divendres, 28 de febrer del 2014

La vicepresidenta del Govern escriu a la xarxa social: "Aprovat el Pla Hidrològic de la part espanyola de l'Ebre"


anapixel

Un comentari de Sáenz de Santamaría sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre incendia Twitter

La vicepresidenta del Govern escriu a la xarxa social: "Aprovat el Pla Hidrològic de la part espanyola de l'Ebre"

EL PERIÓDICO / Barcelona
Divendres, 28 de febrer del 2014 - 20.46 h
Soraya Sáenz de Santamaria, vicepresidenta del Govern, en roda de premsa després del Consell de Ministres del 30 de setembre.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, que limita el cabal del tram final del riu a 3.000 hectòmetres cúbics anuals d'aigua per poder destinar-ne 11.000 al regadiu d'1,4 milions d'hectàrees. Aquesta mesura ha comptat amb un rebuig contundent de la Generalitat i de les Terres de l'Ebre, que posen en dubte la supervivència del delta de l'Ebre.
La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acaparat l'atenció de la jornada arran d'unes declaracions a través de Twitter en què aporta una qüestió tècnica que ha estat interpretada en clau independentista.: "Aprovat el Pla Hidrològic de la part espanyola de l'Ebre, un dels més complexos. Ja són 14 els plans aprovats en dos anys.":

Llibertat nacional per Enric Cirici

Article

— 15/2/2014

Llibertat nacional

(Fot. A.C.).
A vegades ni nosaltres mateixos, els qui portem dècades treballant per la llibertat de Catalunya, no ens adonem que el moment és diferent de tots els que hem viscut al llarg de la nostra vida. Ara tenim una majoria de ciutadans amb consciència nacional. El perill és que el punt feble davant qualsevol consulta sobre la voluntat popular de ser lliures pot estar condicionada per la por, i aquí hi ha la incògnita més preocupant. Els catalans han d’estar disposats a fer sacrificis de tota mena, inclosos els de tipus econòmic. Tant de bo que això de les afectacions negatives no passi, però cal ser conscients que la solució al nostre problema nacional només depèn de la capacitat de resistència dels nostres conciutadans. Es poden formular totes les previsions per part dels nostres representants polítics, però si no hi ha una decisió majoritària d’acceptar riscos indeterminats, no hi haurà llibertat per als catalans com a poble lliure.

És segur que no ens regalaran res i que ens escamotejaran tot el que puguin. I de segur que encara no hem entrat en l’hora de la veritat i per tant encara no estem en els temps que es materialitzin algunes amenaces barroeres, però tot arribarà i serà llavors quan es demostrarà si mereixem ser un País reconegut al Món o no. Hem d’estar preparats per al pitjor i majoritàriament; i si no és així, la realitat ens pot deparar una gran frustració molt dura i llarga, i mai se sap si es repetiran ocasions com aquesta o si desprès de perdre la oportunitat se’n tornarà a presentar cap altra.

A més de predicar els avantatges que segur tindríem a mig termini, cal advertir que les envestides dels governs espanyols de tots els colors seran bestials. Ho han estat sempre i a tot arreu on han tingut poder. Hem d’estar decidits i conscients que la força moral i la democràcia estan de la nostra part, però sense oblidar el poder de qui ens té sotmesos a una situació colonial dissimulada, ja que hi ha unes regles democràtiques formals però en la realitat l’eix nacional escapa al joc de majories i minories parlamentàries constitucionals, pactades en un altre moment històric. El patriotisme, si és operatiu, està per sobre de constitucions i pactes maldestres del passat. L’existència de Catalunya no és pot sotmetre a cap votació política sinó només a la voluntat dels catalans, expressada a les urnes, en referèndum o en eleccions específiques. I això no ho varia la tergiversació interessada de dir que la nostra llibertat depèn d’un altre poble que ja sabem no la vol, perquè per a ells és una pèrdua important en tots els terrenys, malgrat que potser ells mateixos es lliurarien de l’etern conflicte amb Catalunya. Al final els mateixos espanyols en sortirien beneficiats. Cal dir que de totes les amenaces que esgrimeixen n’hi ha una d’inversemblant: l’aïllament de Catalunya del Món, ells mateixos ja saben que les relacions mútues continuarien, no diguem les internacionals. En la situació geopolítica no hi cap més realitat que la col·laboració europea, tant si s’està dins com si s’està fora de la UE.

Per tant, com en els parts, podem tenir por, però per néixer a la llibertat nacional caldrà patir molt i resistir tot el que calgui. Per això cal una majoria conscient i disposada al sacrifici a canvi de garantir la supervivència. El manteniment de la serenitat en totes associacions del País és determinant. Potser el fet més efectiu de la resistència a les dictadures espanyoles del segle XX varen ser els agrupaments de catalans al voltant de les diverses associacions que existien, algunes semiclandestines però actives. Fou decisiu anar junts amb altres associats per trobar-nos forts enmig de la dissort. És convenient no renunciar a aquesta fortalesa associativa davant moments decisius i transcendents de la vida nacional.

Àlex Fenoll es nega a donar la mà a Felip de Borbó al Mobile World Congres a Barcelona


Alex Fenoll es nega a donar la mà a Felip de Borbó al Mobile World Congres a Barcelona

Data de publicació: 24/02/2014
Àlex Fenoll, director general de l'empresa responsable de la xarxa Shareisfashion i un dels assistents al Mobile World Congress, s'ha negat a saludar Felipe de Borbó, que visitiva aquest gran esdeveniment de la telefonia mòbil que es fa avui a Barcelona. El fill del rei espanyol, en una comitiva en què hi havia també el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d'Empresa, ha anat saludant els assistents, però Fenoll s'hi ha negat: 'No us vull donar la mà, perquè no ens deixeu votar', li ha etzibat.
'Venia la comitiva i ens han dit que ens poséssim ferms', explica Fenoll. I continua així: 'No li he volgut donar la mà, i ha marxat. Però després ha tornat fins on era jo, i m'ha dit en català que l'havia de saludar per educació. "Per educació, m'hauries de saludar, amic", m'ha dit. I jo li he dit que no era amic seu, i que no li donaria la mà perquè no ens deixaven votar. "M'hauries de donar la mà igualment", m'ha respost. I li he dit que no'.

Fenoll diu que després Mas i Puig li han donat la mà amb força, i que una responsable de protocol se li ha atansat i li ha donat les gràcies.

El Mobile dinamita les previsions

TELECOMUNICACIONS

El Mobile dinamita les previsions

El congrés creix un 18% en només un any i supera els 85.000 assistents

Era previsible que el Mobile World Congress (MWC) d’aquest 2014 superés el de l’any passat després que els organitzadors haguessin pronosticat un 4% més de públic que fa un any i que el nombre d’empreses expositores hagués augmentat considerablement. Però les previsions es van quedar curtes. Ahir es va tancar una nova edició del MWC -la novena que es fa a Barcelona- i es van dinamitar tots els pronòstics. Un total de 85.000 persones van passar per les instal·lacions de Fira de Barcelona entre ahir i dilluns: un 18% més que fa un any i 10.000 persones més de les que preveia GSMA, l’entitat organitzadora.
Hi ha diversos factors que expliquen l’augment de congressistes. Un portaveu de GSMA va considerar que podia ser “l’efecte crida” de les conferències de Mark Zuckerberg i Jan Koum, protagonistes de la compra de WhatsApp per part de Facebook una setmana abans de l’inici del congrés. Tot i que no hi ha dades separades de congressistes i premsa, segons aquestes fonts, el nombre d’acreditacions de periodistes es va disparar a última hora.
També hi va poder influir el fet que, a diferència d’altres anys, s’hi esperessin moltes novetats i destacades: Samsung va presentar el seu telèfon estrella i diversos wearables (productes per portar a sobre), mentre que Nokia va ensenyar el seu primer smartphone amb Android. Sigui pel que sigui, el nou rècord d’assistència significarà que, molt probablement, les previsions de la GSMA pel que fa a l’impacte econòmic que té a Catalunya el congrés, que s’havien xifrat en 356 milions d’euros i una creació de 7.200 llocs de treball, també quedin superades.
Pel que fa al nombre d’empreses catalanes, també s’han desbordat les previsions de GSMA, que fa un mes va xifrar-les en 79. Segons dades d’ACCIÓ, l’oficina de promoció de la Generalitat, finalment aquesta xifra ha pujat fins a 95 empreses, gairebé un 60% més que fa un any.
Però la clau per explicar l’ascens vertiginós en el nombre de visitants és que, per primer cop, aquest any el MWC ha fet servir tant el recinte de Gran Via de l’Hospitalet com el de Montjuïc, la seva ubicació original a Barcelona. En aquest últim espai, la Barcelona Mobile World Capital (MWCapital) va organitzar un esdeveniment destinat a emprenedors, el 4 Years From Now (4YFN), que esperava un miler de visitants i va tancar les portes dimecres amb 2.300 assistents. Al mateix recinte, la GSMA també va organitzar, amb la col·laboració de diversos associats, l’esdeveniment mPowered Industries, que pretenia reflexionar sobre la capacitat de la tecnologia mòbil de transformar altres indústries, com la de la salut, el turisme o la publicitat. Entre els dos esdeveniments de Montjuïc van sumar uns 5.000 visitants, que, amb els més de 80.000 que van visitar la Fira de Gran Via, fan els 85.000 finals.
Poc impacte comercial
Però no tothom està content amb el resultat del MWC. El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, va dir que, malgrat que l’esdeveniment ha omplert tots els hotels de la ciutat de Barcelona i pràcticament tots els restaurants, el comerç no n’ha pessigat gairebé res, informa Efe. Per això, el representant del petit comerç va demanar a l’Ajuntament de Barcelona que faci un estudi per valorar la repercussió del congrés en el sector. Les declaracions van en la mateixa línia de les que va fer dimecres Luis Sans, president de l’Associació Amics del Passeig de Gràcia: “L’impacte econòmic ha existit, però no ha estat dels congressos amb més impacte”. Tant Fraile com Sans van argumentar que els congressistes van per feina i no tenen temps per fer compres. Qui sí que ho ha notat han estat els Ferrocarrils de la Generalitat, que han guanyat 127.000 passatgers en els quatre dies de congrés.

El mural de Keith Haring torna al Raval, vint-i-cinc anys després

Dijous  27.02.2014  17:30
Autor/s: ACN - Redacció

El mural de Keith Haring torna al Raval, vint-i-cinc anys després

Vilaweb
Es reprodueix l'obra de l'artista que va pintar al 1989 a la plaça Salvador Seguí
L'artista urbà Keith Haring va escollir el barri del Raval de Barcelona per crear, l'any 1989, el mural 'Tots plegats podem aturar la SIDA'. El grafiter, diagnosticat com a portador del viurs del VIH, va dibuixar en un mur de la plaça Salvador Seguí una obra apaïsada amb el seu traç icònic, en què cridava a lluitar contra la sida. Aquest dijous -exactament 25 anys després de la seva intervenció- en un altre indret del Raval s'ha descobert una reproducció del seu mural, impulsada pel Districte de Ciutat Vella i el Macba.
Es reconeix així la figura de Keith Haring, recordant el seu pas per Barcelona i posant en valor la seva valentia per tractar un tema aleshores tabú i que l'afectava personalment. Quan va visitar Barcelona, Haring ja era un artista consagrat i una celebritat de l'art urbà que havia revolucionat l'expressió artística als vagons i a les parets de les andanes de metro de Nova York. Casualment, va coincidir amb Montse Guillén -propietària d'un restaurant novaiorquès freqüentat per artistes- mentre visitava una exposició de Frederic Amat a la capital catalana. D'aquell encontre va sortir la proposta perquè l'artista pintés un mural a la ciutat que tingués relació amb la sida.

Només un any abans Haring havia estat diagnosticat com a portador del virus del VIH. Llun d'amagar-se'n, el grafiter va començar a fer aparèixer aquest tema en les seves obres. Com a molts altres llocs, a Barcelona l'any 1989 la sida era una qüestió tèrbola sobre la qual es parlava més aviat poc. Així ho han recordat aquest dijous tant el conseller de Cultura, Ferran Mascarell -que aleshores era el regidor de l'Ajuntament de Barcelona que va autoritzar el mural-, com Ferran Pujol, un activista de l'entitat Hispano Sida, que va viure de molt a prop i amb intensitat la visita de Haring a Barcelona.

Hispano ha explicat que en aquell temps, quan encara estava consternat per haver estat diagnosticat també del VIH, aquest era un tema que no es parlava. "Les persones diagnosticades fins i tot ens defugíem, i especulàvem sobre qui podia estar infectat". Per això, "veure algú que de manera oberta i explícita de la sida "va ser molt important", ha confessat. Ho va ser tant que en conèixer la notícia que Haring feia aquesta obra a Barcelona va córrer fins a la Plaça Salvador Seguí a trobar-lo i va poder conversar amb ell.

L'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el programa Raval Cultura del Districte de Ciutat Vella, i el Macba, van decidir instal·lar una reproducció del cèlebre mural del mur ja inexistent a la Plaça Salvador Seguí, coincidint amb els 25 anys de la seva creació. L'espai escollit per re-instal·lar-lo ha estat un mur situat a tocar del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, entre el carrer Ferlandina i la Plaça de Joan Coromines. El Macba, com a dipositari del calc a mida real que l'ajuntament va encarregar fer de l'obra l'any 1992 abans que s'enderroqués el mur, ha creat un equip de treball que des de fa una setmana han estat refent el mural en aquesta nova ubicació.

El mural de Keith Haring torna al Raval, vint-i-cinc anys després

El mural de Keith Haring torna al Raval, vint-i-cinc anys després

Es reprodueix l'obra que l'artista va pintar el 1989 a la plaça de Salvador Seguí

Una multinacional israeliana desplega una potent inversió a Catalunya en ple procés català


23/02/2014
inversió

Una multinacional israeliana desplega una potent inversió a Catalunya en ple procés català

 

Amb la inversió més gran d'ICL a l'Estat espanyol es vol que Catalunya esdevingui referència mundial en la producció de matèries primeres

Infraestructura logística de la planta minera de sal i potassa de l'empresa Iberpotash (Grup ICL)
Infraestructura de la planta minera de sal i potassa de l'empresa Iberpotash (Grup ICL)
Lluís Goñalons
El Singiular Digital- El Confidencial
Els representants de la multinacional israeliana Chemical Ltd (ICL) a l'Estat espanyol -ICL Iberia- i contactes la Generalitat i el ministeri espanyol d'Indústria tancaran a Catalunya la major inversió d'ICL a l'Estat espanyol: El Projecte Phoenix, un pla destinat a la creació de noves línies de negoci a partir de l'extracció de sal i potassa al Bages. Ja es porten invertits més de 500 milions d'euros d'un projecte que s'ha convertit en el millor estendard de la política de reindustrialització que vol potenciar el govern de la Generalitat. El projecte desembarca a Catalunya en ple procés sobiranista català.

Segons informa avui 'El Confidencial', l'explotació d'aquest negoci va a càrrec de la multinacional israeliana ICL, cotitzada a la Borsa de Tel Aviv, que va adquirir el 1998 Potasas de Llobregat i Súria K. L'entitat ha trobat en el subsòl de la comarca situada al voltant de Manresa una de les escasses vetes europees d'extracció de potasses, matèria primera bàsica en la producció mundial de fertilitzants.

Capital israelià i mineral català donen forma a una activitat industrial que en aquests moments dóna feina a més de 1.200 persones i que no coneix de crisi. A la pràctica aquest projecte suposa la creació d'un gran pol industrial al cor de Catalunya per situar-la com a punt de referència mundial en la producció de matèries primeres: de potasses, sals minerals per a usos industrials i magnesi.

Amb l'impuls del projecte també es vol atraure noves grans multinacionals del sector químic. Iberpotash preveu la comercialització en els mercats internacionals d'un milió llarg de tones anuals de potassa i més de 700.000 tones de sal Vacuum , destinada a la gran indústria química i amb un grau de puresa del 99,7%.

http://www.elconfidencial.com/empresas/2014-02-23/la-sal-de-la-tierra-la-israeli-icl-lanza-en-cataluna-el-mayor-plan-industrial-de-espana_92417/

Mas al diari suís 'Le Temps': "La consulta pot ser una oportunitat per a la UE"

28/02/2014
consulta

Mas al diari suís 'Le Temps': "La consulta pot ser una oportunitat per a la UE"

 Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas

El president català lamenta que davant el plantejament democràtic que fa el Govern, l'Executiu de Mariano Rajoy mantingui una "actitud hostil"

Nerea Rodríguez
El Singular Digital
El president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar ahir en un article publicat a diari suís ‘Le Temps’ que la consulta sobiranista pot ser una "oportunitat" per a la Unió Europea per manifestar els seus valors i el seu compromís amb la democràcia. En aquest sentit, afirma que és un principi fonamental de la democràcia europea "tenir en compte el desig dels ciutadans", i que els catalans volen tenir l'oportunitat de decidir per ells mateixos si volen convertir-se o no en un nou Estat d'Europa.

Després de defensar la continuïtat d'una Catalunya independent a la UE i a l'euro, sosté que ningú ha de tenir por a la consulta, "excepte els qui volen o desitgen ignorar els desitjos de tot un poble". Mitjançant aquesta consulta, Mas ha explicat que s'aconseguirà acotar l'actual situació, en la qual les relacions entre Catalunya i Espanya "no són com haurien de ser", després de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional el 2010.

Lamenta també que davant el plantejament democràtic que fa el Govern, l'Executiu de Mariano Rajoy mantingui una "actitud hostil", i declara que qualsevol intent de silenciar o negar el desig de votar dels catalans està condemnat al fracàs. Finalment, posa de manifest que "Catalunya és part d'Europa, i els catalans són europeus", i recorda els orígens dels comtats catalans en el si de la 'Marca Hispànica' de Carlemany, a més d'expressar el seu convenciment que els catalans seran bons veïns dels espanyols.

Ronald McDonald... posi'm una llesca de pa amb tomàquet!







Ronald McDonald... posi'm una llesca de pa amb tomàquet!

| ND  28/02/2014 a les 10:26h
 
 
Anunci de McDonald's promocionant el pa amb tomàquet. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Esmorzar una llesca de pa amb tomàquet envoltat de Big Mac's, McBacon's, McNugget's i McFlurry's ja és possible. Aquesta és és la proposta de la cadena de fast-food nord-americana McDonald's als establiments que té a Catalunya, amb la intenció de competir directament amb els bars del país en el negoci dels esmorzars. Enfront al tradicional cafè+entrepà per tres euros de la pastisseria de la cantonada, McDonald's proposa ara tota una carta d'esmorzars en què, també, hi ha inclòs el pa amb tomàquet. Un tomàquet, això sí, trinxat i untat com si fos melmelada. Però pa amb tomàquet, al cap i a la fi.

La companyia s'ha proposat entrar en la franja de l'horari de l'esmorzar perquè, segons dades anuals del Panell de Consumidors Crest, genera el 30,5% de la facturació en el mercat de la restauració informal i gairebé 1.500 milions de visites de consumidors.

"Els esmorzars formen part de la nostra cultura i amb aquest llançament no només obrim una línia de negoci molt important, sinó que volem, a partir d'ara, formar part del dia a dia del consumidor i que ens esculli com a opció per esmorzar", assenyala la directora de màrqueting i comunicació de McDonald's a l'Estat espanyol, Beatriz Faustino.

L'error del PP en la votació del dret de decidir suscita befa i tensió a la dreta espanyola


Divendres  28.02.2014  06:00

L'error del PP en la votació del dret de decidir suscita befa i tensió a la dreta espanyola

Nou dels diputats populars s'equivoquen per la confusió de Millo a l'hora d'indicar el sentit de vot

Vilaweb
El suport al referèndum del 9 de novembre va superar ahir, per sorpresa, els dos terços del parlament, gràcies a la meitat dels diputats del PP. Fou un error, però el vot ja no es pot canviar: nou dels diputats del PP van votar conjuntament amb els de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Els altres set diputats del PP que hi havia al ple, inclosa Alícia Sánchez-Camacho, hi van votar contra i els divuit diputats del PSC es van abstenir. El motiu de l'equivocació fou l'error d'Enric Millo a l'hora d'indicar el sentit de vot del grup.
L'error féu que el PP català fos objecte de befa a les xarxes socials, fins i tot per part d'alguns representants de partits i mitjans de la ultradreta espanyola. Entre aquests, el més explícit fou Blas Piñar Pinedo, nét del líder ultra homònim mort fa poques setmanes: 'El fet pitjor que nou diputats del PP català votin per error a favor de la consulta separatista és que és raonable pensar que no ha estat un error'.
Aquest fou el piulet de Blas Piñar:

Des de les files d'UPyD també es palesà suspicàcia en relació amb el vot erroni dels diputats populars. Per mostra, el piulet del coordinador territorial del partit al País Valencià, Alexis Marí:
També en parlà el diputat al congrés espanyol Toni Cantó:
I també va merèixer aquest apunt de l'editor d'opinió de Libertad Digital, Mario Noya:
La proposta que es votava al parlament, de suport a la consulta, s'incloïa en un dictamen sobre els comptes de la Generalitat del 2011 elaborat per la Sindicatura de Comptes. En un apartat, defensa 'la necessitat que el poble de Catalunya determini lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta per a definir un nou marc polític que pugui posar fi al dèficit fiscal crònic'.
Pel que fa al PSC, els tres diputats pro-referèndum, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura, no es van diferenciar de la resta del grup: tots tres van decidir d'abstenir-se tal com els marcava des d'unes quantes files més endavant el portaveu parlamentari, Maurici Lucena.

“Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida”



“Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida”

L'excònsol britànic a Barcelona replica al 'Financial Times' a l'article en què una eurodiputada del PP demanava a la UE que aturés els independentistes. "El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por", diu Cowling, que acusa Madrid de tenir mentalitat "colonialista"




El passat 18 de febrer Cayetana Álvarez de Toledo, eurodiputada del PP i directora de l'àrea internacional de la FAES, va publicar un article al 'Financial Times' en el qual tornava a vincular el sobiranisme amb la guerra i el considerava un pas enrere en la construcció europea. Aquest dijous Geoff Cowling, cònsol britànic a Barcelona entre el 2002 i el 2005, ha publicat una carta al director al mateix diari en la qual respon a l'article d'Álvarez de Toledo. En la carta, titulada 'Els greuges molt reals de Catalunya', Cowling afirma que el país va ser una nació independent fins a l'any 1714 i que "no es va unir a Espanya voluntàriament, va ser conquerida brutalment".
En el seu article, titulat 'Europa no es pot permetre el luxe de cedir davant dels separatismes', l'eurodiputada del PP assegurava que "la nostra no és una Europa de tribus sinó de ciutadans", i afirmava que aquest fet està sent atacat "pel populisme i el nacionalisme". Segons Álvarez de Toledo, "dos dels estats més grans i antics del continent, el Regne Unit i Espanya, s'enfronten actualment a greus reptes per part de separatistes regionals a Escòcia i Catalunya. Aquests reptes no només suposen una amenaça per als països respectius, sinó que també minen el projecte europeu".
L'eurodiputada demanava als líders europeus que s'enfrontin al nacionalisme en termes "polítics i morals", i que recordin als defensors de la secessió "com n'és de difícil entrar a la Unió, i com n'és de fàcil sortir-ne". Segons la dirigent de la FAES, els líders europeus han de "desemmascarar la hipocresia del nacionalisme". Álvarez de Toledo critica les respostes de la UE i de les cancelleries europees que afirmen que el procés català "és una qüestió interna espanyola" i considera que aquests arguments són "un error".
Després d'assegurar que el "separatisme català va en contra dels valors que defineixen Espanya com una democràcia i la Unió Europea com una fita de la civilització", i de criticar que la Generalitat "s'ha negat a complir les resolucions judicials que demanen que els nens rebin un mínim d'hores de classe en castellà", l'eurodiputada acusa el Govern de Mas de "distorsionar la història per tal de justificar greuges imaginaris". Per Álvarez de Toledo, el govern català "planta cara a la llei i, amb ella, als fonaments de la coexistència pacífica entre espanyols".
Escòcia i Catalunya, dues nacions
Entre els molts trets que diferencien Espanya del Regne Unit hi ha el respecte a la diversitat. Mentre que Espanya té dificultats a veure en Catalunya res més que una comunitat autònoma nascuda de la Constitució del 1978, al Regne Unit ningú no discuteix que Escòcia és una nació i que, per tant, els escocesos tenen una identitat pròpia. És per això que, en la seva resposta a l'eurodiputada del PP, l'excònsol britànic a Barcelona comença per recordar-li que "Escòcia no és una regió" —tal com la va definir Álvarez de Toledo— sinó "una nació de propi dret dins del Regne Unit". Cowling recorda que Catalunya també és una nació, tal com consta a l'Estatut. L'excònsol recorda que les Nacions Unides reconeixen el dret a l'autodeterminació de les nacions. I apunta: "Descriure les dues nacions com a 'tribus' denota una mentalitat colonialista".
"Catalunya va ser, en la pràctica, una nació independent fins al 1714", diu Cowling, que explica com "milers de catalans van ser assassinats durant el setge i la repressió posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, llengua i cultura van ser esclafades. Moltes zones de Barcelona van ser enderrocades. Catalunya no va unir-se voluntàriament a Espanya, va ser brutalment conquerida". L'excònsol a Barcelona també menciona el sofriment del país durant la Guerra Civil i afirma que "Lluís Companys continua sent l'únic president europeu que ha estat executat. No hi ha hagut cap disculpa ni s'ha anul·lat la sentència a posteriori". Això porta Cowling a afirmar que aquests "fets històrics no són greuges històrics imaginaris".
Després de recordar la força del moviment independentista i considerar que està "profundament arrelat en la societat catalana, alimentat per cada desdeny que arriba de Madrid", Cowling conclou la seva carta afirmant: "Tal com passa a Escòcia, el Parlament de Catalunya té una majoria a favor d'un referèndum per la independència. El Parlament de Westminster ha atorgat a Escòcia el dret a decidir el seu futur. En canvi, el Parlament espanyol a Madrid rebutja debatre la demanda catalana. El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por".

dijous, 27 de febrer del 2014

L'edició més exitosa del Mobile World Congress tanca amb 85.000 assistents

L'edició més exitosa del Mobile World Congress tanca amb 85.000 assistents

El recinte de Fira Gran Vida rep 80.000 visitants i els actes de Montjuïc, 5.000 més

JOSEP M. BERENGUERAS / L'Hospitalet de Llobregat
Dijous, 27 de febrer del 2014 - 16.55 h
La GSMA, l'organitzadora de la fira de mòbils, ha anunciat que més de 85.000 visitants, procedents de 201 països, han assistit al Mobile World Congress 2014, establint un nou rècord per a la principal cita de la indústria del mòbil. A més dels més de 80.000 assistents al Mobile World Congress del recinte de Fira Gran Via, més de 5.000 persones han participat en els programes celebrats al mateix temps al recinte de Fira a Montjuïc.
"L'edició del Mobile World Congress 2014 ha estat un èxit rotund i estem molt agraïts als nostres assistents, expositors, patrocinadors i socis pel seu continu suport", va afirmar John Hoffman, conseller delegat de la GSMA. "Més enllà del nombre d'assistents i empreses participants, la contínua expansió de l'esdeveniment demostra que el mòbil és un dispositiu omnipresent en la nostra vida quotidiana i que cada vegada està més integrat en les nostres activitats diàries. Per a nosaltres és molt gratificant formar part d'aquest sector tan dinàmic".
El Mobile World Congress ha establert nous rècords en aquesta última edició, amb més de 1.800 empreses expositores, que han presentat les últimes novetats i serveis al llarg dels 98.000 metres quadrats d'exposició. Més de 3.800 mitjans internacionals i analistes de la indústria han assistit a l'esdeveniment per informar de les primícies que ha ofert el congrés. Una anàlisi econòmica preliminar realitzada per una empresa independent ha indicat que el Mobile World Congress ha aportat més de 356 milions d'euros a la ciutat de Barcelona i 7.220 llocs de treball a temps parcial.

El president d'Agbar, còmode amb la consulta

El president d'Agbar, còmode amb la consulta

Ángel Simón assegura que a l’estranger el procés no preocupa però sí que desperta curiositat

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

, Redacció | ND27/02/2014 a les 15:10h
 
Una nova veu empresarial catalana, amb presència a vint països, ha parlat amb plena naturalitat de la consulta sobiranista. Ha estat el president d’Agbar i un dels membres del Fòrum Pont Aeri, Ángel Simon, que en una entrevista a Catalunya Ràdio emesa aquest matí s’ha mostrat còmode amb la consulta.

"A mi no m'amoïna mai en general que cada país decideixi el que li sembli correcte dintre de les normes legals, democràtiques, que s'estableixin", ha assegurat Simón. "L'únic que m'amoïna, i no ho dic per la situació d'aquí, és amb els diferents països quan ocorren situacions de transició en les quals no s'assegura el que és la confiabilitat amb les inversions que tu has fet", ha afegit.

Així mateix,Simón ha admès que a l’estranger tothom li pregunta per la consulta, pel procés, però, en canvi no hi veu "cap preocupació".

Rcat comença la campanya d'autoinculpació per sedició

Rcat comença la campanya d'autoinculpació per sedició

, Redacció |ND 27/02/2014 a les 20:30h
 
 
 L'anunci de Rcat.

La formació que lidera Joan Carretero, Reagrupament, ha encetat aquest dijous la campanya pública per animar els ciutadans a “autoinculpar-se per sedició” per “fer costat al president de la Generalitat, Artur Mas”, denunciat per aquest delicte pel sindicat d'extrema dreta Manos Limpias. 
 
Amb la campanya “Culpables de democràcia”, Rcat ofereix els documents on s'hi llegeix “Ens autoinculpem dels fets atribuïts al President de la Generalitat de Catalunya i demanem que, si segueix causa criminal contra ell, se'ns imputin els mateixos delictes de rebel·lió i sedició que a ell se li imputen i siguem jutjats amb ell", que la mateixa organització insta a registrar al TSJC o bé a través de les seves seus. 
 
De fet, divendres de la setmana passada la direcció de Reagrupament ja va presentar el seu escrit d'autoinculpació a la seu del TSJC de Barcelona. 

La FNEC guanya les eleccions a la Pompeu

27/02/2014

La FNEC guanya les eleccions a la Pompeu

Imatge de l'associació independentista FNEC, durant un debat a la UPF
Imatge de l'associació independentista FNEC

La federació d'estudiants independentistes manté el lideratge i millora els resultats respecte als darrers comicis: passa de 20 a 23 claustrals

Lluís Goñalons
El Singular Digital
La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) repeteix victòria a la Universitat Pompeu Fabra. I millora resultats. La FNEC passa dels 20 als 23 representants dins el claustre estudiantil. El parlament universitari de la Pompeu té una capacitat per a una cinquantena d'estudiants.

Mitjançant un sistema de llistes obertes, l'entitat independentista s'ha consolidat com l’associació amb més presència al Claustre. Les Assemblees de Facultat i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) són les altres associacions més votades. La resta del congrés estudiantil el completen universitaris independents.

La FNEC és una entitat estudiantil que aplega estudiants independentistes. És una entitat amb 80 anys de vida amb molta activat a la UPF. Basen la seva acció en dos pilars fonamentals: la qualitat educativa i l’alliberament nacional. És a dir, recullen i transmeten millores educatives als òrgans de la universitat, però també organitzem actes, i també paradetes, per tal de contribuir a activar el procés sobiranista català.

Correctiu d'un ex-cònsol britànic a una diputada del PP que atacava l'independentisme

Dijous  27.02.2014  09:54

Correctiu d'un ex-cònsol britànic a una diputada del PP que atacava l'independentisme

En una carta contundent publicada al Financial Times

Vilaweb
Ha estat un ex-cònsol general del Regne Unit a Barcelona que ha respost a l'article que la diputada del PP al congrés espanyol Cayetana Álvarez de Toledo va publicar la setmana passada al Financial Times contra l'independentisme català i escocès. En aquell article, negava les raons històriques i polítiques per a la secessió i demanava a la UE una 'resposta clara' contra l'independentisme. Avui, Geoff Cowling publica al mateix diari una carta contundent amb aquest títol: 'Els greuges ben reals de Catalunya'.
'Dos dels més grans i més vells estats, el Regne Unit i Espanya, encaren greus desafiaments dels separatistes regionals a Escòcia i a Catalunya', escrivia la diputada popular, en l'article publicat el 18 de febrer. En l'article, titulat 'Europa no es pot permetre el luxe de cedir als separatistes', hi deia també que l'independentisme amenaçava la integritat tant dels 'països afectats com del gran projecte europeu'. 'El separatisme català va contra els valors que defineixen Espanya com una democràcia i la UE com assoliment de la civilització', deia encara Álvarez de Toledo. I feia una crida als dirigents europeus perquè 'desemmascaressin la hipocresia del nacionalisme'.
Doncs bé, avui la resposta de l'ex-cònsol britànic és aquesta:
Comença així: 'És un error descriure el referèndum sobre la independència d'Escòcia com "un greu desafiament dels separatistes regionals". Escòcia no és cap regió. És una nació per dret propi dins el Regne Unit. Els parlaments escocès i anglès es van unir en una "acta d'unió" el 1707. És un dret democràtic del poble de la nació escocesa de votar perquè es derogui l'acta, si així ho vol. Catalunya també és una "nació", tal com la defineix l'estatut, una llei aprovada pel Parlament espanyol el 2006. Descriure totes dues nacions com a "tribus" demostra una ment colonialista.'
I continua: 'L'ONU és molt clara sobre els drets de les nacions. "Tots els pobles tenen el dret de l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i decideixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural." Per la Unió Europea "encarar-se al separatisme", "desemmascarar la hipocresia del nacionalisme" i "jugar la carta legal dels tractats de la UE" contra Escòcia i Catalunya seria trepitjar un terreny molt controvertit.'
Cowling recorda que l'article de la diputada del PP acusa el govern català de desvirtuar els fets històrics en el tercer centenari de la caiguda de Catalunya, al final de la guerra de la Successió espanyola. 'Paga la pena de recordar que Catalunya era efectivament una nació independent fins el 1714. Durant aquella guerra, Catalunya es va aliar amb Anglaterra per mitjà del tractat de Gènova del 1705 i va lluitar per la causa dels Habsburg contra l'Espanya borbònica. Quan el govern britànic va retirar el seu suport als Habsburg i va signar el tractat d'Utrecht, el 1713, Catalunya va continuar lluitant sola. L'exèrcit borbònic franco-espanyol va necessitar un setge d'un any per a trencar les defenses de Barcelona, que va caure l'11 de setembre de 1714. Milers de defensors catalans van morir en el setge i el càstig posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura van ésser esclafats. Una gran part de la ciutat va quedar arrasada. Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya: va ésser brutalment conquerida.'
I també apunta el tracte que va rebre Catalunya durant la guerra del 1936-39: 'Barcelona fou bombardada per l'aviació rebel de Francisco Franco i hi van morir mil tres-centes persones. El president electe de Catalunya, Lluís Companys, es va trobar obligat a fugir a França. Fou extradit per Franco i afusellat el 1940 al castell de Montjuïc, amb Barcelona sota els peus. Lluís Companys continua essent l'únic president en exercici executat de tot Europa. Mai no hi ha hagut cap disculpa ni perdó pòstum.'
L'ex-cònsol recorda les grans mobilitzacions de les dues últimes diades de l'Onze de Setembre, per afirmar: 'El moviment independentista ha arrelat profundament en la societat catalana, impulsat per cada menyspreu arribat de Madrid.'
I acaba així: 'Tal com Escòcia, el Parlament de Catalunya disposa d'una majoria en favor d'un referèndum sobre la independència. El Parlament de Westminster ha donat a Escòcia el dret de decidir el seu futur. En canvi, el parlament espanyol es nega a debatre la petició de Catalunya. La democràcia no és temuda al Regne Unit: és acceptada amb els braços oberts. La democràcia, per tant, no s'hauria de témer tampoc a Espanya.'
Geoff Cowling fou cònsol general del Regne Unit a Barcelona del 2002 al 2005.

  • Geoff Cowling
  • Cayetana Álvarez de Toledo

"Catalunya és Espanya i sempre serà Espanya. Pel civil o pel militar”, José Manuel Sánchez Fornet és el president d'honor del SUP

"Catalunya és Espanya i sempre serà Espanya. Pel civil o pel militar”

El president d'honor del Sindicat Unificat de la Policia Nacional encén les xarxes amb una polèmica piulada. Davant la controvèrsia, acusa els separatistes de "malalts" i els recomana: "Sortiu de la cova i que us toqui l'aire"
José Manuel Sánchez Fornet és el president d'honor del SUP, el principal sindicat de la Policia Nacional. Al seu compte de Twitter es presenta com a president de la Fundació Estudis Seguretat i Policia, i vocal del Consell de Policia. Aquest dimecres, Sánchez Fornet ha encès Twitter amb una piulada que deia, textualment: "Senyors independentistes: Catalunya és Espanya i la resta terra conquerida. Sempre serà Espanya. Pel civil o pel militar. És el que hi ha".
La resposta de la xarxa ha estat contundent, amb tota mena de comentaris, alguns irònics, d'altres més ofensius. Tot i que, tal com deixa clar al seu compte de Twitter, Sánchez Fornet fa públiques les seves opinions personals, i no parla en nom del sindicat, el cas és que la seva resposta a la polèmica ha estat sorprenent, tenint en compte que, com a policia, és un treballador públic. En comptes de demanar perdó, com passa sovint en les polèmiques, Sánchez Fornet ha assegurat que riu molt amb les crítiques i ha arribat a piular, en castellà: "'Mamarrachos'. Malalts. Sortiu de la cova i que us toqui l'aire, que teniu les neurones podrides". Una piulada que acomiada amb un, aquest cop en català, "adéu".

dimecres, 26 de febrer del 2014

Les tres respostes de la consulta ja es poden tastar

26/02/2014
dret a decidir


Menú del restaurant Mimolet
Menú del restaurant 'Mimolet'

Les tres respostes de la consulta ja es poden tastar

El restaurant gironí Mimolet ofereix tres àpats: El Sí-Sí, amb productes del país; el Sí-No, amb un menú català-espanyol, i el No-No, amb productes exclusivament espanyols

Lluís Goñalons

Menú del restaurant gironí Mimolet. 

Per tots aquells qui encara dubtin què votar el pròxim 9-N, el restaurant de Girona Mimolet els hi posa ara una mica més fàcil: Deixa tastar les respostes. En forma de menú i amb tres ofertes a triar l'establiment gironí suma a la carta aquest trident de menús: Sí-Sí, Sí-No i No-No.

L'àpat Sí-Sí ofereix productes cent per cent del país. Per la seva banda, el menú mixte Sí-No ofereix una barreja de productes catalans i espanyols. I per últim, el menú No-No compta amb tot de plats elaborats exclusivament a l'Estat espanyol. La simbologia arriba fins als preus. Per no condicionar la resposta dels comensals, tots els menús tenen un preu històric: "20,14 euros".

El menú Sí-Sí

Embotits de Rupià, trinxat de la Cerdanya, botifarres d'Osor, crema catalana, ratafia d'Olot i borregos de Cardedeu. Són alguns dels productes que acull el menú independentista (Sí-Sí).

Al seu torn, el menú Sí-No, o menú federalista, està format per plats catalans i espanyols. Combinen l'embotit de Rupià amb el lluç a la donostiarra i deixa escollir entre el vi blanc de l'Empordà o el Patxaran.

Per últim, el menú No-No o unionista està elaborat amb plats totalment espanyols: embotits ibèrics, el potaje receta de la abuela", la tarta de Santiago i les tortas de aceite sevillanes, acompanyat amb un Xerès dolç. Els plats i el debat estan servits.

El mòbil de l'era Snowden Blackphone introduction


El mòbil de l'era Snowden

Vilaweb
Javier Agüera és un joveníssim emprenedor madrileny que, amb sols setze anys, va fer pinya amb el músic Rodrigo Silva-Ramos per entrar, una mica agosaradament, en la complexa indústria de la telefonia. Ho van fer al començament del 2009 amb un nom, GeeksPhone, i una idea fixa: oferir mòbils intel·ligents de gamma mitjana i alta, a un preu com més assequible millor i amb la intenció de distanciar-se del que anomenaven 'opacitat del sector'. En molts fronts, val a dir: des del cost dels aparells fins al sistema operatiu, passant per la seguretat i la intimitat de les comunicacions.
El currículum de GeeksPhone es va estrenar amb el One, el primer telèfon intel·ligent basat en el sistema operatiu Android de Google que va llançar al gran públic una marca europea, el gener del 2010. L'any passat, en ocasió del Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, Agüera i companyia van presentar-hi els dos primers terminals mundials que funcionaven amb el sistema operatiu per a mòbils de Mozilla, el Firefox OS. I dotze mesos després, la setmana vinent aterren a la principal fira de la mobilitat amb dues novetats més, fidels a l'esperit 'obert' de l'empresa. D'una banda, el Revolution, un mòbil mitjà que no es destaca precisament pel maquinari, sinó perquè serà el primer telèfon al mercat multiOS: és a dir, que oferirà a l'usuari la possibilitat d'engegar-se amb Firefox OS o Android i alternar tots dos sistemes segons les preferències. I, d'una altra banda, el BlackPhone, definit encertadament per The New Yorker com 'el telèfon de l'era Snowden'.
El BlackPhone, del qual es poden començar a fer pre-comandes al MWC mateix, és en efecte un dels nombrosos aparells i serveis tecnològics pensats per donar resposta a les revelacions de l'analista informàtic Edward Snowden sobre la xarxa mundial d'espionatge de les telecomunicacions controlada pel govern dels EUA. Així, des de la filtració de l'existència del programa Prism de l'Agència de Seguretat Nord-americana (NSA) han aparegut força aplicacions de missatgeria instantània xifrades i navegadors d'internet segurs. L'empresa espanyola, en col·laboració amb la companyia de seguretat nord-americana Silent Circle, s'hi ha afegit amb un mòbil prometedor, diuen els experts. És dissenyat per un reconegut equip de criptògrafs al capdavant dels quals hi ha un dels pioners d'aquest àmbit, Phil Zimmermann, conegut pel fet d'ésser el pare del veterà programa de xifratge, firma i autenticació PGP, el 1991.

Com explica a la web, 'BlackPhone és el primer telèfon intel·ligent del món que dóna prioritat a la intimitat i el control de l'usuari, sense cap lligam amb operadores o venedors. Porta preinstal·lades totes les eines necessàries per moure's pel món, fer negocis i mantenir el contacte amb els altres, i alhora estar protegit d'ulls indiscrets.' Ho aconsegueix amb un sistema operatiu propi basat en Android, PrivatOS… i apel·lant als futurs usuaris: 'BlackPhone no deixa d'ésser un telèfon mòbil i demana, per tant, la prudència de l'usuari.'

dimarts, 25 de febrer del 2014

UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)


 24.02.14
UN TOMB PER ALEMANYA- VISIONS DE MUNIC. (1)
Del 19 al 26 de febrer del 2014
La d'enguany deu ser la meva enèsima visita que faig a Munic, la capital ancestral de l'Estat Lliure Associat de la Baviera, ara una part important (Land) des del punt de vista turístic, industrial i econòmic de l'Alemanya Unificada. Una visita que des de fa anys faig més o menys per aquestes dates.
Munic com tots els llocs del món per moltes vegades que si vagi es força difícil conèixer-ho a fons, i es per això que aquesta vegada m'agradaria anomenar algunes coses que els turistes o viatgers esporàdics no descobreixen normalment. Ara com d'altres llocs d'Alemanya he pogut comprovar que la capital bavaresa està de moda, o més que abans, per motius molt diversos, primerament per les seves característiques de ser un lloc turístic per excel·lència i segons per la crisi imperant a Europa, sobretot al països del Sud. Deixeu-me que per constatar-ho us anomeni uns quants dels principals llocs muniquesos, com:
La Marienplatz amb la gran façana neogòtica del Neues Rathaus ( Nou Ajuntament) amb el seu famós carilló , un dels més grans d'Europa que toca i dansa a les 11 i 12 del mat, i a l'estiu ho fa a les 5 de la tarda. Aquest lloc que és el centre teòric i pràctic de la ciutat. Molt a prop hi podeu trobar el Viktualienmarkt un gran mercat a l'aire lliure que està obert tot l'any on a part de menjar i beure i podeu trobar tota classe especies, herbes, salses i més de quaranta varietats de patates entre moltes d'altres coses.
La Hofbräuhaus una de les cerveseries més famoses del món, d'obligada visita si es va a Munic, hom ho fa cada vegada que i sóc .I que es troba a uns centenars de metres de la Marienplatz, fundada com a fàbrica de cervesa negra pel Rei Guillem IV de Baviera el 1589, però que no s'obrí al public com a cerveseria fins a 1828. En la Hofbräuhaus fou on el 1920 es va fundar l'NSPD (Partit Nacional Socialista Alemany del Treball ) per part d'Adolf Hitler, encara que ho busqueu no hi trobareu cap referència ni vestigi, com si mai hagés passat (com en tota Alemanya, o gairebé).
L'Allianz Arena ( Estadi del FC. Bayern de Munic). Degut a la incorporació com a entrenador del FC. Bayern Munchen del llorejat ex jugador i entrenador ( Considerat un dels millors del món) en Pep Guardiola en la seva primera temporada del 2013-14, i seguin amb els èxits que tenia, tant l'equip bavarès en particular, com l'entrenador Guardiola per l'altra part. Tant la capital bavaresa, el seu principal club de Futbol i a la vegada el seu estadi d'original disseny arquitectonic s'han fet populars molt populars pels afeccionats al futbol, al Barça, o al mateix Pep. L'Allianz Arena es l'Estadi del FC. Bayern de Munic, tot i així i juguen els dos equips de ciutat el FC. Bayern de Munic i el TSV 1860 Munchen. Per anar-hi des de Munic agafarem el metro, línia U6 fins a l'estació Fröttmaning que no te pèrdua doncs és el final de la línia.
Es troba a uns 10 quilòmetres del centre de Munic, construït el 2002 i 2005 . Amb capacitat al voltant de 70.000 espectadors, fet amb façana d' un disseny molt futurista composta per uns 3000 panels d'alumini translúcid que sembla un neumàtic de goma.
Aquestes instal·lacions es poden visitar cada dia fins a les sis de la tarda, també amb visites guiades excepte els dies que hi ha partit. Les sis de la tarda a la mateixa hora que la façana amb aparença plastificada (d'alumini translucit) de l'Estadi canvia del seu blanc diürn per un blau o vermell-rosat nocturn (depenent de l'equip que hi juga) que s' albira des de molt lluny i sobretot de la Zona de l'autopista A29 (autobahn Munic- Berlin) o la A99 (autobahnring).
N'anirem parlant...
Víctor Lluelles i Cardona

Rajoy: 'El referéndum de Cataluña es ilegal, pero la Constitución puede ser reformada'

Debate sobre el estado de la Nación

Rajoy: 'El referéndum de Cataluña es ilegal, pero la Constitución puede ser reformada'

  • El presidente del Gobierno realiza una declaración solemne en defensa de la Carta Magna

  • Recuerda que fue cambiada 'en dos ocasiones' tras una amplia mayoría parlamentaria

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, durante su intervención. Vídeo: Congreso | Foto: Antonio Heredia
El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, ha abordado en su última parte del discurso sobre el estado de la Nación a la necesaria defensa de la Constitución. Lo ha presentado a modo de declaración solemne y ha citado tres mandamientos para él incuestionales: "España es un Estado de Derecho donde quien nos gobierna a todos es la ley; al Gobierno le preocupa, y mucho, la suerte de todas las personas que viven en Cataluña y le preocupa, y mucho, que se arriesgue su bienestar y su futuro; los españoles no hemos conocido otra condición que la unidad y ni queremos ni nos conviene quebrarla".
En base a estas consideraciones, ha hecho hincapié en que "nadie unilateralmente puede privar al conjunto del pueblo español de su derecho a decidir sobre su futuro" y que, por tanto, su obligación es "cumplir la ley y hacerla cumplir", lo que significa, ha precisado, "garantizar que nadie decida por el conjunto del pueblo español sobre el futuro de España". "Tengan por seguro", ha recalcado, "que cumpliré con mi obligación".
Según ha advertido el presidente, "no se asegura el futuro de los catalanes ni su bienestar ni su convivencia derribando la ley, corriendo aventuras, sembrando incertidumbres ni maquillando la gravedad de las consecuencias". Y ha prometido: "Pelear por los catalanes, por su progreso y por su bienestar".

'Dispuesto al diálogo'

Y como ha venido reiterando en anteriores intervenciones parlamentarias, ha recordado que el referéndum secesionista que plantea Artur Mas "no se puede celebrar porque no es legal". No obstante, ha dejado la puerta abierta a que se modifique la Constitución, siempre que sea por los cauces legales: "Siempre he estado dispuesto al diálogo. Ahora también, pero dentro de la Constitución y la ley. Y en cualquier caso, recuerdo que la Constitución puede ser reformada".
"De hecho", ha recordado, "lo ha sido en dos ocasiones, tras el debate y el acuerdo de una amplísima mayoría parlamentaria", ha destacado el presidente del Gobierno, quien ha insistido: "Todos cuantos pretendan su modificación pueden plantearla, pero siguiendo los pasos del Estado de Derecho".

Extremadura és la comunitat amb més funcionaris, Catalunya la que en té menys

25/02/2014

Extremadura és la comunitat amb més funcionaris, Catalunya la que en té menys

José Antonio Monago
El president extremeny, José Antonio Monago, en una imatge d'arxiu

El territori governat per Monago compta amb el 33,8% de la població treballant com a assalariat públic

Nerea Rodríguez
El Singular Digital
Extremadura és la comunitat autònoma amb més funcionaris, arribant al 33,8% de la població, segons dades del 2013 publicades avui al diari ‘El Confidencial’. En canvi, Catalunya és el territori de l’Estat espanyol que compta amb un menor nombre d’empleats públics, només el 16,1% de la població.

El nombre de funcionaris va créixer, tot i la crisi, a nou comunitats autònomes, set de les quals estan governades pel PP: Balears, Cantàbria, Castella-i-Lleó, Castella-La-Manxa, Extremadura, Múrcia i La Rioja; mentre que les altres dues són Canàries i Navarra. Les dades, que procedeixen de l’última Enquesta de Població Activa (EPA), revelen que hi ha casos, com el de Balears, Castella-La-Manxa o La Rioja on l'augment del pes de l'ocupació pública és irrellevant (amb prou feines una desena).

En canvi, en d’altres s'ha produït un sensible ascens. Això ha passat a Cantàbria, Castella-i-Lleó o Murcia, on el creixement ha estat significatiu. Tot i així, el creixement més rellevant és el d’Extremadura, que actualment consta de 90.300 empleats públics. Precisament en el costat oposat es troba Catalunya, on només el 16,1% dels assalariats treballa en el sector públic, la meitat que en la comunitat autònoma del popular José Antonio Monago.

dilluns, 24 de febrer del 2014

El secretari d'estat menysté els catalans en plena conferència de Reding

Dilluns  24.02.2014  06:00

El secretari d'estat menysté els catalans en plena conferència de Reding

Íñigo Méndez va dir ahir: 'Únicament els beneits discuteixen els fets' · El públic va reaccionar amb  una xiulada

Vilaweb
El 45è Diàleg amb la ciutadania, fet ahir a Barcelona amb la participació de la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va acabar amb polèmica. Principalment, el debat va girar entorn del procés d'independència, el dret de decidir, la consulta i la continuïtat de Catalunya dins la Unió Europea. Reding va insistir en la necessitat de trobar una fórmula per a resoldre l'encaix de Catalunya dins Espanya sense 'idees preconcebudes'. Tot seguit va cedir la paraula al secretari d'estat per la Unió Europea, Íñigo Méndez. I Méndez va fer algun comentari totalment fora de to.
'Els representants de la Comissió Europea ja estan farts que els facin la mateixa pregunta', va etzibar, arran d'una pregunta sobre quines conseqüències reals tindria per a Europa un nou estat. 'La integritat territorial és una competència exclusiva dels estats membres', va dir. I sobre això, va afegir: 'La UE no té més competències. Com deia Lenin, només els beneits discuteixen els fets. I això és un fet.' La intervenció de Méndez va enutjar el púbic que seguia l'acte a la Pedrera en directe, i li va respondre amb xiulets. A Twitter, també va esclatar la indignació.
Íñigo Méndez és un ex-eurodiputat del PP que actualment ocupa el càrrec de secretari d'estat per a la Unió Europea. És cunyat d'Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, un dels assaltants de la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre passat, i un històric dirigent d'Aliança Nacional que ja va ser condemnat l'any 2000 a catorze anys de presó per tinença d'armes i material inflamable (pretenia atemptar, juntament amb tres nazis més, contra familiars de presos d'ETA quan es desplacessin a Madrid). Pérez de Herrasti també és cosí del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés. Per una altra banda, una germana de Méndez, Beatriz, és la secretària general del servei espanyol d'espionatge, el CNI; a la pràctica, la número 2 de l'organisme (nomenament al BOE).

Després de la intervenció de Méndez, la diputada d'ERC, Gemma Calvet, va agafar el torn de rèplica i va demanar a l'eurocomissària si el concepte 'consulta' no incloïa el dret de decidir de Catalunya. Reding va assegurar que tot plegat no era pas una qüestió europea, sinó que s'havia d'encaixar dins 'les constitucions nacionals'. 'Els tractats europeus estipulen que no es pot intervenir en aquestes qüestions', va dir. Per això va concloure que la millor fórmula era 'intentar trobar una solució a dins' perquè qualsevol alternativa tenia 'interrogants'.

Abans de la intervenció de Méndez, Reding havia assegurat que 'si una part se separa' d'un estat membre, aquest territori 'no és part de la UE i per tant pot demanar de ser-ne part' i reingressar-hi. 'Aquesta és la llei', va afirmar. 'Si voleu la meva opinió, [...] us dic que us quedeu, feu tant com calgui per resoldre aquest problema sense idees preconcebudes.' La vice-presidenta va defensar una 'negociació amb ment oberta' i basada en la constitució espanyola. 'Seria molt infeliç si la meva Catalunya se separés', va dir just abans de cedir el micròfon a Méndez de Vigo, que seia a primera fila de l'auditori.

Reding vol Catalunya a la Unió Europea: 'La necessitem'

L'eurocomissària, que va dir que tot plegat era una qüestió de sentiments, va replicar amb un no contundent a la pregunta d'una assistent sobre si seria adequat de prescindir d'una economia com la catalana. 'Vull Catalunya dins; la necessitem tant com necessitem Luxemburg', va assegurar.

Muriel Casals i preguntes del públic

També va intervenir poc després la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. 'Volem posar més colors a Europa, volem que el català aparegui en aquest vídeo que hem vist', li va dir a Reding. Li va demanar per què la consulta no hauria d'interessar a Brussel·les si 'donarà informació molt valuosa per al diàleg' entre governs. 'És la mateixa pregunta i puc donar la resposta que ja he donat', va dir Reding entre desaprovacions del públic.
'Suposo que no hi haurà ningú tan beneit' de negar que a Catalunya hi ha una majoria que vol votar, va replicar un assistent a Méndez i a Reding. 'Podem ser castigats amb l'expulsió per haver votat?; és aquesta la democràcia a Europa?', va demanar també algú del públic. I la vice-presidenta els va remetre tots dos a la resposta legal de Prodi, el 2004.

Entre el públic també hi havia els candidats al Parlament Europeu d'ERC, Josep-Maria Terricabras, i del PSC, Javi López. També s'hi va veure l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, que abans-d'ahir va renunciar a tornar-se a presentar, segons la direcció, per motius personals, i va deixar pas a Francesc Gambús. I, així mateix, Roger Albinyana, secretari del govern d'Afers Exteriors, i el secretari general del Diplocat, Albert Royo.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Reding demana a Espanya que negociï amb Catalunya 'sense línies vermelles'

Diumenge  23.02.2014  12:22

Reding demana a Espanya que negociï amb Catalunya 'sense línies vermelles'

La vice-presidenta de la Comissió remarca que facin un esforç per 'mantenir-se units'
Vilaweb
Viviane Reding, vice-presidenta de la Comissió Europea, ha demanat diàleg entre els governs català i espanyol 'amb mentalitat oberta i sense línies vermelles' per trobar la manera que Catalunya continuï 'dins d'Espanya i d'una Unió Europea forta'. 'Feu tot el possible per no trencar-vos, per mantenir-vos units', ha dit durant una conferència de premsa a Barcelona, on aquesta tarda participarà en un debat ciutadà sobre el futur d'Europa. La número dos de Durao Barroso ha defensat que es resolguin les reivindicacions de Catalunya dins el marc espanyol.
Preguntada pel dret dels catalans a decidir el seu futur en una consulta, ha dit que 'a la Unió Europa mai no hauria de ser un problema que les persones s'expressin'. Ha manifestat respecte pel dret de decidir, si bé n'ha volgut deixar al marge la UE: 'El referèndum és una qüestió nacional i d'estat, perquè la vostra nació és part d'Espanya i compartiu una constitució.'
La visita de Reding a Barcelona arriba pocs dies després de la polèmica per les declaracions de Jose Manuel Durao Barroso contra la independència d'Escòcia i Catalunya.
Reding havia declarat en més d'una ocasió la seva admiració per Catalunya, i la tardor del 2012 va arribar a declarar que no era cert que la legislació internacional digués que una Catalunya independent quedaria fora de la UE. Després, la pressió diplomàtica espanyola la va fer rectificar, tal com va demostrar el principal diari digital escocès.
Reding se sotmet a les preguntes de ciutadans
Reding participa a les sis de la tarda en un debat ciutadà sobre el futur d'Europa a l'Auditori de la Pedrera; hi assistiran tots aquells que s'hagin inscrit en aquesta web de la Comissió Europea, i podran formular preguntes a la vice-presidenta de la Comissió de qualsevol naturalesa relacionades amb la UE. I és previsible que un dels assumptes que se li plantegin sigui sobre la independència de Catalunya.

dimarts, 18 de febrer del 2014

L'EFTA és una alternativa per a Catalunya?

L'EFTA és una alternativa per a Catalunya?

L'EFTA permet de participar en l'Espai Econòmica Europea sense necessitat de formar part de la UE

Vilaweb
La polèmica que ha aixecat darrerament el president de la Comissió Europea per la pertinença o no d'Escòcia i Catalunya a la Unió Europea ha tornat a suscitar interès per l'EFTA. Tot i que ahir la portaveu de la Comissió va desqualificar Durão Barroso, el cansament per l'actitud de la Unió ja es fa notar en amplis sectors de la societat catalana i creix ensems l'interès per una associació com l'EFTA.
Què és l'EFTA?
—L'Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association) és una organització que agrupa Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. És un bloc alternatiu a la Unió Europea, però que hi té una vinculació plena. Bàsicament, s'hi apleguen estats que no volen formar part de la UE però que, sense ser-ho, formen part del mateix espai econòmic i social. Temps endarrere també n'havien format part la Gran Bretanya, Portugal, Àustria, Dinamarca i Suècia.
Quina relació tenen l'EFTA i la Unió Europea?
—Tres països dels quatre que formen l'EFTA són part de l'Espai Econòmica Europea i, per tant, formen part del mercat intern, exactament igual que qualsevol estat membre de la Unió. El quart, Suïssa, va preferir de no entrar-hi i signar acords particulars amb la UE quan calgués.
Què és l'Espai Econòmica Europea? 
—L'Espai Econòmica Europea és un acord entre vint-i-set estats de la UE (tots, llevat de Croàcia) i tres estats dels quatre de l'EFTA (excepte Suïssa) que permet a aquests tres estats de participar en el mercat intern de la Unió Europea, sense formar-ne part.
Què vol dir 'participar en el mercat intern'?
—Els països de l'EFTA es beneficien de les quatre llibertats de la Unió Europea com si en fossin membres: les llibertats de circulació de persones, béns, serveis i capitals. Així doncs, aquests països funcionen com si fossin de la UE perquè en tenen tots els avantatges. En contrapartida, han d'adoptar la majoria de les lleis de la UE, per bé que n'hi ha un percentatge petit que no cal que l'adoptin. Del punt de vista del pressupost comunitari, els països de l'EFTA no reben fons europeus, però tampoc no han de pagar com paguen els membres de la UE. L'EFTA, com a tal, contribueix, això sí, al finançament del mercat únic.
Els ciutadans dels països membres de l'EFTA poden viatjar arreu sense restriccions?
—Dels quatre països de l'EFTA, tres formen part de l'acord de Schengen i per tant no passen fronteres dins la UE. Però és que cal recordar que dotze països membres de la Unió Europea no són membres de l'acord i, doncs, mantenen les fronteres tant per als membres de l'EFTA com per als altres estats de la Unió.
Les empreses radicades als països de l'EFTA, quin estatut tenen respecte de la Unió Europea?
—Les empreses dels països de l'EFTA es comporten com si fossin membres de ple dret de la Unió Europea.
Per què permet aquests privilegis a l'EFTA la Unió Europea?
—No són privilegis. Els països membres de l'EFTA no volen formar part de la Unió Europea. Noruega, per exemple, s'hi ha oposat en dos referèndums. Però el fet és que la Unió té interès a fer el mercat europeu com més gran millor. Per això creu que cal donar aquest tracte a uns països indubtablement europeus que compleixen els estàndards comunitaris.
Com es governa l'EFTA?
—L'EFTA té una autoritat de supervisió i una cort de justícia pròpia, que són els òrgans de decisió. Amb un esquema molt més àgil que no el de la Unió Europea.
L'EFTA té un parlament o forma part del parlament europeu?
—Ni l'una cosa ni l'altra. I aquesta és la mancança principal, perquè a la pràctica significa que un país membre d'aquesta aliança ha d'adoptar normes legals decidides pel Parlament Europeu, a desgrat de no formar-ne part. El Parlament Europeu, això sí, té l'obligació de consultar permanentment l'EFTA sobre la legislació que elabora.
Catalunya podria ser membre de l'EFTA?
—Els articles 56 al 60 del conveni constitutiu de l'EFTA expliquen que per a ser-ne part només cal ser un estat i que el consell de l'EFTA l'accepti. No hi ha, per tant, cap impediment perquè Catalunya en sigui membre, tret de la voluntat política. Sobre això, cal recordar que un dels seus responsables, George Baur, que precisament s'encarrega de les relacions entre la UE i l'EFTA, ha parlat amb molt d'interès sobre Catalunya.
Espanya podria impedir l'entrada de Catalunya a l'EFTA?
—No, perquè no n'és membre. I, a més, tampoc no podria vetar la relació actual entre la Unió Europea i l'EFTA.
  •  

I veri dati della situazione in Catalogna


NAZIONALISMI

I veri dati della situazione in Catalogna

Caro direttore, il Corriere della Sera ha pubblicato ieri un reportage firmato da Luigi Ippolito sulla Catalogna, che comprende anche un’intervista al presidente della Generalitat, Artur Mas, in cui si riportano alcune affermazioni che ritengo importante chiarire a beneficio di una migliore comprensione, per i lettori italiani, dei termini in cui si sta impostando questa polemica. Innanzi tutto, l’articolo e la stessa intervista al presidente Mas riconoscono che quello sulla Catalogna non è un dibattito economico. Anche se si continuano a dare dati non corretti su ciò che apporta e riceve questa Comunità Autonoma dal resto della Spagna — i dati riguardanti la bilancia fiscale, secondo i metodi usati, possono variare dall’8% del Prodotto interno lordo a cui si riferisce Artur Mas a un bilancio perfino positivo del 2,1% — i nazionalisti cercano ora di allontanare la rivendicazione indipendentista dal populismo nazionalista di «Madrid ladra», che così bene gli italiani possono comprendere. In effetti, le tasse non le pagano i territori, ma le persone che versano una parte dei loro redditi a favore di quelle che ne hanno meno. In tal modo, ora sembra che vogliano centrare il dibattito sulla questione dell’identità, sulla quale, quindi, mi permetto di fare alcune riflessioni.
La Catalogna è una delle regioni e nazionalità della Spagna che insieme ad altre, con la stessa identità culturale radicata nella nostra storia comune (con né più né meno identità della Catalogna), formano la ricca pluralità della Spagna, la nazione più antica d’Europa; una nazione che nacque già come un Paese moderno (come il Corriere sottolinea nello stesso articolo), con l’unione dei regni di Aragona e Castiglia e non certo del regno di Catalogna, che non è mai esistito in quanto tale; una nazione che è sentita come propria dall’immensa maggioranza degli spagnoli.
Mi sembra importante chiarire che l’identità degli spagnoli (composta da tale pluralità) non è una questione esclusiva dello «Stato» né di «Madrid», bensì del popolo spagnolo in cui indissolubilmente si fonde il popolo catalano (lo stesso presidente Mas ha recentemente affermato, in un dibattito con Felipe González su La Sexta Tv, che la grande maggioranza dei catalani attuali proviene direttamente da altre zone del Paese o ha qualche membro della propria famiglia con quella provenienza comune). Un’identità collettiva che si è espressa e ha deciso democraticamente sulla Costituzione del 1978, la Costituzione di tutti gli spagnoli, e anche la Costituzione dei catalani (con un 87,87% di voti a favore in Spagna e un 90,46% di voti a favore in Catalogna).
I nazionalisti catalani travisano la portata di una guerra dinastica e internazionale — la guerra di successione 1701-1715, provocata dalla morte senza eredi dell’ultimo re della Casa d’Austria, Carlo II — in una presunta guerra della Spagna contro la Catalogna, nella quale (e ciò è molto significativo) i barcellonesi combatterono esortati dalle autorità catalane a «versare gloriosamente il proprio sangue e la propria vita per il loro re, per il loro onore, per la Patria e per la libertà di tutta la Spagna», secondo quanto recitava il bando diffuso dai Tre Comuni a Barcellona l’11 settembre del 1714. Ora, in base a tale interpretazione della storia, cercano di privare l’insieme dei cittadini della democrazia spagnola del diritto a decidere, ignorando lo Stato di diritto e la legalità democratica del 1978, che tutela tutti noi, e si cerca di organizzare una «consulta» al margine della legalità democratica, per la quale già hanno deciso unilateralmente sia i quesiti sia la data. Il tranello — e i nazionalisti lo sanno perfettamente — sta nel fatto che lo stesso atto di indire un presunto referendum, consultazione o come lo si voglia chiamare, sarebbe oltre che una violazione della Costituzione democratica anche un riconoscimento di fatto di ciò che oggi si pretende di imporre con la forza, cioè del presunto diritto di una parte del corpo democratico di decidere per tutti i cittadini spagnoli. Nel quesito si troverebbe già la risposta. Inoltre, si tratta di qualcosa che si vuol fare violentando la legalità democratica, mediante manifestazioni, sondaggi che si trasformano in fatti consumati o mediante elezioni autonome snaturate, che invece di decidere sull’ambito di competenza assegnato loro dalle leggi democratiche prendano decisioni che non hanno il diritto di adottare. E non è ammissibile in una democrazia un referendum con una domanda incostituzionale (la Costituzione del 1978 riconosce l’indissolubilità della Nazione Spagnola), né nessuna Comunità Autonoma avrebbe alcuna competenza per convocarlo.
In sintesi, mentre in Scozia i nazionalisti hanno raggiunto un accordo con il governo centrale per realizzare un referendum nell’ambito della legalità democratica del Regno Unito, ciò che cercano i nazionalisti catalani non è una riforma democratica della Costituzione, che avrebbero potuto avviare perfettamente mediante un’iniziativa legislativa sulla quale avremmo preso una decisione tutti noi cittadini attraverso i nostri rappresentanti: è trasformare il risultato di alcuni sondaggi o di elezioni snaturate e imposte in un atto unilaterale di secessione contrario alla storia spagnola ed europea. Le frontiere dell’Europa occidentale non si possono cambiare d’un tratto. Ambasciatore di Spagna in Italia

© RIPRODUZIONE RISERVATA
Javier Elorza