Frases per a Rajoy
«“Espanya és un bé indivisible. Cap espanyol és propietari de la província que ocupa, com cap veí és propietari dels carrers per on transita”»
Vicent Sanchis | ND el 27/01/2014 a les 00:00h
El president del govern espanyol ha vingut a Barcelona
per gravar en la història algunes frases. Com ara: “Vull començar dient
que he après a entendre i a estimar Catalunya. No m’ho hagut d’explicar
ningú ni ho he llegit en cap llibre”. O aquesta altra: “Ni jo puc
disposar de propietats que no són meves, ni a Catalunya es pot disposar
d’allò que ens pertany a tots. Això no ho pot fer ningú”. O encara
aquesta darrera, tan rodona: “Espanya és un bé indivisible. Cap espanyol
és propietari de la província que ocupa, com cap veí és propietari dels
carrers per on transita”.
L’interès i l’objectiu queden evidents, però li falta un pèl d’èpica a Mariano Rajoy. Per això, amablement, aquest quintacolumnista li’n cedeix algunes d’ànima idèntica però amb molt més cor: “Encara que tots els espanyols estiguessin conformes a convertir Catalunya en un país estranger, seria fer-ho un crim mereixedor de la còlera terrestre”. Prengui, prengui, aquesta també: “Espanya és irrevocable. Els espanyols podran decidir sobre coses secundàries, però al voltant de la mateixa essència d’Espanya, no tenen res a dir. Espanya no és nostra, com a objecte patrimonial. La nostra generació no és propietària d’Espanya. L’ha rebuda de l’esforç de generacions i generacions anteriors i l’ha de lliurar, com un dipòsit sagrat, a les que ens seguiran”.
Com que no n’hi ha dues sense tres, vet ací una darrera: “Quan la consciència de destí ha penetrat fins al fons de l’ànima d’una regió, ja no hi ha perill de donar-li Estatut d’Autonomia. La regió andalusa, la regió lleonesa, poden gaudir de règims autònoms, en la seguretat que cap solapada intenció es proposi aprofitar els avantatges de l’Estatut per maquinar contra la unitat d’Espanya. Però lliurar estatuts a regions minades de separatisme, multiplicar amb els instruments de l’Estatut les forces operants contra la unitat d’Espanya, dimitir de la fundació estatal de vigilar sense descans el desenvolupament de tota tendència a la secessió, és, ni més ni menys, un crim”.
N’hi ha moltes més, algunes referides explícitament a Catalunya, de ben sucoses. Com un allioli. Mariano Rajoy les pot trobar als discursos sobre la unitat d’Espanya de José Antonio Primo de Rivera. De res!
L’interès i l’objectiu queden evidents, però li falta un pèl d’èpica a Mariano Rajoy. Per això, amablement, aquest quintacolumnista li’n cedeix algunes d’ànima idèntica però amb molt més cor: “Encara que tots els espanyols estiguessin conformes a convertir Catalunya en un país estranger, seria fer-ho un crim mereixedor de la còlera terrestre”. Prengui, prengui, aquesta també: “Espanya és irrevocable. Els espanyols podran decidir sobre coses secundàries, però al voltant de la mateixa essència d’Espanya, no tenen res a dir. Espanya no és nostra, com a objecte patrimonial. La nostra generació no és propietària d’Espanya. L’ha rebuda de l’esforç de generacions i generacions anteriors i l’ha de lliurar, com un dipòsit sagrat, a les que ens seguiran”.
Com que no n’hi ha dues sense tres, vet ací una darrera: “Quan la consciència de destí ha penetrat fins al fons de l’ànima d’una regió, ja no hi ha perill de donar-li Estatut d’Autonomia. La regió andalusa, la regió lleonesa, poden gaudir de règims autònoms, en la seguretat que cap solapada intenció es proposi aprofitar els avantatges de l’Estatut per maquinar contra la unitat d’Espanya. Però lliurar estatuts a regions minades de separatisme, multiplicar amb els instruments de l’Estatut les forces operants contra la unitat d’Espanya, dimitir de la fundació estatal de vigilar sense descans el desenvolupament de tota tendència a la secessió, és, ni més ni menys, un crim”.
N’hi ha moltes més, algunes referides explícitament a Catalunya, de ben sucoses. Com un allioli. Mariano Rajoy les pot trobar als discursos sobre la unitat d’Espanya de José Antonio Primo de Rivera. De res!
Autor
Vicent Sanchis
Nascut a València el 1961 fa tres dècades que es dedica al periodisme. Ha estat director de les revistes El Temps i Setze i dels diaris El Observador i Avui,
aquest darrer durant dotze anys. Ara fa classes de periodisme i
col·labora en diversos mitjans com a articulista i contertulià. Ha fet
també televisió i darrerament ha dirigit el canal BarçaTV, d'on va
ser fet fora l'endemà de prendre possessió la nova junta com a
conseqüència de l'"auditoria laboral" perpetrada per Sandro Rosell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada