap de les etapes del procés de designació dels magistrats’. […] I no s’ha d’oblidar que el CGPJ nomena tots els magistrats del Tribunal Suprem, tots els presidents dels tribunals superiors de justícia i tots els presidents de les audiències provincials.»
La reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional
«La reforma permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències. Mesures sancionadores que són indeterminades quant al contingut, sense límit temporal, que afecten persones aforades, respecte de les quals no hi ha cap possibilitat de recurs i que es prendrien sense audiència a la part […]. En suma, mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democràtica del dret sancionador, sigui penal o administratiu.»
«Als estats del nostre entorn que tenen TC acostuma a ser l’executiu qui s’encarrega de vetllar per l’execució de les sentències del TC. El fet que s’atorgui aquesta capacitat al TC és un element més que fa posar en guàrdia amb relació als vincles entre govern i TC.»
L’opinió de la Comissió de Venècia
«En síntesi, la Comissió observa que la responsabilitat del TC de garantir l’execució de les seves pròpies sentències és l’excepció en dret comparat i demana que es reconsideri aquesta potestat. Estableix que, mitjançant la reforma, pot semblar que s’augmenta el poder del TC, però el que està fent és danyar-ne la independència.»
«Cal destacar que davant aquest pronunciament de la Comissió de Venècia, el govern central ha estudiat l’aplicació de l’article 116 de la CE per si fos necessari per a aturar el procés català. En efecte, el document d’al·legacions que l’executiu central va enviar a la Comissió de Venècia afirma que ‘si la situació fos més greu’ i no es pogués solucionar amb altres eines, com ara l’article 155 CE, es podria aplicar el 116, que es refereix a l’estat d’alarma, excepció i setge. Es tracta de la mesura més extrema que es pot adoptar en qualsevol règim democràtic.»
Regressions en drets i llibertats a Catalunya
«Com es veurà, en aquest punt resulta d’una importància especial la Sentència 42/2014, que és el punt de partida per a atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític, cosa que fins aquell moment el TC mai no havia acceptat».
Alguns casos recents de judicialització de la política
«La imputació i la condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i de tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU. En el moment de presentar aquest informe, ja hi ha hagut la vista oral i sentència dels dos judicis. […] Amb independència de les sentències, resulta insòlit haver jutjat una acció política, sense efectes jurídics i que únicament va donar un resultat de valor polític i d’expressió ciutadana. Resulta desproporcionat que aquests fets puguin arribar a tenir efectes penals, quan com a resposta s’havia d’haver donat una acció política activa dels governs i partits polítics.»
Sobre la judicialització de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa, l’informe diu:
«Cal assenyalar que l’actuació de la presidenta del Parlament i dels membres de la mesa quedava protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. Com ha posat de manifest la professora Mercè Barceló, l’article 57 de l’Estatut estableix que ‘els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec’, principi avalat per consolidada jurisprudència que s’inicia amb la Sentència del TC 36/1981.36.»
En referència a mantenir penjada l’estelada a l’ajuntament de Berga, l’informe afirma:
«En cas que l’ajuntament compleixi amb la presència de les banderes oficials, res no li impedeix dins de la llei d’afegir-hi altres símbols, com, d’altra banda, succeeix sovint (banderes de l’arc de Sant Martí, lemes a favor dels refugiats o contra la violència masclista, etc.).»
Sobre les declaracions del regidor Joan Coma (dels ous i la truita), l’informe diu:
«Cal considerar les declaracions de Coma dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió, marc en el qual cadascú pot valorar si són adequades o no, si es tracta d’unes paraules coherents amb algú que creu fermament en el procés o bé si advocar per la desobediència constitueix una irresponsabilitat per part d’un càrrec públic. Ara bé, resulta desmesurat que aquestes declaracions s’hagin de considerar d’interès penal.»
Sobre el fet que regidors de Badalona estripessin en públic la interlocutòria:
«S’entén que els regidors eren lliures de fer la seva performance com a acció política en el marc de la llibertat d’expressió i no s’ha infringit cap precepte penal.»
Conclusions
«Les regressions democràtiques que recull l’informe tenen l’origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol.
En l’àmbit institucional, els pronunciaments internacionals −Greco, Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides− han demanat reformes per garantir la separació de poders.
La LOSC té una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió.
Una excessiva intervenció del dret penal en la vida social comporta una reducció de l’àmbit de llibertat individual i és especialment greu quan es fa servir en representants polítics i càrrecs electes.
En un estat democràtic és essencial el respecte escrupolós del principi de separació de poders. Tanmateix, Espanya sembla erosionar aquest principi perquè cap de les onze mesures proposades pel Greco per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals no han tingut una resposta satisfactòria, i sis ni tan sols s’han posat en marxa.
Recentment, hem presenciat procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l’exercici de les seves funcions en què s’ha constatat la influència que té l’executiu sobre la Fiscalia. La imputació i condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU.»
Recomanacions
«Cal buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics.
Cal garantir la immediata aplicació de les sentències dels tribunals europeus. En particular, pel que fa a les clàusules terra, cal que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’apliqui a totes les persones afectades i que la futura llei de contractes immobiliaris s’hi adeqüi plenament.
Cal tornar a la jurisprudència constitucional tradicional en què les resolucions parlamentàries d’impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment.
Cal que les accions polítiques només tinguin com a resposta accions polítiques per part dels governs i els partits polítics.
S’ha de considerar la possibilitat de permetre que els encausats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.»
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Músics i cuiners catalans es posicionen al costat del referèndum
Política
26 integrants de l’esfera musical catalana han escenificat aquest dimarts el seu suport al referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. En concret s’han situat al voltant d’una urna gegant davant el museu Disseny Hub de Barcelona per simbolitzar que “la indústria musical”, segons afirmen els protagonistes, es posiciona al costat del “clam social a favor de les urnes” com a “única via possible” per solucionar el “conflicte polític que viu el país”.
Entre els participants hi ha hagut el productor i músic Josep Maria Mainat, la directora del festival Canet Rock, Gemma Recorder, el membre del grup Gossos Natxo Tarrés, el de Sopa de Cabra Josep Thió o el músic Joan Dausà. També hi ha hagut Carmen Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i del festival Curtcircuit, Quim Marcè, director de La Mirona i del Teatre de Bescanó, Lluís Torrents, director de la sala Razzmatazz, o Jordi Bianciotto, crític musical.
Músics i cuiners catalans es posicionen al costat del referèndum
Uns i altres s’han fotografiat al costat d’una urna gegant per simbolitzar el “clam social” a favor de la consulta
|
26 integrants de l’esfera musical catalana han escenificat aquest dimarts el seu suport al referèndum per decidir el futur polític de Catalunya. En concret s’han situat al voltant d’una urna gegant davant el museu Disseny Hub de Barcelona per simbolitzar que “la indústria musical”, segons afirmen els protagonistes, es posiciona al costat del “clam social a favor de les urnes” com a “única via possible” per solucionar el “conflicte polític que viu el país”.
Entre els participants hi ha hagut el productor i músic Josep Maria Mainat, la directora del festival Canet Rock, Gemma Recorder, el membre del grup Gossos Natxo Tarrés, el de Sopa de Cabra Josep Thió o el músic Joan Dausà. També hi ha hagut Carmen Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i del festival Curtcircuit, Quim Marcè, director de La Mirona i del Teatre de Bescanó, Lluís Torrents, director de la sala Razzmatazz, o Jordi Bianciotto, crític musical.
|
De la mateixa manera 5 professionals de la gastronomia catalana també s’han posicionat al costat del referèndum. Són Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana; Sergi de Meià, xef del restaurant Sergi de Meià; Carles Gaig, xef del restaurant Gaig; Albert Raurich, xef del Dos Palillos i Dos Pebrots, i Dilawar Hussain, cuiner del restaurant Taste House de Badalona.
dimecres, 17 de maig del 2017
Dotze eurodiputats denuncien a la Comissió Europea la querella contra Borràs per la compra d’urnes
Món > Europa
Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (PDECat), Josep Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC), els bascos Izaskun Biblao (PNB) i Josu Juaristi (Bildu), els belgues de l’N-VA Mark Demesmaeker, Sander Loones i Aneleen Van Bossuyt, la sueca Bodil Valero (Verds), el liberal portuguès Antonio Marinho i la gal·lesa Jill Evans (Plaid) denuncien la manca d’estat de dret a l’estat espanyol i reclamen una investigació.
En el seu escrit, adverteixen que la querella s’ha presentat contra la Generalitat de Catalunya tot i que el govern d’Andalusia també ha comprat unes 8.000 urnes des de l’any 2000 sense cap reacció del poder judicial espanyol. Els eurodiputats expliquen a la Comissió Europea que Borràs i Esteve són acusats dels crims de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics per haver impulsat un contracte per la compra de 8.000 urnes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Dotze eurodiputats denuncien a la Comissió Europea la querella contra Borràs per la compra d’urnes
Els parlamentaris reclamen una investigació sobre la situació de l’estat de dret a Espanya per les sospites d’interferències polítiques en el sistema judicial
17.05.2017 18:08 Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (PDECat), Josep Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC), els bascos Izaskun Biblao (PNB) i Josu Juaristi (Bildu), els belgues de l’N-VA Mark Demesmaeker, Sander Loones i Aneleen Van Bossuyt, la sueca Bodil Valero (Verds), el liberal portuguès Antonio Marinho i la gal·lesa Jill Evans (Plaid) denuncien la manca d’estat de dret a l’estat espanyol i reclamen una investigació.
En el seu escrit, adverteixen que la querella s’ha presentat contra la Generalitat de Catalunya tot i que el govern d’Andalusia també ha comprat unes 8.000 urnes des de l’any 2000 sense cap reacció del poder judicial espanyol. Els eurodiputats expliquen a la Comissió Europea que Borràs i Esteve són acusats dels crims de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics per haver impulsat un contracte per la compra de 8.000 urnes.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)