Ada Colau encapçala la denúncia de les querelles «antidemocràtiques» contra Mas, Ortega i Rigau
L'alcaldessa de Barcelona llegeix el manifest del Pacte pel Dret de Decidir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
L'acte aplega Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot, UGT, CCOO i altres entitats com l'ANC, Òmnium i l'AMI
El públic acaba cantant Els Segadors després d'haver corejat crits d'Independència i "fora, fora, fora la justícia espanyola"
Les concentracions es repeteixen a les principals ciutats del país
Ada Colau llegint el manifest de suport als imputats del 9-N | Adrià Costa
L'acte de suport al president, Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau ha servit, alhora, per tornar a unir formacions polítiques que les eleccions havien distanciat de forma considerable. Al mateix escenari des d'on Ada Colau ha exercit de portaveu, s'hi han aplegat el president d'ERC, Oriol Junqueras; un dels diputats electes de la CUP, Albert Botran; el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell; i el candidat d'Unió, Ramon Espadaler, entre d'altres. Joan Herrera (ICV), Antoni Castellà (Demòcrates de Catalunya), Josep Rull (CDC) i Magda Casamitjana (MES), són alguns dels líders polítics que també han volgut ser a la cèntrica plaça barcelonina.
El president del pacte, Joan Rigol, ha tornat a fer gala de la seva capacitat aglutinadora perquè, a més dels presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Quim Torra, qui també hi havia en aquest acte de suport eren els sindicalistes d'UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego. Bé, capacitat de Rigol i del dret de decidir en si mateix. Ja que, tal com assenyala el manifest, aquesta demanda és "inherent a la ciutadania catalana en virtut del principi democràtic" i també del "dret" que es té "com a nació". I, a més a més de tot això, el que també es confirma, per tant, és que les polítiques dels governs espanyols de torn aconsegueixen posar en comú el que, moltes vegades, dins mateix de Catalunya no s'aconsegueix.
Ramon Espadaler (UDC) i Antoni Castellà (Demòcrates), junts en suport als imputats del 9-N Foto: Adrià Costa
Concentracions arreu del país
Les concentracions en suport als imputats del 9-N s'han repetit a les principals viles i ciutats del país. Girona, Lleida, Tarragona i Manresa és on s'ha aplegat més gent. Tanmateix, centenars de persones han omplert places de Terrassa, Olot, Vic, Tortosa, Sabadell i Berga, entre molts altres punts. A la capital garrotxina, amb 500 participants, s'ha donat suport explícit a Joan Cañada, un dels col·laboradors més estrets de Joana Ortega, i que haurà de declarar al TSJC com a imputat.
A Sabadell, Carme Forcadell –expresidenta de l'ANC i número 2 de Junts pel Sí- ha carregat contra el TSJC pel duríssim comunicat contra les concentracions de suport a l'exterior del Palau de la Justícia. A Berga –l'única capital de comarca governada per la CUP-, l'alcaldessa Montse Venturós ha advertit que "convocaran tantes concentracions com imputacions faci l'estat espanyol". La transversalitat del dret a decidir també s'ha mostrat a Tortosa, amb la presència de Josep Curto, exdiputat i exlíder del PP a les Terres de l'Ebre.
Ada Colau, entre crits d'independència
Tornant a l'acte de Barcelona, la presència d'Ada Colau ha estat molt ben rebuda des que ha sortit del consistori, acompanyada per Oriol Junqueras. El públic, que ja estava fent xica la plaça, ha començat a fer crits demanant la independència i es podia observar més d'una cara satisfeta veient com l'alcaldessa s'afegia al gest de suport. Al cap d'uns minuts, tot llegint el text consensuat, destacava que "tots els intents d'exercir aquest dret –el de decidir- no han sigut possibles per l'oposició del govern de l'Estat que mai ha proposat cap alternativa".
Concentració desuport als imputats del 9-N. Foto: Adrià Costa
El que també denuncia el manifest és que "el govern de l'Estat ha judicialitzat tots aquests fets", en referència als intents d'exercir el dret de decidir i especialment a la consulta del 9-N. Ho ha fet, tal com ha verbalitzat Colau, "defugint les seves responsabilitats polítiques en aquest àmbit, i generant una anomalia democràtica en el funcionament de les institucions".
L'acte de suport als imputats per convocar i realitzar la consulta ha esdevingut un extraordinari gest polític. No només perquè ha aglutinat forces i quadres que es podien haver distanciat de les formacions nítidament independentistes arran del procés electoral, sinó també per la conclusió, rotunda, del text: "les entitats institucionals polítiques i significatives de la societat civil que integrem el Pacte Nacional pel Dret a Decidir denunciem aquesta judicialització i ens mostrem corresponsables amb la convocatòria del 9-N feta des de criteris democràtics i cívics i que ha sigut resposta massivament pel poble català".
Èpica sota la pluja
Des que es va saber que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, hauria de declarar en qualitat d'imputat el mateix dia que, ara fa 75 anys, va ser afusellat un dels seus predecessors, Lluís Companys, s'ha especulat amb si es tracta o no d'una coincidència, amb si això s'ha buscat expressament i a qui beneficia. És difícil de dir, ja que pot convertir-se en una mostra d'èpica però el mateix ministre de Justícia, a qui se suposa que no li convé donar aquest to a la declaració de Mas, ha justificat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sigui com sigui, sembla que el guió cinematogràfic està de la banda del procés, perquè aquest dimarts n'ha tornat a donar una bona mostra.
L'amenaça de pluja, que ja havia fet acte de presència a primera hora de la tarda a la capital catalana, podia fer pensar que restaria força a la convocatòria. No ha estat el cas perquè ja des d'un quart de vuit del vespre, quinze minuts abans de l'hora oficial d'inici de l'acte, a la plaça de Sant Jaume gairebé no s'hi cabia. És més, les gotes que han començat a caure, mentre Ada Colau llegia el text de la plataforma, han donat un toc d'èpica. Enmig dels paraigües ja desplegats, els assistents han fet cas de les instruccions que es donaven des de l'escenari i han alçat les paperetes recordant el 9-N. No només això, sinó que han acabat cantant "Els Segadors" sota la mateixa aigua que, tres segles abans, havia netejat els carrers del barri de la Ribera de la pols de la batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada