20-N: 40 ANYS DE LA MORT DE FRANCO
Quaranta anys i encara ningú no ha demanat perdó
La presó Model es converteix en símbol de la lluita antifranquista en l'acte "Justícia pels crims del franquisme"
Unes 1.500 persones s'apleguen en l'acte organitzat per Òmnium Cultural i entitats de memòria històrica en un dels símbols de la repressió del règim
Quim Torra adverteix el govern espanyol que "legislació internacional no empara la llei d'amnistia com una llei valida de punt i final"
Acte «Justícia pels crims del franquisme» a la presó Model
Antifranquistes contra el silenci
L'acte ha finalitzat amb una interpretació coral de «L'estaca» de Lluís Llach | Ivan Giménez Costa
Aquest 20 de novembre fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco,
quaranta anys sense que cap implicat en aquell règim feixista hagi
demanat perdó. És per això que, tants anys després ha estat del tot
pertinent la celebració de l'acte "Justícia pels crims del franquisme",
organitzat per Òmnium amb diverses entitats memorialistes per
reivindicar, encara, la necessitat de fer justícia a les víctimes i
d'anular els judicis pels quals van ser assassinats.
Unes 1.500 persones s'han aplegat a la confluència just davant la presó Model de Barcelona, símbol durant els anys de la llarga nit de l'opressió franquista, avui esdevingut símbol de tot el contrari, de la lluita antifranquista, per seguir un acte que ha combinat la interpretació de cançons emblemàtiques com Jo vinc d'un silenci, A Margalida o Què volen aquesta gent amb parlaments de víctimes i testimonis de la violència franquista.
"No volem venjança, volem justícia"
La primera en parlar ha estat l'advocada Magda Oranich, just després que un grup de nens i joves ha portat a l'escenari retrats de víctimes del franquisme, entre les quals Lluís Companys i Salvador Puig Antich. L'advocada ha recordat que l'acte ha de reivindicar que "encara no s'ha fet justícia, no s'han anul·lat els processos ni s'ha demanat perdó". "No volem venjança, volem justícia, i no pararem fins que l'aconseguim", ha afegit. També ha intervingut l'activista Arcadi Oliveres, que ha tingut paraules de record per als 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya.
Malgrat l'inici del fred d'un hivern que sembla a punt d'arribar, l'escalf del públic ha anat creixent a mesura que s'ha anat desenvolupant l'acte, amb un aplaudiment tancat quan Neus Català ha aparegut a la pantalla gegant. També han aparegut altres testimonis en vídeo, com el germà de Txiqui, l'últim afusellat pel franquisme, Pere Fortuny, fill de l'alcalde republicà de Mollet del Vallès, afusellat l'any 39, i Raimon Carrasco, fill de Carrasco i Formiguera, entre d'altres.
Quim Torra, encara en el paper de president d'Òmnium Cultural, ha recordat que a diferència d'altres anys, "en que el 20-N només sortien al carrer els feixistes", aquest cop els que han sortit al carrer han estat "els demòcrates", per recordar que malgrat fer quaranta anys de la mort del dictador, "per desgràcia la llarga nit del franquisme va perdurar durant anys i la seva ombra sinistra s'allarga fins els nostres dies".
Òmnium eleva "un clam per exigir justícia"
És per això que després de tot aquest temps ha lamentat "que ningú no hagi demanat perdó", i adreçant-se al govern espanyol ha elevat "un clam per exigir justícia", tot recordant que la "legislació internacional no empara la llei d'amnistia com una llei valida de punt i final", i emplaçant a resoldre d'una vegada la necessitat de fer justícia amb els crims del franquisme.
La part musical ha anat a càrrec de Verdcel, sòlida banda alcoiana, que ha comptat amb la col·laboració de les veus de Montse Castellà, Cesk Freixas i Juanjo Bosk. Tots junts han interpretat la peça final, L'estaca de Lluís Llach.
A l'acte hi han assistit representants de les diverses entitats memorialistes que han participat en l'organització, així com la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, els consellers en funcions de Governació, Meritxell Borràs i de Cultura, Ferran Mascarell, i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. Tots ells han pujat a l'escenari per cantar una última vegada L'estaca'. Un cop acabat l'acte, el públic ha entonat de forma espontània El cant dels segadors, l'himne nacional de Catalunya.
Unes 1.500 persones s'han aplegat a la confluència just davant la presó Model de Barcelona, símbol durant els anys de la llarga nit de l'opressió franquista, avui esdevingut símbol de tot el contrari, de la lluita antifranquista, per seguir un acte que ha combinat la interpretació de cançons emblemàtiques com Jo vinc d'un silenci, A Margalida o Què volen aquesta gent amb parlaments de víctimes i testimonis de la violència franquista.
"No volem venjança, volem justícia"
La primera en parlar ha estat l'advocada Magda Oranich, just després que un grup de nens i joves ha portat a l'escenari retrats de víctimes del franquisme, entre les quals Lluís Companys i Salvador Puig Antich. L'advocada ha recordat que l'acte ha de reivindicar que "encara no s'ha fet justícia, no s'han anul·lat els processos ni s'ha demanat perdó". "No volem venjança, volem justícia, i no pararem fins que l'aconseguim", ha afegit. També ha intervingut l'activista Arcadi Oliveres, que ha tingut paraules de record per als 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya.
Malgrat l'inici del fred d'un hivern que sembla a punt d'arribar, l'escalf del públic ha anat creixent a mesura que s'ha anat desenvolupant l'acte, amb un aplaudiment tancat quan Neus Català ha aparegut a la pantalla gegant. També han aparegut altres testimonis en vídeo, com el germà de Txiqui, l'últim afusellat pel franquisme, Pere Fortuny, fill de l'alcalde republicà de Mollet del Vallès, afusellat l'any 39, i Raimon Carrasco, fill de Carrasco i Formiguera, entre d'altres.
Quim Torra, encara en el paper de president d'Òmnium Cultural, ha recordat que a diferència d'altres anys, "en que el 20-N només sortien al carrer els feixistes", aquest cop els que han sortit al carrer han estat "els demòcrates", per recordar que malgrat fer quaranta anys de la mort del dictador, "per desgràcia la llarga nit del franquisme va perdurar durant anys i la seva ombra sinistra s'allarga fins els nostres dies".
Òmnium eleva "un clam per exigir justícia"
És per això que després de tot aquest temps ha lamentat "que ningú no hagi demanat perdó", i adreçant-se al govern espanyol ha elevat "un clam per exigir justícia", tot recordant que la "legislació internacional no empara la llei d'amnistia com una llei valida de punt i final", i emplaçant a resoldre d'una vegada la necessitat de fer justícia amb els crims del franquisme.
El grup Verdcel s'ha encarregat de la música a l'acte Justícia pels crims del franquisme. Foto: Iván Giménez
La part musical ha anat a càrrec de Verdcel, sòlida banda alcoiana, que ha comptat amb la col·laboració de les veus de Montse Castellà, Cesk Freixas i Juanjo Bosk. Tots junts han interpretat la peça final, L'estaca de Lluís Llach.
A l'acte hi han assistit representants de les diverses entitats memorialistes que han participat en l'organització, així com la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, els consellers en funcions de Governació, Meritxell Borràs i de Cultura, Ferran Mascarell, i el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. Tots ells han pujat a l'escenari per cantar una última vegada L'estaca'. Un cop acabat l'acte, el públic ha entonat de forma espontània El cant dels segadors, l'himne nacional de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada