nou govern
Puigdemont tampoc no dormirà a la Casa dels Canonges
Des de Tarradellas, cap president no ha volgut viure a la residència oficial
Allà va morir Francesc Macià el dia de Nadal de 1933
Les seves parets van ser testimoni d’una de les trobades més tenses entre el president Mas i els diputats de la CUP Antonio Baños i Anna Gabriel
PERFIL Carles Puigdemont, un independentista «avant la lettre»
Especial: Destacat NacióDigital
Vista de la Casa dels Canonges, des del carrer del Bisbe | Adrià Costa
Cada
país té la seva residència oficial per als caps d’Estat. Algunes ja han
esdevingut mítiques, com la Casa Blanca dels presidents nord-americans,
o l’antic immoble del número 10 de Downing Street per als primers
ministres britànics, o l’Elisi per als presidents francesos. Catalunya
també en té una per acollir el president de la Generalitat, la Casa dels
Canonges. Però el nou president, Carles Puigdemont,
no hi viurà, i mantindrà la seva residència a Girona. Com tampoc no ho
han fet els anteriors presidents des de Josep Tarradellas. Tot i que
tots ells hi han dormit alguna vegada en funció de l’agenda atapeïda que
duien.
La Casa dels Canonges està comunicada amb el Palau de la Generalitat per un passadís que, de fet, aparenta un estil gòtic fals, ja que es va construir en una de les obres que es van fer a finals dels anys vint. Malgrat això, ha esdevingut un símbol del barri gòtic i és un atractiu pels turistes.
De tots els presidents de la Generalitat contemporània, només hi han viscut de manera permanent Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas. Va ser Francesc Macià qui va triar la Casa dels Canonges com a residència del president. Era un gest per donar dignitat al càrrec i que entroncava amb la història medieval de la Generalitat. El nom de l’edifici ve de quan diversos ordes de monjos van exclaustrar-se en el segle XIV i es van traslladar a viure en els edificis propers a la catedral, que foren anomenats “cases dels canonges”.
El lloc on va morir Macià
A la Casa dels Canonges és on va morir el president Macià el matí de Nadal de 1933. L’edifici va ser aquell dia l’escenari d’un seguit d’anades i vingudes de polítics, familiars i capellans. Macià havia rebut la visita del cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, amb qui tenia bona relació, dos dies abans. Diuen que aleshores es va confessar.
Després de morir, es va fer una missa en la intimitat. Però el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, un integrista, va exigir enviar una processó de capellans pels carrers de Barcelona per explicitar que el president havia mort en el si de l’Església. El Govern de la Generalitat, que havia decidit fer un funeral civil, s’hi va oposar i va exigir als sacerdots que havien de cantar les absoltes que entressin de manera discreta a la Casa dels Canonges per una porta del darrere, la que dóna al carrer de la Pietat.
Després de Macià, Lluís Companys va viure a la casa durant els anys tempestuosos en què va exercir la presidència. L’abandonaria el gener del 1939, camí de l’exili francès, hores abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona. Molt aviat, les lletres “Palau de la Generalitat” serien arrancades de la façana de la plaça de Sant Jaume i substituïdes per les de “Palacio de la Diputación”.
Els miralls de Bibís Samaranch
Fins al retorn de la institució d’autogovern dels catalans, el Palau de la Generalitat va acollir la Diputació franquista. El seu darrer president, Joan Antoni Samaranch, va decidir establir la seva residència a la Casa dels Canonges. Va ser la seva dona, Maria Teresa Salisachs, més coneguda com a Bibís Samaranch, qui va dirigir una redecoració de la casa. D’aquelles obres se’n va parlar molt. El gust una mica ‘kitsch’ del matrimoni va desfermar maledicències i rumors. Alguns dels qui van entrar a la casa dels canonges aquells anys parlaven d’una sala de bany plena de miralls que incomodava el visitant.
Els Samaranch van haver de marxar a mesura que s’acostava la democràcia. El setembre del 1977, Josep Tarradellas tornava de l’exili i, aferrat a un concepte de la presidència amb molta litúrgia, va decidir instal·lar-se a Palau i viure a la Casa dels Canonges. Malgrat la rebuda massiva que va tenir l’home provinent de l’exili, no les devia tenir totes. El capità general de Catalunya no va anar ni a rebre’l. La primera nit, la dona de Tarradellas, Antònia Macià, va decidir assegurar la porta del dormitori presidencial amb una cadira.
Històries per no dormir… a la Casa dels Canonges. Des del 1980, els presidents que s’han succeït han preferit dormir a casa seva, tot i que el president Pujol va fer nit a palau moltes nits per motius de feina. Però els diferents presidents han preferit prescindir de la simbologia del casalot medieval per acollir els seus somnis. Això no vol dir que la Casa dels Canonges –on hi ha també dependències de la funció pública- romangui fora dels centres de decisió política. Les seves parets van ser testimoni d’una de les trobades més tenses entre el president Mas i els diputats de la CUP Antonio Baños i Anna Gabriel. Va ser per la porta del carrer de la Pietat per on van sortir Baños i Gabriel la nit del 10 de novembre després d’una altra de les seves reunions infructuoses.
La Casa dels Canonges està comunicada amb el Palau de la Generalitat per un passadís que, de fet, aparenta un estil gòtic fals, ja que es va construir en una de les obres que es van fer a finals dels anys vint. Malgrat això, ha esdevingut un símbol del barri gòtic i és un atractiu pels turistes.
De tots els presidents de la Generalitat contemporània, només hi han viscut de manera permanent Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas. Va ser Francesc Macià qui va triar la Casa dels Canonges com a residència del president. Era un gest per donar dignitat al càrrec i que entroncava amb la història medieval de la Generalitat. El nom de l’edifici ve de quan diversos ordes de monjos van exclaustrar-se en el segle XIV i es van traslladar a viure en els edificis propers a la catedral, que foren anomenats “cases dels canonges”.
El lloc on va morir Macià
A la Casa dels Canonges és on va morir el president Macià el matí de Nadal de 1933. L’edifici va ser aquell dia l’escenari d’un seguit d’anades i vingudes de polítics, familiars i capellans. Macià havia rebut la visita del cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, amb qui tenia bona relació, dos dies abans. Diuen que aleshores es va confessar.
Després de morir, es va fer una missa en la intimitat. Però el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, un integrista, va exigir enviar una processó de capellans pels carrers de Barcelona per explicitar que el president havia mort en el si de l’Església. El Govern de la Generalitat, que havia decidit fer un funeral civil, s’hi va oposar i va exigir als sacerdots que havien de cantar les absoltes que entressin de manera discreta a la Casa dels Canonges per una porta del darrere, la que dóna al carrer de la Pietat.
Després de Macià, Lluís Companys va viure a la casa durant els anys tempestuosos en què va exercir la presidència. L’abandonaria el gener del 1939, camí de l’exili francès, hores abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona. Molt aviat, les lletres “Palau de la Generalitat” serien arrancades de la façana de la plaça de Sant Jaume i substituïdes per les de “Palacio de la Diputación”.
Els miralls de Bibís Samaranch
Fins al retorn de la institució d’autogovern dels catalans, el Palau de la Generalitat va acollir la Diputació franquista. El seu darrer president, Joan Antoni Samaranch, va decidir establir la seva residència a la Casa dels Canonges. Va ser la seva dona, Maria Teresa Salisachs, més coneguda com a Bibís Samaranch, qui va dirigir una redecoració de la casa. D’aquelles obres se’n va parlar molt. El gust una mica ‘kitsch’ del matrimoni va desfermar maledicències i rumors. Alguns dels qui van entrar a la casa dels canonges aquells anys parlaven d’una sala de bany plena de miralls que incomodava el visitant.
Els Samaranch van haver de marxar a mesura que s’acostava la democràcia. El setembre del 1977, Josep Tarradellas tornava de l’exili i, aferrat a un concepte de la presidència amb molta litúrgia, va decidir instal·lar-se a Palau i viure a la Casa dels Canonges. Malgrat la rebuda massiva que va tenir l’home provinent de l’exili, no les devia tenir totes. El capità general de Catalunya no va anar ni a rebre’l. La primera nit, la dona de Tarradellas, Antònia Macià, va decidir assegurar la porta del dormitori presidencial amb una cadira.
Històries per no dormir… a la Casa dels Canonges. Des del 1980, els presidents que s’han succeït han preferit dormir a casa seva, tot i que el president Pujol va fer nit a palau moltes nits per motius de feina. Però els diferents presidents han preferit prescindir de la simbologia del casalot medieval per acollir els seus somnis. Això no vol dir que la Casa dels Canonges –on hi ha també dependències de la funció pública- romangui fora dels centres de decisió política. Les seves parets van ser testimoni d’una de les trobades més tenses entre el president Mas i els diputats de la CUP Antonio Baños i Anna Gabriel. Va ser per la porta del carrer de la Pietat per on van sortir Baños i Gabriel la nit del 10 de novembre després d’una altra de les seves reunions infructuoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada