El resultat de les votacions de l’assemblea de la CUP és inaudit, sobretot parlant en termes matemàtics. Però té conseqüències polítiques molt serioses. La principal és que ara la CUP no té cap més remei que prendre una decisió política i ja no pot confiar en l’aritmètica i prou.
Després d’aquesta assemblea, tots els apriorismes han estat descartats i d’ací al 2 de gener hi ha un full en blanc. Durant el llarg procés de negociacions s’havia argumentat molt sobre el sentit del vot en aquesta organització. Alguns defensaven que el no a Mas era indefugible, perquè els votants ho havien volgut. I uns altres recordaven que aquesta decisió no havia estat mai votada en assemblea ni constava en el programa electoral de la formació. Ara l’essencialisme de la discussió ha estat superat pel resultat de l’assemblea i ningú no podrà apropiar-se’n les interpretacions. Amb un afegit important: la meitat de la CUP vol un acord amb Junts pel Sí sempre que el president no siga Mas i l’altra meitat vol un acord amb Junts pel Sí fins i tot si el president és Mas.
Per tant, ara la CUP haurà de debatre molt seriosament què fa. La divisió en dos blocs és evident i pesarà molt, però el moment psicològic sembla que també ha fet un tomb. Endavant confiava que l’aritmètica assembleària imposaria les eleccions al març, però no ha estat així. Aquests últims dies han crescut molt les veus que reclamaven un acord, fins al punt d’arribar a aquest empat que ahir tenia sorpresos i emocionats alguns dels més vells militants de l’organització. En vista d’això,doncs,  sembla que serà difícil limitar la resposta a un nou vot, ara del Consell Polític –per bé que a la reunió del dia 2, evidentment, hi haurà també votacions.
La CUP haurà de trobar una solució política i no aritmètica a l’atzucac on es troba. Sabent que a partir d’ara li serà molt difícil d’explicar que enfonsa el procés després que la meitat exacta dels seus militants ha dit que, fins i tot si és amb Mas al capdavant del govern, vol que continue i vol que la independència arribe d’ací a divuit mesos.
David Fernàndez i alguns altres dirigents destacats ja fa dies que posaren sobre la taula propostes que permetien de continuar el procés amb un suport crític de la CUP. I amb el resultat d’ahir a la mà sembla que els ha arribat l’hora.