dimarts, 27 de maig del 2014

Sala-i-Martín: "Si marxem no estarem pitjor que si ens quedem, i potser millor"

27/05/2014
Independència

Sala-i-Martín: "Si marxem no estarem pitjor que si ens quedem, i potser millor"

Sense títol 

L'economista Xavier Sala i Martín

L’economista escriu sobre les polítiques econòmiques i el deute en una Catalunya independent

Nerea Rodríguez
El Singular Digital
L’economista i professor de la Universitat de Columbia, Xavier Sala-i-Martín, respon des del seu blog a un conseller delegat d’una gran multinacional que va dir al periodista Antoni Bassas que cap dels impulsors del procés sobiranista no li havia pogut contestar preguntes que ell feia sobre el futur de l'economia d'una Catalunya independent. Sala-i-Martín ho fa responent a dues preguntes que feia l’empresari: Quines serien les polítiques econòmiques d’una Catalunya independent i com pagaria Catalunya la part del deute espanyol que li pertocaria en cas de ser independent.

En relació a la segona pregunta, l’economista es pregunta: “Qui carai penseu que pagarà la part proporcional del deute espanyol si ens quedem a Espanya? Oi que si ens quedem a Espanya pagarem (segur) la part proporcional del deute espanyol?” “Doncs si marxem no estarem pitjor del que estarem si ens quedem. I, de fet, potser estarem millor. Al cap i a la fi, el deute espanyol és del Reino de España i els bancs aniran a cobrar-lo a Moncloa”, explica.

I continua: “Després ells ens voldran passar la factura a nosaltres i nosaltres l’assumirem o no depenent de si ens boicotegen a les institucions europees. Si ells insisteixen en deixar-nos en el “espacio por los siglos de los siglos”, aleshores no assumirem cap deute espanyol. I ja veurem com se les empesquen ells per pagar-lo. És a dir, si es neguen a que heretem el drets de ser ciutadans europeus, aleshores tampoc heretarem les obligacions”.

Sala-i-Martín, a més, ofereix dades concretes: “Quin deute tindrem si som independents? Això dependrà del procés negociador que s’enceti l’endemà del referèndum. El deute de la Generalitat ara mateix és de 57.000 milions (el 28,5% del PIB català). Si no assumim gens de deute espanyol, el deute d’una Catalunya independent seria del 28,5% del PIB. Dels més baixos del món. El deute de l’administració central de l’estat Espanyol és de 836.192 milions d’euros. Si, després de negociar-ho, acordem assumir el percentatge de les inversions que España ha fet a Catalunya (l’11%) aleshores el deute Català serà de de 149.000 milions o 75% del PIB”.

"Primer tinguem un país i després ja veurem qui mana"

I afegeix: “Si assumim la part proporcional a la població catalana dins d’Espanya (16%), el deute de Catalunya seria de 190.000 milions d’euros o el 95% del PIB. Si assumim la part proporcional al PIB (18.4%), el deute català seria de 210.000 milions o 105% del PIB. TOTS aquests números són inferiors al què haurem d’assumir si ens quedem a Espanya”. Conclou, l’economista: “Si ens quedem a Espanya pagarem el 21% del deute espanyol i tindrem una ma lligada a l’esquena (amb els 16.500 milions). Si marxem, no sabem quina part haurem d’assumir però segur que com a màxim serà el 21% que haurem d’assumir si ens quedem a Espanya... i, a més, tindrem 16.500 milions addicionals cada any per poder fer-hi front”.

En relació a la primer pregunta, la de quines polítiques econòmiques tindria una Catalunya independent, Sala-i-Martín creu que “és força poc intel·ligent”, i argumenta: “D'entrada, el dia que sigui independent, els sectors de l’economia catalana seran els mateixos que tenim ara. La independència no canviarà el què fan els nostres empresaris i els nostres treballadors. Com que estarem dins d’Europa, el sistema econòmic serà idèntic al què tenim: una economia de mercat amb un estat del benestar finançat pels impostos i amb un grau de regulació per part del govern que triaran democràticament els ciutadans”.

A mida que passi el temps, destaca, “l’economia anirà canviant gràcies a les actuacions dels catalans dins del marc que ens posa Europa. Com que Catalunya serà un país normal i corrent, tindrà empresaris i treballadors normals i corrents. I tindrà partits polítics de tots tipus: liberals, conservadors, socialistes, o anti-sistema. I hi haurà votants d’esquerres i votants de dretes. I entre tots decidiran qui mana, quines són les regulacions i quines són les polítiques que se segueixen. Els partits polítics faran propostes electorals i els votants decidiran a qui voten. Com qualsevol país normal!”

I conclou: “Primer tinguem un país i, un cop el tinguem, ja veurem qui mana i quines polítiques implementa. Catalunya serà el que vulguin els Catalans. Igual que Holanda, Suècia, Finlàndia, Dinamarca o Espanya. Ni més ni menys”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada