dimecres, 30 de desembre del 2015

Toni Infante (Poble Lliure): "La CUP no es pot permetre malbaratar el plebiscit del 27-S"

COM QUEDARÀ LA CUP...?? 

Toni Infante (Poble Lliure): "La CUP no es pot permetre malbaratar el plebiscit del 27-S"

Entrevista al militant de Poble Lliure al País Valencià i de la CUP d'Almàssera. Assegura que "tornar a fer eleccions és tornar a un escenari autonomista en clau espanyola"


Toni Infante (a la dreta, amb ulleres de sol) és membre de Poble Lliure del País Valencià
Toni Infante (a la dreta, amb ulleres de sol) és membre de Poble Lliure del País Valencià   |   FACEBOOK
Toni Infante va néixer a Guadix (Granada) el 1958 i, tal i com ell explica, va assumir conscientment la nacionalitat catalana el 1987, als 29 anys. És militant de Poble Lliure al País Valencià i de la CUP d'Almàssera (Horta Nord). A l'assemblea de la CUP de diumenge passat a Sabadell, Infante va pujar a l'escenari per exclamar: "Marxeu, i marxeu quan abans millor! Marxeu ja! Feu la independència però no oblideu de deixar la porta oberta!", en una intervenció molt aplaudida [podeu veure'n el vídeo al final de l'entrevista]. 
Vau anar a l'assemblea de la CUP diumenge passat a Sabadell. Com va anar?
No hi vam anar com a Poble Lliure, sinó com a militants de la CUP, amb un bon grapat de gent del País Valencià, uns 25 o 26 persones. Jo mateix vaig ser una de les quatre que vam parlar a l'assemblea. La CUP és una organització que té voluntat de ser nacional d'arreu dels Països Catalans, tot i que la realitat representativa és més important al Principat, i qualsevol cosa que hi passi ens afecta, som un sol poble. I és important que el conjunt de la gent de la CUP i la Crida Constituent pugui comptar amb el que pensem des de les regions de les altres regions històriques.

Com va veure el contrast entre la militància del Sí i el No a l'acord amb JxS?
La primera sensació era de veure que fèiem una assemblea de democràcia participativa al límit d'allò possible. És a dir, la democràcia directa també demostra uns avantatges immensos, però també unes limitacions numèriques. Fer una assemblea de més de 3.000 persones requereix un esforç titànic. Per tant, felicito tota la gent que va treballar com a voluntària. També constato els límits d'una assemblea tan gegantina. El que és fonamental, i crec que el 100% de l'assemblea n'era conscient, és que cal continuar situar la CUP al centre de l'estratègia independentista del nostre poble. El fet que des de fora s'intenti una i altra vegada fer-nos fora de l'estratègia independentista és un element de primera magnitud, i l'afirmació que la CUP és la representació política de l'independentisme d'esquerres té una vàlua molt important. I l'assemblea, més enllà de la divisió en blocs a l'hora de votar dues opcions, va confirmar aquesta centralitat com a ens que respon a la centralitat del procés independentista. I d'aquí no baixarem. Això és l'element més important. Ara ens juguem el procés i forçar la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol per construir la República catalana.

Anar a eleccions al març seria fer un pas enrere per aconseguir la ruptura?
Indubtablement. Tornar a fer eleccions és tornar a un escenari autonomista, en clau clarament espanyola, més enllà d'altres consideracions de correlacions de forces, de previsibles resultats electorals i pujades o baixades. Malbaratar la clau plebiscitària del 27-S en unes noves eleccions seria fer un pas qualitatiu enrere que la centralitat que representa i reivindica la CUP no pot permetre's.

Així, en cas de noves eleccions, la CUP corre el risc de perdre protagonisme?
Al final el problema no és la CUP. Perquè Junts pel Sí, amb CDC i ERC, i la pròpia CUP no deixen de ser instruments útils, o no, per a un projecte. El problema és que des de bona part de la militància del País Valencià, almenys des del meu punt de vista, anar a eleccions al març és malbaratar un cabdal de força rupturista que es va expressar de manera plebiscitària el 27-S, que no és propietat de ningú, ni de la CUP ni de JxSí, en tot cas ho és del conjunt del poble català. Anar a eleccions és abocar-nos a un escenari previ, autonomista, que segurament ens portaria a una situació no desitjada per ningú. No contemplem aquesta possibilitat com un estadi que pugui afavorir els interessos del nostre poble.
Tot i això hi ha la meitat de l'assemblea que demanava eleccions, a l'espera que JxSí presenti un candidat alternatiu, opció que sembla poc probable
L'assemblea per unanimitat el que volia era construir la independència. Els matisos estan en el 'com'. El grup parlamentari de la CUP té una responsabilitat que no defugirà, l'assumirà, i en tot cas no ha d'anar en el sentit d'afavorir les eleccions al març, en clau autonomista. Per la qual cosa, tindrà l'alçada de mires històrica per a trobar el desllorigador suficient per anar a un acord. Però també estic convençut que si hi ha la maduresa política i el sentit històric que han de tenir des d'ERC i JxSí, avui o demà caldria que fessin les passes escaients i suficients per ajudar en aquest procés. El moment històric és molt important, i tothom ha d'ajudar i no amagar-se darrere les responsabilitats dels adversaris electorals. Espero que la gent amb capacitat de decidir tingui alçada de mires i responsabilitat per a fer gestos suficients per a desencallar la situació.

D'aquesta manera, per evitar eleccions les opcions són o bé un candidat alternatiu o una fórmula a la investidura d'Artur Mas amb 5 vots a favor i 5 abstencions?
Sí, indubtablement, i la decisió que ara mateix que ha d'assumir la CUP no la pot defugir. I l'assumirà. També la direcció de la CUP com el grup parlamentari, que no són mers executors del que decidim, també tenen una responsabilitat davant de les 330.000 persones que els han votat. D'altra banda, la responsabilitat també la tenen els altres agents polítics. La direcció d'ERC ha de dir la seva, i conjuntament la direcció de JxSí també.

I la fórmula concreta per a la investidura?
Afortunadament no l'he de determinar jo [riu], però ha de ser una fórmula que ha de possibilitar la continuïtat del procés, sense cap mena de dubte. I això no passa per 5 vots a favor i 5 en contra, perquè això no dóna majoria al Parlament. Passa per una altra opció matemàtica que ha de ser garantida indubtablement. Estic convençut que l'esperit de l'assembla de la CUP anava per aquí, eh.

5 abstencions podrien respondre al 'no volem Mas però cal fer la independència'? I els 5 vots a favor respondrien als 1.515 militants que van votar Sí. Hi estaria d'acord?
Sí, sí, puc estar d'acord. O poden ser 2 vots a favor i 8 abstencions (*), és a dir, el mecanisme matemàtic suficient perquè quedin clar els límits que té la proposta de Junts pel Sí per a tota la militància de la CUP, i també la posició radical de no anar a unes eleccions al març que no afavoreixen ni a la CUP, ni a ERC, ni a CDC, ni al propi procés. Això ha de quedar meridianament clar. És la línia que la gent amb responsabilitats a la CUP ha d'esbrinar la fórmula. Tant m'és si es fa amb una fórmula matemàtica com amb una altra, però sí que han de quedar recollides les dues sensibilitats que hi ha.

Per acabar, patiu per possibles dimissions dins del grup parlamentari de la CUP?
No crec que estem en temps de dimissions. Això no vol dir que alguna persona no pugui dimitir, com ja va expressar el company Ramon Usall fa uns dies per raons estrictament personals i familiars. I la situació de molta pressió pot ajudar. Però el problema no és de dimissions, sinó de responsabilitats polítiques davant del nostre poble. I els diputats i diputades de la CUP tenen una responsabilitat davant dels milers de simpatitzants i militants però també la té Junts pel Sí, molt majoritària en el bloc de votants independentistes, per a no malbaratar el procés. No sobra ningú, no cal la divisió, el que cal és l'afirmació rotunda que el procés no ha de tenir cap pas enrere. Hem d'avançar i no malbaratar la conjunta històrica que s'ha generat amb molts esforços, no s'ha de desaprofitar. I cal aprofitar d'altra banda la debilitat estructural de l'Estat espanyol, que és conjuntural, i la fortalesa independentista s'ha d'aprofitar per donar passes cap a la independència. La història no ens perdonaria a uns i altres no tenir l'alçada de mires i la generositat suficient per a fer-ho. I la resta de Països Catalans hem d'aprendre d'això, i com vaig dir a l'assemblea, garantir que ens deixeu les portes obertes per acabar trobant-nos en una República Federal o Confederal dels Països Catalans.

(*) Junts pel Sí té 62 diputats, i el bloc del No (C's, PSC, CSQP i PP) suma 63 vots en contra de la investidura d'Artur Mas. Per a superar-los, JxSí necessita arribar a 64 vots mínim, que poden ser 2 vots a favor de la CUP + 8 abstencions. Si, per exemple, dos diputats de la CUP votessin No, Artur Mas necessitaria almenys 4 vots a favor de la CUP i 4 abstencions (el Sí obtindria 66 vots, i el No 65).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada