Dijous
26.12.2013
Mas invoca Macià per respondre al rei
'Catalunya sempre ha apostat per la convivència i per la llibertat', diu
Al final també parlà el president de la Generalitat, Artur Mas, que va recordar el president Macià dient que Catalunya sempre havia anhelat la llibertat. Mas va respondre al rei Juan Carlos dient que el catalanisme 'sempre havia apostat per la convivència i per la llibertat'. I va dir també que el que es demana és 'que s'escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte'. 'Volem decidir el nostre futur amb bona convivència i amb respecte amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa', va reblar.
Trias demana que es faci realitat 'la gran il·lusió' de Macià
El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va desitjar que la gran il·lusió del president Macià es fes realitat, en referència al dret d'autodeterminació. Trias va recordar que feia més de trenta anys que participava en l'homenatge a Macià del matí de Nadal, una cosa que havia après de l'ex-president Jordi Pujol.
Alfred Bosch: 'Macià va ser un convers i ara hem d'abraçar tothom que com ell se suma a la causa de la nostra llibertat'
Alfred Bosch va recordar que 'Macià era un convers'. I va afegir, recordant el seu esperit: 'Ara hem d'abraçar tothom que com ell se suma a la causa de la nostra llibertat.'
El president Macià
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) era fill d'una família de les Borges Blanques (on hi ha l'Espai Macià) que negociava amb vi i oli. Va estudiar a Vilanova fins que, a quinze anys, va ingressar a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella). Graduat el 1879, va ocupar unes quantes destinacions fins que el 1887 fou destinat a Lleida, on es va estar prop de vint anys.
Del 1905 al 1907 la seva trajectòria es veié sacsejada per un seguit d'esdeveniments que li van marcar vida. El 1905 hi hagué l'assalt militar a les seus de la revista 'Cu-cut!' i el diari 'La Veu de Catalunya' i Macià hi va expressar desacord, a més d'oposar-se a la llei de jurisdiccions (1906). També va presentar la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà que el traslladessin a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, però Macià no ho va acceptar i hagué de renunciar a la carrera militar.
Entre el 1907 i el 1923 va obtenir l'escó del districte i es va afiliar a la Lliga Regionalista fins al 1912. Posteriorment va acostar-se al republicanisme catalanista i a l'obrerisme radical, amb la posada en marxa del partit independentista Estat Català (1922). Exiliat a causa del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, va posar-se al capdavant de l'intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló (1926), una conspiració amb la qual va acabar detingut per la policia francesa.
Tornat de l'exili el 1931, va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual va ser elegit president. Amb la victòria electoral del partit, el 14 d'abril de 1931 va proclamar l'estat català. Després de negociar amb el govern provisional de la república espanyola, va acceptar la creació de la Generalitat de Catalunya, de la qual va ésser el 122è president fins que va morir, el dia de Nadal del 1933.
Informació relacionada:
La proclamació de la República, viscuda per Francesc Macià (30-11-2011)
El mon de Xammar: La 'conllevancia' de Macià (17-8-2013)
Diari de l'Escola: Vuitanta anys de la República Catalana (14-4-2011)
MemòriaEsquerra.cat: Francesc Macià i Llussà
Fragments del discurs de Mas durant l'ofrena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada