dijous, 21 de gener del 2016

"¡Lo hicimos por España!" , per Vicent Sanchis

"¡Lo hicimos por España!"

"Si hi ha imatges sobre l'agressió falangista, és perquè els assaltants se senten forts. Pensen que poden actuar a cara descoberta amb tota la impunitat"

Aquesta setmana s'ha obert el judici de l'assalt al Centre Blanquerna de Madrid del 2013. Qui més qui menys en recorda els fets i, sobretot, les imatges. Un grup de fexistes van irrompre en l'acte que celebrava la Diada de Catalunya amb crits i amb punys. Encara sense pistoles. Van bramar a favor de la unitat d'Espanya i contra el separatisme. Els fets no van ser més greus perquè les víctimes no hi van oposar gaire resistència. Si hi ha imatges sobre l'agressió falangista, és perquè els assaltants se senten forts. Pensen que poden actuar a cara descoberta amb tota la impunitat. No és només una qüestió de sang calenta, de rampell incontrolable. És també una qüestió de força. De saber-se protegits per allò que en diuen "el sistema". Aquesta és una de les tares de la transició, sense majúscula i tan exemplar per a alguns. Acabar amb el règim i instaurar una certa democràcia es va fer amb condicions. La més amarga és aguantar-los. Suportar l'exhibició descarada dels franquistes. Han passat quaranta anys, tants com va manar el general, i, descarats, encara hi són. Contínuament alguns demòcrates reals es queixen i al·leguen que això no passa ni a Alemanya ni a Itàlia. Allà no hi ha cap fundació Adolf Hitler ni Benito Mussolini que reivindiqui la carnisseria amb subvenció pública inclosa. A Espanya, sí. A Espanya, com sempre, hi ha de tot, però més d'una cosa que de les altres.

No és estrany, doncs, que els fills de la bèstia es reivindiquin i actuïn com si encara ho tinguessin tot a favor. Els exemples s'encadenen i fan feredat. L'assassí de Guillem Agulló, per exemple, després de complir una magra pena, es va poder presentar a unes eleccions municipals. Els seus amics reivindiquen encara l'assassinat amb burles i pintades. L'Álamo dels valencians és Guillem Agulló. Convé recordar-ne els fets i almenys protestar. A la mateixa València l'extrema dreta es mou com les anguiles. Tothom sap qui és José Luis Roberto i què és España 2.000 -"el único partido que defiende a los españoles"- i no passa res. Encara pitjor. Sí que passa, perquè les empreses de Roberto actuen amb el sant mantell protector de les administracions. La llei de partits només s'aplica en terra basca. És una llei que també "defiende a los españoles".

El judici de Blanquerna tornarà a provar les costures del "sistema". Els assaltants afirmen que no van actuar ni "en grup", ni "de manera coordinada". Això diuen els seus advocats. La policia té prou evidències per saber que menteixen. Que actuen en grup i que es coordinen. La gran coartada és que ho van fer "per Espanya". Veurem què en diu la justícia espanyola. Però aquest sistema és injust. Fill com és d'una injustícia criminal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada