dissabte, 26 de desembre del 2015

L'origen del caganer

Tradicions

L'origen del caganer

La popular figura del pessebre apareix a Catalunya en el context artístic del Barroc, que va posar en valor el costumisme

Nadal, una tradició amb moltes versions

| 26/12/2015 a les 10:00h
L'exposició de caganers, a la biblioteca Joan Triadú de Vic | Josep M. Costa
Els pessebres que es fan a Catalunya no són complerts si no s'hi posa la figura d'un caganer. Jugar a buscar aquest pagès amb barretina en el marc de la representació en miniatura del naixement de Jesús és una tradició que, amb els anys, ha anat agafant una pàtina comercial a través d'empreses que han creat i venut caganers amb les cares de personatges famosos. Ara la gràcia ja no és tant trobar el pagès que caga, sinó veure de qui es tracta. Messi? Duran i Lleida? el Papa de Roma?

El fenomen pessebrista no és propietat només dels catalans. A molts altres indrets del món també se'n fan de pessebres, si bé aquesta tradició s'adapta a la realitat local. No és el mateix que la representació del naixement es faci, per exemple, a Barcelona, a Caracas o a Dakar, on les figures són, òbviament, negres com també passa a les pintures de les esglésies. Cada zona té els seus costums que entronquen amb una determinada cultura, i és per això que molts pessebres poc tenen a veure amb la versió oficial que situa els fets a Betlem. En cap escrit religiós s'hi llegeix la referència d'un home defecant al costat de l'establia.

La imatge d'un caganer vestit de català, amb samarra i barretina "catalanitza" el pessebre de la mateixa manera que també passa amb moltes nadales, de les que en són protagonistes personatges com els rabadans o els pastorets, que expliquen les seves peripècies en el camí per adorar el nen Jesús.

Una figura que apareix amb el costumisme del barroc

Aquest component propi no surt, però, per generació espontània. El caganer ha estat una peça que ha anat guanyant pes progressivament en la iconografia popular catalana a partir del segle XVII, quan es comencen a fer famosos gràcies a la proliferació de les rajoles decoratives i d'oficis, que explicaven moltes d'elles escenes quotidianes en el context artístic del barroc, que ressaltava les escenes costumistes i les natures mortes. El moment artístic de l'època es va fixar en la realitat quotidiana, també de poble, per centrar els temes de moltes pintures, que van ser conegudes com a costumistes i que pretenien dignificar una realitat que fins al moment havia estat oblidada i fins i tot menystinguda.

El caganer, rural, quotidià i molt humà, apareix als pessebres en aquest context artístic, que "l'instaura" com una icona del costumisme que ha anat arrelant amb el temps fins a convertir-la en una estrella del Nadal a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada