Ara resulta que molts sabien que la independència era impossible, que tot plegat era una mena d'immensa escalfada de bragueta col·lectiva i la frase de moda és “jo això ja vaig dir-ho i ningú em va fer cas”. Perfecte. Però invoco l'equidistància tan reclamada sovint i pregunto: això val per a tothom? Analitzem tot el que s'ha dit, s'ha escrit i s'ha fet els últims 4 anys per part de TOTHOM? O només s'hi val per alguns?
Els que ja ho sabien tot són els que argumenten que aquí tot anava bé fins que una immensa majoria de la societat (sí, immensa) va manifestar que volia votar. El que fos, però votar. I ells van ser els que van trencar la pau del cementiri. Si haguessin continuat callats, aquí seguiríem la mar de feliços amb aquella Barcelona cosmopolita de fires i congressos, aquella Catalunya del tortellet de crema i aquells ciutadans del món.
Però, ¿i si resulta que la colla dels que això ja ho deien, potser, són els que han fet créixer el monstre a còpia de generar ells un món irreal? Vaja, que a veure si el món de fantasia que critiquen dels altres és la resposta dels altres al món de fantasia que van crear prèviament ells.
I si potser va arribar-se on es va arribar sense estar preparats perquè no va ser possible cap altra alternativa? Pot ser que una compareixença prevista per convocar eleccions desemboqués en una proclamació simbòlica perquè, posats a fer, millor “morir” dret, no? Tal vegada, arribats a que t’apliquin igualment el 155, has de tenir dret a fer una funció teatral. ¿O és que, segons qui, no té dret a crear la seva pròpia èpica? Tenim tots drets a l'èpica? Ah, que està mal fet? Perfecte. Però llavors és aplicable a tothom, no, i no només als uns... TOTS ho hem fet malament. Inclosos els que ja ho sabien tot, no? Miri, aquell dia jo era al Parlament. I vaig parlar amb molta gent. I tothom estava convençut que calia arribar on s'havia arribat. Per dignitat, sabent que allò no era de veritat, i que dilluns caurien les hòsties com cau l'aigua en una tempesta d'agost.
I ara, la resposta a la segona pregunta: calia estar preparats per a la independència? Calien això que anomenem “les estructures d'estat”? Si, per exemple, Catalunya algun dia marxa d'Espanya, necessita tenir prèviament una Hisenda pròpia? Doncs miri, no. El nou Estat se'n va a Hisenda de la plaça Letamendi de BCN, puja al despatx del que hi mana, li comuniquen que aquell ja no és el seu despatx (o sí, si s'hi vol quedar), es pren el comandament de la cosa i tema mort. I igual amb tot.
- Miri, que això ara ho duem des d'aquí i no des de Madrit (concepte), sap? La porta està allà, que passi un bon dia i una abraçada molt cordial.
Ah, i un parell de cosetes més. Sobre allò que s'ha aconseguit convertir en el frame d'“el 6 i el 7 de setembre es va cometre una il·legalitat”. Home (i dona), què pretenien que fessin uns sediciosos perillosos si no era una il·legalitat, oi? I, esclar que els lletrats del Parlament deien que allò que estava passant allà era inconstitucional. Però potser cal recordar que no acatar la Constitució no és cap delicte. I saltar-se-la tampoc. I la independència és anticonstitucional perquè implica fer una altra Constitució. I no ho dic jo, ho diu Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional.
I aquí invoco novament al déu de la equidistància per afirmar: escolti, ¿què passa quan qui es posa la legalitat i la Constitució a la boca permet que l'Audiència Nacional interpreti la legalitat en mode forat negre i aplica el 155 incomplint la Constitució?
I sobre el tema de la declaració de Carme Forcadell... A banda de la versió falsificada del que va dir i que ha circulat per la xarxa, torno a remetre'm al senyor Urías:

I, ja que hi som, això que ara està tan de moda per part dels que ja ho sabien tot, de dir que tothom pot tenir les idees que vulgui, però dins de la legalitat, entenc que és un atac col·lectiu d'amnèsia, oi? O recordem l'Operació Catalunya? O les inspeccions fiscals a sac a certes empreses i a certes persones? Fem tots autocrítica? De tot? Davant d'un Estat molt fort, el feble no té dret a defensar-se amb les seves armes?
Però tot això jo ja ho deia, perquè jo ja ho sabia. I ens han estat enganyant. I tot era mentida. I jo ja li he dit que jo això ja ho deia. Perquè la raó sempre la tenim els mateixos i sempre menteixen els altres. I ara demani'm perdó. De genolls.