Sánchez intentarà formar govern malgrat el rebuig dels barons
La direcció del PSOE està decidida a buscar la suma amb Podem i C's però reconeix la dificultat de l'empresa
El sector crític, encapçalat per Díaz, sospesa demanar la dimissió del secretari general després de les basques i gallegues
XOAN REY
Dissabte, 17 de setembre del 2016 - 19:32 CEST
EL PERIODICO
Fent gala una vegada més de la seva contrastada capacitat de resistir les pressions internes, Pedro Sánchez està decidit que els barons crítics no li torcin el braç. Malgrat les advertències de Susana Díaz, mandatària autonòmica, que “no es pot governar” amb els 85 diputats aconseguits pel PSOE el 26 de juny passat (el pitjor resultat de la història del partit), el secretari general insistirà a forjar una majoria alternativa al PP, segons fonts del seu entorn. “Nosaltres llegim i escoltem els missatges dels barons crítics. Però intentem passar totalment”, assenyala un membre de la direcció socialista.
Si després de les eleccions de desembre, Sánchez va buscar el suport de Ciutadans i l'abstenció de Podem (i va aconseguir la primera meta però no la segona), l'enfocament en aquesta ocasió passa per aconseguir el ‘sí’ de Pablo Iglesias i l'abstenció d'Albert Rivera, una cosa que es preveu gairebé impossible tenint en compte que els dos dirigents es consideren incompatibles. Els col·laboradors del líder socialista admeten la dificultat de l'empresa, però assenyalen que la seva obligació és intentar-ho, i subratllen que mai, en cap cas, s'han plantejat la possibilitat de forjar una altra mena de majoria amb el partit morat, els nacionalistes bascos i l'independentisme català.
“Complirem la resolució del comitè federal fil per randa”, expliquen en l'entorn de Sánchez, en referència al document que els socialistes van aprovar després de les generals de desembre. S'hi comprometen a no facilitar la continuïtat del PP en el poder i a no aliar-se amb els que defensen “l'autodeterminació". La situació política ha canviat des que el text va tirar endavant (els populars tenen ara 14 escons més que llavors i els socialistes cinc menys), però aquest continua en vigor, i a ell s'agafa Sánchez tant per justificar el seu rebuig a la investidura de Rajoy i el seu intent d'aconseguir el poder.
L'empresa suscita enormes recels en el sector crític, representat, entre altres, per tots els presidents autonòmics socialistes menys la balear Francina Armengol: de l'andalusa Díaz al valencià Ximo Puig, passant per l'extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page. Aquests líders territorials anticipen que l'intent de Sánchez està abocat al fracàs i conduirà a una “ratera” de la qual només es pugui sortir amb una nova cita electoral en què el PP torni a enfortir-se. En els últims dies, en un nou exemple de l'enorme desconfiança que els suscita el seu secretari general, s'ha estès el temor que Sánchez busqui un pacte amb ERC i el Partit Demòcrata Català, tot i que la seva pròpia resolució l'hi prohibeix. “Si algú està intentant portar a aquest extrem la situació política a Espanya per acabar fent dependre l'estabilitat del país dels que volen carregar-se'l, estarà traint els valors i les senyes d'identitat del PSOE”, va advertir Page dijous passat.
Les paraules del dirigent castellanomanxec van culminar una escalada del sector crític gestada durant els dies anteriors, en una setmana en què els socialistes també han lidiat amb la petició de sis anys de presó per a l'expresident andalús, José Antonio Griñán, pel 'cas ERO'. Tot va començar amb unes declaracions de Fernández Vara en què advocava per celebrar de seguida un comitè federal per debatre els passos a donar. El president autonòmic també va revelar que feia “dos mesos” que no parlava amb Sánchez, mostrant així l'enorme bretxa existent en el partit, més dividit que mai en els últims temps. L'extremeny va començar a rebre tota mena d'atacs a les xarxes. Els crítics consideren que es va tractar d'una maniobra orquestrada per la direcció del partit, o que almenys aquesta no va fer res per detenir-la (una cosa que Ferraz nega), així que dimecres van sortir en tromba a defensar Vara i a atacar implícitament Sánchez. Antics adversaris com Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón es van unir per elogiar Vara i defensar la necessitat de debat, amb Eduardo Madina, Elena Valenciano i la mateixa Díaz, que també va argumentar que “no es pot governar amb 85 diputats”.
El moviment, que va fer enfadar una direcció del partit que critica l'oportunitat d'una tempesta d'aquest tipus en plena campanya per als comicis bascos i gallecs del 25 de setembre, va ser un dia després amb el suport de Page, Puig i el president d'Aragó, Javier Lambán. Aquests dos últims van reclamar també un “moviment de veritat” al PP, en referència a la sortida de Rajoy per facilitar l'abstenció socialista, considerada com “el menys dolent de tots els mals”.
Però el debat quedarà en suspens fins als comicis de la setmana que ve, els resultats dels quals poden precipitar el verdader xoc intern. Si són dolents per al PSOE, com anticipen les enquestes, els crítics es plantegen reclamar la dimissió de Sánchez, qui fins ara no ha donat cap mostra de voler fer aquest pas. Les fórmules són diverses, van des d'una votació de censura en l'executiva fins a una altra en el comitè federal, òrgans on els dos bàndols asseguren ser majoria. En l'única cosa que es posen d'acord aquestes faccions és a considerar que la hipòtesi més probable, ara mateix, consisteix en uns tercers comicis.
EL PERIODICO
Fent gala una vegada més de la seva contrastada capacitat de resistir les pressions internes, Pedro Sánchez està decidit que els barons crítics no li torcin el braç. Malgrat les advertències de Susana Díaz, mandatària autonòmica, que “no es pot governar” amb els 85 diputats aconseguits pel PSOE el 26 de juny passat (el pitjor resultat de la història del partit), el secretari general insistirà a forjar una majoria alternativa al PP, segons fonts del seu entorn. “Nosaltres llegim i escoltem els missatges dels barons crítics. Però intentem passar totalment”, assenyala un membre de la direcció socialista.
Si després de les eleccions de desembre, Sánchez va buscar el suport de Ciutadans i l'abstenció de Podem (i va aconseguir la primera meta però no la segona), l'enfocament en aquesta ocasió passa per aconseguir el ‘sí’ de Pablo Iglesias i l'abstenció d'Albert Rivera, una cosa que es preveu gairebé impossible tenint en compte que els dos dirigents es consideren incompatibles. Els col·laboradors del líder socialista admeten la dificultat de l'empresa, però assenyalen que la seva obligació és intentar-ho, i subratllen que mai, en cap cas, s'han plantejat la possibilitat de forjar una altra mena de majoria amb el partit morat, els nacionalistes bascos i l'independentisme català.
“Complirem la resolució del comitè federal fil per randa”, expliquen en l'entorn de Sánchez, en referència al document que els socialistes van aprovar després de les generals de desembre. S'hi comprometen a no facilitar la continuïtat del PP en el poder i a no aliar-se amb els que defensen “l'autodeterminació". La situació política ha canviat des que el text va tirar endavant (els populars tenen ara 14 escons més que llavors i els socialistes cinc menys), però aquest continua en vigor, i a ell s'agafa Sánchez tant per justificar el seu rebuig a la investidura de Rajoy i el seu intent d'aconseguir el poder.
LA “RATERA”
L'empresa suscita enormes recels en el sector crític, representat, entre altres, per tots els presidents autonòmics socialistes menys la balear Francina Armengol: de l'andalusa Díaz al valencià Ximo Puig, passant per l'extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page. Aquests líders territorials anticipen que l'intent de Sánchez està abocat al fracàs i conduirà a una “ratera” de la qual només es pugui sortir amb una nova cita electoral en què el PP torni a enfortir-se. En els últims dies, en un nou exemple de l'enorme desconfiança que els suscita el seu secretari general, s'ha estès el temor que Sánchez busqui un pacte amb ERC i el Partit Demòcrata Català, tot i que la seva pròpia resolució l'hi prohibeix. “Si algú està intentant portar a aquest extrem la situació política a Espanya per acabar fent dependre l'estabilitat del país dels que volen carregar-se'l, estarà traint els valors i les senyes d'identitat del PSOE”, va advertir Page dijous passat.
Les paraules del dirigent castellanomanxec van culminar una escalada del sector crític gestada durant els dies anteriors, en una setmana en què els socialistes també han lidiat amb la petició de sis anys de presó per a l'expresident andalús, José Antonio Griñán, pel 'cas ERO'. Tot va començar amb unes declaracions de Fernández Vara en què advocava per celebrar de seguida un comitè federal per debatre els passos a donar. El president autonòmic també va revelar que feia “dos mesos” que no parlava amb Sánchez, mostrant així l'enorme bretxa existent en el partit, més dividit que mai en els últims temps. L'extremeny va començar a rebre tota mena d'atacs a les xarxes. Els crítics consideren que es va tractar d'una maniobra orquestrada per la direcció del partit, o que almenys aquesta no va fer res per detenir-la (una cosa que Ferraz nega), així que dimecres van sortir en tromba a defensar Vara i a atacar implícitament Sánchez. Antics adversaris com Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón es van unir per elogiar Vara i defensar la necessitat de debat, amb Eduardo Madina, Elena Valenciano i la mateixa Díaz, que també va argumentar que “no es pot governar amb 85 diputats”.
LA SORTIDA DE RAJOY
El moviment, que va fer enfadar una direcció del partit que critica l'oportunitat d'una tempesta d'aquest tipus en plena campanya per als comicis bascos i gallecs del 25 de setembre, va ser un dia després amb el suport de Page, Puig i el president d'Aragó, Javier Lambán. Aquests dos últims van reclamar també un “moviment de veritat” al PP, en referència a la sortida de Rajoy per facilitar l'abstenció socialista, considerada com “el menys dolent de tots els mals”.
Però el debat quedarà en suspens fins als comicis de la setmana que ve, els resultats dels quals poden precipitar el verdader xoc intern. Si són dolents per al PSOE, com anticipen les enquestes, els crítics es plantegen reclamar la dimissió de Sánchez, qui fins ara no ha donat cap mostra de voler fer aquest pas. Les fórmules són diverses, van des d'una votació de censura en l'executiva fins a una altra en el comitè federal, òrgans on els dos bàndols asseguren ser majoria. En l'única cosa que es posen d'acord aquestes faccions és a considerar que la hipòtesi més probable, ara mateix, consisteix en uns tercers comicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada