Carme Forcadell, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN).
Carme Forcadell, en una imatge d'arxiu (fotografia: ACN).
Carme Forcadell (1956), la pròxima presidenta del Parlament de Catalunya, va néixer en un poble de dos mil habitants, Xerta, al Baix Ebre. Filla de mestressa de casa i mecànic, a Xerta era de ca la Toneta. Forcadell va estudiar la primària a l’escola del poble, el batxillerat a l’institut de Tortosa i la carrera a Barcelona: periodisme, filosofia i màster de llengua catalana, tot a la UAB. Casada amb un enginyer, dos fills ja grans, viu al centre de Sabadell. No va treballar mai de filòsofa, va fer de periodista a ‘Giravolt’ (TVE), al diari Avui i al Correo Catalán, fins que es va casar i va tenir fills. Aleshores va guanyar unes oposicions a la Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, on va fer feines molt vinculades amb la formació de professorat i la llengua catalana. És una de les fundadores de l’Associació per la Llengua i sòcia de Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, i ella mateixa explica que es va fer independentista pel català, quan va arribar a Barcelona i va adonar-se que ens calia un estat si el volíem assegurar.
Una cosa que sorprèn de la nova presidenta del parlament és que no ha parat de viatjar, tret d’aquests últims anys, per culpa de l’ANC. Forcadell ha estat a Cambotja, Birmània, Guatemala, Síria, Londres, Amsterdam, Viena, Dubrovnik, l’Usbequistan, Sant Petersburg, Moscou, Taixkent, Bukhara, Samarcanda, el Japó, la Xina, Angkor, Bielorússia, Montenegro, Moldàvia, Ucraïna, el Marroc – tres vegades o quatre–, Tunísia, Egipte, Jordània, el Senegal, Israel… I aquests són només uns quants noms d’una llista llarguíssima de ciutats i països. Viatja amb amigues o fins i tot sola. L’òpera, quan va a Sabadell, tampoc no se la deixa escapar, si pot. I s’ha llegit tots els llibres de Jesús Moncada i de Jaume Cabré.
Forcadell és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser regidora per aquest partit a Sabadell, del 2003 al 2007, i consellera nacional. La seva carrera dins el partit es va acabar aquí. Però la força política de Forcadell li va arribar a través d’unes altres militàncies. Fa sis anys, durant la celebració de les més de cinc-centes consultes independentistes organitzades per tot el Principat, era la vice-presidència de l’entitat que les coordinava, la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). Peça clau, la PDD, i poc estudiada, per a entendre què va venir després. Els qui la recordem aleshores ens ve al cap una persona poc segura davant els periodistes, força nerviosa, fràgil fins i tot. Res a veure amb la Carme Forcadell de l’ANC. ‘En pocs mesos va fer una evolució espectacular’, recorden els seus col·laboradors dins l’entitat.
A l’Assemblea, va poder vèncer un dels grans mals de l’independentisme: la divisió interna. L’independentisme víric. Les faccions. Per una banda, Pere Pugès, i per una altra, Carles Castellanos. La van escollir a ella perquè era la persona de consens. I ja no va deixar de ser-ho: va guanyar les eleccions del 2012, 2013 i 2014 –que l’ANC exigia eleccions cada any, poca broma. Forcadell ha estat una presidenta que ha cohesionat l’independentisme com ningú. No era gens fàcil, en un món ple de divisions. La seva feina dins l’ANC només es pot qualificar d’èxit, i si parlés anglès amb fluïdesa la coneixerien molt més a fora. A dins, els periodistes que la recordaven de la PDD se’n feien creus, de veure-la dalt l’escenari. Fent discursos, que escrivia ella, posava literalment la pell de gallina. Res a veure la Forcadell de la PDD, tímida i nerviosa, amb aquella Forcadell que feia mítings en teatres petits de l’ANC, plena de força i empenta. El seu ‘Posi les urnes, president!’ de després del 9-N, també va mostrar els límits de la seva força i de l’ANC en general: el president no les va posar aleshores. Les va posar després.
La carrera política de Carme Forcadell va centrar-se en les consultes, quan les consultes portaven la iniciativa. Va estar a l’ANC, quan l’ANC va portar la iniciativa. I si ara la fan presidenta del parlament, és perquè volen que sigui el parlament que porti la iniciativa Per això, també, l’equip rival li té tanta mania, i la desqualifica dient-li ‘tieta’: saben perfectament que la tieta, de moment, ha ajudat a fer anar l’independentisme a mil per hora, i sense trencar cap vidre.
Ara Forcadell serà la nova presidenta del Parlament de Catalunya. Veurem quina Carme Forcadell acaba sortint de la cambra catalana. A l’ANC, sempre va ser ‘la Carme’. Aquí, no tindrà més remei que ser ‘la presidenta’. Però si segueix l’evolució, no hauria de tenir res a veure amb la Forcadell de l’ANC, que ja no tenia res a veure amb la Forcadell de la PDD. I ens hauria de sorprendre a tots. Veurem què passa.