IMG_6056-620x330
‘Esperava aquest dia des de feia molt de temps’, confessava Rosa Pérez per telèfon després de saber-se la detenció d’ex-alts càrrecs del PP valencià, entre els quals hi ha Alfonso Rus. Fou ella qui el 2014 va denunciar, com a diputada a les Corts per Esquerra Unida, les irregularitats de l’empresa pública Imelsa a la fiscalia anticorrupció. Divuit mesos més tard veu com els seus esforços han tingut una recompensa i ha accedit a parlar amb VilaWeb. Ens explica com va néixer el ‘cas Imelsa’, ens parla dels enregistraments als quals ha tingut accés i pronostica més detencions.
—El ‘cas Imelsa’ el comença la fiscalia anticorrupció, però a partir d’una denúncia vostra.
—Des del minut u de la legislatura jo comence a investigar. Des del nostre punt de vista, Imelsa sempre ha estat una institució molt fosca i a nosaltres ens pareixia que no hi havia transparència. Per tant, comencem a investigar des del primer moment i cada vegada que agafàvem un expedient vèiem que les coses no eren gens clares. Un assessor i jo anàvem recopilant informació: notificacions d’obres de carreteres que eren contràries als informes tècnics, la compra poc clara de bombetes led, permisos d’obra que no es cobraven, multes que es deixaven caducar… I quan reuníem tot això per entregar-ho a la fiscalia anticorrupció, ens arriba un llapis de memòria amb deu hores d’enregistraments de veu. Jo sempre he dit que aquesta era la peça que ens faltava al trencaclosques per connectar-ho tot.
—En aquest enregistrament, a banda Alfonso Rus comptant diners, què més hi ha?
—Aquests enregistraments posen en evidència allò que tots nosaltres pensàvem. Eixes converses són les proves que hi havia comissions. És a dir, que quan hi havia una adjudicació, es pagaven diners. Són enregistraments molt variats. Hi apareixen tots els que han estat detinguts avui: Alfonso Rus, Emílio Llopis, Máximo Caturla, David Serra…
—Qui us fa arribar aquests enregistraments?
—Això no ho hem dit. Ho direm, si toca fer-ho, davant el jutge.
—Llavors lliureu els enregistraments a la fiscalia anticorrupció.
—Tot això ho duem a la fiscalia i després continuem aportant documentació. També comencem a estudiar les trames empresarials de Rus i com podien estar connectades a l’estranger. A partir d’ací la Unitat Central Operativa (UCO) i la fiscalia anticorrupció comencen la seua investigació i per això nosaltres durant tant de temps hem callat. Perquè volíem que ells poguessen investigar tranquil·lament. Nosaltres ho vàrem dir en el seu moment, que el fet important no era tenir titulars, sinó que aquests senyors acabassen on havien d’acabar, a la presó.
—Teníeu la seguretat que tot això acabaria sortint a la llum?
—Sí, perquè jo tenia confiança en el fiscal que es va encarregar del cas, que és Vicente Torres. És la persona que va dur tot el cas Cooperació i és un professional que ha demostrat la seua lluita implacable contra la corrupció. Tenir seguretat en les mans en qui deposites tot això és clau. I jo la tenia. Per tant, no és cap sorpresa. De fet, esperava aquest dia des de feia molt de temps.
—El paper de Marcos Benavent, que col·labora amb la justícia, déu haver estat clau per a reunir més proves contra Rus, oi?
—Jo crec que Marcos Benavent ha reforçat la nostra denúncia. Evidentment, deu tenir molta més informació que la que nosaltres hem pogut aportar. Per tant, supose que han pogut ampliar tota la investigació.
—Benavent era un dels nuclis de la trama?
—A mi em pareix que en realitat Marcos Benavent hi té un paper molt secundari. Des del meu punt de vista.
—I qui exercia el paper principal?
—No conec l’abast de tota la gent que hi puga estar implicada. Dels més importants que s’han detingut avui, d’aquests sí que en tenia constància, però espere que això encara augmente. Era clar que Máximo Caturla, que havia estat secretari autonòmic d’Educació i vice-president de la Diputació de València, era un càrrec més rellevant que Marcos Benavent. Benavent, en el moment que això comença, el 2005-2006, ni tan sols era gerent d’Imelsa.
—I el cervell podria ser Alfonso Rus?
—El cervell no sabem si són molts o pocs. Però és ben clar que tots tenien un paper important; molt més important que el de Benavent.
—També han estat detingudes María José Alcón i Carmen García Fuster, que van ser regidora de Cultura i secretària del grup municipal del PP amb Rita Barberá. És probable que l’ex-batllessa estigués al corrent de les comissions?
—Per a mi no és creïble que avui hagen detingut María José Alcón i la secretària de Rita Barberá i que se supose que ella no tenia coneixement de què feien dues persones de la seua màxima confiança. O aquesta senyora no s’assabentava de res d’allò que passa a la casa on manava, l’Ajuntament de València, o sí que ho sabia. Si ho saps, malament, i si no ho saps, pitjor encara. Perquè si jo sóc una diputada de l’oposició, amb els pocs recursos que tenim, i he pogut investigar tot el que he investigat, no em digues que el càrrec més important de l’ajuntament no podia controlar què hi passava. No és creïble.