divendres, 29 de gener del 2016

De Felipe a González

De Felipe a González

L'evolució del referent de l'esquerra espanyola l'ha convertit en una figura controvertida

De Felipe a González
Roger Pascual Roger Pascual
Dijous, 28 de gener del 2016 - 17:55 CET
EL PERIODICO 
Ni Rajoy-Sánchez ni Iglesias-Rivera. El cara a cara que ho trencaria és el Felipe González del 1976 i el del 2016. Les seves posicions polítiques han anat evolucionant molt en aquests 40 anys en què ha passat de l'anticapitalisme a defensar que el PSOE no impedeixi que el PP Govern, preferint ajudar la dreta abans que pactar el "pur leninisme 3.0" de Podem.
El 1976, un jove Felipe escrivia el llibre 'Qué es el socialismo' en què mostrava part del seu pensament polític anticapitalista. "Existeix alguna cosa comuna en totes les idees i moviments socialistes: el fet de constituir una alternativa a una societat basada en la manera de producció capitalista -assenyalava-. L'aspiració suprema del socialisme és l'emancipació total de l'home, i per això es fa imprescindible eliminar un sistema econòmic basat en l'explotació de l'home per l'home".
En la seva obra advertia de la por que tenien els burgesos de l'ascens de les classes treballadores. "La burgesia, com a classe social descendent, malgrat el seu caràcter dominant en el moment actual, actua en línies generals de forma defensiva davant la nova classe social ascendent, identificable amb la classe treballadora", comentava Felipe 34 anys abans que González firmés com a assessor de Gas Natural. Un càrrec pel qual va cobrar 566.000 euros bruts des del 2010 fins al 2015, quan ho va deixar "no perquè hi hagi incompatibilitats, sinó perquè és molt avorrit". Aquest cas va ser molt criticat i va obrir el debat de les portes giratòries entre la política i les principals empreses del sector energètic que van aprofitar, entre altres, José María Aznar, Elena Salgado i Ángel Acebes. En els últims mesos es va sumar a les crítiques que li plovien a Zapatero des de les bancada popular al considerar que el president havia "descuidat" el sistema financer i no havia " fet la reestructuració del sistema financer que els altres van fer sí o sí, perquè no tenien més remei".
Abans de llegir resolucions de consells dels consells d'administració, Felipe era un profús lector de Marx i, en el seu llibre, obria la porta del PSOE a tot l'espectre marxista, a excepció del leninisme. "Des de les posicions marxistes no leninistes fins a les posicions socialdemòcrates que no hagin renunciat a l'alternativa socialista davant la societat capitalista, tot això hi cap en un partit socialista tal com creu el PSOE que ha de ser un partit".
La seva animadversió amb els comunistes es va anar agrint amb els anys. Si l'expresident 1996 deixava anar que "Aznar i Anguita són la mateixa

Acusa Podem "de plantejar dissimuladament l'autodeterminació" quan el Congrés de Suresnes que va escollir Felipe també ho defensava

merda", ara considera que és preferible Rajoy, al qual va qualificar d'"imbècil" en la campanya del 2008, abans que Iglesias. González, que dirigeix la defensa jurídica de l'alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, i de l'opositor veneçolà Leopoldo López, acusa el líder de Podem en una entrevista a 'El País' de tenir "posicions semblants a les que han practicat a Veneçuela els seus aliats". En l'entrevista González acusa la formació morada de "plantejar dissimuladament l'autodeterminació", oblidant que Felipe va anar al Congrés de Suresnes que el va escollir com a secretari general del PSOE el 1974 defensant el dret a decidir: "La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'Estat espanyol parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d'autodeterminació d'aquestes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol". El tema català inquieta considerablement González, que equiparava l'any passat la reivindicació amb l'alemanya nazi o la Itàlia feixista. "És el més semblant a l'aventura alemanya o italiana dels anys 30 del segle passat. Però ens costa expressar-ho així per respecte a la tradició de convivència de Catalunya".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada