La primera pista sobre Andrea Lapponi me la va donar, com no podia ser de cap altra manera, l’amic Marco Giralucci, que està al cas de qualsevol cosa relacionada amb Itàlia que passi a Catalunya. Però ni el Marco en sabia gran cosa: tot just que Lapponi és músic, que viu a Barcelona i que ha publicat Diario della Catalogna, un recull de texts que descriuen els fets que van marcar Catalunya entre el 27 de setembre de 2017 i el 14 d’octubre de 2019. Tot plegat era prou al·licient per a programar una trobada amb el músic escriptor, que va comparèixer al jardí del Museu Marítim de Barcelona just abans no comencés el confinament, quan encara ens miràvem a la cara, amb una samarreta antifeixista sueca i una caçadora negra. Bàsicament vam parlar del llibre, és clar, tot i que alguns dels seus avantpassats semblen personatges de novel·la i mereixerien una altra conversa. Després d’esperar en va un cert retorn a la ‘normalitat’ per a publicar l’entrevista, hem decidit d’afegir algunes preguntes d’actualitat al final, a què Lapponi ha respost per WhatsApp.
Heu escrit un llibre, però sou músic de professió. Quina música feu?
—La que m’agrada, que és molt variada. Des d’electrònica, hip-hop i rock fins al heavy-metal o blues, de tot… El jazz no, no és el meu llenguatge, tot i que m’agrada escoltar-lo.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.