Dimarts
30.09.2014
19:22
dimarts, 30 de setembre del 2014
Manifest en defensa de la consulta del dia 9 de novembre
Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques
del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest
país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.
Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors
Carles Canut, Ada Parellada i Toni Soler, primers gigaenquestadors
Ara És l'Hora inicia aquesta tarda la campanya pel sí amb concentracions a totes les places i l'inici del porta a porta
J.P. | ND 30/09/2014 a les 17:34h
La
plataforma Ara És l'Hora, integrada per l'ANC i Òmnium Cultural, donarà
el tret de sortida a la campanya pel Sí a la independència a la
consulta del 9N aquest dimarts a les set de la tarda, amb concentracions
convocades davant dels ajuntaments catalans i l'inici simbòlic de la
gigaenquesta amb la participació de personatges populars com Carles
Canut, Ada Parellada i Toni Soler, entre d'altres.
Segons ha informat l'organització a través d'un comunicat, la resposta d'Ara és l'Hora a la suspensió de la llei i el decret és "més consulta i més democràcia", a més de la decisió d'avançar a avui l’inici de la campanya, previst inicialment pel 4 d'octubre.
Així, a les 19h hi ha previstes concentracions a les places dels ajuntaments de tot el país a les 19 hores. En l'acte de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona hi participaran Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, a més de representants dels partits polítics que donen suport a la Consulta.
En el transcurs de la concentració a la capital catalana, Sílvia Bel llegirà un manifest unitari en suport del 9N i Forcadell i Casals pronunciaran un discurs davant el públic reunit a la plaça. L’acte finalitzarà amb una crida a unir-se a la iniciativa “País groc”, el desplegament d’una lona gegant i el 'Cant dels Segadors'.
A més, al voltant de les 19.45h, en una acció oberta als mitjans de comunicació, les presidentes d’Òmnium i l’ANC, acompanyades de Pere Mas, Joan Lluís Bozzo, Carles Canut, Ada Parellada, Manel Lucas i Toni Soler iniciaran simbòlicament la Gigaenquesta en un emplaçament pròxim a la plaça. La Gigaenquesta permetrà conèixer el país nou que imaginen els catalans i les catalanes. Ara per ara ja hi ha més de 35.000 voluntaris inscrits per a fer una breu enquesta de 6 preguntes a totes les llars del territori.
Tarragona, Lleida i Girona, a banda d’una gran majoria de localitats catalanes, també celebraran l’inici de la campanya política més important de la història del país. A partir de les 19h es durà a terme la lectura del manifest unitari i es procedirà a l’inici de la Gigaenquesta amb personatges rellevants. A Girona hi seran Josep M. Fonalleras i Txe Arana, a Tarragona Fermí Fernández i a Lleida Pep Coll, Meritxell Gené i Rosa Fabregat.
Segons ha informat l'organització a través d'un comunicat, la resposta d'Ara és l'Hora a la suspensió de la llei i el decret és "més consulta i més democràcia", a més de la decisió d'avançar a avui l’inici de la campanya, previst inicialment pel 4 d'octubre.
Així, a les 19h hi ha previstes concentracions a les places dels ajuntaments de tot el país a les 19 hores. En l'acte de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona hi participaran Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, a més de representants dels partits polítics que donen suport a la Consulta.
En el transcurs de la concentració a la capital catalana, Sílvia Bel llegirà un manifest unitari en suport del 9N i Forcadell i Casals pronunciaran un discurs davant el públic reunit a la plaça. L’acte finalitzarà amb una crida a unir-se a la iniciativa “País groc”, el desplegament d’una lona gegant i el 'Cant dels Segadors'.
A més, al voltant de les 19.45h, en una acció oberta als mitjans de comunicació, les presidentes d’Òmnium i l’ANC, acompanyades de Pere Mas, Joan Lluís Bozzo, Carles Canut, Ada Parellada, Manel Lucas i Toni Soler iniciaran simbòlicament la Gigaenquesta en un emplaçament pròxim a la plaça. La Gigaenquesta permetrà conèixer el país nou que imaginen els catalans i les catalanes. Ara per ara ja hi ha més de 35.000 voluntaris inscrits per a fer una breu enquesta de 6 preguntes a totes les llars del territori.
Tarragona, Lleida i Girona, a banda d’una gran majoria de localitats catalanes, també celebraran l’inici de la campanya política més important de la història del país. A partir de les 19h es durà a terme la lectura del manifest unitari i es procedirà a l’inici de la Gigaenquesta amb personatges rellevants. A Girona hi seran Josep M. Fonalleras i Txe Arana, a Tarragona Fermí Fernández i a Lleida Pep Coll, Meritxell Gené i Rosa Fabregat.
Acaba de començar la fase final, per Vicent Partal
OPINIÓ
A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.
A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.
Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.
A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.
Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.
Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.
Vicent Partal
30.09.2014
Acaba de començar la fase final
Vilaweb
La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de
naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia
per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre.
I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la
transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent
la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.
A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.
Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.
A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.
Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.
Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.
Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign
Europe News
Catalonia Suspends Independence Referendum Campaign
Catalonia's Leaders Still Hope to Hold Vote on Nov. 9
Updated Sept. 30, 2014 11:15 a.m. ET
Pro-independence supporters hold cutouts of ballot boxes during a protest in front of the Spanish parliament in Madrid on Tuesday. Catalonia's regional government said it was suspending its promotion of an independence referendum after Spain's Constitutional Court barred the vote from going ahead. Reuters
BARCELONA—Catalonia's regional
government said Tuesday it was suspending its promotion of an
independence referendum, a day after a decision by Spain's Constitutional Court blocking the nonbinding vote.
The
Catalonia government will appeal the decision, said spokesman
Francesc Homs,
but meanwhile is halting the campaign for the Nov. 9 referendum
to avoid subjecting public servants to possible legal liability for
defying the court.
Separatist Movements in Europe
"As a precautionary matter, we can't
put public servants and individuals against the ropes," Mr. Homs said.
He described the suspension as "temporary and precautionary," adding
that private citizens were free to promote the referendum if they so
choose.
Mr. Homs indicated that
Catalonia's leaders still hoped to hold the vote Nov. 9, and intend to
take legal steps to have Monday's injunction lifted while the court
considers the central government's request to declare the referendum
illegal.
"Yesterday, nothing ended and the determination of the government is to move forward," he said.
Catalonia's government kicked off a campaign to promote the referendum shortly after its president,
Artur Mas,
signed a decree setting the date.
Catalan authorities outlined plans to ready 10,000 ballot boxes for the
region's 5.4 million voters and publicize the referendum with an online
video. The government unveiled an informational web video with a
slogan: "Remember you have an appointment on Nov. 9. You decide."
Spain's
central government asked the court on Monday to outlaw the referendum,
arguing that the 1978 constitution requires a majority of all Spaniards
to be consulted on any issue of sovereignty. The court agreed hours
later to hear the case, a unanimous decision that effectively enjoins
Catalonia from holding the vote while it deliberates. Some legal experts
say a final decision could take months.
The
regional government's decision Tuesday to suspend the referendum
campaign followed a threat by the Catalan branch of the Popular Party,
which governs at a national level and opposes independence, to file
charges against Mr. Mas for alleged misuse of funds.
Alicia Sánchez-Camacho,
the Popular Party leader in Catalonia, said that if the campaign
moved forward, "all the taxes that we Catalans pay would be being used
for an activity that is suspended and illegal.
"The Catalans don't deserve a president who is leading us into illegality and rebelliousness," she added.
Pro-independence
citizens' groups in Catalonia said they intended to promote the
referendum anyway. Rallies were scheduled at town halls throughout the
region Tuesday evening, followed by a door-to-door campaign to persuade
people to vote, according to a spokesman for the Catalan National
Assembly, the largest pro-independence citizens organization.
The group has been behind the large street protests in the region, including one on Sept. 11 when hundreds of thousands of people formed a miles-long V—for vote—in downtown Barcelona.
Many Catalans complain that their region doesn't receive investments in proportion to the taxes it pays,
and that the central government in Madrid meddles in its linguistic and
education policy. Spanish officials say Catalonia benefits from being
part of Spain, and that many of the region's problems are due to its own
leaders.
Write to Matt Moffett at matthew.moffett@wsj.com
'The New York Times' situa Catalunya a portada
30/09/2014
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.
El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.
El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.
‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.
“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.
Consulta
'The New York Times' situa Catalunya a portada
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional del diari nord-americà explica a la primera plana la suspensió del 9N
Portada d'avui de 'l'International New York Times'
L’edició internacional en paper del diari nord-americà ‘The New York Times’ situa Catalunya a portada i obre amb la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional. El titular d’aquest influent rotatiu destaca que “l’empenta catalana cap a la secessió estableix un enfrontament amb Madrid”.
El diari avisa en el text que la negativa del govern espanyol a que la consulta se celebri “planteja la possibilitat que els catalans segueixin endavant amb el referèndum, fins i tot malgrat l'oposició del govern central, creant una profunda divisió dins d'Espanya, animant a altres separatistes a Europa i deixant el Rajoy amb un desafiament polític important”.
El rotatiu destaca que “les enquestes suggereixen que els catalans estan dividits sobre la qüestió de la secessió, però que la majoria està a favor de la votació”. A mes, assenyala que “no està clar quines mesures prendria el senyor Rajoy si els catalans decideixen seguir endavant amb la votació tot i la suspensió del tribunal i l'oposició del govern central”.
‘L’International New York Times’ menciona també les declaracions creuades del president de la Generalitat, Artur Mas, i de Mariano Rajoy, amb la voluntat ferma del primer per tal que els catalans puguin decidir el seu futur, i l’immobilisme del segon en el fet que aquesta votació no es produirà. I planteja la disjuntiva a la qual s’enfronta Mas.
“S’enfronta a la difícil decisió de seguir endavant amb un vot il·legal o de retardar la votació per permetre la continuació de les negociacions amb el senyor Rajoy, el que podria donar lloc a protestes per a Catalunya. També podria cridar a eleccions anticipades a Catalunya -amb el risc que partits de línia més dura secessionista podrien guanyar i enderrocar-lo”, analitza el diari.
Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia
Dimarts
30.09.2014
08:19
Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia
La campanya va acompanyada d'un manifest i una pàgina web per a aplegar la participació dels ciutadans
I diuen, més endavant: '#Mutsialagàbia es també una manera d'expressar l'absurditat de la prohibició. Un vot dins d'una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d'Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.'
I encara afegeixen: 'Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s'esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.'
La campanya també ha difòs aquest vídeo que ensenya a fer una urna en 2 minuts:
A continuació podeu veure unes quantes imatges d'aquesta acció:
dilluns, 29 de setembre del 2014
'El País' crea una edició digital en català
29/09/2014
'El País' crea una edició digital en català
'elpais.cat'
'elpais.cat' neix amb les paraules "clar i català" com a lema
El diari ‘El País’ ha decidit crear una edició digital del diari en català,
en ple procés sobiranista. Aquesta nova edició es presentarà el proper
dilluns 6 d’octubre al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
La iniciativa ‘elpais.cat’ neix amb les paraules “clar i català” com a lema. Aquest diari, dirigit pel periodista Antonio Caño, s’afegeix al que fa ‘El Periódico’, que té edició en català i castellà.
Els diaris en paper que tenen edició web en català són ‘El Punt Avui’ i l’‘ARA’.
La iniciativa ‘elpais.cat’ neix amb les paraules “clar i català” com a lema. Aquest diari, dirigit pel periodista Antonio Caño, s’afegeix al que fa ‘El Periódico’, que té edició en català i castellà.
Els diaris en paper que tenen edició web en català són ‘El Punt Avui’ i l’‘ARA’.
Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'
Dilluns
29.09.2014
19:00
Les cinc preguntes principals que respon el 'Llibre blanc de la transició nacional'
Catalunya pot ser independent? Com s'ha de proclamar la independència? És viable un estat català independent? Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència? Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Aquest vespre s'ha presentat al Palau de la Generalitat el 'Llibre blanc de la transició nacional'. Té més de 1.400 pàgines i aporta documentació per a aclarir com ho ha de fer Catalunya, en terrenys molts diversos, per esdevenir un estat independent.VilaWeb ha seleccionat cinc preguntes fonamentals que tenen resposta en aquest llibre.
Catalunya pot ser un estat independent?
La resposta és que sí, sens dubte. El 'Llibre blanc' repassa el dret d'autodeterminació i les conseqüències jurídiques que té aquest dret al món. És un dret internacional indiscutible --diu-- i si de cas es pot discutir qui té el dret d'usar-lo. I recorda que la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre la independència de Kossove va obrir una via inqüestionable, que té dos eixos principals.
Per una banda, la Cort afirma que en l'ordenament jurídic internacional no hi ha res que pugui ser usat per impedir un procés d'independència en qualsevol part del món. Per una altra, el refermament de l'anomenat 'últim recurs', és a dir, que la independència es pot entendre i acceptar com l'últim remei quan en un estat democràtic un grup nacional té l'estatus de minoria permanent i no pot tenir mai garanties que la majoria compleixi els acords autonòmics. En aquest cas, diu el text, 'l'únic remei possible a aquesta situació és la modificació de les relacions entre la majoria i la minoria territorials fins a posar-les en un pla d'estricta igualtat, concedint l'estatus de plena sobirania a la minoria nacional'.
El 'Llibre blanc' recomana d'argumentar l'autodeterminació de Catalunya com a últim remei per a mantenir l'autogovern, però sense abandonar els principis democràtics i de comunitat nacional.
Com s'ha de proclamar la independència?
El 'Llibre blanc' recomana la consulta com a instrument principal per a saber la voluntat política dels catalans. A partir de la consulta, si la població vota a favor de la independència, considera que caldria emprendre un procés negociador amb Espanya i la Unió Europea.
Si, per decisió espanyola, no fos possible de fer la consulta, el llibre proposa diverses vies alternatives. Per exemple, fer una consulta al marge de les disposició legals de la Generalitat, organitzada per la societat civil, o bé fer unes eleccions plebiscitàries, possibilitat que considera 'la més adient per poder saber la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu'.
El document parla de la declaració unilateral d'independència, que destaca que no s'ajusta 'a les disposicions de l'ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la pràctica internacionals no constitueixen il·lícits internacionals'.
El 'Llibre blanc' estudia finalment el procediment parlamentari que s'hauria de seguir per proclamar la independència i opta perquè sigui tramitada com una iniciativa legislativa, és a dir, aprovar-la com a llei.
És viable un estat català independent?
El 'Llibre blanc' és, en aquest cas, molt contundent. Proposa tot de noves institucions i responsabilitats que caldrà assumir i que fins ara han estat competència del govern espanyol, però considera que això no seria problema en cap cas. Totes les anàlisis que fa es basen en dues possibilitats: de col·laboració amb l'estat espanyol o de no-col·laboració.
Aquest apartat conté una anàlisi de l'adaptació del sistema institucional a través del procés constituent i dels règims que caldria aplicar durant la transició de comunitat autònoma a estat independent.
Des del punt de vista econòmic, l'estudi és rotund: calcula quina seria la variació quantitativa del pressupost de la Generalitat a partir de la independència. Prenent com a base el pressupost del 2011, compta que si la Generalitat hagués mantingut l'estructura d'ingressos, el sistema fiscal i la pressió fiscal de l'estat espanyol en aquell any tindria uns ingressos addicionals de 45.317 milions d'euros.
Analitzades totes les despeses derivades de la formació de l'estat català, com ara la representació exterior, l'estudi del 'Llibre blanc' conclou que la Generalitat tindria un guany fiscal d'11.591 milions d'euros anuals. A tall de comparació, es recorda que totes les retallades que ha fet la Generalitat aquests darrers cinc anys sumen sis mil milions d'euros. De manera que en un sol any el govern català gairebé doblaria els diners que ha hagut de retallar en un sol any. El 'Llibre blanc' destaca que això tindria un impacte favorable enorme sobre l'economia i sobre les prestacions socials fetes pel govern.
Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
El 'Llibre blanc' proposa que, després d'haver estat reconeguda la independència per part d'Espanya, el govern català proposi la creació d'un Consell Ibèric, del qual formarien part Catalunya, Andorra, Espanya i Portugal. Aquest consell, que seguiria el model del Consell Nòrdic, seria un òrgan de coordinació entre els parlaments i governs dels quatre estats per a harmonitzar polítiques que en el marc europeu puguin abordar-se en comú per les característiques geogràfiques, culturals o socials comunes a l'espai ibèric. En el cas que Portugal i Andorra no volguessin sumar-s'hi, el 'Llibre blanc' proposa d'oferir a Espanya un Consell Catalano-Espanyol per a tractar de qüestions d'interès comú. El llibre també aclareix que l'estat català ha de tenir relacions amb els altres territoris de llengua catalana i proposa la creació d'una Entesa de la Llengua, seguint el model de la Unió per la Llengua Neerlandesa.
Quant a les relacions amb la Unió Europea, el llibre Blanc preveu quatre situacions possibles. Tanmateix, considera que la UE, 'per la flexibilitat i el pragmatisme que sempre ha mostrat', optarà per mantenir-hi el nou estat o per crear un procediment d'adhesió especial i ràpid.
Sigui com sigui, el 'Llibre blanc' parla obertament de la possibilitat que Catalunya opti per formar part de l'EFTA, l'Espai Econòmic Europeu i Schengen i analitza al detall com podria fer-se.
Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Segons el 'Llibre blanc de la transició nacional', el procés d'integració de l'estat català independent a la comunitat internacional dependrà del camí que segueixi el procés d'independència. Si es fa d'acord amb Espanya, no hi haurà cap problema; en canvi, si es fa a partir d'una declaració unilateral haurà de seguir un camí més llarg.
En aquest segon cas es fixa com a prioritat l'entrada al Consell d'Europa i l'adhesió al Partenariat per la Pau. El 'Llibre blanc' considera que decisions que poden crear polèmica, com ara la pertinença o no a l'OTAN, haurien de ser resoltes, quan esciagués, bé pel parlament, bé amb un referèndum.
Pel que fa a l'accés a l'ONU, el text considera que només cal demanar-lo quan es compleixin les condicions adequades per a ser admesos. I per tant no seria un objectiu prioritari en el cas que l'estat espanyol s'oposés a la independència. Amb tot, identifica institucions del sistema de les Nacions Unides que serien susceptibles d'acceptar la participació de Catalunya, sense que aquesta formés part encara de l'ONU.
Dilluns
29.09.2014
21:46
El Llibre Blanc de la Transició Nacional, la síntesi en pdf
És un resum en format pedagògic dels divuit informes del Consell Assessor
El govern ha editat un resum dels divuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). És la síntesi del Llibre Blanc de la Transició Nacional i té unes 130 pàgines de text.
Ací podeu descarregar el pdf: Síntesi del Llibre Blanc de la Transició Nacional
Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent
FUTBOL INTERNACIONAL
Guardiola s'informa sobre el futur d'una Catalunya independent
El tècnic català està llegint el llibre de Xavier Sala i Martín, 'És l'hora dels adéus?'
A.L. Barcelona |
Unes hores abans de l'accidentada nit a Moscou (va
saltar l'alarma d'incendis i el Bayern va haver de desallotjar l'hotel),
Pep Guardiola va satisfer les seves inquietuds intel·lectuals a
l'aeroport de Munic, i se'l va veure llegint el llibre 'És l'hora dels
adéus?' de Xavier Sala i Martín, una obra que radiografia la situació
econòmica i política de Catalunya en els darrers anys i planteja quin
pot ser el futur del país si es construeix un nou Estat.
El tècnic del Barça, amic personal de l'economista i implicat en el fet
que el 9 de novembre la ciutadania catalana pugui votar, va ser captat
pels professionals del Bayern Munic llegint el llibre mentre esperava
embarcar rumb a Moscou, i la fotografia va ser publicada a les xarxes
socials del conjunt bavarès. 'És l'hora dels adéus?' es pot aconseguir
amb l'ARA aquest cap de setmana.
Spain's Constitutional Court has suspended Catalonia's planned independence referendum.
29 September 2014
Last updated at 18:48 GMT
BBC News
Catalan protesters took to the streets to demand independence
It acted on a request from the Spanish central government in Madrid.
The head of Catalonia, the wealthy north-eastern Spanish region, signed a decree on Saturday calling for the referendum.
But Spanish Prime Minister Mariano Rajoy told reporters that the vote was not "compatible with the Spanish constitution".
"Nobody and nothing will be allowed to break up Spain."
He was speaking in a televised statement to the nation after holding an emergency cabinet meeting.
Hundreds of thousands of Catalans joined a protest in Barcelona recently, calling for their right to vote.
Unhappy at Spain's refusal to give Catalans more powers, protesters have been energised by Scotland's recent independence referendum, and many also waved the Scottish flag.
Local laws Catalonia's 7.5 million inhabitants make up approximately 16 % of the population of Spain. Yet it is one of Spain's richest and most highly industrialised regions, as well as one of its most independent-minded.
Spain's emergency cabinet meeting was held in response to the regional decree calling for Catalan independence
Spain's deepening economic crisis, though, has seen a surge in support for separation.
Hours after Catalonia leader Artur Mas signed the decree on Saturday, the turnout marking a key annual day of celebration in Barcelona was substantial, with tens of thousands of people using the occasion to rally for the right to hold a referendum on independence.
"La Diada", as the 300th anniversary of the end of the city's siege is known locally, has become a show of force for the Catalan independence movement.
On 19 September, the regional Catalan parliament voted by 106 to 28 in favour of granting Catalonia's president the power to hold a referendum, known locally as a "consultation".
Mr Mas, who was re-elected in December 2012, says he can use local laws to hold the vote, even though the central government says its blessing is required.
"I can't pretend that this will be easy, but it doesn't work just coming out to protest once a year," Mr Mas said on Catalan television at the weekend.
"The future is something you conquer, not a gift, and we have to earn that," he added.
A recent poll for Spain's El Pais newspaper showed that 45% of Catalans were in favour of suspending the referendum if the Constitutional Court declared it illegal.
Only 23% would like the referendum to go ahead regardless, the survey suggested.
Mr Mas has only recently become a supporter of full independence. Since 2007, he has spearheaded a push to revitalise Catalan nationalism known as the Refoundation of Catalanism.
Spain court suspends Catalonia independence referendum
Catalan protesters took to the streets to demand independence
Spain's Constitutional Court has suspended Catalonia's planned independence referendum.
The court said it first needed to consider arguments whether the 9 November vote breached the country's constitution.It acted on a request from the Spanish central government in Madrid.
The head of Catalonia, the wealthy north-eastern Spanish region, signed a decree on Saturday calling for the referendum.
But Spanish Prime Minister Mariano Rajoy told reporters that the vote was not "compatible with the Spanish constitution".
"Nobody and nothing will be allowed to break up Spain."
He was speaking in a televised statement to the nation after holding an emergency cabinet meeting.
Hundreds of thousands of Catalans joined a protest in Barcelona recently, calling for their right to vote.
Unhappy at Spain's refusal to give Catalans more powers, protesters have been energised by Scotland's recent independence referendum, and many also waved the Scottish flag.
Local laws Catalonia's 7.5 million inhabitants make up approximately 16 % of the population of Spain. Yet it is one of Spain's richest and most highly industrialised regions, as well as one of its most independent-minded.
Spain's emergency cabinet meeting was held in response to the regional decree calling for Catalan independence
Hours after Catalonia leader Artur Mas signed the decree on Saturday, the turnout marking a key annual day of celebration in Barcelona was substantial, with tens of thousands of people using the occasion to rally for the right to hold a referendum on independence.
"La Diada", as the 300th anniversary of the end of the city's siege is known locally, has become a show of force for the Catalan independence movement.
On 19 September, the regional Catalan parliament voted by 106 to 28 in favour of granting Catalonia's president the power to hold a referendum, known locally as a "consultation".
Mr Mas, who was re-elected in December 2012, says he can use local laws to hold the vote, even though the central government says its blessing is required.
"I can't pretend that this will be easy, but it doesn't work just coming out to protest once a year," Mr Mas said on Catalan television at the weekend.
"The future is something you conquer, not a gift, and we have to earn that," he added.
A recent poll for Spain's El Pais newspaper showed that 45% of Catalans were in favour of suspending the referendum if the Constitutional Court declared it illegal.
Only 23% would like the referendum to go ahead regardless, the survey suggested.
Mr Mas has only recently become a supporter of full independence. Since 2007, he has spearheaded a push to revitalise Catalan nationalism known as the Refoundation of Catalanism.
Related Stories
From other news sites
-
Telegraph Spain blocks Catalonia referendum on independence 1 hr ago
-
Mail Online UK Spanish court suspends Catalonia independence vote 2 hrs ago
-
The Independent Catalonia independence: Spanish government acts to halt referendum 2 hrs ago
-
MSN UK Madrid acts against referendum 7 hrs ago
-
International Business Times UK Catalonia Referendum: Spanish Government Seeks Constitutional Court Ban 8 hrs ago
- About these results
Spanish court suspends Catalonia independence referendum
Spain
Spanish court suspends Catalonia independence referendum
Spain's Constitutional Court has blocked a referendum to grant independence to the wealthy northeastern region of Catalonia. It must now consider the government's request that the vote be declared unconstitutional.
DW
The referendum was suspended on Monday by the 12-judge court following a one-hour emergency meeting, a spokeswoman said.
Regardless of the court's decision, the regional government in Catalonia had already said it would continue preparations for the non-binding referendum in the event it was blocked. Catalonian President Artur Mas signed a formal decree over the weekend calling for the vote on November 9, despite Madrid's objections.
Spain's Prime Minister Mariano Rajoy announced the government's appeal of the referendum on Monday, saying in a speech that such a vote was not "compatible with the Spanish constitution."
He added that the secession of Catalonia was out of the question.
"There is nothing and no one, no power nor institution, that can break this principle of sole sovereignty," Rajoy said.
Catalonia's potential independence has raised concerns about Spain's already ailing economy.
The vibrant region's 7.5 million inhabitants make up roughly 16 percent of Spain's total population. Catalonia, however, boasts the highest GDP in the country. According to figures from the European Commission, Catalonia's exports account for 20 percent of Spain's total exports. Moreover, Catalonia holds roughly 25 percent of foreign investments in Spain.
dr/jr (AFP, dpa, Reuters, AP)
Regardless of the court's decision, the regional government in Catalonia had already said it would continue preparations for the non-binding referendum in the event it was blocked. Catalonian President Artur Mas signed a formal decree over the weekend calling for the vote on November 9, despite Madrid's objections.
Spain's Prime Minister Mariano Rajoy announced the government's appeal of the referendum on Monday, saying in a speech that such a vote was not "compatible with the Spanish constitution."
He added that the secession of Catalonia was out of the question.
"There is nothing and no one, no power nor institution, that can break this principle of sole sovereignty," Rajoy said.
Catalonia's potential independence has raised concerns about Spain's already ailing economy.
The vibrant region's 7.5 million inhabitants make up roughly 16 percent of Spain's total population. Catalonia, however, boasts the highest GDP in the country. According to figures from the European Commission, Catalonia's exports account for 20 percent of Spain's total exports. Moreover, Catalonia holds roughly 25 percent of foreign investments in Spain.
dr/jr (AFP, dpa, Reuters, AP)
DW recommends
- Date 29.09.2014
- Related Subjects Scotland
- Keywords Catalonia, Spain, independence, Rajoy, Artur Mas
- Share Send Facebook Twitter Google+ More
- Feedback: Send us an e-mail. Please include your name and country in your reply.
- Print Print this page
- Permalink http://dw.de/p/1DNMB
Related content
Rajoy s'equivoca i recorre una llei de consultes (inexistent)... de fa 10 anys
LA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA...!!!!
SI ESTUDIES, ENCARA HO SERIA MÉS...!!!
DRET A DECIDIR
Rajoy s'equivoca i recorre una llei de consultes (inexistent)... de fa 10 anys
El text del recurs que ha publicitat el govern espanyol per mirar de bloquejar la consulta del 9-N no es refereix a la llei de consultes i el decret de convocatòria d'enguany, sinó a uns d'aprovats el 2004
M. COLOMER Barcelona |
Ho tenien «tot preparat» i lligat per respondre amb la
màxima urgència a la llei de consultes i el decret de convocatòria.
Almenys així ho van repetir fins a la sacietat la setmana passada des de
la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fins a l'ara ja exministre
Alberto Ruiz-Gallardón, passant pel fiscal general de l'Estat.
Però se'ls passava per alt un detall: en la referència del recurs publicada pel govern espanyol
després del consell de ministres celebrat de manera extraordinària
aquest dilluns al matí, la llei que apareix recorreguda va ser
aprovada... el 2004.
Un decret de fa una dècada
El mateix passa amb el decret que ha recorregut l'executiu de Mariano
Rajoy. En lloc de referir-se al decret 129/2014, el text del recurs es
refereix al decret 129/2004. El TC es reuneix aquest vespre per resoldre
els recursos del govern espanyol.
El TC suspèn la consulta, el procés català continua
LA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA...!!!!
29/09/2014
29/09/2014
Consulta
El TC suspèn la consulta, el procés català continua
El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos del govern espanyol en uns tràmits superaccelerats
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha suspès avui de forma cautelar la consulta sobiranista
catalana en admetre a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat
presentats pel govern espanyol contra la convocatòria del 9 de novembre.
Ha pres la decisió de forma unànime Tot i aquesta decisió, el procés
sobiranista endegat pel govern català, amb el suport de la resta de
partits favorables a la consulta i el moviment civil per al 9-N,
continuarà.
La decisió ha estat adoptada en un ple convocat de forma urgent, després de presentar aquest matí l'advocat de l'Estat en el registre del Constitucional els recursos de l'executiu contra llei de consultes, que va ser aprovada el passat dia 19 pel Parlament, i contra el decret de convocatòria, signat dissabte pel president de la Generalitat, Artur Mas. Hores d'ara el Constitucional no ha considerat il·legal la llei i el decret, perquè és el que haurà de debatre a partir d'ara.
La interposició del recurs del govern espanyol ha estat anunciada pel mateix president, Mariano Rajoy, en una compareixença davant els mitjans de comunicació després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres. La suspensió s'ha produït de forma automàtica, com està establert quan és el govern espanyol el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa.
El tribunal de garanties constitucionals ha de decidir si perllonga aquesta suspensió temporal abans que passi un termini de cinc mesos o, en el seu cas, l'aixeca. Encara que la suspensió és cautelar i no suposa cap pronunciament sobre el fons de l'assumpte.
La decisió ha estat adoptada en un ple convocat de forma urgent, després de presentar aquest matí l'advocat de l'Estat en el registre del Constitucional els recursos de l'executiu contra llei de consultes, que va ser aprovada el passat dia 19 pel Parlament, i contra el decret de convocatòria, signat dissabte pel president de la Generalitat, Artur Mas. Hores d'ara el Constitucional no ha considerat il·legal la llei i el decret, perquè és el que haurà de debatre a partir d'ara.
La interposició del recurs del govern espanyol ha estat anunciada pel mateix president, Mariano Rajoy, en una compareixença davant els mitjans de comunicació després d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres. La suspensió s'ha produït de forma automàtica, com està establert quan és el govern espanyol el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expressa.
El tribunal de garanties constitucionals ha de decidir si perllonga aquesta suspensió temporal abans que passi un termini de cinc mesos o, en el seu cas, l'aixeca. Encara que la suspensió és cautelar i no suposa cap pronunciament sobre el fons de l'assumpte.
'Le Figaro', Espagne : seriez-vous favorable à une ind
Espagne : seriez-vous favorable à une indépendance de la Catalogne ?
A la una del migdia del 29.09.14
19595 Votants
51% Oui 49% Non
51% Oui 49% Non
http://www.lefigaro.fr/international/2014/09/28/01003-20140928QCMWWW00157-espagne-seriez-vous-favorable-a-une-independance-de-la-catalogne.php
Consulta
'Le Figaro' pregunta als seus lectors sobre la independència de Catalunya
Enquesta d'avui del diari 'Le Figaro'
Amb més de 10.000 vots, el 51% es mostra favorable a la secessió
‘Le Figaro’, diari de referència a França juntament amb ‘Le Monde’, proposa avui una enquesta als seus lectors sobre la independència de Catalunya: “Donaria suport a la independència de Catalunya?”
El resultat de l’enquesta està, a primera hora del matí, molt igualat, però guanya el Sí. Amb més de 10.000 vots, el Sí obté un 51% dels suports, mentre que el No suposa un 49%.
Aquesta enquesta arriba dos dies després que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat en un acte solemne.
El resultat de l’enquesta està, a primera hora del matí, molt igualat, però guanya el Sí. Amb més de 10.000 vots, el Sí obté un 51% dels suports, mentre que el No suposa un 49%.
Aquesta enquesta arriba dos dies després que el president de la Generalitat, Artur Mas, signés el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat en un acte solemne.
L'estat dels estats sense estat
Diumenge
28.09.2014
20:00
Autor/s: Martí Crespo
L'estat dels estats sense estat
Crònica del New World Summit, un parlament alternatiu de moviments d'alliberament nacional i social sense veu que es va fer a Brussel·les
A
l'aeroport de Barcelona, just abans d'agafar l'avió, m'havia trobat
casualment un bon amic que quan va saber la meva destinació em va deixar
anar, mentre s'afanyava cap a la feina: 'Escolta, si hi ha els
balutxis, fixa't que també tenen una estelada, com nosaltres i els del
Sudan Meridional!'
Sí, jo sóc de banderes. I per això quan al cap de tres hores em plantava davant el bonic Teatre Reial Flamenc (KVS),
la flamant seu durant tres dies del World New Summit, a deu minuts
caminant de l'Estació del Nord de Brussel·les, em vaig sorprendre de
reconèixer-ne ben poques, de les que engalanaven la façana clàssica: la
de l'Azawad ací, la basca allà, la de Papua Occidental més enllà, la del
Partit Pirata al mig, l'escocesa a l'altre extrem… i la del
Balutxistan, és clar, amb l'estel dins un triangle a l'esquerra.
Bon senyal, vaig pensar, que d'una bona part de la vintena
de moviments i col·lectius convidats al quart parlament Sta(t)al a
Brussel·les, no en tingués gaire informació. Tota una motivació,
d'entrada, per a superar el gran dubte inicial que m'inquietava sobre la
necessitat i l'efectivitat de proposar una mirada artística per a
examinar lluny del prisma polític lluites d'alliberament nacional i
social sovint marcades per la marginalització, l'estigmatització (en
forma d'inclusió en les famoses i infames llistes negres
d'organitzacions suposadament terroristes), el sofriment i, en no pocs
casos, la mort.
Un dubte, val a dir, que es va començar a esvair tan bon
punt vaig entrar a l'escenari principal del teatre, reconvertit en una
assemblea càlida i popular, el·líptica i envoltada d'aclaridors i
conceptualitzadors plafons gràfics relatius a la vintena de territoris i
realitats convidats a agafar el micròfon durant els tres dies següents.
El director del KVS, Jan Goossens, ja va deixar entreveure en la
presentació mateix els sòlids vincles entre art, política, cultura i
societat a través d'una simple repassada a la història de la institució,
marcada des de la fundació el 1887 per 'una relació difícil amb
l'estat'. Referent essencial del moviment d'emancipació i de
reivindicació cultural flamenc a la capital del país, el KVS ha preferit
mirar els últims anys endavant, i no pas enrere, per a abraçar la nova
realitat de Brussel·les i convertir-se en la punta de llança del discurs
cultural més progressista d'una ciutat que ha superat el bilingüisme
per a abocar-se al multilingüisme. Una nova Brussel·les, segons
Goossens, en certa manera sense estat, tant per l'evaporació creixent de
les estructures estatals belgues com per l'arribada constant de noves
comunitats lingüístiques i culturals en una ciutat cada vegada menys
flamenca i valona i més 'híbrida, multicultural, multilingüe i
cosmopolita'.
L'escenari més adequat, doncs, per a debatre durant tres
dies l'estat dels estats sense estat. I també el moment més adequat,
semblava, per a reflexionar durant tres dies sobre l'estat d'ànim dels
estats nació, afectats per una crisi múltiple que resumia Staal amb
l'exemple de Bèlgica mateix: una crisi en el pla nacional, amb un
moviment independentista flamenc decidit a trencar la federació belga;
una crisi supranacional, amb l'augment exponencial de l'antieuropeisme
dins mateix de la UE; i una de mundial exemplificada per les filtracions
de Julian Assange i Edward Snowden, reveladores d'uns estats nació
incapaços de preservar la intimitat dels seus ciutadans respecte de
l'espionatge global i en massa nord-americà.
El New World Summit, fidel al seu nom, volia encarar totes
aquestes crisis aprofitant la mirada creativa i innovadora de l'art i
les idees dels moviments progressistes per a crear noves realitats i
imaginar un món nou. 'Actualment crec que l'art és més polític que no la
política. L'art encara té un marge per a moure's, un espai lliure
d'interessos geopolítics, i per això pot ser una magnífica eina per a
repensar l'estat i noves estructures polítiques i organitzatives', deia
convençut Staal.
Per a mirar de cercar i compartir aquestes idees
trencadores, s'hi van convidar representants de Bildu, del Moviment
Nacional d'Alliberament de l'Azawad, de Women for Independence
d'Escòcia, del Congrés Mundial Uigur, dels tàmils de Sri Lanka i dels
fronts d'alliberament d'Oròmia i Ogadènia, que treballen per un estat
independent; membres de governs com el de Somalilàndia, un estat
independent 'de facto', però sense reconeixement internacional, i
militants de moviments com el kurd, el baster de Namíbia i l'ahwaz,
àzeri i balutxi de l'Iran, que lluiten per un autogovern o una
confederació que respecti la seva identitat i, malauradament, per la
seva integritat.
En aquest debat pels límits dels estats i els sense estat,
l'equip coordinat per Staal també va invitar-hi representants del
Moviment Nacional Democràtic de les Filipines, amb un govern paral·lel
al 'reaccionari de Manila' present en setanta-una províncies de les
vuitanta-una de l'arxipèlag asiàtic; la fundadora del col·lectiu Women
on Waves, Rebecca Gomperts, que facilita el dret de l'avortament a dones
de països on és prohibit a través d'intervencions en aigües
internacionals o amb l'enviament per correu postal de píndoles
interruptores de l'embaràs, i la diputada del Partit Pirata islandès Birgitta Jónsdóttir,
que en l'última sessió va erigir-se en defensora del gran espai
extraterritorial i encara no del tot controlat pels estats que
representa internet.
La necessitat i l'efectivitat del parlament nòmada em va
quedar més que demostrada després de tres dies d'intenses sessions i
internes sensacions, en què la vintena de moviments sense estat
convidats no sols van explicar el seu estat de progrés, sinó també van
exposar el seu estat d'ànim més sincer gràcies a la complicitat d'un
parlament assembleari i solidari. Ho resumia prou bé la intervenció de
l'escocesa Nicole McGarry, tan sols tres dies després de la victòria del
no al referèndum sobre la independència d'Escòcia: 'Us asseguro que
tenia previst de presentar-me saltant i ballant al mig d'aquesta sala,
si hagués guanyat el sí, però després del resultat de dijous passat no
sé si podré contenir les llàgrimes', ens va avisar. Però amb els vint
minuts d'exposició, centrada a explicar la gran energia generada pel 45%
de vot independentista jove, progressista, femení i obrer, va deixar
rere seu un aire d'optimisme a la sala i un prec posterior de la
diputada poetessa Birgitta Jónsdóttir: 'Sobretot sobretot, si el Regne
Unit us traeix i no compleix la promesa de concedir-vos més poder, que
és això que farà, torneu a convocar un referèndum!'
-
New World Summit a Brussel·les. -
Façana del Teatre Reial Flamenc de Brussel·les. -
Jonas Staal, al New World Summit. -
El quart New World Summit a Brussel·les.
diumenge, 28 de setembre del 2014
El Museu que no va voler Madrid
Opinió
la crònica
El Museu que no va voler Madrid
El dia de la mort de Gala a Portlligat, es va cometre un acte il·legal que mai s' ha denunciat
Després de la mort de Dalí, va començar el que molts figuerencs han qualificat com “l'espoli”
La ciutat de Figueres, que en un dia com avui inaugurava fa quaranta
anys el Teatre Museu Dalí, s'havia de convertir en el gran centre de
peregrinació mundial de l'obra del pintor, però al cap de quatre dècades
s'ha trobat amb el síndrome de la caixa buida.
Dalí sempre havia manifestat que tota la seva herència –una part molt important de la seva obra– aniria a parar al seu museu de Figueres. El 1970, com a mostra de la seva generositat, Dalí anunciava que regalava al fons del futur museu, la primera obra, el quadre Naturalesa morta de Cadaqués amb guitarra tova més conegut com a Naturalesa morta al clar de lluna. Amb el canvi de testament després de la mort de Gala, i la interpretació que s'en va fer, l'Estat es va convertir en el propietari del llegat de Dalí. Tot plegat, fruït d'una important operació legal molt ben orquestrada pels governs de torn. No deixa de ser curiós aquest canvi d'actitud, perquè inicialment el govern espanyol no volia saber res del Teatre Museu Dalí, no hi creia gens, ni mica. No el volia.
Va ser gràcies a la tossuderia de l'aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola Rovira, que el projecte del museu va tirar endavant. Guardiola, mestre de professió, que també va exercir d'advocat, va ser designat alcalde el 1960 –aleshores no hi havia eleccions democràtiques–. Era un home culte, i va considerar que el Museu de l'Empordà havia de tenir una sala monogràfica dedicada a l'obra de Dalí. Amb aquesta idea, al maig del 1961, quan Dalí va tornar de Nova York i París per instal·lar-se a Portlligat, l'alcalde figuerenc el va anar a veure i va exposar la seva idea al pintor. Dalí, com solia fer sovint, no va donar cap resposta en aquell moment, però al cap d'uns dies enviava al seu amic, el fotògraf Melitó Casals Casa –conegut professionalment com a Meli– a visitar a l'alcalde, per dir-li que el volia veure, per comunicar-li que Figueres no tindria una sala amb la seva obra sinó que regalaria a la ciutat un museu sencer. En la segona trobada amb l'alcalde, Dalí ja tenia la idea més desenvolupada i va proposar de fer el museu aprofitant les ruïnes de l'antic Teatre Principal, construït el 1850, un edifici que s'havia cremat al final de la Guerra Civil Espanyola. Es tractava que la ciutat hi posés l'edifici i es fes càrrec de les obres, i que ell s'encarregava del farcit el futur museu. Tot això passava setmanes abans de l'homenatge que la ciutat havia de fer a Salvador Dalí, en un acte multitudinari que es va celebrar a la plaça de toros i en què per primer cop s'anunciava públicament la construcció de Teatre Museu de Figueres. A partir d'aquell moment es va establir una gran relació entre l'alcalde i el pintor amb el mateix projecte comú, que va tirar endavant durant tretze anys, però amb moltes dificultats. De tot plegat, el que va costar més a Guardiola va ser de convèncer Madrid de la necessitat d'un museu, que Figueres no es podia pagar.
Ramon Guardiola explica en el llibre Dalí y su Museo. La obra que no quiso Bellas Artes, com van ser aquells tretze anys de lluita contínua, fins que es va poder inaugurar el Teatre Museu, el dissabte 28 de setembre del 1974 i com havia hagut de tractar amb una Dirección General de Bellas Artes que era absolutament escèptica amb el projecte.
Una part molt important de l'obra daliniana, amb quadres emblemàtics que avui només es poden veure al Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, forma part d'aquelles grans obres que en realitat havia d'acollir el Teatre Museu de Figueres i que durant molts anys el pintor havia anunciat, escrit i proclamat, en les èpoques de més lucidesa, que deixava perquè es quedessin a la seva ciutat natal i al seu museu.
El punt d'inflexió, o el principi de la fi de tot plegat, va ser la mor de Gala, el 10 de juny del 1982 a Portlligat. Les setmanes prèvies a la mort de Gala vaig passar moltes hores davant la residència de Dalí, a Portlligat, al costat de dos fotoperiodistes, Toni Fernández Sandoval i Miquel Ruiz, que fotografiaven tothom que entrava i sortia d'aquella casa. Entre els visitants, vam identificar Miquel Domènech Martínez. Un advocat madrileny molt influent, cunyat de l'expresident del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo i de l'aleshores ministre d'Afers Estrangers, Fernando Moran, havia de regularitzar la situació fiscal de la família Dalí i, evidentment, va influir de manera determinant en l'últim testament del pintor. Signat a Púbol el 20 de setembre del 1982, deia que instituïa com “hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques l'Estat espanyol”. El Teatre Museu de Figueres en quedava exclòs, i també Catalunya, tot i que en un testament anterior s'havia dit que l'Estat i la Generalitat se'n repartien el 50%.
Aquells dies Miquel Domènech va fer molta feina, a Cadaqués.
El dia de la mort de Gala a Portlligat, tot i els advocats, es va cometre un acte il·legal que mai ningú no ha denunciat. Gala Éluard Dalí (Ielena Dmítrievna Diàkonova) havia deixat escrit que volia morir i ser enterrada en el castell de Púbol. Se suposa que per evitar tràmits legals, el dia onze al matí, el xòfer de Dalí, Artur Caminada, sortia de Portlligat amb el cadàver de Gala al seient del darrere. Els fotògrafs Miquel Ruiz i Toni F. Sandoval es van llançar en una persecució frenètica i a tota velocitat darrere del Cadillac, de Portlligat a Púbol, per poder captar una imatge del macabre viatge, però no van tenir prou sort.
El certificat de defunció diu que Gala va morir a Púbol, on va ser enterrada, en una cripta preparada per a dues persones en el mateix castell. L'espai reservat al cadàver de Dalí mai va ser ocupat.
Després de la mort de Gala, es va produir la davallada de Dalí, i va anar perdent dia a dia. De Portlligat a Púbol, amb l'episodi de l'incendi, i va acabar els seus dies a la seva ciutat natal, en una habitació a la Torre Galatea, on vaig tenir l'ocasió de saludar-lo en una visita privada molt curta que em va facilitar l'alcalde Marià Lorca. Res a veure amb aquell Dalí que recordava, d'alguna roda de premsa, de les vistes que feia sovint al Teatre Museu, o quan l'havies vist per Figueres prenent un cafè a la Rambla o discutint a la llibreria de Ramon Canet.
Salvador Dalí va morir a a la seva Figueres natal la matinada del 3 de gener del 1989. Dies abans, l'alcalde de la ciutat, Marià Lorca, que va passar moltes hores al costat del pintor, va revelar que Dalí li havia expressat el seu desig de ser enterrat en el Teatre Museu. És una afirmació que va provocar molt de rebombori. Es va acusar Lorca d'haver-se inventat la història en benefici de la ciutat. Però diferents personatges propers a Dalí i que el coneixien prou bé ho corroboren. Enric Sabater, que durant 12 anys va ser secretari de Dalí, explica en una entrevista a Presència que en més d'una ocasió Dalí havia parlat de la possibilitat de ser enterrat al seu museu. És més, quan li va comentar de ser enterrat al castell de Púbol, Sabater afirma que li va dir: “Jo, enterrat al costat d'una morta, Mai!”
Després de la mort de Dalí, va començar el que els figuerencs han qualificat com “l'espoli” del museu, i moltes de les grans obres que eren a Figueres van anar a parar al Reina Sofia, per no tornar mai més. Un dels exemples més clars és el cas d' El gran masturbador, un oli de gran format pintat per Salvador Dalí el 1929 que formava part del llegat del pintor empordanès a l'Estat. Aquest quadre es va exposar durant anys al Teatre Museu Dalí de Figueres, fins que va anar a parar a Madrid a conseqüència d'un pacte entre el govern espanyol i la Generalitat segons el qual l'obra de Dalí es repartiria per ser exposada entre la Fundació Gala-Dalí de Figueres i el Museu Reina Sofia, tot i que la titularitat de totes les obres restaria en mans de l'Estat. Aquest quadre, una de les obres més emblemàtiques del pintor empordanès, el van traslladar per a una exposició a Madrid i mai més no va tornar a Figueres, tot i que va ser reclamat en reiterades ocasions, fins i tot amb campanyes populars, polítiques i iniciatives parlamentàries sense èxit. D'aquí ve l'expressió del síndrome de la caixa buida que avui tenen molts figuerencs, tot i que cal reconèixer la tasca de la fundació per recuperar obra escampada arreu del món.
Dalí sempre havia manifestat que tota la seva herència –una part molt important de la seva obra– aniria a parar al seu museu de Figueres. El 1970, com a mostra de la seva generositat, Dalí anunciava que regalava al fons del futur museu, la primera obra, el quadre Naturalesa morta de Cadaqués amb guitarra tova més conegut com a Naturalesa morta al clar de lluna. Amb el canvi de testament després de la mort de Gala, i la interpretació que s'en va fer, l'Estat es va convertir en el propietari del llegat de Dalí. Tot plegat, fruït d'una important operació legal molt ben orquestrada pels governs de torn. No deixa de ser curiós aquest canvi d'actitud, perquè inicialment el govern espanyol no volia saber res del Teatre Museu Dalí, no hi creia gens, ni mica. No el volia.
Va ser gràcies a la tossuderia de l'aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola Rovira, que el projecte del museu va tirar endavant. Guardiola, mestre de professió, que també va exercir d'advocat, va ser designat alcalde el 1960 –aleshores no hi havia eleccions democràtiques–. Era un home culte, i va considerar que el Museu de l'Empordà havia de tenir una sala monogràfica dedicada a l'obra de Dalí. Amb aquesta idea, al maig del 1961, quan Dalí va tornar de Nova York i París per instal·lar-se a Portlligat, l'alcalde figuerenc el va anar a veure i va exposar la seva idea al pintor. Dalí, com solia fer sovint, no va donar cap resposta en aquell moment, però al cap d'uns dies enviava al seu amic, el fotògraf Melitó Casals Casa –conegut professionalment com a Meli– a visitar a l'alcalde, per dir-li que el volia veure, per comunicar-li que Figueres no tindria una sala amb la seva obra sinó que regalaria a la ciutat un museu sencer. En la segona trobada amb l'alcalde, Dalí ja tenia la idea més desenvolupada i va proposar de fer el museu aprofitant les ruïnes de l'antic Teatre Principal, construït el 1850, un edifici que s'havia cremat al final de la Guerra Civil Espanyola. Es tractava que la ciutat hi posés l'edifici i es fes càrrec de les obres, i que ell s'encarregava del farcit el futur museu. Tot això passava setmanes abans de l'homenatge que la ciutat havia de fer a Salvador Dalí, en un acte multitudinari que es va celebrar a la plaça de toros i en què per primer cop s'anunciava públicament la construcció de Teatre Museu de Figueres. A partir d'aquell moment es va establir una gran relació entre l'alcalde i el pintor amb el mateix projecte comú, que va tirar endavant durant tretze anys, però amb moltes dificultats. De tot plegat, el que va costar més a Guardiola va ser de convèncer Madrid de la necessitat d'un museu, que Figueres no es podia pagar.
Ramon Guardiola explica en el llibre Dalí y su Museo. La obra que no quiso Bellas Artes, com van ser aquells tretze anys de lluita contínua, fins que es va poder inaugurar el Teatre Museu, el dissabte 28 de setembre del 1974 i com havia hagut de tractar amb una Dirección General de Bellas Artes que era absolutament escèptica amb el projecte.
Una part molt important de l'obra daliniana, amb quadres emblemàtics que avui només es poden veure al Centro de Arte Reina Sofia de Madrid, forma part d'aquelles grans obres que en realitat havia d'acollir el Teatre Museu de Figueres i que durant molts anys el pintor havia anunciat, escrit i proclamat, en les èpoques de més lucidesa, que deixava perquè es quedessin a la seva ciutat natal i al seu museu.
El punt d'inflexió, o el principi de la fi de tot plegat, va ser la mor de Gala, el 10 de juny del 1982 a Portlligat. Les setmanes prèvies a la mort de Gala vaig passar moltes hores davant la residència de Dalí, a Portlligat, al costat de dos fotoperiodistes, Toni Fernández Sandoval i Miquel Ruiz, que fotografiaven tothom que entrava i sortia d'aquella casa. Entre els visitants, vam identificar Miquel Domènech Martínez. Un advocat madrileny molt influent, cunyat de l'expresident del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo i de l'aleshores ministre d'Afers Estrangers, Fernando Moran, havia de regularitzar la situació fiscal de la família Dalí i, evidentment, va influir de manera determinant en l'últim testament del pintor. Signat a Púbol el 20 de setembre del 1982, deia que instituïa com “hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques l'Estat espanyol”. El Teatre Museu de Figueres en quedava exclòs, i també Catalunya, tot i que en un testament anterior s'havia dit que l'Estat i la Generalitat se'n repartien el 50%.
Aquells dies Miquel Domènech va fer molta feina, a Cadaqués.
El dia de la mort de Gala a Portlligat, tot i els advocats, es va cometre un acte il·legal que mai ningú no ha denunciat. Gala Éluard Dalí (Ielena Dmítrievna Diàkonova) havia deixat escrit que volia morir i ser enterrada en el castell de Púbol. Se suposa que per evitar tràmits legals, el dia onze al matí, el xòfer de Dalí, Artur Caminada, sortia de Portlligat amb el cadàver de Gala al seient del darrere. Els fotògrafs Miquel Ruiz i Toni F. Sandoval es van llançar en una persecució frenètica i a tota velocitat darrere del Cadillac, de Portlligat a Púbol, per poder captar una imatge del macabre viatge, però no van tenir prou sort.
El certificat de defunció diu que Gala va morir a Púbol, on va ser enterrada, en una cripta preparada per a dues persones en el mateix castell. L'espai reservat al cadàver de Dalí mai va ser ocupat.
Després de la mort de Gala, es va produir la davallada de Dalí, i va anar perdent dia a dia. De Portlligat a Púbol, amb l'episodi de l'incendi, i va acabar els seus dies a la seva ciutat natal, en una habitació a la Torre Galatea, on vaig tenir l'ocasió de saludar-lo en una visita privada molt curta que em va facilitar l'alcalde Marià Lorca. Res a veure amb aquell Dalí que recordava, d'alguna roda de premsa, de les vistes que feia sovint al Teatre Museu, o quan l'havies vist per Figueres prenent un cafè a la Rambla o discutint a la llibreria de Ramon Canet.
Salvador Dalí va morir a a la seva Figueres natal la matinada del 3 de gener del 1989. Dies abans, l'alcalde de la ciutat, Marià Lorca, que va passar moltes hores al costat del pintor, va revelar que Dalí li havia expressat el seu desig de ser enterrat en el Teatre Museu. És una afirmació que va provocar molt de rebombori. Es va acusar Lorca d'haver-se inventat la història en benefici de la ciutat. Però diferents personatges propers a Dalí i que el coneixien prou bé ho corroboren. Enric Sabater, que durant 12 anys va ser secretari de Dalí, explica en una entrevista a Presència que en més d'una ocasió Dalí havia parlat de la possibilitat de ser enterrat al seu museu. És més, quan li va comentar de ser enterrat al castell de Púbol, Sabater afirma que li va dir: “Jo, enterrat al costat d'una morta, Mai!”
Després de la mort de Dalí, va començar el que els figuerencs han qualificat com “l'espoli” del museu, i moltes de les grans obres que eren a Figueres van anar a parar al Reina Sofia, per no tornar mai més. Un dels exemples més clars és el cas d' El gran masturbador, un oli de gran format pintat per Salvador Dalí el 1929 que formava part del llegat del pintor empordanès a l'Estat. Aquest quadre es va exposar durant anys al Teatre Museu Dalí de Figueres, fins que va anar a parar a Madrid a conseqüència d'un pacte entre el govern espanyol i la Generalitat segons el qual l'obra de Dalí es repartiria per ser exposada entre la Fundació Gala-Dalí de Figueres i el Museu Reina Sofia, tot i que la titularitat de totes les obres restaria en mans de l'Estat. Aquest quadre, una de les obres més emblemàtiques del pintor empordanès, el van traslladar per a una exposició a Madrid i mai més no va tornar a Figueres, tot i que va ser reclamat en reiterades ocasions, fins i tot amb campanyes populars, polítiques i iniciatives parlamentàries sense èxit. D'aquí ve l'expressió del síndrome de la caixa buida que avui tenen molts figuerencs, tot i que cal reconèixer la tasca de la fundació per recuperar obra escampada arreu del món.
Al Japó, també es parla del 9-N: "Les fronteres es difuminen i els independentismes s’escalfen"
Al Japó, també es parla del 9-N: "Les fronteres es difuminen i els independentismes s’escalfen"
El 'Asahi Shimbun' dedica un article d'opinió al procés que viu Catalunya prenent com a referència la V de la Diada
ARA Barcelona |
"Barcelona no és només una ciutat olímpica i
futbolística sinó també la capital orgullosa de la Comunitat Autònoma de
Catalunya. Ara hi parlen d'independència amb fervor i amb un cert
risc", així arrenca l'editorial del diari japonès Asahi Shimbun d'aquest diumenge.
L'article explica com va anar la V de la Diada i l'autor, Kaku
Nagatomi, explica que va conèixer el resultat del referèndum d'Escòcia
estant encara a Barcelona però que la mala fortuna dels independentistes
escocesos no desanimava els catalans.
"La terra de
Miró, Dalí, Gaudí i altres artistes ha desenvolupat una cultura
particular, incloent-hi la seva pròpia llengua", assegura l'autor que
diu que l'autonomia catalana "ha experimentat alts i baixos segons les
relacions amb el Govern central de cada època. En tot cas hi ha sentit
de rivalitat prou fort i profund vers Madrid".
Aquest diari, un dels més importants del Japó amb 7 milions de tiratge,
alerta que "no hi ha garantia que la serenitat de la Gran Bretanya [amb
el referèndum escocès] es repeteixi a Catalunya".
L'article explica que el 9-N es convocarà els catalans a les urnes però
que Madrid ho impedirà. "Europa és precària, el resultat de molts
conflictes bèl·lics. Si es treu la fins capa superficial del seu mapa,
apareixen per sota fronteres borroses, mapes molt antics. Són mapes
lloables per a alguns i execrables per a altres".
オピニオン
- 日曜に想う 国境かすれ、独立論は熱く危うく 特別編集委員・冨永格
- 五輪とサッカーの街である前に、バルセロナは誇り高きカタルーニャ自治州の都である。そこでいま、スペインからのインダパンデンシア（独立）が熱く、危うく語られている。 市街を東西に貫くグランビアは、プラタナス並木４列を従えた大通りだ。９月１１日、……[続きを読む]
PR情報
Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'
Diumenge
28.09.2014
22:22
Mas, a La Sexta: 'No podran evitar que es voti'
El president insisteix que el 9-N hi haurà urnes, en una entrevista a La Sexta
I si no fos així? Doncs ha deixat clar que prendria la decisió d'acord amb tots les partits favorables a la consulta. Una opció seria la desobediència civil, que han arribat a proposar tant ERC com la CUP. Mas ha parlat d'aquest concepte: 'La desobediència civil és un terme que pot ser lògic en uns moments, i en uns altres no. Ara no som en un procés de desobediència civil, sinó en un procés democràtic, pacífic, legal i majoritari. Això no és desobediència civil.'
Heus ací en tres fragments l'entrevista a la Sexta:
Sobre la suspensió de la convocatòria una vegada admesa a tràmit pel TC, Mas ha dit: 'Suspendre significa que s'han d'adreçar a nosaltres i hem de dir-hi la nostra opinió. Direm al TC com hem fet el decret i espero que els convencerem. Podem fer unes al·legacions. Hauran d'escoltar la nostra posició, si és que són un àrbitre imparcial.' I ha afegit: 'No es pot fer servir el TC per resoldre problemes polítics. Tenim un problema polític, doncs resolguem-lo des de la política.'
'La unitat d'Espanya no és un concepte sagrat'
També ha dit que no descartava 'cap opció que sigui possible per fer la consulta'. Però ara per ara no preveu eleccions avançades. 'No penso en eleccions. Faré el possible i l'impossible per votar el 9-N. Sembla que el 9-N s'acabarà el món, que es desintegrarà Espanya. I només sabrem l'opinió de la gent.' I ha arribat a dir: 'La unitat d'Espanya no és cap concepte sagrat ni bíblic.'
Encara més: 'Estic escandalitzat democràticament que abans d'aprovar la llei de consultes i abans del decret ja ens diguin que és il·legal. Com es pot fer això, en una democràcia? Això és utilitzar el marc legal, que no és una feina de juristes sinó de polítics.'
Missatge a l'opinió pública espanyola
I ha deixat anar també un missatge als ciutadans espanyols, aprofitant l'audiència a qui s'adreçava l'entrevista: 'L'opinió pública espanyola hauria d'empènyer les institucions de l'estat perquè actuessin de la mateixa manera que el Regne Unit ho va fer amb Escòcia.'
Podeu veure el video de la Sexta
http://www.lasexta.com//videos-online/programas/el-objetivo/noticias/artur-mas-estoy-escandalizado-porque-antes-leer-decreto-nos-diga-que-ilegal_2014092800095.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)