SAVIESA DE GOS
Xavier Massot Martí, de Lleida estant
Baños no és cap intel·lectual
Qui passava fins ara, al si
de la CUP, com una persona amb un nivell ideològic més elaborat, amb el
darrer article que ha publicat sota el títol “Durant els dies de soroll
i nervis” ha demostrat al meu parer un pobríssim nivell intel·lectual.
Bàsicament, Antonio Baños no diu res de nou, no aporta res al ja sabut.
Es queixa que el soroll i les presses no deixen parlar dels objectius,
però no diu res sobre quins són aquests. Parla de pautes de participació
i institucions que fiscalitzin el poder però no diu quines.
I acte seguit entra a parlar sobre les
institucions republicanes. Molt típic de qui no entén que, sense formar
un govern que dirigeixi la transició, mai haurà República, ni per tant,
institucions republicanes. Parla com si ja estiguéssim en el procés
constituent, però fins que no hagi govern a la Generalitat i no s’aprovi
al Parlament el començament del període constituent, aquest no pot
donar-se per començat. És la mateixa confusió dels cupaires quan
confonen la provisionalitat del nou Govern de la Generalitat i el que
serà el primer govern republicà (prèvia proclamació de la República).
I quan ja parla de presidències rotatòries,
ja ens comencem a adonar que les persones que ho diuen o ho proposen
viuen en una bombolla que no té res a veure amb la realitat en cap lloc
del món. Algú de la CUP em podria dir on existeix o ha existit una
Presidència rotatòria de la República? S’estan referint als temps dels
triumvirats de la República romana? Una cosa és el govern municipal, on
sí que es possible aquesta fórmula, i una altra molt més seriosa és la
governança d’un país, perquè Catalunya no és una agrupació de municipis,
potser encara no ho tenen clar. I mentre, cap menció al que passa al
món. Com si els atemptats i l’amenaça gihadista no afectés al procés.
Catalunya a les cancelleries europees, en aquests moments es comença a
percebre més com un focus d’inestabilitat, negatiu que no pas positiu. I
ja no diguem pels grans actors econòmics, als quals no agrada gens
l’excessiva dependència del procés d’una força anti-sistema com la CUP. I
aquests dos importants factors, que hem de treballar si volem
reconeixement internacional, estan girant desfavorablement en contra
nostra en aquests moments.
En poques paraules, si Mas no condueix el
procés, el reconeixement internacional no arribarà. I això sí que ens
deixa en un autèntic atzucac. Però es veu que per la CUP això no té cap
importància. Com són contraris a les institucions europees, com són
anti-capitalistes empedreïts, en contra de qualsevol mercat… De la
mateixa manera, que tot l’esforç i l’energia de molta gent per arribar
fins aquí per a ells no té cap importància. Ni tampoc totes les persones
grans, sobiranistes, que han lluitat tota la vida i no tenen gaire més
temps per veure la República somniada. Ni tampoc tots els que s’han
quedat pel camí esperant precisament aquest moment on ens trobem ara.
Ni allargar el partiment dels milers d’aturats i desnonats que un Estat
independent podria alleugerir. Alguns badocs de la CUP (encara que es
diguin David Fernández) diuen que no tenen pressa. Però per un moment,
abans de parlar, haurien de pensar en els que pateixen i sí tenen
pressa. Potser es pensen, amb petulància desmesurada, que la majoria
dels aturats i desnonats els voten a ells?
Definitivament, i perquè ho entenguin
fins i tot el sector cupaire d’Endavant, tan amants del marxisme, ho
diré amb llenguatge marxista-leninista. Si no aprofitem aquesta
oportunitat (que es tanca amb deu dies) el que ens ve al damunt és ni
més ni menys que la contra-revolució. Perquè no sé si s’han adonat que
estem fent una Revolució democràtica (és a dir, interclassista), i que
l’unionisme, al qual s’està regalant un temps preciós per organitzar-se
està preparant i fent la contra-revolució. I com ja va dir Lenin en el
famós llibre “L’esquerranisme, infermetat infantil de la Revolució”, qui
no ajuda a la revolució, va contra ella, és un aliat objectiu de la
contra-revolució, qui no aprofita l’impuls dels moments revolucionaris
(encara que sigui una revolució burgesa), fa retrocedir la revolució
dècades o la fa perdre per sempre. Ho encertava Lenin, i descrivia com
si fos ara el comportament pretesament “revolucionari” del conglomerat
marxista-llibertari CUP. Això deia Lenin, senyores i senyors de la CUP.
Ho entenen “camarades” Anna Gabriel i Gabriela Serra (que suposo que
encara se’n recorda de quan predicava al Comitè Central del
marxista-leninista Moviment Comunista)?
Per tant, ficades així les coses per la
mateixa CUP, Mas sí o Mas No, el meu consell, el meu advertiment als
diputats de Junts pel Sí, és que no tenen pas que cedir la Presidència.
Com ja li vaig dir a un diputat lleidatà, la CUP va de “farol”, i posats
a engegar-ho tot a rodar, doncs anem a eleccions anticipades altre cop i
els ciutadans ficaran a cadascú al seu lloc. Encara que això signifiqui
tres candidatures independentistes, en comptes de dues, i amb el risc
que l’unionisme ens barri el pas, gràcies a la divisió ocasionada per la
ceguesa de la CUP. No seran pas CDC o ERC les més perjudicades.
O potser seria una nova oportunitat per
acabar d’ensorrar el complexe ICV-Podemos, i recuperar el vot prestat a
la CUP per part del sobiranisme. I en aquest cas, la suma d’ERC i CDC,
potser sí que faria majoria absoluta, congelant el somriure actual de
molts de la CUP, que no tornaran a tenir mai més una oportunitat com ara
de provocar un canvi social. Simplement, perquè ho fan tot passar per
un nom i una consigna: Mas, no. Per a un càrrec de 10 mesos. Enhorabona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada