A Madrid la formació del nou govern espanyol gira molt entorn d’això que en diuen ‘qüestió catalana’. Els diversos candidats rivalitzaren ahir a veure qui era més patriota. El PP ja es frega les mans perquè en aquest àmbit s’hi troba com un peix a l’aigua. Pedro Sánchez té moltes dificultats internes i els seus enemics l’acacen amb l’espantall del referèndum que proposa Podem. Que ni pensar-hi. De Rivera, no cal ni parlar-ne. I fins i tot Pablo Iglesias va matisar ahir el discurs. El referèndum ja ha passat a ser la segona condició i la demanda esdevé com més va més vaporosa. El líder de l’esquerra rupturista, en una de les seues giragonses ja llegendàries, ahir va apuntar a un govern Ciutadans-PSOE-Podem. I si vol això no té cap més remei que empassar-se l’eslògan de campanya: referèndum?
Dels molts comentaris i declaracions que es van fer ahir, em va cridar l’atenció una de José Antonio Pérez Tapias, el dirigent d’Esquerra Socialista i contrincant de Pedro Sánchez quan es féu la votació per a liderar el partit. Tapias, que és un home sensat i il·lustrat, va posar el dit en la nafra quan digué que un dels problemes principals del Partit Socialista és el seu ‘espanyolisme inconscient’.
Inconscient, ja ho sabeu prou, és una paraula ambivalent. Segons els diccionaris, tant vol dir ‘no conscient’ com ‘mancat de sentit comú’, que ja es veu que són dues coses ben diferents, per bé que de vegades coincidesquen. Pel context, deduesc que Tapias es referia al primer significat, a ‘no conscient’ en el sentit de nacionalisme banal. Però crec que, vista la situació de Madrid, perfectament podria aplicar-s’hi també la segona accepció.
Perquè ja m’explicareu si no és fora del sentit comú que el PSOE s’immole políticament només perquè no s’atreveix a defensar una idea d’Espanya diferent de la que té el PP. Que ho trien ells? És cert. I que tenen llibertat de fer-ho, també. Però no em podeu negar que aquesta batalla per a veure qui és més espanyol no diu molt sobre com són els nostres veïns…