|
L'aeroport de Còrdova és un clar exemple de malbaratament de diners públics sense cap tipus de mirament.
Podríem dir que és el cosí germà del de Castelló. El 2008 es va decidir
fer una ampliació de la infraestructura, tot i que no es va fer cap
estudi de viabilitat. Un informe del Tribunal de Comptes Europeu apunta
que la inversió que s'hi va fer no era necessària, els resultats no eren
els esperats i que actualment es troba infrautilitzada. No té cap vol
regular des de fa molts anys, i només hi aterren avionetes per ús
agrícola o trasllat d'òrgans.
La
instal·lació es va inaugurar el 1958, i durant les dues primeres
dècades va tenir un vol a Madrid de manera intermitent. A mitjans dels
anys 80 es van adonar que no hi havia suficients passatgers per seguir
operatiu, i per aquest motiu es va utilitzar només per a vols no
comercials. Tot i aquestes dades, el PSOE i IU, que governaven
en aquell moment a l'Ajuntament, van decidir que l'aeroport s'havia
d'ampliar sí o sí. La socialista Magdalena Álvarez era la ministra de Foment, imputada pel cas dels ERO andalusos.
Ampliar la pista va costar 70 milions d'euros, dels quals 12,6 eren fons de la UE. Si a aquesta quantitat se li suma el cost de les expropiacions de les cases dels voltants, es converteixen gairebé en 100 milions d'euros. Una xifra insignificant. "Les expropiacions van costar molts diners perquè les van pagar a preu de mercat. L'Ajuntament va ser qui les va pagar. També havien de construir una torre de control i una nova terminal, però no van arribar a fer res de tot això", explica a El Món el periodista andalús Rafael Ruiz.
Ampliar la pista va costar 70 milions d'euros, dels quals 12,6 eren fons de la UE. Si a aquesta quantitat se li suma el cost de les expropiacions de les cases dels voltants, es converteixen gairebé en 100 milions d'euros. Una xifra insignificant. "Les expropiacions van costar molts diners perquè les van pagar a preu de mercat. L'Ajuntament va ser qui les va pagar. També havien de construir una torre de control i una nova terminal, però no van arribar a fer res de tot això", explica a El Món el periodista andalús Rafael Ruiz.
Cap partit polític s'hi va oposar
Després de fer l'ampliació, l'aeroport va tenir menys tràfic de passatgers. El 2007 va registrar un total 22.410 usuaris anuals, i el 2013 només 6.955.
En aquell moment, cap partit polític s'hi va oposar, només el
col·lectiu Ecologistes en Acció. "El 25 de març de 2008 vam presentar 7 o
8 al·legacions però no ens van fer ni cas", explica en declaracions a El Món el portaveu ecologista, Gerardo Pedrós, i afirma que "l'estudi de viabilitat el va fer AENA". Un frau en tota regla.
No és d'estranyar que poc temps després, quan va explotar la crisi econòmica, els idearis d'aquest megalòman projecte li veiessin les orelles al llop. L'obertura dels serveis es van obrir al 'públic' sense cap acte oficial, ni cerimònia, ni fotògrafs, ni polítics. Només es van dignar a enviar una nota de premsa. Segurament no sabien què dir per justificar la gran quantitat d'errors que havien comès. Una dada curiosa són els 2.050 metres de pista que permetia enlairar i aterrar avions de les dimensions d'un Airbus 320.
No és d'estranyar que poc temps després, quan va explotar la crisi econòmica, els idearis d'aquest megalòman projecte li veiessin les orelles al llop. L'obertura dels serveis es van obrir al 'públic' sense cap acte oficial, ni cerimònia, ni fotògrafs, ni polítics. Només es van dignar a enviar una nota de premsa. Segurament no sabien què dir per justificar la gran quantitat d'errors que havien comès. Una dada curiosa són els 2.050 metres de pista que permetia enlairar i aterrar avions de les dimensions d'un Airbus 320.
La UE, escandalitzada amb el projecte
El 2014, el Tribunal de Comptes Europeu va fer un informe en el qual assegurava que era una obra "sobredimensionada" i que el Pla director de 2001 per l'aeroport de Córdoba "determinava que no era necessari ampliar les pistes existents tenint en compte la previsió de tràfic i dels tipus d'aeronaus previstos". AENA no va voler tenir en compte aquesta insignificant informació. "L'informe manifestava que era el pitjor aeroport en tots els aspectes, i que clarament era una infraestructura inútil", assenyala Néstor Cenizo, periodista del diario.es a aquest diari.
El 2014, el Tribunal de Comptes Europeu va fer un informe en el qual assegurava que era una obra "sobredimensionada" i que el Pla director de 2001 per l'aeroport de Córdoba "determinava que no era necessari ampliar les pistes existents tenint en compte la previsió de tràfic i dels tipus d'aeronaus previstos". AENA no va voler tenir en compte aquesta insignificant informació. "L'informe manifestava que era el pitjor aeroport en tots els aspectes, i que clarament era una infraestructura inútil", assenyala Néstor Cenizo, periodista del diario.es a aquest diari.
Tres aeroports a menys de dues hores
El principal motiu pel qual l'aeroport mai ha tingut una demanda clara per part dels ciutadans és perquè Còrdova té dos aeroports a menys de dues hores de distància, Sevilla i Màlaga.
"L'ampliació era absurda, no tenia cap tipus de sentit. L'AVE va
arribar l'any 92 i estàvem molt ben comunicats", diu Alfonso Alba
periodista del diari Cordópolis. Les previsions d'AENA eren de 179.000
passatgers el 2013. Per sort, les coses sempre cauen pel seu propi pes.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada