DURAN,
MARXA NI AMB AIGUA CALENTA.
eleccions espanyoles 20-D: anàlisi
Per què Duran i Lleida s'ha quedat fora?
Després d'actuar durant 26 anys dins la federació CiU, Unió Democràtica queda condemnada per ara a ser extraparlamentària
El suport de sectors amb poder econòmic i mediàtic no ha servit per donar ni un sol escó als democristians
Duran assumeix la «màxima responsabilitat» per la «derrota» en les eleccions del 20-D
Redacció-Nd | 20/12/2015 a les 21:44h
Especial: 20-D: eleccions espanyoles 2015
Josep Antoni Duran i Lleida, aquest diumenge valorant els resultats electorals | Martí Albesa
Amb el seu fracàs a les eleccions espanyoles d'avui,
Josep Antoni Diran i Lleida tanca un llarg –molt llarg- capítol de la
seva vida política. Hi havia una dita que preguntava quants catalans
moririen sense saber quants vots tenia Duran i Lleida. Misteri resolt:
no tenia prou vots ni per obtenir un escó per Barcelona al Congrés dels
Diputats. Igual com el seu lloctinent Ramon Espadaler, que no en va fer
ni per accedir al Parlament de Catalunya.
Aquells zero diputats d'Espadaler el passat 27-S han tingut un impacte demolidor en les aspiracions democristianes. Qui votaria un partit perdedor?
Arribats en aquest punt, cal reflexionar sobre l'enorme decalatge entre l'escàs suport popular que tenia Unió i el poder i influència formidables de què ha gaudit en molts despatxos i esferes de poder de Madrid i de Barcelona. Quedi per a la història aquesta reflexió.
Duran ha estat una víctima del procés., D'un procés que ha rebutjat fins al punt d'acceptar el repte estremidor d'aparèixer en solitari a l'arena política i, tal com ha passat, sucumbir-hi sense massa pena ni glòria. Algú li podria retreure que més li hauria valgut seguir al costat del sobiranisme, però ell respondria que primer de tot hi ha les conviccions. Molt respectable.
Amb el partit destrossat i molts dels antics companys desitjant-li el pitjor –com l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert- les properes setmanes revelaran com és l'autèntic Duran i Lleida. Si és l'home que acceptarà la derrota i emprendrà un discret camí de silencis, o bé explorarà d'altres rutes i reapareixerà en determinats espais de poder que ben poc tindran a veure amb la sobirania de Catalunya.
Aquells zero diputats d'Espadaler el passat 27-S han tingut un impacte demolidor en les aspiracions democristianes. Qui votaria un partit perdedor?
Arribats en aquest punt, cal reflexionar sobre l'enorme decalatge entre l'escàs suport popular que tenia Unió i el poder i influència formidables de què ha gaudit en molts despatxos i esferes de poder de Madrid i de Barcelona. Quedi per a la història aquesta reflexió.
Duran ha estat una víctima del procés., D'un procés que ha rebutjat fins al punt d'acceptar el repte estremidor d'aparèixer en solitari a l'arena política i, tal com ha passat, sucumbir-hi sense massa pena ni glòria. Algú li podria retreure que més li hauria valgut seguir al costat del sobiranisme, però ell respondria que primer de tot hi ha les conviccions. Molt respectable.
Amb el partit destrossat i molts dels antics companys desitjant-li el pitjor –com l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert- les properes setmanes revelaran com és l'autèntic Duran i Lleida. Si és l'home que acceptarà la derrota i emprendrà un discret camí de silencis, o bé explorarà d'altres rutes i reapareixerà en determinats espais de poder que ben poc tindran a veure amb la sobirania de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada