"Sense contes de bons i dolents"
14 respostes sobre els fets del 1714
ERNEST ALÓS / Barcelona
L'historiador Joaquim Albareda ofereix la seva visió de la que va ser una guerra civil hispànica
Dimecres, 22 de gener del 2014
Hi deu haver, diuen, un centenar de
llibres editats a l'empara del tricentenari de la caiguda de Barcelona
el 1714. Uns quants destacaran pel seu plantejament innovador (l'esperat
La ciutat assetjada d'Albert García Espuche, al març), per la reconstrucció visual (El setge de Barcelona,
d'Hernández i Pongiluppi) o per l'esforç de donar una visió centrada,
complexa i al mateix temps didàctica, del conflicte. És el cas, en només
175 pàgines, de La guerra de 1714 (Pòrtic), del gran expert en
la guerra de Successió Joaquim Albareda, en col·laboració amb Joan
Esculies. «Com a historiadors no podem enganyar els ciutadans. Una
història que explica contes de bons i dolents com a vegades s'està
donant no ens serveix per explicar el present. I al Born, per exemple,
hi ha algunes lectures massa simplistes», opina Albareda, que respon
aquí 14 preguntes clau sobre el 1714.
¿Catalunya tenia un sistema de Govern retrògrad?
«Les estructures polítiques que tenia Catalunya eren les d'un Estat, excepte en matèries com podien ser les relacions exteriors i la guerra, que corresponien a la monarquia. I les seves Constitucions eren l'instrument que regulava la vida política: unes constitucions que limitaven el poder del rei i, en contra del que s'ha dit en moltes ocasions, emparaven els sectors socials populars i donaven certes garanties jurídiques», respon Albareda.
¿Per què rebel·lar-se, si Felip V va jurar les lleis catalanes?
«Les Corts van anar bé el 1702, però ens hem de fixar en el que passa entre el 1702 i el 1705: puja el sentiment antifrancès, Felip V prohibeix el comerç amb Holanda i Anglaterra, els aliats dels comerciants catalans, i el sector burgès sent amenaçat tot el seu muntatge comercial, i els virreis actuen despòticament».
¿S'haurien pogut conservar les llibertats sense la guerra?
«En la ment de l'absolutisme ja hi ha la tendència a uniformitzar i eliminar barreres que limitin el poder del rei. ¿Haurien mantingut el seu sistema constitucional els catalans si s'haguessin mantingut fidels a Felip V? Potser sí. A França els estats provincials van arribar fins a la revolució.
¿I si hagués acabat sent rei Carles III d'Àustria?
«Els Àustries estaven acostumats a governar sistemes complexos, amb religions, ètnies i nacions diferents. Eren més proclius a l'establiment d'una monarquia composta».
¿Quin programa tenen els partidaris de l'arxiduc?
«Hi ha clarament un sentiment antifrancès. Tots els sectors comerciants i artesans tenien clar que no volien la invasió de productes francesos i en canvi volien el comerç amb Holanda i Anglaterra. I tots volien conservar i desenvolupar les constitucions. Hi havia un sentiment constitucionalista molt desenvolupat. De fet, de les Corts del 1705, Felip V diu que SSLqvan deixar els catalans més repúblics que el Parlament abusiu dels anglesos'».
¿Va ser també una guerra civil entre catalans?
«La guerra civil ho va ser a escala hispànica: la Corona d'Aragó, austracista només amb excepcions, i la de Castella, ma-
joritàriament felipista. Per a una guerra civil a escala interior de la societat catalana hi hauria d'haver dos bàndols sòlids. I no existeixen. Els borbònics són una minoria que s'exilia».
¿Podem parlar de 'Catalunya contra Espanya'?
«No. És un conflicte que enfronta una visió política i econòmica de la Corona d'Aragó, o més aviat de Catalunya i València, contra la de Castella. Hi ha textos editats durant el setge que deixen clar que es lluita per tot Espanya. 'No penseu que la nostra airosa resolució es redueix a l'estretor dels nostres límits sinó que aspira a la cabal llibertat de la nostra Península', diu un d'ells».
¿Però s'arriba a plantejar una Catalunya separada?
«Sí, l'últim any, en el moment republicà del 1713-14. Unes quants vegades els ambaixadors catalans formulen a Londres, Viena o l'Haia la idea que, si no pot ser una monarquia hispànica sota els Àustries, que sigui o una Corona d'Aragó sota els Àustries o, almenys, Catalunya i les Illes sota una arxiduquessa o com una república protegida pels aliats».
¿És una decisió suïcida seguir resistint el 1713?
«Ens ho pot semblar vist des dels nostres dies. Però si ens situem en aquell moment, sabien que no guanyarien res rendint-se, que els passarien per les armes com als valencians. I seguien agafant-se al clau roent dels compromisos dels anglesos».
¿Va existir un exèrcit català regular o només milícies?
«Catalunya no tenia un Exèrcit permanent sinó contingents aixecats de forma eventual per la Generalitat i pel Consell de Cent, a més de la Coronela de Barcelona, la milícia dels gremis, molt ben organitzada i respectada. I els miquelets, que es tendeixen a idealitzar quan als dietaris de l'època apareixen sovint com a facinerosos».
¿Els borbons van portar
la modernització?
«Si entenem per modernització que el rei tingui més poder que mai, sí. Si per modernització entenem el parlamentarisme anglès i holandès, Catalunya va patir un retrocés majúscul. Va perdre la capacitat de tenir veu política. Els artesans van perdre la seva possibilitat de participar en el poder local. Es va instituir un sistema jeràrquic, absolutista, dirigit per militars, que va donar lloc a una corrupció colossal».
¿Va prosperar Catalunya gràcies al nou règim?
«Aquella idea semblava enterrada, però ara una sèrie de columnistes pontifiquen a partir d'unes afirmacions de Vicens Vives del 1952 que han estat absolutament revisades. ¿Per què llavors no va prosperar Aragó? L'economia té els seus ritmes, i les bases de l'economia catalana ja estaven posades el 1700 amb l'especialització de comarques en tèxtils, cereals o aiguardent, amb comerç exterior, diners que corren, accés a la terra...»
¿Barcelona es va posar a treballar en pau el 12-S?
«Barcelona estava destrossada, no hi havia ni una casa que no hagués rebut una bomba. Els tallers i els rebostos estaven buits. El que va passar és que els membres de la Coronela es van treure de seguida l'uniforme i es van posar la roba de treballar. Perquè la repressió va ser duríssima. Es va practicar una política de terrorisme».
Casanova en va sortir indemne. ¿Va ser un traïdor?
«En el moment de la resistència final era allà, amb la bandera de Santa Eulàlia. No havia deixat la ciutat i va complir amb les seves funcions. Ningú sap el nom del president de la Generalitat perquè no era a Barcelona. Que aviat torni a exercir com a advocat crea un greuge comparatiu amb personatges com Dalmau o Villarroel, empresonats fins al 1725. Però eren militars, no civils. I algun contacte devia tenir».
¿Catalunya tenia un sistema de Govern retrògrad?
«Les estructures polítiques que tenia Catalunya eren les d'un Estat, excepte en matèries com podien ser les relacions exteriors i la guerra, que corresponien a la monarquia. I les seves Constitucions eren l'instrument que regulava la vida política: unes constitucions que limitaven el poder del rei i, en contra del que s'ha dit en moltes ocasions, emparaven els sectors socials populars i donaven certes garanties jurídiques», respon Albareda.
¿Per què rebel·lar-se, si Felip V va jurar les lleis catalanes?
«Les Corts van anar bé el 1702, però ens hem de fixar en el que passa entre el 1702 i el 1705: puja el sentiment antifrancès, Felip V prohibeix el comerç amb Holanda i Anglaterra, els aliats dels comerciants catalans, i el sector burgès sent amenaçat tot el seu muntatge comercial, i els virreis actuen despòticament».
¿S'haurien pogut conservar les llibertats sense la guerra?
«En la ment de l'absolutisme ja hi ha la tendència a uniformitzar i eliminar barreres que limitin el poder del rei. ¿Haurien mantingut el seu sistema constitucional els catalans si s'haguessin mantingut fidels a Felip V? Potser sí. A França els estats provincials van arribar fins a la revolució.
¿I si hagués acabat sent rei Carles III d'Àustria?
«Els Àustries estaven acostumats a governar sistemes complexos, amb religions, ètnies i nacions diferents. Eren més proclius a l'establiment d'una monarquia composta».
¿Quin programa tenen els partidaris de l'arxiduc?
«Hi ha clarament un sentiment antifrancès. Tots els sectors comerciants i artesans tenien clar que no volien la invasió de productes francesos i en canvi volien el comerç amb Holanda i Anglaterra. I tots volien conservar i desenvolupar les constitucions. Hi havia un sentiment constitucionalista molt desenvolupat. De fet, de les Corts del 1705, Felip V diu que SSLqvan deixar els catalans més repúblics que el Parlament abusiu dels anglesos'».
¿Va ser també una guerra civil entre catalans?
«La guerra civil ho va ser a escala hispànica: la Corona d'Aragó, austracista només amb excepcions, i la de Castella, ma-
joritàriament felipista. Per a una guerra civil a escala interior de la societat catalana hi hauria d'haver dos bàndols sòlids. I no existeixen. Els borbònics són una minoria que s'exilia».
¿Podem parlar de 'Catalunya contra Espanya'?
«No. És un conflicte que enfronta una visió política i econòmica de la Corona d'Aragó, o més aviat de Catalunya i València, contra la de Castella. Hi ha textos editats durant el setge que deixen clar que es lluita per tot Espanya. 'No penseu que la nostra airosa resolució es redueix a l'estretor dels nostres límits sinó que aspira a la cabal llibertat de la nostra Península', diu un d'ells».
¿Però s'arriba a plantejar una Catalunya separada?
«Sí, l'últim any, en el moment republicà del 1713-14. Unes quants vegades els ambaixadors catalans formulen a Londres, Viena o l'Haia la idea que, si no pot ser una monarquia hispànica sota els Àustries, que sigui o una Corona d'Aragó sota els Àustries o, almenys, Catalunya i les Illes sota una arxiduquessa o com una república protegida pels aliats».
¿És una decisió suïcida seguir resistint el 1713?
«Ens ho pot semblar vist des dels nostres dies. Però si ens situem en aquell moment, sabien que no guanyarien res rendint-se, que els passarien per les armes com als valencians. I seguien agafant-se al clau roent dels compromisos dels anglesos».
¿Va existir un exèrcit català regular o només milícies?
«Catalunya no tenia un Exèrcit permanent sinó contingents aixecats de forma eventual per la Generalitat i pel Consell de Cent, a més de la Coronela de Barcelona, la milícia dels gremis, molt ben organitzada i respectada. I els miquelets, que es tendeixen a idealitzar quan als dietaris de l'època apareixen sovint com a facinerosos».
¿Els borbons van portar
la modernització?
«Si entenem per modernització que el rei tingui més poder que mai, sí. Si per modernització entenem el parlamentarisme anglès i holandès, Catalunya va patir un retrocés majúscul. Va perdre la capacitat de tenir veu política. Els artesans van perdre la seva possibilitat de participar en el poder local. Es va instituir un sistema jeràrquic, absolutista, dirigit per militars, que va donar lloc a una corrupció colossal».
¿Va prosperar Catalunya gràcies al nou règim?
«Aquella idea semblava enterrada, però ara una sèrie de columnistes pontifiquen a partir d'unes afirmacions de Vicens Vives del 1952 que han estat absolutament revisades. ¿Per què llavors no va prosperar Aragó? L'economia té els seus ritmes, i les bases de l'economia catalana ja estaven posades el 1700 amb l'especialització de comarques en tèxtils, cereals o aiguardent, amb comerç exterior, diners que corren, accés a la terra...»
¿Barcelona es va posar a treballar en pau el 12-S?
«Barcelona estava destrossada, no hi havia ni una casa que no hagués rebut una bomba. Els tallers i els rebostos estaven buits. El que va passar és que els membres de la Coronela es van treure de seguida l'uniforme i es van posar la roba de treballar. Perquè la repressió va ser duríssima. Es va practicar una política de terrorisme».
Casanova en va sortir indemne. ¿Va ser un traïdor?
«En el moment de la resistència final era allà, amb la bandera de Santa Eulàlia. No havia deixat la ciutat i va complir amb les seves funcions. Ningú sap el nom del president de la Generalitat perquè no era a Barcelona. Que aviat torni a exercir com a advocat crea un greuge comparatiu amb personatges com Dalmau o Villarroel, empresonats fins al 1725. Però eren militars, no civils. I algun contacte devia tenir».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada