Les set diferències del nou Parlament
La cambra estarà presidida per Carme Forcadell, una figura fins ara independent tot i la seva relació amb ERC
La vicepresidència del diputat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra pot fer que per primer cop es dirigeixi una sessió en castellà
El president de la Generalitat s'ubicarà inicialment a la banda esquerra de l'hemicicle, un possible presagi dels nou temps
El Parlament es dividirà físicament entre independentistes i unionistes
Composició de l'hemicicle de l'onzena legislatura
L'onzena legislatura, la que s'inaugurarà aquest dilluns amb la constitució del nou Parlament,
serà original per moltes coses. Però, en primer lloc, el que es pot
constatar és que la cambra catalana tindrà set grans diferències
respecte l'anterior. La primera i més essencial és que estarà presidida per una figura fins ara independent.
Tot i la militància de Carme Forcadell a ERC, la seva presència a la
llista de Junts pel Sí, i el seu pes específic per acabar exercint
aquest càrrec, ve determinada per la seva trajectòria a l'Assemblea
Nacional Catalana. Caldrà veure, però, la seva relació amb els
republicans en el futur, ja que dissabte passat, per exemple, va fer
acte de presència al Consell Nacional de la formació.
Forcadell no trenca la tendència per ser dona, ja que la seva antecessora, Núria de Gispert, ja va encarregar-se'n. Però sí que canvia la concepció de la presidència, destinada sempre a un dirigent amb càrrega de partit. A més, que l'expresidenta de l'ANC sigui la segona màxima autoritat del país il·lustra el sentit amb què Junts pel Sí i la CUP afronten aquesta legislatura. Una legislatura que entenen com l'inici del procés per constituir un nou estat català. I, en aquest trànsit, tindran molt a dir-hi, també, els diputats d'un grup que no es declara unionista: Catalunya Sí que es Pot.
Contrastant amb la figura de Carme Forcadell, hi ha el vicepresident segon. La segona diferència. El diputat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra, nascut a Madrid, pot convertir-se en la primera persona que dirigeixi una sessió a la cambra catalana i que ho faci en castellà. El grup capitanejat per Inés Arrimadas seguiria marcant el camí en aquest camp, ja que van ser els primers d'utilitzar aquesta llengua de forma continuada al Parlament. Els diputats del PP, que en l'època de Josep Piqué i fins i tot en la d'Aleix Vidal-Quadras s'havien limitat a l'ús del català, van seguir la tendència per evitar el desgast electoral que els podia comportar.
Adéu a CDC i ERC... en forma de grup
Seguint la línia dels canvis originats pel procés sobiranista, el que també variarà a la cambra respecte la legislatura anterior és que Convergència Democràtica i Esquerra Republicana no constaran com un grup del Parlament. Tercera diferència. La seva adscripció dins de Junts pel Sí esborrarà les seves sigles més enllà de les fitxes dels diputats i diputades. Precisament, la manera de coordinar-se a l'hora d'abordar votacions que vagin més enllà de l'eix nacional serà un dels principals punts d'interès informatiu. Es deixarà llibertat de vot en algunes qüestions? Afectarà això l'estabilitat del Govern? Encara és d'hora per dir-ho, però de ben segur que generarà més d'un debat.
Les sigles que tampoc no tindran presència a la nova cambra, en aquest cas fruit del resultat electoral, seran les d'Unió Democràtica de Catalunya, que es va quedar sense cap diputat. Quart contrast. Serà la primera vegada, des de la primera legislatura iniciada el 1980, que aquest partit no estarà representat al Parlament. Però de la mateixa manera que CDC, ERC, MES i els independents hauran de saber conviure dins de Junts pel Sí, també ho hauran de fer els Demòcrates de Catalunya i el seu quadre més visible, Antoni Castellà, que tindrà en l'activitat parlamentària un camp per anar treballant el futur d'aquest espai.
Una altra gran diferència, la cinquena i ja sabuda des del dia 27 de setembre, és que Ciutadans serà el segon grup més nombrós del Parlament i la seva candidata, Inés Arrimadas, la cap de l'oposició. En tres legislatures, aquest partit de nova fornada haurà passat de tenir tres diputats a ser la principal veu de fiscalització governamental. Una anècdota que mostra el canvi que estan vivint les seves files és la il·lusió amb què alguns treballadors comentaven divendres que tenen despatxos nous. Se'n van cap a la zona ocupada fins ara per ERC, amb la qual cosa tindran vistes més agradables que l'espai restringit de què disposaven fins ara.
President a l'esquerra i sense grup mixt
Amb tantes variacions de partits nous i de reconfiguració de forces polítiques, no és estrany que la composició del Parlament, el lloc on s'ubica cada diputat a la cambra, costés de dibuixar. Formacions com el PSC volien respectar l'eix esquerra-dreta i no el sobiranista-unionista que s'ha acabat aplicant, i cadascú vetllava per aconseguir un lloc òptim. Després d'hores i hores de reunions, es va consensuar una proposta que s'utilitzarà aquest dilluns i, a priori, hauria de servir per la resta de legislatura.
La CUP ostentarà, com a mínim, la condició d'haver estat l'últim partit que ha format part del grup mixt. I és que, no havent-hi representacions inferiors a deu diputats, totes les formacions sense excepció tindran grup propi. Aquesta, l'absència de grup mixt, és la sisena diferència. És per això que, en lloc de quedar arraconats a les últimes fileres, els diputats de la Candidatura d'Unitat Popular avançaran posicions i es repartiran en dues bancades, fent de queixal de Junts pel Sí a la banda esquerra.
En aquesta banda esquerra, precisament, és on s'ubicarà també el president de la Generalitat. Els membres del Govern s'asseuen a la primera fila i, fins ara, Artur Mas ho feia al primer seient de la banda dreta al costat del passadís. Fruit de les negociacions per composar el nou hemicicle, la figura presidencial passa, aquest dilluns, a la banda esquerra i, en principi, allà és on es quedarà, ja que és on s'ubiquen els diputats del seu grup. Setè canvi.
Artur Mas recupera, d'aquesta manera, el seient que havien ocupat els seus predecessors del PSC, José Montilla i Pasqual Maragall. Sigui Artur Mas o no, qui sap si el nou president i el seu seient, tirant a l'esquerra, serà una metàfora del que pot acabar esdevenint amb el procés sobiranista i l'evolució política catalana. El que és clar, segons els estudis del CEO, és que hi ha una majoria ciutadana que s'ubica en l'eix del centre-esquerra. Tot i que, en un món líquid com el nostre, això de les esquerres i les dretes, de ben segur, encara ha de donar moltes voltes.
Forcadell no trenca la tendència per ser dona, ja que la seva antecessora, Núria de Gispert, ja va encarregar-se'n. Però sí que canvia la concepció de la presidència, destinada sempre a un dirigent amb càrrega de partit. A més, que l'expresidenta de l'ANC sigui la segona màxima autoritat del país il·lustra el sentit amb què Junts pel Sí i la CUP afronten aquesta legislatura. Una legislatura que entenen com l'inici del procés per constituir un nou estat català. I, en aquest trànsit, tindran molt a dir-hi, també, els diputats d'un grup que no es declara unionista: Catalunya Sí que es Pot.
Contrastant amb la figura de Carme Forcadell, hi ha el vicepresident segon. La segona diferència. El diputat de Ciutadans José María Espejo-Saavedra, nascut a Madrid, pot convertir-se en la primera persona que dirigeixi una sessió a la cambra catalana i que ho faci en castellà. El grup capitanejat per Inés Arrimadas seguiria marcant el camí en aquest camp, ja que van ser els primers d'utilitzar aquesta llengua de forma continuada al Parlament. Els diputats del PP, que en l'època de Josep Piqué i fins i tot en la d'Aleix Vidal-Quadras s'havien limitat a l'ús del català, van seguir la tendència per evitar el desgast electoral que els podia comportar.
Adéu a CDC i ERC... en forma de grup
Seguint la línia dels canvis originats pel procés sobiranista, el que també variarà a la cambra respecte la legislatura anterior és que Convergència Democràtica i Esquerra Republicana no constaran com un grup del Parlament. Tercera diferència. La seva adscripció dins de Junts pel Sí esborrarà les seves sigles més enllà de les fitxes dels diputats i diputades. Precisament, la manera de coordinar-se a l'hora d'abordar votacions que vagin més enllà de l'eix nacional serà un dels principals punts d'interès informatiu. Es deixarà llibertat de vot en algunes qüestions? Afectarà això l'estabilitat del Govern? Encara és d'hora per dir-ho, però de ben segur que generarà més d'un debat.
Les sigles que tampoc no tindran presència a la nova cambra, en aquest cas fruit del resultat electoral, seran les d'Unió Democràtica de Catalunya, que es va quedar sense cap diputat. Quart contrast. Serà la primera vegada, des de la primera legislatura iniciada el 1980, que aquest partit no estarà representat al Parlament. Però de la mateixa manera que CDC, ERC, MES i els independents hauran de saber conviure dins de Junts pel Sí, també ho hauran de fer els Demòcrates de Catalunya i el seu quadre més visible, Antoni Castellà, que tindrà en l'activitat parlamentària un camp per anar treballant el futur d'aquest espai.
Una altra gran diferència, la cinquena i ja sabuda des del dia 27 de setembre, és que Ciutadans serà el segon grup més nombrós del Parlament i la seva candidata, Inés Arrimadas, la cap de l'oposició. En tres legislatures, aquest partit de nova fornada haurà passat de tenir tres diputats a ser la principal veu de fiscalització governamental. Una anècdota que mostra el canvi que estan vivint les seves files és la il·lusió amb què alguns treballadors comentaven divendres que tenen despatxos nous. Se'n van cap a la zona ocupada fins ara per ERC, amb la qual cosa tindran vistes més agradables que l'espai restringit de què disposaven fins ara.
President a l'esquerra i sense grup mixt
Amb tantes variacions de partits nous i de reconfiguració de forces polítiques, no és estrany que la composició del Parlament, el lloc on s'ubica cada diputat a la cambra, costés de dibuixar. Formacions com el PSC volien respectar l'eix esquerra-dreta i no el sobiranista-unionista que s'ha acabat aplicant, i cadascú vetllava per aconseguir un lloc òptim. Després d'hores i hores de reunions, es va consensuar una proposta que s'utilitzarà aquest dilluns i, a priori, hauria de servir per la resta de legislatura.
La CUP ostentarà, com a mínim, la condició d'haver estat l'últim partit que ha format part del grup mixt. I és que, no havent-hi representacions inferiors a deu diputats, totes les formacions sense excepció tindran grup propi. Aquesta, l'absència de grup mixt, és la sisena diferència. És per això que, en lloc de quedar arraconats a les últimes fileres, els diputats de la Candidatura d'Unitat Popular avançaran posicions i es repartiran en dues bancades, fent de queixal de Junts pel Sí a la banda esquerra.
En aquesta banda esquerra, precisament, és on s'ubicarà també el president de la Generalitat. Els membres del Govern s'asseuen a la primera fila i, fins ara, Artur Mas ho feia al primer seient de la banda dreta al costat del passadís. Fruit de les negociacions per composar el nou hemicicle, la figura presidencial passa, aquest dilluns, a la banda esquerra i, en principi, allà és on es quedarà, ja que és on s'ubiquen els diputats del seu grup. Setè canvi.
Artur Mas recupera, d'aquesta manera, el seient que havien ocupat els seus predecessors del PSC, José Montilla i Pasqual Maragall. Sigui Artur Mas o no, qui sap si el nou president i el seu seient, tirant a l'esquerra, serà una metàfora del que pot acabar esdevenint amb el procés sobiranista i l'evolució política catalana. El que és clar, segons els estudis del CEO, és que hi ha una majoria ciutadana que s'ubica en l'eix del centre-esquerra. Tot i que, en un món líquid com el nostre, això de les esquerres i les dretes, de ben segur, encara ha de donar moltes voltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada