diumenge, 6 d’abril del 2014

Què esperen a Madrid del debat del 8 d'abril? 6 analistes responen

Què esperen a Madrid del debat del 8 d'abril? 6 analistes responen

Les preguntes als analistes polítics
1. Creu que Mariano Rajoy mourà fitxa després del debat?
2. N'hi ha prou amb una nova proposta de finançament?
3. És reversible encara el procés per exercir el dret a decidir?
FERNANDO ÓNEGA
"Els primers que s'han d'aclarir són els de CiU"
1. És complicat no confondre el desig amb la realitat. Els indicis que veig no són esperançadors. A Madrid no es vol parlar de secessió ni de consulta i a Catalunya això és innegociable. Per tant, la veritat és que no hi veig gaire sortida. És cert que la sentència del Tribunal Constitucional diu que el dret a decidir s'ha d'emmarcar dins de la legalitat. El problema és que, si aquest canvi de les lleis el promou Catalunya, al final necessitarà una majoria favorable al Congrés que no existeix. Si, en canvi, la modificació constitucional es promou des de Madrid, no inclourà les aspiracions catalanes. En conclusió, jo veig els ulls del pont bastant tancats, sense un horitzó de gran acostament, si bé és molt difícil fer de profeta.
2. Només em puc guiar per les declaracions dels protagonistes, i el nacionalisme català ha deixat clar que amb el finançament no n'hi ha prou. Si és així, hi haurà poc a parlar. Ara, però, CiU torna a citar el pacte fiscal. Els primers que s'han d'aclarir són ells perquè jo ja m'he perdut. Puc assegurar que, a Madrid, no s'avindran a dialogar res que tingui a veure amb la sobirania. En aquestes posicions tan distants, ara falta voluntat per parlar. Crec que, si les dues parts s'asseguessin discretament, sense els voltors de la premsa, que sempre busquem qui en surt amb més ferides, veurien que hi ha coses sobre les quals conversar, com a persones civilitzades que som. Perquè el problema hi és. Els ciutadans tenim dret a demanar als governants que facin un esforç i parlin perquè, si no, ens ficarem en un embolic històric. La ruptura d'un estat sempre és una cosa dramàtica i hi acaba perdent tothom.
3. Crec que el president de la Generalitat cada vegada té menys control del procés. Veig l'impuls sobiranista molt penetrat a la societat, amb un clima d'opinió molt estès i que va a més. Per molta gent, qualsevol concessió en el diàleg que no sigui referent a la sobirania seria rebutjat. En cas que això acabi en unes eleccions, si les guanya ERC amb una certa majoria l'afer es tornarà més complicat. Així doncs, tenim davant un horitzó incert.
LUIS R. AIZPEOLEA
"Mariano Rajoy no mourà fitxa fins al novembre"
1. Mariano Rajoy no mourà fitxa fins al novembre. Som en el terreny de les impressions perquè la informació que tenim està molt fragmentada. Ell esperarà quins moviments es fan a Catalunya, com queden les coses dins de CiU en uns mesos en què Artur Mas tindrà moltes pressions, per exemple, empresarials. Rajoy és un home que pren poques iniciatives i pel que fa a Catalunya i a Euskadi no en pren cap ni una. Mira i espera i, mentrestant, continuarà fent la seva pedagogia.
2. No n'hi ha prou amb el finançament, s'ha de buscar una fórmula més profunda. Els socialistes, com a mínim, han posat sobre la taula una proposta per buscar un nou encaix de Catalunya dins d'Espanya. La sentència del Tribunal Constitucional admet l'aspiració del dret a decidir, en la línia de les fórmules que ja han avançat persones com Ruiz Soroa i Rubio Llorente [que el Parlament reclami l'autorització per fer el referèndum a través d'una proposició de llei orgànica]. Rajoy, però, és un home molt conservador a qui no li agrada arriscar. Ell espera una crisi a CiU o mostres de desafecció dins del bloc favorable al dret a decidir.
3. Ja s'ha arribat molt lluny. Per mi, Artur Mas va fer una diagnosi equivocada de la Diada del 2012. D'altra banda, l'actitud del PP durant l'Estatut va ser nefasta -i ho personifico en la persona de Rajoy- quan va enfrontar Catalunya amb la resta d'Espanya recollint firmes. Lògicament els catalans ho van entendre com una agressió. Rodríguez Zapatero també es va equivocar per la seva promesa etèria, per la seva ambigüitat, però carrego més les tintes en Rajoy. I, finalment, també va ser nefast que el Constitucional dictés sentència un cop l'Estatut havia estat referendat a les urnes. Entenc la irritació dels catalans. Ara crec que Mas no controla el procés i aquesta no és la millor manera d'encarar la situació. El diàleg i una reforma constitucional a partir de la tardor potser és l'última oportunitat per reconduir les coses.
JOSÉ A. ZARZALEJOS
"Hi ha una part de l'independentisme reversible"
1. És possible que hi hagi moviments d'acostament que tinguin a veure amb el finançament i altres aspectes de caràcter competencial o infraestructures, però no en el punt crucial, que és l'autorització de la consulta. Això no exclou que de cara a la pròxima legislatura es plantegi una reforma constitucional per donar una singularització a Catalunya. Això es podria fer a través d'un títol habilitant a la disposició addicional cinquena de la carta magna. Des d'un punt de vista pràctic, seria la millor fórmula per arribar a un acord. Això sí, la reforma no inclourà mai el dret a secessió; es buscaria un model d'estat indivisible a la manera alemanya, italiana o francesa.
2. En aquest moment s'hauria d'oferir un finançament amb criteris més federals i que garanteixi el principi d'ordinalitat, de manera que es limiti a un percentatge inferior l'actual nivell de transferència de rendes de Catalunya a la resta de l'Estat. S'ha de tenir en compte que aquest model també beneficiaria comunitats com Madrid i les Balears. D'altra banda, cal dotar Catalunya d'un sistema competencial propi de projecció exterior, com es fa amb els lands a Alemanya. També s'hauria de revisar el tema cultural i lingüístic per satisfer un dels elements d'identitat col·lectiva més transversals de la societat catalana.
3. El procés és irreversible per a certs sectors instal·lats en l'independentisme de manera històrica, com ERC. Però hi ha una part de l'independentisme que és reversible si es produeix un nou acord, una reformulació de l'encaix de Catalunya a Espanya. Si hi ha alguna forma de diàleg i una proposta profunda de l'Estat, no crec que hi hagi una majoria social partidària de la independència. Pel que fa a les forces polítiques, no sembla que CiU sigui absolutament hermètica i unitària en els criteris, i cal tenir en compte que partits com ICV són pro consulta però no pro independència. Ara bé, mentre Mas sigui president, no crec que hi hagi renúncia a la consulta. Una consulta que pot produir-se, però, de diverses maneres: un referèndum emparat en la legalitat estatal o autonòmica, un sistema plebiscitari mitjançant eleccions o la votació d'una reforma constitucional. La consulta no és unívoca.
JAVIER AROCA
"Mas està esperant que l'ajudin o l'aturin"
1. No crec que Rajoy mogui fitxa, no és la seva intenció. L'ideal seria seure i dialogar per buscar un acord que satisfaci les dues parts i que inclogui la possibilitat de consultar el poble català, però tinc molt poques esperances que això passi.
2. Crec que un nou model de finançament no satisfarà les demandes de Catalunya, però, si les dues parts ho acordessin i això aturés el procés que està en marxa, benvingut sigui. Tot i això, una solució bilateral que afectés el finançament per solucionar el problema en crearia altres a la resta de l'Estat. No crec que el govern espanyol estigui disposat a assumir-los.
3. Vull pensar que és reversible. De fet, crec que Artur Mas està desitjant que l'ajudin o l'aturin. Però perquè un procés sigui reversible hi ha d'haver alguna solució sobre la taula, i de moment no hi ha res. En qualsevol cas crec que una consulta hauria de ser possible. Així es desprèn de l'última sentència del Tribunal Constitucional.
IGNACIO ESCOLAR
"En cap cas es farà un vestit a mida per a Catalunya"
1. Rajoy és bastant imprevisible, com passa amb qualsevol poder absolut, però és poc probable que es mogui gaire perquè està convençut que va guanyant. Entre els ministres del govern espanyol hi ha la sensació que no cal fer cap moviment. "Per què ens hauríem de moure si Mas no baixa del burro?", es pregunten. D'aquí al novembre serà una successió de no judicials.
2. Es modificarà el finançament perquè l'Estat està obligat a canviar-lo a tot Espanya. I en aquesta reforma és probable que es faci algun tipus de vestit per a Catalunya que millori la situació actual, però en cap cas serà un vestit a mida. El PP està molt enrocat i no crec que ofereixi res més; no sóc gens optimista. Tinc la sensació que Mariano Rajoy i el PP seguiran amb el "no es pot, es il·legal". No hi haurà més marge de maniobra.
3. Ara mateix no sé si el procés és irreversible o no, perquè no sé si el percentatge de catalans que hisón favorables és d'un 40% o un 60%. Si la voluntat es majoritària i el sentiment es manté en el temps, el procés és imparable, no hi haurà cap manera d'aturar-lo. Però el llarg termini no acostuma a ser la preocupació de Rajoy. Si apliqués el mitjà o llarg termini s'hauria de moure per reduir aquesta majoria. El govern espanyol, però, dubta que el sentiment a Catalunya pugui ser majoritari, creu que es refredarà. Crec que s'equivoca. Rajoy creu que ha guanyat la batalla política contra Mas, i que el que vingui després ja ho torejarà com sigui. Creu que Mas acabarà com Ibarretxe. Pel que fa a la consulta, CiU no traurà de manera unilateral les urnes al carrer, cosa que sí que podria passar amb ERC al govern. Ara mateix veig més unes eleccions plebiscitàries. Aquest Onze de Setembre influirà en el procés a Catalunya, però no modificarà de cap manera l'actitud del govern espanyol.
ESTHER PALOMERA
"El PP impedeix a Rajoy reformar la Constitució"
1. Satisfer les demandes de Catalunya, tal com estan plantejades, és complicat. El govern espanyol hauria de moure fitxa, i probablement ho faci amb un nou model de finançament per a Catalunya i el reconeixement de singularitats en àmbits com la llengua, on s'ha buscat un problema que no existeix. De tota manera, no crec que hi hagi hagut immobilisme en les últimes setmanes; el que ens falta és informació. Hi ha hagut contactes, moviments, converses i concessions a una banda i a l'altra. Entre l'Estat i l'empresariat català, per exemple.
2. En una reforma de la Constitució es podrien estudiar diversos aspectes. Aquest és el camí a seguir, no sé si immediatament després del ple del dia 8 o abans d'acabar la legislatura. Sigui com sigui, fins ara és l'única solució. El que impedeix a Rajoy sumar-se a aquesta reforma és el seu propi partit, l'ala més conservadora del PP. Si d'ell depengués, la solució seria reformar la carta magna.
3. La ciutadania, que fins i tot supera els moviments polítics, és difícil d'aturar. Però el consens està en el diàleg, i cal que hi hagi diàleg en les dues parts. Res és irreversible en política. No tinc cap dubte que la independència seria irreversible i per això és impossible. L'únic camí possible és el del diàleg. En cas contrari, les conseqüències serien imprevisibles tant per a Espanya com per a Catalunya. La solució s'ha de trobar a la Constitució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada