divendres, 22 de gener del 2016

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.

Articles del Víctor
16-18.01.16
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA. (SEGONA ÈPOCA, nº 3) (54). DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.
DEL DISSABTE DE GLÒRIA (09.01.16 ) A LA REPÚBLICA CATALANA, SENSE PRESSA, PERÒ SENSE PAUSA.
Consideracions transversals.

Som el 16 de gener - un dia especial com veureu més endavant- i em poso a escriure l'article, això sí, a poc a poc, doncs crec que a partir d'ara m'ho podria prendre amb més calma i la vegada molta més filosofia, ja que ara tenim President, Parlament i Majoria independentista i sembla que la conjuntura actual- o els astres – ens son més propicis per posar-nos a treballar tots a una o gairebé, pel país - i en majúscula - . Per treure Catalunya de l'atzucac que es troba socialment. Aplicant el titular de l'Iu Forn d'ahir 15.01 que escrivia a “El Nacional.Cat”, (el projecte de diari de l'exdirector de La Vanguardia Pepe Antich, que de moment és un Blog) i que en deia: Filosofia Puigdemont: sense pressa, però sense pausa.

Fem una República Catalana, justa socialment.
Aquesta que dèiem de: sense pressa, però sense pausa, no l'hem de deixar de banda si volem fer un país nou en tots els aspectes i no seguir les petjades de l'antiga Espanya, primerament cal redreçar la gestió socioeconòmica, que està d'allò més fotuda arreu del nostre país. Unes accions que cal que faci aquest Nou Govern i les posi davant de tot, encara que si caldrà fer-les paral-lelament amb el Full de Ruta encara que tardem una mica més dels famosos divuit mesos de termini per la independència,- dels que tothom se n'omple la boca- i que després de 301 anys i escaig , potser ja no vindrà de la llargada de dos parts humans . 

Per cert dins d'un món que els rics cada vegada són més rics, i els pobres cada vegada més pobres, i amb poques capacitats i oportunitat de capgirar-ho, on resulta que Europa i Catalunya no se n'escapa d'aquesta plaga gens ni mica i no diguem Barcelona el seu Cap i Casal que com em vist darrerament on la diferència econòmica entre barris augmenta cada dia més, malgrat les bones intencions i les paraules grandiloqüents de l'Alcaldessa Ada Colau que segurament va veien que el món, els barris i les ciutats no s'arregla en un dia. I com a mostra un botó, encara que només ho puguem explicar en pures estadístiques que darrerament s'han publicat, i diuen així:
Al món. “Les majors 62 fortunes acumulen la riquesa de 3.600 milions de persones.Segons l'informe sobre desigualtat del 2015 que hi ha de l'ONG Intermón Oxfam que ens diu que hi ha uns 7,6 bilions de dòlars ocults en paradisos fiscals.On els rics han incrementat les seves fortunes des de l'inici de la crisi, i que aquest 2016 l'1% de la població tindrà més diners que el 99%”, i tots tan amples.”
A Barcelona. “Una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat Nova, i que en un any, el barri més ric de Barcelona s'ha enriquit més i el més pobre s'ha empobrit encara més el que fa que la renda del barri més ric és 7,25 vegades més que la més desafavorida. Es calcula a cada barri centrant el valor de Barcelona en base 100. I una dona ha de treballar 79 dies més a l'any per estar al nivell de l'home.On la Taula del Tercer Sector proposa crear un impost de renda negatiu per les persones vulnerables.” 
El President de la Filosofia: “sense pressa, però sense pausa”
 

Creiem que pel que es veu el fill del pastisser de Girona i de la vila d'Amer, (on tots estant cofois del seu quart President de la Generalitat, que segueix als tres abats, encara que siguin de mitjans dels segles XVI i XVII.). Un President amb pinta dels Beatles de la primera època , independentista de pedra picada, que li agrada el Rock, a cavall entre el 2.0, el periodisme, l'emprenedoria i la gestió. A més un home de comarques i eclèctic, que firmava a Twitter amb l'acrònim KRLS. Polifacètic com no n'havíem tingut mai cap, amb una tirallonga que segurament podrem augmentar més endavant.Doncs Sí, amb aquest MHP., que parla molt clar, i que, potser, serà més de traspàs que de frontissa, o de fusible, com alguns n`han anomenat, sembla que farem grans coses. 
 Tres segles, exactes, del Decret - borbònic - de Nova Planta. 


Precisament el dissabte 16 de gener del 2016, quan vaig començar l'article, digué que no era un dia qualsevol, ja que és el 300 aniversari del Decret de Nova Planta. (El 16 de gener de 1716 es van promulgar els Decrets al Principat, després dels regnes de València, d'Aragó (1707 i 1710), Menorca (1707), i de Mallorca i Eivissa (1715) que va suposar una castellanització de la cultura catalana, la provincialització de Barcelona i un endarreriment de més de cent anys, respecte a la resta d’Europa que no es va esmenar, a mitges, fins a l’arribada de la Renaixença a principis del XIX . Sapiguem,i no és broma, que per mitjà d'aquest Decret de Nova Planta, tots els països que van passar a dependre dels malèfics Borbons que com d'altres ( Primo de Rivera,Franco, etc.) han intentat assimilar-nos i fer-nos desaparèixer, ajudats per la complicitat i la desídia d'un munt de Botiflers volien matar l'ànima del país, però el que no sabient que “...l'ànima d'un poble no mort mai...!”, i menys la nostra.  

Al títol he posat, com heu vist, el nom irònic de Dissabte de Glòria, (nom que el vaig escoltar a TV3 que el deia en Queco Novell, quant feien presentació i alhora comiat conjuntament amb Bruno Oro) referent al passat dissabte 9 de gener, que es va arribar al desllorigador del Procés i s'ha posat Fil a l'agulla després de tres mesos de tràilers de “Gore-polític” , ambient que ara s'ha traslladat als veïns del costat, i pel que es veu ho tenen ven “ pelut”, pel seu mal cap,la seva prepotència i va per llarg. De tot això i més , n'anirem parlant, tot anant cap a la independència (segona època)... 

Víctor Lluelles i Cardona



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada