Coherència fins a la mort
"Si prima la voluntat de consens en tots els elements de negociació arribaran a un acord, i si la CUP intenta refundar Junts pel Sí des de fora anirem a eleccions al mes de març"
La CUP va dir en campanya que no investiria Artur Mas com a president, i que ara ho segueixi defensant és coherent. Però Junts
pel Sí va dir en la seva campanya que el president seria Artur Mas, i
si ara ho incomplís traicionaria a molts dels seus votants, que confien
en el president perquè lideri el procés i a més així els ho van garantir.
Topen en aquest sentit dues coherències en la negociació, si bé una
d'elles té al darrere el pes de 62 diputats i l'altra de 10. I és que la
coherència no és un valor absolut en política, perquè en poden
coexistir diverses, i perquè la coherència de l'error no té valor.
Hi ha un element estrambòtic en les converses entre Junts pel Sí i la CUP, tal i com les ha enfocades aquesta segona, i és que qüestiona el líder de l'altra part negociadora. És un plantejament estranyíssim en la negociació de pactes polítics. El normal en política és que si un no pot veure ni en pintura un líder polític ni tan sols s'assegui a negociar amb aquesta formació. Però per què la CUP no es nega a negociar amb Junts per Sí, com per exemple ha fet Lluís Rabell? Doncs perquè al davant hi ha el repte prioritari de la independència. Deu considerar que aquesta obliga a una situació excepcional, que el procés s'ho mereix, i que les seves bases tampoc entendrien que no se sumés a una majoria independentista.
En aquest aspecte del programa la CUP aplica un segon criteri de negociació, més dúctil que en la qüestió del president. Junts pel Sí és una formació transversal que integra liberals, democristians i socialdemòcrates. I per tant quan la CUP hi estableix voluntat d'acords sap que no ho fa, ni molt menys, amb cap opció anticapitalista. Però deixa de banda en aquest cas el maximalisme, i aquí no posa l'argument de la coherència. I això que sobre el paper també ho hauria pogut fer, perquè als seus electors bé que els va prometre esquerranor. Però ha primat la voluntat de consens en benefici del procés cap a la independència.
Ja veurem quin dels dos criteris negociadors de la CUP s'acaba imposant en les converses, si el que ha mostrat amb Mas o el que ha mostrat amb el programa. Però tinguem present que sobre la negociació de pactes polítics tot està inventat, i no hi ha més cera que la que crema. Si prima la voluntat de consens en tots els elements de negociació arribaran a un acord, i si la CUP intenta refundar Junts pel Sí des de fora, si vol modificar la seva direcció, anirem a eleccions al mes de març. Si hi ha coherència fins a la mort, necessitarem una segona volta que ho aclareixi.
Hi ha un element estrambòtic en les converses entre Junts pel Sí i la CUP, tal i com les ha enfocades aquesta segona, i és que qüestiona el líder de l'altra part negociadora. És un plantejament estranyíssim en la negociació de pactes polítics. El normal en política és que si un no pot veure ni en pintura un líder polític ni tan sols s'assegui a negociar amb aquesta formació. Però per què la CUP no es nega a negociar amb Junts per Sí, com per exemple ha fet Lluís Rabell? Doncs perquè al davant hi ha el repte prioritari de la independència. Deu considerar que aquesta obliga a una situació excepcional, que el procés s'ho mereix, i que les seves bases tampoc entendrien que no se sumés a una majoria independentista.
En aquest aspecte del programa la CUP aplica un segon criteri de negociació, més dúctil que en la qüestió del president. Junts pel Sí és una formació transversal que integra liberals, democristians i socialdemòcrates. I per tant quan la CUP hi estableix voluntat d'acords sap que no ho fa, ni molt menys, amb cap opció anticapitalista. Però deixa de banda en aquest cas el maximalisme, i aquí no posa l'argument de la coherència. I això que sobre el paper també ho hauria pogut fer, perquè als seus electors bé que els va prometre esquerranor. Però ha primat la voluntat de consens en benefici del procés cap a la independència.
Ja veurem quin dels dos criteris negociadors de la CUP s'acaba imposant en les converses, si el que ha mostrat amb Mas o el que ha mostrat amb el programa. Però tinguem present que sobre la negociació de pactes polítics tot està inventat, i no hi ha més cera que la que crema. Si prima la voluntat de consens en tots els elements de negociació arribaran a un acord, i si la CUP intenta refundar Junts pel Sí des de fora, si vol modificar la seva direcció, anirem a eleccions al mes de març. Si hi ha coherència fins a la mort, necessitarem una segona volta que ho aclareixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada