Franco reconeixeria Espanya
"La democràcia condicionada del règim del 78 està del tot desprestigiada entre la major part de l'opinió pública catalana"
Han passat quaranta anys, però l'Espanya actual seria incomprensible sense tenir en compte aquell règim i aquella ideologia. Un
símptoma -per citar-ne només un- que acostuma a passar desapercebut és
la facilitat amb què els termes "nazi" o "feixista" formen part de la
quotidianitat del debat polític espanyol i, per contra, l'escassa
utilització de "falangista", que és la versió local de la mateixa
ideologia. Falange té una connotació tan suau que fins i tot un
líder socialista com José Bono ha reivindicat sempre la pertinença del
seu pare al partit únic de la dictadura. Un tipus d'afirmació totalment suïcida per a un polític de qualsevol democràcia europea.
Avui
fa quaranta anys, amb naturalitat, les velles estructures franquistes
van acomiadar-se del general i van començar una delicada feina de
cooptació de bona part dels dels líders antifranquistes, en una operació
plena de línies roges. S'havia de mantenir la simbologia
franquista (Marxa Reial i bandera bicolor), calia garantir la impunitat
als criminals de la dictadura i, sobretot, era imprescindible que les
elits econòmiques del règim mantinguessin els negocis intactes. I així
va ser.
La gran qüestió és que aquests quaranta anys s'han fet més llargs a Catalunya que a Espanya. I la democràcia condicionada del règim del 78 està del tot desprestigiada entre la major part de l'opinió pública catalana. Dit d'una altra manera, si Franco tornés de l'infern reconeixeria Espanya, més o menys. Però no Catalunya.
La gran qüestió és que aquests quaranta anys s'han fet més llargs a Catalunya que a Espanya. I la democràcia condicionada del règim del 78 està del tot desprestigiada entre la major part de l'opinió pública catalana. Dit d'una altra manera, si Franco tornés de l'infern reconeixeria Espanya, més o menys. Però no Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada