Economia

Una macrodiscoteca pagada amb diners públics a Andalusia

Situada al poble de Burguillos (Sevilla) de 6.600 habitants, però tenia un aforament de 8.000 persones. La infraestructura només va estar oberta vuit mesos

per Alèxia L. Ferret 30 de Novembre 2015 a les 10.15 h 

elMón, abans El Singular. 

El poble de Burguillos (Sevilla) és segurament el territori d'Espanya on hi ha més estructures faraòniques i més malbaratament de diners públics per metre quadrat. L'obra estrella és una macrodiscoteca de 15.000 metres quadrats, piscina a l'aire lliure, 16 barres… i que només va estar en funcionament vuit mesos. En total, 1.400.000 milions d'euros de diners públics destinats a construir la discoteca més gran d'Andalusia en un poble de només 6.600 habitants, tot i tenir un aforament de 8.000 persones.

El periodista d'ABC Sevilla, Eduardo Barba, que va destapar les infinites irregularitats dels projectes del govern socialista a Burguillos, juntament amb el líder del PP, Domingo Delgado, manifesta a El Món que la infraestructura, però, tenia dos problemes. El primer és que estava construïda sobre una via pecuària. I segon que no complia les llicències oportunes sense plans de seguretat, ni d'evacuació. De fet, les llicències eren il·legals. A més, com que a la discoteca també hi anaven joves de la comarca es va començar a crear un seriós problema d'ordre públic.

Una de les explicacions que es donava des de l'Ajuntament era que Burguillos era el poble que tenia la taxa més gran de naixement de la UE en els anys 90, per tant, hi havia molta gent jove. "Volien convertir-se en un municipi important de l'àrea de Sevilla, quan realment era un municipi agrícola. Van fer molts equipaments sobredimensionats. Es pensaven que eren una gran ciutat", explica a El Món la periodista d'El Diario de Sevilla, Trinidad Perdiguero.

"Ho van fer tot de manera molt matussera a través de la societat, Burguillos Natural, que està en concurs de creditors, i ha deixat a més de 100 empresaris sense cobrar", assegura Perdiguero. De fet, l'alcalde, José Juan López (PSOE), que va estar 14 anys al poder, va ser inhabilitat el mes de maig del 2009 per un delicte urbanístic i encara té quatre causes judicials obertes. Segurament, López anirà a la presó perquè en total li demanen 32 anys de condemna. Actualment té una carnisseria familiar al centre del poble. No s'amaga de res.

Un deute de 62 milions d'euros

L'Ajuntament de Burguillos té un deute global que supera el 60 milions d'euros. I no és d'estranyar si tenim en compte la quantitat de diners que s'han dilapidat durant tots els anys de bonança econòmica. Un altre projecte estrella de l'alcalde socialista va ser un hotel de 4 estrelles de 14.500.000 milions que comptava amb 8000 metres quadrats, 64 habitacions, piscina... Una obra que no es va acabar i que ara és del Sareb, popularment conegut com el Banc Dolent.

Barba insisteix que el que hi havia a Burguillos "era corrupció pura i dura". "Eren els deliris de grandesa dels anys en els quals el PSOE va gestionar sense oposició obres millonàries", assenyala el periodista.

També volien construir un aeroport

El periodista d'ABC Sevilla també denuncia que durant l'època de la bombolla immobiliària "es van atrevir a posar en marxa el projecte d'un aeroport pel poble de Burguillos que tindria un cost de més de 60 milions d'euros. "El volien anomenar l'Aeroport de la Vega, com el de Castelló però en petit. Fins i tot, l'Ajuntament va aconseguir un informe favorable de la Junta d'Andalusia, governada també pel PSOE", lamenta Barba.

ENTREVISTA

Miquel Roca: "Pactar amb la CUP supera els límits de Convergència"

L'exnúmero dos de CDC assegura que se sent "orgullós" del paper del partit en la construcció de la Catalunya contemporània i la democràcia espanyola

ULISES IZQUIERDO

EL PERIODICO

FIDEL MASREAL / BARCELONA

Dissabte, 28 de novembre del 2015 - 18:56 CET
Pocs com Miquel Roca (Bordeus, 1940) coneixen millor Convergència.I davant el tancament imminent de CDC, analitza els canvis amb una mirada al que s’està fent en aquest partit i en la política.

–¿Quin va ser el secret de l’èxit de CDC?
–Que era un partit necessari, que responia a una necessitat concreta del país i la societat: trobar un espai en què el catalanisme liderés la centralitat del país. CDC no era un partit de centre, era central.
–Un partit en què el seu líder deia que tenia com a referents el Guti i Paco Candel i era també capaç de pactar amb Aznar...
–Deixi’m dir: en el pacte amb José María Aznar del Majestic comença la crisi de Convergència.
–¿Comença la crisi perquè se superen els límits del pacte?
–Se superen els límits. Jo no hi era. No critico el fet del pacte, sinó la visualització del pacte.
–¿Pactar amb la CUP supera aquests límits?
–Sí, perquè lògicament i coherentment la CUP vol la revolució. Convergència Democràtica, no. Convergència és un partit amb molt sentit institucional. Per a la CUP és l’escenari a batre. Hi ha diferències fonamentals, cosa que algú ha qualificat com a línies vermelles.
–CDC s’acaba, ¿l’enyorarà?
–No és un problema d’enyorança. Em sap greu. Em sento molt orgullós del que vam fer. Estic dient del que vam fer.
–¿No del que s’està fent?
–Del que vam fer. Hem sigut un element fonamental per a la construcció de la Catalunya contemporània i per a la construcció de la democràcia espanyola. No atribueixo a ningú més mèrits dels que em puc donar a mi en la contribució democràtica a Espanya. Tants, sí. Això té un mèrit realment extraordinari. Té un final dolent, s’ha acabat.
–Hi ha dos factors importants en la decisió de CDC: l’escàndol de la família Pujol i la corrupció.
–Del primer no en puc discutir ni tampoc puc minimitzar l’enorme paper de Jordi Pujol en la història de CDC, però reclamo per a moltes altres persones, de vegades anònimes, un paper també decisiu. Segon, la corrupció és indefensable. Indefensable. Però CDC no acaba com a víctima de la corrupció, sinó per altres qüestions.
–¿Quines?
–S’ha cregut que els valors que la van fer possible ja no serveixen. I jo segueixo creient que els valors són els mateixos. Quan a tot Europa es busquen referents ens seguim movent en el mateix: una força capaç de cohesionar, de transversalitzar.
–Hi ha una gran diferència en la nova CDC: l’independentisme.
–Deixem que els nous protagonistes decideixin el que vulguin. Jo pertanyo a l’etapa antiga.
–I des de fa mig any no existeix CiU...
–Penso que sóc un bon testimoni que vaig tenir discrepàncies serioses amb aquesta col·laboració, però CiU ha sigut una eina important i un exemple del que vol dir l’entesa democràtica. La ruptura de CiU és el preludi del final de CDC.
–¿Després de la dictadura, el finançament dels partits importants, inclosa CDC, va travessar els límits legals per donar-los estabilitat?
–La resposta políticament correcta és dir que sí. Però en la política hi ha milers de persones honestes. Milers.
–¿Els grans partits són maquinàries tancades que manen sobre els tres poders de l’Estat?
–No m’atreviria a dir que realment siguin això. El que és tan preocupant com el que diu és que hi ha la temptació de fer-ho.

TEMES

• Convergència

LLEIDA EN MANS DE CIUTADANS...!!!

L'Ajuntament de Lleida es desconnecta de l'aeroport

L'executiu de Ros elimina l'ajuda de 150.000 euros anuals a la terminal a instàncies de C's

À.Ll, Lleida | 29/11/2015 a les 13:42h

 

Especial: Territorials

 

La Paeria de Lleida va votar en contra durant el ple del passat divendres de la desconnexió de Catalunya amb Espanya que vol tirar endavant el Parlament de Catalunya, però el consistori sí que s'ha desconnectat d'algunes infraestructures de la demarcació. Es tracta de l'Aeroport d'Alguaire, que a partir d'aquest 2016 no rebrà els diners que fins ara aportava la Paeria.

El motiu, una esmena de C's als pressupostos que va ser acceptada per l'executiu d'Àngel Ros i que proposava eliminar la partida de 150.000 anuals que el consistori lleidatà aportava a la societat pública Aeroports de Catalunya, organisme que gestiona l'aeroport lleidatà i el de la Seu d'Urgell.

La proposta va rebre l'aval de grup socialista, i va ser defensada per la líder de C's, Ángeles Ribes, que va justificar la idea assegurant que no hi ha cap conveni signat amb la Generalitat per justificar aquesta despesa. A part, la ciutadana va recordar també que la Generalitat li deu al consistori lleidatà uns 12 milions d'euros, i, per tant, "si vol que la Paeria aporti diners a l'aeroport, primer que pagui".

Tot i aquests diners que ja no arribaran, el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha assegurat que la terminal lleidatana continuarà amb el seu funcionament habitual.

L'aeroport d'Alguaire comença la temporada d'hivern el 20 de desembre

L'Aeroport d'Alguaire estrena la connexió d'hivern amb Tel-Aviv

Un 66% més de passatgers a l'aeroport de Lleida-Alguaire

VOLUCIÓ DEL CLIMA

El canvi climàtic amenaça de devorar les platges de Catalunya

Bona part del litoral es quedarà sense sorra el 2100 si el nivell del mar segueix creixent

La costa de Barcelona perd 1,3 metres d'amplada de mitjana anual, segons la UPC

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dilluns, 23 de novembre del 2015 - 11:58 CET
Les platges catalanes perdran gran part de la seva amplada, en alguns casos fins a 80 metres, si prossegueix l'augment global del nivell del mar i se superaran els 50 i fins i tot els 90 centímetres a finals de segle, tal com indiquen dos dels principals escenaris o projeccions elaborats pe l'IPCC, el grup d'experts en canvi climàtic de l'ONU. A més, fora que s'adoptin mesures dràstiques, tot indica que la sorra supervivent patirà també una gran erosió quan arribin els tradicionals temporals de llevant.
"Hi haurà una gran variació perquè no totes les platges tenen el mateix pendent, el mateix grau d'artificialitat i la mateixa orientació, factors que les fan més o menys vulnerables, però hi ha elevades possibilitats que moltes quedin reduïdes dràsticament (més del 50%) o fins i tot desapareguin del tot", adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del seu Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM). El 39% de les platges de Catalunya i el País Valencià es troben en una situació "molt vulnerable", segons un estudi del LIM.

Per regla general, diu Sánchez-Arcilla, un augment d'un metre en el nivell del mar equival a una pèrdua de 100 metres d'amplada en una típica platja arenosa de poc pendent (1%), com algunes de la Costa Daurada i el Maresme, així com en bona part dels deltes de l'Ebre, el Llobregat i el Ter-Fluvià. En canvi, a les platges més costerudes i estretes, com passa a la Costa Brava, la pèrdua descendeix. "Les platges més naturals i les menys obertes resistiran millor", considera el director del LIM-UPC.

Adaptació al litoral mediterrani

A partir d'imatges àrees digitalitzades, l'equip del LIM-UPC ha adaptat els augments del nivell global del mar calculats per l'IPCC a la morfologia real del litoral mediterrani. En l'anàlisi concreta de les platges de Barcelona, amb una amplada màxima que oscil·la actualment entre els 40 i els 75 metres, s'observa en els últims anys una pèrdua anual d'1,3 metres. Si es compleix l'esmentada projecció RCP8.5 de l'IPCC, bastant pessimista, als anys 2030 i 2050 s'hauran perdut 20 i 45 metres de mitjana, respectivament, mentre que el 2100 ja no quedarà gens de sorra. A més, hi ha un elevat risc que els futurs temporals sobrepassin els límits rígids d'algunes platges, com a la de Sant Sebastià, i inundin els carrers. O que arribin a les vies del tren si es troben a prop del mar, com al Maresme.
"A l'hora de planificar estructures, els enginyers hem de pensar en situacions pessimistes com la de l'RCP8.5", recorda Sánchez-Arcilla. Si s'optés per un altre model climàtic més optimista, com l'RCP2.6 (segons l'IPCC, és el que passaria si les emissions de CO2 arribessin al seu màxim el 2030 i es comencen a reduir a partir de llavors), la pèrdua de platges seria molt inferior, però igualment important. "Les platges de Barcelona són molt vulnerables pel seu elevat grau d'artificialització", insisteix el professor de la UPC.

Al marge de l'evolució del canvi climàtic, Sánchez-Arcilla considera que la supervivència de les platges catalanes dependrà dels esforços que es facin per mantenir-les. L'addició artificial de sorra és lògicament una opció, però el director del LIM-UPC considera que els costos ho descarten com una solució a gran escala (només per defensar algunes platges escollides). A més, es corre el risc de crear platges amb grans pendents que sucumbirien fàcilment davant els temporals. "Ens hem de plantejar unes prioritats", resumeix. El seu equip està treballant en el disseny de dics submarins i de barreres naturals (amb algues i plantes consolidades) per frenar l'embat del gran onatge.

Direcció dels vents

Les simulacions elaborades pel LIM-UPC no preveuen al Mediterrani un augment dels temporals i del seu efecte erosionador, sinó més aviat el contrari, però serà suficient que el nivell de l'aigua estigui més alt per ocasionar més danys, diu Sánchez-Arcilla. El que sí que s'observa amb els models de càlcul és un canvi en el sentit de les onades, amb més garbí i menys llevant. "Potser és positiu perquè els temporals de llevant són els més perjudicials --afegeix--, però al mateix temps és possible que això modifiqui la morfologia d'algunes platges". En definitiva, que serà necessari acostumar-se a un nou paisatge costaner.

TEMES

• Canvi climàtic
• Catalunya
• Platges

2 de 9 amb folre i manilles carregat. Minyons de Terrassa

Vacarisses dóna suport a la resolució del Parlament per crear un estat català

Vacarisses dóna suport a la resolució del Parlament per crear un estat català

La votació va ser secreta, a petició d'un dels regidors de l'oposició

El ple també va aprovar adherir-se a la plataforma per un habitatge digne i en defensa de rebaixar l'IVA cultutral

La Torre-Nd | Actualitzat el 29/11/2015 a les 12:48h

L’Ajuntament de Vacarisses va celebrar aquesta setmana el ple ordinari de novembre. ERC va presentar una moció de suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que inicia el procés de creació d'un estat català independent en forma de república, a més d'un procés constituent.

El regidor de Veïns per Vacarisses Pedro Serna va sol·licitar que la votació fos secreta "per no influenciar ningú". L’alcalde de Vacarisses, Antoni Masana, va acceptar aquesta petició sense precedents, perquè tothom se sentís "més còmode". Finalment, la moció va ser aprovada amb 5 vots a favor, 2 en contra i 6 abstencions.

Modificacions de crèdit

Un dels primers punts de l’ordre del dia era la proposta de la regidora d’Hisenda, Mariana Ríos, de modificacions de crèdit per a suplements finançats amb el romanent líquid de tresoreria. Aquests diners es destinaran a la reposició d’equips i instal·lacions necessàries per al manteniment de la xarxa de distribució d’aigua potable i de camins i carrers de Vacarisses, a equips i aplicacions informàtiques per a la digitalització de les despeses municipals, i a un equip de cloració per al Mas Mimó. Els partits de l’oposició, UIPV i Veïns per Vacarisses, van abstenir-se en la votació.

Plataforma per un habitatge digne

Una de les mocions de la darrera sessió plenària que es va aprovar per unanimitat va ser l’adhesió al manifest local per a la creació d’una plataforma de municipis per a l’habitatge digne i contra la pobresa energètica. Aquesta pretén ser un instrument per plantejar l’adopció de mesures polítiques orientades a trobar “una solució estructural i sostenible dels problemes relacionats amb l’habitatge al nostre país”. A més d’explicar algunes de les demandes en aquest sentit, la regidora d’Habitatge, Marisa Santander, va voler reconèixer “el mèrit indiscutible de moviments socials com les PAH”.

Rebaixa de l’IVA cultural

De nou per unanimitat, es va aprovar una moció en defensa de la rebaixa de l’IVA cultural, que el govern del Partit Popular va pujar fins al 21%, fixant-lo en la franja més alta d’Europa. Per considerar-ho “un clar cop a la creació i l’accés a la cultura de la majoria de la ciutadania”, se sol·licita un IVA cultural del 5%, harmonitzat a tot el territori de la Unió Europea.

Subvenció a l’Escola de Música

La regidora d’Educació, Marisa Santander, va explicar la subvenció de 30.235,28 euros atorgada per la Generalitat de Catalunya a l’Escola Municipal de Música per a l’any 2015. Per tramitar-ne el pagament, es requeria acord del ple.

Notícies relacionades

Terrassa eliminarà les petjades de l'expresident Jordi Pujol

El ple de Terrassa dóna suport a las cinc exigències de la PAH

Queixes per impedir l'entrada a la ciutadania al ple de Terrassa

ERC-MES vol canviar l'ordenança de subvencions per evitar «amiguismes»

Concentració a Terrassa per una escola pública i de qualitat

C's vol eliminar totes les plaques commemoratives on es mencioni Pujol

Cultura

Gastronomia i història s’ajunten al Festival del Xató de Vilanova

Tret de sortida de la Ruta del Xató amb la reivindicació d’aquest plat típic del Carnaval

Diumenge  29.11.2015  02:00

Vilawerb

Jornada gastronòmica a Vilanova i la Geltrú, de reivindicació del Xató com a plat típic. Es tracta del plat històric de Dijous Gras, que combina tonyina, bacallà i altres peixos dessecats amb escarola i olives, tot ben regat amb una salsa feta amb nyores i fruits secs. Avui també es duu a terme la Festa dels Mercats, i el Mercat del Centre oferirà música en viu i tapes preparades pels mateixos paradistes.
La història del Xató va molt lligada a la del vi i el carnaval. Era tot un ritual aixetonar el vi (posar una aixeta a la bóta) i degustar-lo després de mesos de conservació. Era l’inici d’una festa que sempre s’acompanyava d’un àpat: el Xató, nom que prové del verb aixetonar. Els ingredients del Xató són, per això, els típics dels rebosts pagesos: peix salat i verdures de temporada. La salsa, cuinada amb nyores, avellanes i ametlles, té un cert record a la cuina aràbiga.
La cultura del Xató, però, s’estén per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf amb diverses dates destacades. Els amants d’aquest plat poden gaudir de la Ruta del Xató, una iniciativa que ja va per la 18a edició i que aplega els restaurants dels municipis de la zona. Cada municipi té la seva pròpia recepta del Xató i hi ha una certa rivalitat al voltant de quina és la més saborosa o la més antiga. La novetat d’aquest any és l’oferta del plat en format tapa i l’ambaixador de la iniciativa és el cuiner Raül Balam, fill de Carme Ruscalleda i  xef de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, amb dues estrelles Michelin.

Món

Les penyes del Bayern reben Guardiola amb una estelada

Diumenge  29.11.2015  13:56

Vilaweb

Foto: Twitter @BILD_Bayern

Les penyes del Bayern de Munic han rebut l’entrenador Pep Guardiola amb una estelada en una visita que l’ex-tècnic del Futbol Club Barcelona ha fet amb la resta de l’equip alemany a la localitat de Vilsbiburg, segons ha explicat en un piulet el periodista Isaac Lluch i tal com recull la imatge del Bild Bayern.
Vegeu el piulet de @BILD_Bayern:

Mostra la imatge al Twitter

Segueix

BILD FC Bayern @BILD_Bayern

#Pep #Guardiola sitzt in #Vilsbiburg unter der katalanischen Separatisten-Flagge #FCB #Weihnschtsbesuche

Política

Tres dels quatre escenaris que es planteja la CUP preveuen investir Mas

Diumenge els militants i col·laboradors votaran a mà alçada, i d'aquí en sortirà un mandat no vinculant per a la comissió que negocia amb Junts pel Sí

La CUP analitzarà diversos escenaris per sortir del bloqueig de les negociacions.   |   Gemma Aguilera 

per Gemma Aguilera 28 de Novembre 2015 a les 07.27 h 

 

Aquest diumenge, els militants i col·laboradors de la CUP que assisteixin al Debat Nacional que ha organitzat el partit a Manresa per valorar l'estratègia de la comissió negociadora podran votar a mà alçada sobre les possibles sortides que té sobre la taula la CUP per donar una sortida a les negociacions amb Junts pel Sí. "Hi haurà votacions a mà alçada sobre diferents escenaris, que si bé no tindran caràcter vinculant, serviran per prendre la temperatura de la negociació i donaran un mandat a la comissió negociadora perquè segueixi en la posició actual o apreti cap a un cantó o altre. Diumenge no s'acaba res, sinó que és un canvi d'etapa en la negociació", expliquen fonts de la CUP a El Món. Quatre escenaris

Dels quatre escenaris que plantejarà la direcció de la CUP als més de 1.600 militants i col·laboradors que podran votar aquest diumenge, tres preveuen la investidura d'Artur Mas. El quart escenari són les eleccions al març de 2016, que significaria que la CUP mantindria el seu 'no' al candidat actual de Junts pel Sí i que la llista de CDC i ERC no renuncia a Artur Mas. Aquesta posició, abanderada pel diputat Josep Manuel Busqueta, ja és molt minoritària a la CUP.

Un segon escenari passaria per "mantenir el no a Artur Mas fins al límit, i intentar forçar la negociació més favorable per a la CUP amb Junts pel Sí. Això ens situaria després del 20D. Aquí la CUP es trobaria en la mateixa disjuntiva que ara, però havent apurat al màxim la negociació hauríem obtingut uns acords més bons malgtrat que s'acabés investint Mas", raonen des de la CUP a El Món.

Una tercera possibilitat que es debatrà és la "d'accelerar al màxim i aconseguir un acord el més ràpid possible i en les condicions el màxim de favorables possibles que es puguin aconseguir". Aquest escenari, que comportaria que la CUP donés dos 'Sí' a Artur Mas, no es produirà en cap cas abans de la campanya electoral, "sinó durant la campanya electoral, perquè els terminis ja són massa ajustats". Aquesta és l'opció que de forma molt clara ha defensat el primer tinent d'alcalde de Berga, Francesc Ribera (Titot) en una piulada que simplement deia "Sense independència no hi ha revolució!", i que ha estat repiulada per Antonio Baños i completada amb un "totalment d'acord".

I finalment, un quart escenari, defensat pel diputat gironí Benet Salellas, que la CUP s'abstingui en un tercer debat d'investidura si aconsegueix dues abstencions de Catalunya Sí que es Pot. Amb quatre abstencions, la CUP no hauria votat Mas però hauria desencallat la situació.

"Tot es pot explicar i defensar"

La CUP prepara el terreny per una possible investidura. "La qüestió és si la CUP es pot mantenir en aquesta posició de no desencallar, i si ho fa, a quin cost, o si cal prioritzar un acord per avançar en clau de procés", reconeixen fonts de la CUP. Ara bé, ningú no sap ben bé què pensa la militància: "Està molt obert, perquè la immensa majoria de gent voldria trobar una alternativa a Mas i que a més es poguessin aconseguir bons acords a canvi de la investidura d'un candidat de Junts pel Sí, però això ja no depèn només de nosaltres, i per tant, hem de valorar fins a quin punt l'altra part és inamobible pel que fa al nom del candidat".

LA CUP assegura que és consicent que "si no investim Mas correm el risc que el procés se saturi o caigui en una fase d'estancament, i si l'investim correm el risc que gent que necessitem que se sumi al procés, no ho faci. Hi ha gent que estaria en el límit entre el procés i el dret a decidir, gent amb una sensibilitat d'esquerres, que si acabes investint Mas, no vindran. Però al final, tot és política i tot es pot explicar i defensar".

Sigui com sigui, a la CUP hi ha tensió interna i molt de debat confrontat. I de fet, la mateixa CUP va difondre una nota de premsa en què assegurava que diumenge no hi hauria cap mena de votació, i que per tant, no es decidira res sobre la investidura o no d'Artur Mas. També ho va assenyalar el portaveu del secretariat nacional, Xavi Generó, en conversa amb El Món. 

Fuga d'empreses madrilenyes pel procés independentista de la Comunitat de Madrid, per Jofre Llombart

Opinió

Fuga d'empreses madrilenyes pel procés independentista de la Comunitat de Madrid

"Heus ací doncs la mare dels ous. La capitalitat. Catalunya continua sent un bon país per generar activitat econòmica al marge de la situació política"

per Jofre Llombart 27 de Novembre 2015 a les 20.28 h 

elMón, abans El Singular. 

Sona estrany, oi? Perquè és fals: a Madrid no hi ha cap procés independentista. Però sí tenen fuga d'empreses. I molta més que a Catalunya on sí que hi ha aquest procés. Entre el 2011 i el 2014 (els pitjors anys de la crisi i els de creixement del procés) van marxar de Catalunya 2.650 empreses. Però és que de Madrid en van marxar 4.102, temeroses, m'imagino, de la deriva independentista propiciada per la rupturista Esperanza Aguirre, que era qui governava durant aquest període. Només el 2014 (l'any del 9N), 987 empreses establertes a Catalunya van canviar de seu fiscal. Però van fer el mateix 1.388 companyies amb seu fins aleshores a Madrid. Amb una diferència: aquestes 987 empreses representaven un 0,38% de les empreses catalanes mentre que les 1.388 de Madrid representaven el 0,6%, és a dir, quasi el doble. Davant d'això algú pot pensar que són dades que acaben el 2014 i que ha estat aquest 2015 (amb el trascendental 27S pel mig) quan s'ha notat aquesta hipotètica fuga d'empreses. Bé doncs, per positivar les xifres i no parlar només dels que se'n van, entre gener i setembre s'han creat 14.000 societats mercantils, un 5% més que del gener al setembre del 2014. Més dades: la inversió d'empreses estrangeres a Catalunya durant els sis primers mesos de l'any ha estat de quasi 2.000 milions d'euros, és a dir, el triple que durant el mateix període de l'any passat. És més: de cada quatre euros que s'han invertit a l'Estat espanyol, un ha anat a parar a Catalunya i els altres tres se'ls han repartit la resta dels territoris.

De Catalunya en marxen empreses, sí. I també n'arriben. Fent sumes i restes, el saldo és positiu: Catalunya és capaç d'atraure més empreses que no pas en perd. Si es compara el moviment d'empreses entre Catalunya i les altres comunitats autònomes, Catalunya sempre en surt guanyadora. Excepte en un cas: amb Madrid, sí. Però cal fer un parell d'aclariments bàsics. El primer és força conegut; les facilitats fiscals que Madrid pot oferir a les empreses i que s'assemblen bastant més a una barra lliure que a les limitacions que pot oferir una Generalitat que amb prou feines pot pagar a les seves farmàcies. És en aquest context on s'expliquen casos com el de Derby Hotels, que en cap cas ha citat el procés com a motiu per traslladar la seu fiscal de Catalunya a Madrid.

I és que, en segon lloc, l'efecte de capitalitat és bestial. Sóc de Sant Cugat del Vallès i fa uns mesos Hewlett Packard ha decidit invertir-hi 20 milions d'euros per portar a casa nostra el seu centre mundial de desenvolupament de tecnologia 3D. Bé doncs, encara que aquesta inversió repercuteixi a Catalunya i més concretament al Vallès, a Hewlett Packard li interessa més tributar aquests 20 milions d'euros a Madrid, que és on tenen la seva seu fiscal. El mateix passa amb Dow Chemical i la seva nova planta de Tarragona valorada en 15 milions d'euros. Tant és així que la comunitat de Madrid concentra el 19% del PIB espanyol i té el 64% de les seus empresarials de l'estat. Catalunya genera el 20% del PIB estatal però només hi tenen seu el 17% de les empreses establertes a Espanya.

Heus ací doncs la mare dels ous. La capitalitat. Catalunya continua sent un bon país per generar activitat econòmica al marge de la situació política i, sobretot, de les traves que se li posen per part d'un estat que fa temps li juga deliberadament en contra: ha provocat boicots a missions comercials internacionals i -més important- té l'aixeta dels diners que pot obrir i tancar al seu gust fins el punt de generar la sensació que ningú es pot refiar econòmicament de la Generalitat. I tot tot tot pel simple fet que Catalunya només vol el mateix que Espanya: tenir una capital d'Estat.

País

Albert Rivera i Pablo Iglesias fan el ridícul fent veure que coneixen l’obra de Kant

Divendres  27.11.2015  19:58

Vilaweb

El president de Ciutadans i cap de llista del partit taronja a les eleccions espanyoles, Albert Rivera, ha quedat en evidència durant un cara a cara fet a la Universitat Carlos III de Madrid amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, quan un estudiant els hi ha preguntat quin llibre de filosofia recomanarien. Iglesias ha citat Immanuel Kant com un autor a llegir i a continuació Rivera també ha parlat del filòsof alemany com un ‘referent dels juristes’, tot esmentat John Rawls.
El moderador del debat, el periodista d’Onda Cero Carlos Alsina, li ha demanat que digués algun títol concret i el líder de Ciutadans ha reconegut que ‘la veritat és que no he llegit de Kant cap títol en concret’ i ha fugit d’estudi, mentre de fons s’han sentit rialles i comentaris dels assistents al debat.
Curiosament, però, ningú no va riure quan Pablo Iglesias de forma decidida esmenta com el seu llibre preferit un que es diria l”Ètica de la razón pura’, un llibre que simplement no existeix. Segurament es va confondre amb la ‘Crítica de la razón pura’.

Vegeu aquest moment del debat en el vídeo del diario.es, en aquest mateix BLOC

Esta es la recomendación sobre Kant de Albert Rivera a un universitario

Relaxing CUP.Per: Andreu Barnils

Opinió

Relaxing CUP

Per: Andreu Barnils

Diumenge  29.11.2015  02:00

Vilaweb

Avui la CUP vota el fracàs d’una estratègia. I l’estratègia no és la seva. És l’estratègia de Junts pel Sí. Ja veurem què acaba fent la CUP. De moment, recordem què ha fet Junts pel Sí. O, més ben dit, què han fet les ments brillants que ens han portat fins aquí. Que no és pas igual. Dels genis que ens van dir que després del 9-N no podíem convocar eleccions, i resulta que era el moment. Just després de la consulta. O em direu que és millor el març? Aleshores sí que érem a dalt de tot, mare de Déu. Però els estrategs van dir que no. I van remoure cel i terra per aconseguir que ERC, ANC, i Òmnium se sumessin a CDC per a fer una macrocoalició. Només aleshores es podia guanyar. Això deien.  Un any, van tardar. Ara tot són presses. Un any perdut després, i una pila de batalles, i pel camí liquidar la independència de l’ANC i de passada insultar els ‘sí se puede’, el resultat són 62 escons. Tota l’estratègia, en orris. Es tractava d’anar junts per a sumar més. Si més no, suficient. Deien que només anant tanta gent junta s’aconseguiria. Doncs no ha passat. I ara ha de venir la CUP – que des del primer moment va dir que la millor opció eren eleccions l’endemà i tres llistes separades– a solucionar l’estratègia de Junts pel Sí.
I alerta, que trobi la solució. Que si no, sabeu què li diran els estrategs? És culpa teva! 
L’altra cosa que passa avui és que el procés es troba en mans del partit en què els joves tenen més pes. Aquest gràfic del politòleg Sergi Castañé, fet a partir del darrer CEO, ho il·lustra.  Junts pel Sí, entre els més gran de 65 anys, aconsegueix el 41% del vot. La CUP,  el 2%. La CUP cau en picat a mesura que puja l’edat. A Junts pel Sí, tot és molt més barrejat. Avui, doncs, el partit on els joves tenen més pes, té la paraula. Quin drama, tu. Es veu que seria molt millor que només fos a les mans del partit dels més grans.
Avui també és el triomf de Catalunya Sí que es Pot. Aquests són els grans guanyadors d’aquests dos darrers mesos. Ells, els que per no voler parlar de la independència, parlaven d’Artur Mas. Ara ens passa a nosaltres. A Junts pel Sí, i a la CUP. Tots plegats som en el seu marc. I aquesta és la seva victòria.
Però sobretot avui veurem, per fi, quina és l’opinió de la militància de la CUP. Puc dir-ho? Ja era hora! Sempre recordo les belles paraules d’un militant de base, savi com ell sol, ara a l’Àfrica, i que té una desconfiança, d’entrada, a tots els de la CUP que són al parlament. No per ells, sinó pel càrrec en si. Sempre em diu: tu quan parlis amb aquests diputats tan importants els demanes si ja s’ha parlat a l’assemblea. En fi, jo penso com ell, i trobo una gran notícia, però molt gran, que el dilema sobre Artur Mas es debati entre els militants i no tan sols entre l’equip negociador. Mira, sóc així: crec que tothom és més persona quan és a baix que no quan és a dalt. No per ells, sinó pel càrrecs en si. A més, com que els de baix són molts i els del parlament, pocs, doncs tot plegat és més plural i matisat. Dels fanàtics als flexibles. Dels nerviosos als tranquils. Dels lúcids als espessos. Avui la CUP serà més autèntica que la que hem vist fins ara.
Avui no sé si passarà, però és el que m’agradaria. Que la CUP sigui egoista. Ja sé que és malvista, la paraula. Però bé, tant se val: a mi m’interessa tenir un partit de centre-dreta independentista. Molta sort a Democràcia i Llibertat. Mireu per vosaltres, i feu-ho bé. I de centre-esquerra, també. Jo vull una ERC potent. Feu la vostra. I els anticapitalistes, doncs també. Sobretot avui, mireu per vosaltres, també. Serà la manera, com fan ERC i Democràcia i Llibertat, d’ajudar-nos a tots.
Finalment, veurem com reacciona la premsa. De moment, no ho veig gens clar. Aquí uns quants han dibuixat una CUP tan estranya, tant, que els dius que aquests perillosos antisistema aquests dies veien amb bons ulls a Carles Pi i Sunyer governant, i és impossible que s’ho creguin. I si s’ho creuen ho troben insultant.

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(47).LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, NO TENIM GOVERN I ELS TANCS ECONÒMICS SON A LA DIAGONAL.

Articles del Víctor

17.11-23.11.15

 ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(47).LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, NO TENIM GOVERN I ELS TANCS ECONÒMICS SON A LA DIAGONAL. 

Aquest divendres farà dos mesos de l'esperat 27S, que esdevingué amb una victòria justa, però victòria de l'independentisme.La dels 60 +10 independentistes i a prop del 50% dels vots, tot això amb una Llei de Hom que va a la seva,encara que la culpa és nostra, doncs quan podíem no vàrem fer una Llei Electoral Catalana, com calia per desídia i interessos partidistes de tots els partits. Han passat dos mesos que s'ha jugat al Gat i la Rata, per dir-ho fi, i s'està perdent una gran oportunitat pel futur país. Mentre que l'esquerra-utòpica-anticapitalista-assembleària- i potser menys independentista del que proclamen i encara els sembla que són a l'estepa russa de fa cent anys, i que amb els seus -puritans- 10 escons, toquen la moral als 62 de Junts pel si, que sembla que també s'han inscrit al Club de les Tites-bullides. 

Mentre els neo-franquistes ens tenen enganxats pels...voravius, quan els tancs-econòmics ja enfilen la Diagonal i aquí els JxNohose, i els “Nens de la CUP”, encara juguen a cuinetes polítiques. I parlant de neo-franquistes, ús diré que: 

Franco (NO) ha mort, i tampoc el Franquisme Sociològic. (1) 

Fa tres dies que ha passat el 20N, i malgrat que fa quaranta anys ens varem, no tots, prendre un xampany, ara cava, ja glaçat per la mort del dictador. Ara ni tindrìem de posar una altra, i que no sia Freixenet. Perquè Franco (NO) ha mort, ja que Temps enrere dèiem que :-L'Estat Espanyol; L'Estat de les Autonomies; Espanya; La Nació; El Regne-, etc, estava plagada de Franquisme Sociològic, doncs ara podem dir de manera feacent que Franco (NO) ha mort, a l'España, d“Una, Grande y Libre” que en aquestes èpoques, també, ha tornat a renéixer, i l'únic que se'n salva un xic són les dues Nacions,sense Estat, Catalunya i Euskadi, que aguanten a tranques i barranques. Tots els altres, encara es senten vencedors,i després de quaranta anys, encara no han tingut la vergonya de demanar perdó, ni en col-lectiu , ni en particular, ans al contrari. Molts dels que manaven, influïen o intrigaven, des de fa més de vuitanta anys, ara son els pares, fills, nets, parents , amic i coneguts que manen, influeixen o intriguen, i no ha desaparegut aquell Franquisme Sociològic, que és l'ADN d'aquell “Atado y bien atado...”, que nosaltres - il.lusos- ens pensaven que amb la Transició feta amb POR, soroll constant de sabres i que esdevingué una Constitució poruga que els de l'“Una, Grande y Libre” se la van fer seva, malgrat que no i creien, que i alguns ni la votaren , ara se n'han fet una Bíblia Laica, com si fossin els “Principios inquebantables del Movimiento “ i amb la Llei fan igual que feia el Dictador, que segons l'historiador Ângel Viñas, de Franco va dir que “La seva voluntat era la llei... “.En parlarem.

El Cronicó independentista. (4) Del 02 al 04 de novembre del 2015.

El dilluns 02 de novembre del 2015, - continuant amb el dèiem el dilluns passat- direm que tant l'any 2006, el 2010 es van convocar reunions de la junta sense que hi haguessin tots els partits i alguns sense nomenar el portaveu, llavors ningú es va queixar i Ciutadans, PP i PSC en aquest 2006 i el 2010 acceptaren la mesura que ara rebutgen. El curiós del cas, és que aquest que s'omplen la boca de democràcia són els primers que no la respecten i en tenim manta d'exemples, com: la desqualificació de la democràcia del Parlament de Catalunya i la no acdeptació dels resultats del 27S. El Govern (PP) de l'Estat i els Unionistes estan fent, dient i atacant Catalunya , molt pitjor del que durant anys no havien fet “ pels fets violents del País Basc”.

..................

El catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí va dir que: “Dubto molt que l'Estat s'atreveixi a aplicar l'article 155 a Catalunya” i avisa que si es vulneren drets fonamentals, la UE podria intervenir per parar els peus a l'Estat espanyol.

...................

El president del Govern de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla* - “ fruit del cafe para todos”-, ha demanat al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que emprengui la “reconquesta...!!!” d'aquells catalans “que no estan contents amb Espanya”. Partidari d'una reforma de la Constitució, però deixant clar que “hi ha vida més enllà de Catalunya i que la resta d'Espanya té també els seus problemes” .

...................

Aquest mateix dilluns l'expresident socialista de la Comunitat de Madrid-“ fruit del cafe para todos”-,Joaquín Leguina*, un demòcrata de pro, ha comparat els independentistes amb ETA. Ha parlat de la situació a Catalunya al programa Más Claro Agua, de 13TV, durant la seva intervenció ha arribat a assegurar que la “diferència d'ETA amb aquesta situació és que ells mataven i aquests no”, i tots tan amples.

* Heu pogut observar que tots aquets democrates com el pepero Miguel Ángel Revilla* i el socialista, i exPresident de la Comunidad de Madrid -“ fruit del cafe para todos”- Joaquín Leguina a l'hora d'anar contra Catalunya estant tots a la una.

...................

El dimarts 03 de novembre del 2015, el ministre d'Hisenda Cristobal Montoro amenaça de tancar l'aixeta a Catalunya si incompleix la llei, diu que l'Estat no finançarà "vel·leïtats independentistes", afirmant que és la més beneficiada pel FLA, (mecanisme de finançament de les autonomies).

...................

El dimecres 04 de novembre del 2015, el Secretari General del PSOE i el candidat Pedro Sànchez apuja el seu atac a l'Albert Rivera a causa de l'avanç de Ciutadans, dient : “Són les noves generacions del PP”, afirma el líder dels socialistes./Continuarà el Cronicó

Sort que el Barça va guanyar al Madrid, 0- 4, i Els Minyons de Terrassa van fer el primer 4 de10 fm de la història, i els de Junts pel Sí i la CUP, encara juguen n'anirem parlant, tot anant cap a la independència... 

 Víctor Lluelles i Cardona Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com