ESCÀNDOL IMMOBILIARI
Allau de desnonats als pisos socials dels fons voltors
L'autonomia i el municipi de Madrid van vendre 5.000 cases públiques a inversors
Les famílies se senten «estafades» i denuncien 'mobbing' immobiliari
ELPERIODICO
MANUEL VILASERÓ
MADRID
MADRID
Dissabte, 24 de gener del 2015
La família de Wilson, sense ingressos i
amb un bebè de pocs dies, es va quedar ahir al carrer al barri madrileny
de Vallecas. El dia 3 de febrer li tocarà a la de Roberto, amb tres
fills petits, a Carabanchel. Podríem omplir la pàgina amb tot de casos
com aquests. La llista és inacabable i sobretot singular perquè aquesta
vegada no són ni bancs ni petits propietaris aclaparats pels deutes els
que impulsen els desnonaments. Els protagonistes d'aquests drames
vivien de lloguer en gairebé 5.000 vivendes públiques de la Comunitat i
l'Ajuntament de Madrid que els van ser adjudicades per les seves
dificultats econòmiques o socials, però les dues administracions les van
vendre el 2013 a dos fons d'inversió, els coneguts com a fons voltors, Goldman Sachs i Blackstone. Els mateixos que ara els forcen a marxar.
Quan es va produir la insòlita operació, les autoritats van assegurar que els veïns no ho notarien, que els inquilins simplement canviaven de llogater. Teòricament s'havien de respectar els contractes. Un any i mig després s'han fet realitat els pitjors auguris.
Els nous propietaris aprofiten qualsevol escletxa legal per apujar les quotes, impedir la pròrroga de contractes vençuts, eliminar les ajudes públiques, descuidar el manteniment i desfer-se així de les famílies per poder vendre o arrendar a preus de mercat. «Mobbing immobiliari en tota la regla. Molts estan marxant perquè no volen passar la vergonya d'un desnonament, però als que no tenen cap alternativa els acaben fent fora», denuncia Arancha Mejías, presidenta de l'associació de veïns de les vivendes socials de l'EMVS a Carabanchel.
El seu és un dels molts col·lectius que s'han creat gairebé de manera espontània per fer front al que consideren «una estafa sense precedents», amb mobilitzacions i també un ampli ventall d'accions judicials, en el qual xifren bona part de les seves esperances perquè, a més, els fons es van emportar els pisos a un «preu de ganga».
Les 2.935 cases de l'Institut de la Vivenda de Madrid (IVIMA), les de la comunitat autònoma, van ser adjudicades l'agost del 2013 per 201 milions d'euros a Azora, un fons d'inversió del banc nord-americà Goldman Sachs. Un dels molts que es dediquen a adquirir societats endeutades o en fallida, actius immobiliaris a preus de saldo a l'espera de treure'ls partit. La compra els va sortir a poc més de 60.000 euros per pis, que ara venen per molt més del doble, entre 140.000 i 150.000 euros de preu mitjà.
ACCIONS JUDICIALS / El negoci és tan rodó que el Partit Socialista de Madrid (PSM) va veure matèria per presentar una querella per prevaricació i malversació de cabals públics contra la directora general de l'institut, Ana Gomendio, a qui el jutge ja ha cridat a declarar com a imputada pels dos delictes. Durant la seva compareixença, va defensar la «transparència i legalitat» del concurs, però el magistrat ha encarregat a la UDEF que investigui el patrimoni de Gomendio i d'altres alts càrrecs per si hi descobreix «enriquiment il·lícit». A la querella s'hi ha sumat l'Associació d'Afectats de l'IVIMA amb un dels equips de lletrats, encapçalat per Miguel Ángel Mora, que mitjançant la presentació de recursos va aconseguir sabotejar la privatització de la sanitat madrilenya.
La mateixa associació ha presentat quatre demandes col·lectives i una d'individual davant la sala contenciosa administrativa demanant la nul·litat de la venda perquè no es va donar opció als veïns a comprar ells els seus pisos. Mesos després encara no les han pogut formalitzar «perquè l'IVIMA no remet els expedients complets per entorpir i dilatar el procés».
Només un mes abans que la comunitat vengués els seus pisos, l'Empresa Municipal de la Vivienda y Suelo (EMVS) de l'ajuntament encapçalat per Ana Botella va adjudicar al fons Magic Real Estate de Blackstone 1.860 habitatges per 218 milions d'euros. En aquest cas, els càlculs resulten una mica més difícils perquè el comprador no ven sinó que lloga a través de l'empresa Federi, però aquí ni tan sols va existir un concurs com a tal, sinó que la venda es va gestionar a través d'una immobiliària.
El grup municipal socialista també ha recorregut als tribunals amb una denúncia per la desviació de béns destinats a finalitats socials, i els veïns s'hi han personat com a acusació popular. «No m'agrada judicialitzar la política però és que no ens deixen cap altra sortida. La situació d'alguna gent és tan crua que a vegades em sembla que estem vivint en una novel·la de Dickens», raona el president del grup socialista, Jaime Lissavetsky.
Quan es va produir la insòlita operació, les autoritats van assegurar que els veïns no ho notarien, que els inquilins simplement canviaven de llogater. Teòricament s'havien de respectar els contractes. Un any i mig després s'han fet realitat els pitjors auguris.
Els nous propietaris aprofiten qualsevol escletxa legal per apujar les quotes, impedir la pròrroga de contractes vençuts, eliminar les ajudes públiques, descuidar el manteniment i desfer-se així de les famílies per poder vendre o arrendar a preus de mercat. «Mobbing immobiliari en tota la regla. Molts estan marxant perquè no volen passar la vergonya d'un desnonament, però als que no tenen cap alternativa els acaben fent fora», denuncia Arancha Mejías, presidenta de l'associació de veïns de les vivendes socials de l'EMVS a Carabanchel.
El seu és un dels molts col·lectius que s'han creat gairebé de manera espontània per fer front al que consideren «una estafa sense precedents», amb mobilitzacions i també un ampli ventall d'accions judicials, en el qual xifren bona part de les seves esperances perquè, a més, els fons es van emportar els pisos a un «preu de ganga».
Les 2.935 cases de l'Institut de la Vivenda de Madrid (IVIMA), les de la comunitat autònoma, van ser adjudicades l'agost del 2013 per 201 milions d'euros a Azora, un fons d'inversió del banc nord-americà Goldman Sachs. Un dels molts que es dediquen a adquirir societats endeutades o en fallida, actius immobiliaris a preus de saldo a l'espera de treure'ls partit. La compra els va sortir a poc més de 60.000 euros per pis, que ara venen per molt més del doble, entre 140.000 i 150.000 euros de preu mitjà.
ACCIONS JUDICIALS / El negoci és tan rodó que el Partit Socialista de Madrid (PSM) va veure matèria per presentar una querella per prevaricació i malversació de cabals públics contra la directora general de l'institut, Ana Gomendio, a qui el jutge ja ha cridat a declarar com a imputada pels dos delictes. Durant la seva compareixença, va defensar la «transparència i legalitat» del concurs, però el magistrat ha encarregat a la UDEF que investigui el patrimoni de Gomendio i d'altres alts càrrecs per si hi descobreix «enriquiment il·lícit». A la querella s'hi ha sumat l'Associació d'Afectats de l'IVIMA amb un dels equips de lletrats, encapçalat per Miguel Ángel Mora, que mitjançant la presentació de recursos va aconseguir sabotejar la privatització de la sanitat madrilenya.
La mateixa associació ha presentat quatre demandes col·lectives i una d'individual davant la sala contenciosa administrativa demanant la nul·litat de la venda perquè no es va donar opció als veïns a comprar ells els seus pisos. Mesos després encara no les han pogut formalitzar «perquè l'IVIMA no remet els expedients complets per entorpir i dilatar el procés».
Només un mes abans que la comunitat vengués els seus pisos, l'Empresa Municipal de la Vivienda y Suelo (EMVS) de l'ajuntament encapçalat per Ana Botella va adjudicar al fons Magic Real Estate de Blackstone 1.860 habitatges per 218 milions d'euros. En aquest cas, els càlculs resulten una mica més difícils perquè el comprador no ven sinó que lloga a través de l'empresa Federi, però aquí ni tan sols va existir un concurs com a tal, sinó que la venda es va gestionar a través d'una immobiliària.
El grup municipal socialista també ha recorregut als tribunals amb una denúncia per la desviació de béns destinats a finalitats socials, i els veïns s'hi han personat com a acusació popular. «No m'agrada judicialitzar la política però és que no ens deixen cap altra sortida. La situació d'alguna gent és tan crua que a vegades em sembla que estem vivint en una novel·la de Dickens», raona el president del grup socialista, Jaime Lissavetsky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada