El PP vol regular amb una nova llei l'ús de la bandera i els símbols espanyols
L'equip de Rajoy recicla aquesta mesura del programa electoral del 2008, en què els populars apostaven per una reforma constitucional
La direcció popular dóna per fet que la modificació de la Carta Magna serà una de les condicions que s'imposaran al seu candidat si necessita suport per a la investidura
L'escena, vista des de les grades del Camp Nou.
EL PERIODICO
GEMMA ROBLES / MADRID
Divendres, 27 de novembre del 2015 - 08:45 CET
El PP inclourà en el programa electoral que presentarà aquest dissabte a València una nova llei que endureixi el càstig del "mal ús" de la bandera i d'altres símbols espanyols. Això, en ple desafiament independentista i segurament amb les recents, sonores i polèmiques xiulades a l'himne a la final de futbol de la Copa del Rei en la ment de qui llegeixi aquestes línies. També hi haurà referències al castellà i una defensa "contundent" d'Espanya com a nació indivisible, confirmen les fonts populars consultades per aquest diari.
¿Mesures preses arran de l'auge sobiranista? Doncs més aviat tot al contrari: reciclades en gran part de la proposta electoral amb què Mariano Rajoy es va presentar a les eleccions del 2008 (dos anys després d'haver presentat recurs davant el Constitucional contra l'Estatut de Catalunya) i que llavors no va poder aplicar per perdre les generals davant José Luis Rodríguez Zapatero. El 2011 va aconseguir arribar a la Moncloa, però el líder popular va establir l'economia com a única prioritat del seu govern.
Ara, amb el desafiament secessionista en plena efervescència, el PP opta per recuperar una part substancial d'aquell programa electoral que havia quedat arraconat i que va ser capitanejat fa vuit anys per l'expopular Juan Costa, però que va comptar amb la col·laboració de Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo en la redacció de les mesures que afectaven el model d'Estat. De fet, aquell document amaga més sorpreses suculentes. I si no, valgui com a exemple aquesta invitació expressa a... reformar la Constitució.
"Proposem als espanyols i a la resta de partits polítics una reforma de la Constitució des de la lleialtat als valors del pacte constitucional" que, en la pràctica, suposi "garantir l'estabilitat de l'Estat de les autonomies, dotar l'Estat d'instruments necessaris per garantir la igualtat dels espanyols [¿] i establir mecanismes que assegurin el consens i reforçar la qualitat de la nostra democràcia", deien els populars el 2008.
Hi ha dues respostes a aquest interrogant. Una, l'oficial. “Espanya no necessita una reforma constitucional, no hi ha consens sobre quina reforma s'hauria de fer i modificar la Carta Magna no acontentarà els que volen la independència”. L'altra, oficiosa i que no s'ofereix mai amb micròfons al davant, la que respon al tacticisme: Rajoy ja ha assumit que el 2016 s'obrirà una ponència al Congrés per reformar la Constitució --com durant anys ha demanat el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba--, però prefereix que sigui un altre qui ho proposi per evitar-se problemes interns al partit.
Segons les fonts esmentades, el candidat a la reelecció pel PP creu que tornarà a guanyar les generals al desembre, encara que sense majoria absoluta, tal com apunten les enquestes fins ara, i compta que en les converses que vindran després del 20-D per mirar de buscar suports a la seva investidura, la revisió constitucional estarà sobre la taula per fer front a la crisi territorial, però també per incloure nous drets.
La segona, i amb un caràcter diferent, la que el seu ministre d'Exteriors i amic personal, José Manuel García Margallo, li va entregar fa mesos, quan la crisi amb Catalunya es va començar a agreujar. "Tinc una reforma constitucional al calaix, per a quan sigui oportuna", va reconèixer fa unes setmanes el cap de la diplomàcia espanyola en una entrevista concedida a 'El País' en què, com també fa al seu llibre Todos los cielos conducen a España (Planeta), advoca perquè les llengües cooficials es puguin estudiar com a assignatures optatives a tot Espanya o que el nou model de finançament obri la porta a la coresponsabilitat fiscal amb les comunitats, entre altres coses.
El PP inclourà en el programa electoral que presentarà aquest dissabte a València una nova llei que endureixi el càstig del "mal ús" de la bandera i d'altres símbols espanyols. Això, en ple desafiament independentista i segurament amb les recents, sonores i polèmiques xiulades a l'himne a la final de futbol de la Copa del Rei en la ment de qui llegeixi aquestes línies. També hi haurà referències al castellà i una defensa "contundent" d'Espanya com a nació indivisible, confirmen les fonts populars consultades per aquest diari.
¿Mesures preses arran de l'auge sobiranista? Doncs més aviat tot al contrari: reciclades en gran part de la proposta electoral amb què Mariano Rajoy es va presentar a les eleccions del 2008 (dos anys després d'haver presentat recurs davant el Constitucional contra l'Estatut de Catalunya) i que llavors no va poder aplicar per perdre les generals davant José Luis Rodríguez Zapatero. El 2011 va aconseguir arribar a la Moncloa, però el líder popular va establir l'economia com a única prioritat del seu govern.
Ara, amb el desafiament secessionista en plena efervescència, el PP opta per recuperar una part substancial d'aquell programa electoral que havia quedat arraconat i que va ser capitanejat fa vuit anys per l'expopular Juan Costa, però que va comptar amb la col·laboració de Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo en la redacció de les mesures que afectaven el model d'Estat. De fet, aquell document amaga més sorpreses suculentes. I si no, valgui com a exemple aquesta invitació expressa a... reformar la Constitució.
"Proposem als espanyols i a la resta de partits polítics una reforma de la Constitució des de la lleialtat als valors del pacte constitucional" que, en la pràctica, suposi "garantir l'estabilitat de l'Estat de les autonomies, dotar l'Estat d'instruments necessaris per garantir la igualtat dels espanyols [¿] i establir mecanismes que assegurin el consens i reforçar la qualitat de la nostra democràcia", deien els populars el 2008.
VERSIÓ OFICIAL I VERSIÓ OFICIOSA
En la seva filosofia, la proposta de reforma de la llei fonamental que reclamava Rajoy fa uns anys s'assembla, i molt, a la que fa unes setmanes va presentar a Cadis el candidat de Ciutadans, Albert Rivera. L'aspirant de C’s, com faran el socialista Pedro Sánchez i el candidat de Podem, Pablo Iglesias, portarà el seu propi projecte de reforma de la Carta Magna en el seu programa per al 20-D. No obstant, Rajoy aquesta vegada no ho farà. ¿Per què?Hi ha dues respostes a aquest interrogant. Una, l'oficial. “Espanya no necessita una reforma constitucional, no hi ha consens sobre quina reforma s'hauria de fer i modificar la Carta Magna no acontentarà els que volen la independència”. L'altra, oficiosa i que no s'ofereix mai amb micròfons al davant, la que respon al tacticisme: Rajoy ja ha assumit que el 2016 s'obrirà una ponència al Congrés per reformar la Constitució --com durant anys ha demanat el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba--, però prefereix que sigui un altre qui ho proposi per evitar-se problemes interns al partit.
Segons les fonts esmentades, el candidat a la reelecció pel PP creu que tornarà a guanyar les generals al desembre, encara que sense majoria absoluta, tal com apunten les enquestes fins ara, i compta que en les converses que vindran després del 20-D per mirar de buscar suports a la seva investidura, la revisió constitucional estarà sobre la taula per fer front a la crisi territorial, però també per incloure nous drets.
PROJECTES DE REFORMA CONSTITUCIONAL AL CALAIX
“El president no es negarà a obrir aquest debat en la següent legislatura, però no serà ell qui el proposarà”, asseguren des del seu entorn. Així, Rajoy tindrà guardades al seu despatx dues propostes de reforma, per a quan arribi el moment de negociar: una, la que li van preparar Trillo i Sáenz de Santamaría el 2008, recollida en un programa electoral ara semireciclat i que té com a eix l'enfortiment de l'Estat amb la fixació d'un nucli competencial indelegable de forma definitiva. "Plantegem una reforma limitada, de contorns precisos, que no afecti els pilars del nostre sistema sinó que els reforci i que no requereixi un procediment agreujat de reforma constitucional", deien en el text que es va redactar fa set anys.La segona, i amb un caràcter diferent, la que el seu ministre d'Exteriors i amic personal, José Manuel García Margallo, li va entregar fa mesos, quan la crisi amb Catalunya es va començar a agreujar. "Tinc una reforma constitucional al calaix, per a quan sigui oportuna", va reconèixer fa unes setmanes el cap de la diplomàcia espanyola en una entrevista concedida a 'El País' en què, com també fa al seu llibre Todos los cielos conducen a España (Planeta), advoca perquè les llengües cooficials es puguin estudiar com a assignatures optatives a tot Espanya o que el nou model de finançament obri la porta a la coresponsabilitat fiscal amb les comunitats, entre altres coses.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada