investidura
La CUP, entre el desgast i l'escissió
El secretariat nacional i el grup parlamentari es reuneixen aquest dilluns per estudiar com es pot resoldre l'empat de l'assemblea
Hi ha malestar dins la candidatura pel missatge d'Anna Gabriel demanant una "nova proposta" a Junts pel Sí
No és descartable un trencament que aporti els vots que falten al Parlament per investir Mas
La CUP i Junts pel Sí es reuneixen de nou després de l'assemblea
Els diputats de la CUP, després de l'assemblea nacional de Sabadell | Ivan Giménez
La
Candidatura d'Unitat Popular s'enfronta a una setmana que marcarà el
seu futur. L'assemblea nacional de Sabadell es va resoldre amb un empat,
i això ha donat temps per analitzar com es pot resoldre l'atzucac en
què està immersa tant la candidatura com el país en general. Però,
alhora, aquests dies poden acabar amb una recepta desllorigadora que
assumeixi tota la formació, o amb un resultat que independentment de
l'existència o no d'acord amb Junts pel Sí trenqui el partit.
Aquest dilluns al vespre, el secretariat nacional de la CUP es reuneix amb els diputats i la resta de l'equip parlamentari. Es tracta dels dos aparells amb més poder orgànic de la candidatura, deixant de banda les assemblees territorials que també tindran un paper importantíssim a jugar. La sessió de treball es preveu llarga i tensa, ja que les dues ànimes que es van mostrar a Sabadell -la partidària d'un acord amb Mas de president i la contrària-, hauran de negociar quina o quines propostes es donen a la militància per adoptar la posició política final.
Dimarts a la tarda, previsiblement, es traslladarà als mitjans de comunicació els plantejaments que faran les estructures de direcció nacional als nuclis locals. I el principal escull que s'haurà de superar per acordar les propostes serà el malestar que han generat les declaracions de la diputada Anna Gabriel al final de l'assemblea de diumenge. Els partidaris del sí a Mas van veure com una traïció el fet que Gabriel demanés una "nova proposta" a Junts pel Sí per desencallar la situació, ja que aquest hauria estat el missatge que s'havia d'emetre en cas que hagués guanyat el no al líder convergent mantenint la negociació.
Diputats del sí, i del no
El risc de trencament dins la Candidatura d'Unitat Popular és més real que mai, ja que els sectors propers a Poble Lliure veuen que Endavant és capaç de tensar la corda fins a trencar-se per la negativa a investir Mas.
Paradoxalment, la fractura podria acabar amb la investidura del líder convergent, ja que hi hauria una mínima majoria de diputats que decantaria la votació cap al sí, ja sigui amb vot afirmatiu o amb abstenció: Antonio Baños, Gabriela Serra, Eulàlia Reguant, Albert Botran, Ramon Usall, Julià de Jòdar i possiblement Benet Salellas. La resta, Anna Gabriel, Josep Manel Busqueta i Sergi Saladié, es blindarien en el no.
És difícil, en tot cas, assegurar què passarà. Si aquest dilluns es consensua un full de ruta unitari, ja sigui amb una sola proposta o amb més d'una, el següent pas serà debatre-ho amb les assemblees territorials. Això es faria dimecres. Seria una altra presa de temperatura, que no decantaria la balança però que acabaria de preparar l'escenari final, el del 2 de gener.
Amb la ressaca inevitable d'un Cap d'Any que per a molts serà el més polític de la seva vida, s'arribarà al consell polític, integrat pel secretariat nacional, el grup d'acció parlamentària i representants del territori. En total, més de vuitanta persones que hauran d'acabar de prendre una decisió. Això provocarà un xoc metodològic dins la CUP, ja que un òrgan, per molt representatiu que sigui, s'haurà d'acabar mullant més enllà de l'assemblea de militants.
El debat que s'està vivint dins la CUP no és nou. La discussió sobre la línia estratègica de com relacionar-se amb la resta d'actors de l'independentisme s'arrossega pràcticament des que va néixer aquest moviment polític, fa quaranta anys. Fins ara, s'ha resolt amb escissions que no influïen en el gruix de la societat catalana per la dimensió que tenien les diverses sigles. S'hauria d'haver resolt abans i no permetre que partits com Endavant o Poble Lliure tinguessin una estructura orgànica paral·lela a la de la CUP? La pregunta no té una única resposta, però sí un desenllaç inevitable: o desgast assumit, o una nova escissió.
Aquest dilluns al vespre, el secretariat nacional de la CUP es reuneix amb els diputats i la resta de l'equip parlamentari. Es tracta dels dos aparells amb més poder orgànic de la candidatura, deixant de banda les assemblees territorials que també tindran un paper importantíssim a jugar. La sessió de treball es preveu llarga i tensa, ja que les dues ànimes que es van mostrar a Sabadell -la partidària d'un acord amb Mas de president i la contrària-, hauran de negociar quina o quines propostes es donen a la militància per adoptar la posició política final.
Dimarts a la tarda, previsiblement, es traslladarà als mitjans de comunicació els plantejaments que faran les estructures de direcció nacional als nuclis locals. I el principal escull que s'haurà de superar per acordar les propostes serà el malestar que han generat les declaracions de la diputada Anna Gabriel al final de l'assemblea de diumenge. Els partidaris del sí a Mas van veure com una traïció el fet que Gabriel demanés una "nova proposta" a Junts pel Sí per desencallar la situació, ja que aquest hauria estat el missatge que s'havia d'emetre en cas que hagués guanyat el no al líder convergent mantenint la negociació.
Diputats del sí, i del no
El risc de trencament dins la Candidatura d'Unitat Popular és més real que mai, ja que els sectors propers a Poble Lliure veuen que Endavant és capaç de tensar la corda fins a trencar-se per la negativa a investir Mas.
Paradoxalment, la fractura podria acabar amb la investidura del líder convergent, ja que hi hauria una mínima majoria de diputats que decantaria la votació cap al sí, ja sigui amb vot afirmatiu o amb abstenció: Antonio Baños, Gabriela Serra, Eulàlia Reguant, Albert Botran, Ramon Usall, Julià de Jòdar i possiblement Benet Salellas. La resta, Anna Gabriel, Josep Manel Busqueta i Sergi Saladié, es blindarien en el no.
És difícil, en tot cas, assegurar què passarà. Si aquest dilluns es consensua un full de ruta unitari, ja sigui amb una sola proposta o amb més d'una, el següent pas serà debatre-ho amb les assemblees territorials. Això es faria dimecres. Seria una altra presa de temperatura, que no decantaria la balança però que acabaria de preparar l'escenari final, el del 2 de gener.
Amb la ressaca inevitable d'un Cap d'Any que per a molts serà el més polític de la seva vida, s'arribarà al consell polític, integrat pel secretariat nacional, el grup d'acció parlamentària i representants del territori. En total, més de vuitanta persones que hauran d'acabar de prendre una decisió. Això provocarà un xoc metodològic dins la CUP, ja que un òrgan, per molt representatiu que sigui, s'haurà d'acabar mullant més enllà de l'assemblea de militants.
El debat que s'està vivint dins la CUP no és nou. La discussió sobre la línia estratègica de com relacionar-se amb la resta d'actors de l'independentisme s'arrossega pràcticament des que va néixer aquest moviment polític, fa quaranta anys. Fins ara, s'ha resolt amb escissions que no influïen en el gruix de la societat catalana per la dimensió que tenien les diverses sigles. S'hauria d'haver resolt abans i no permetre que partits com Endavant o Poble Lliure tinguessin una estructura orgànica paral·lela a la de la CUP? La pregunta no té una única resposta, però sí un desenllaç inevitable: o desgast assumit, o una nova escissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada