«Una Unió sempre enfadada, políticament fracassada i arruïnada és el llegat d'un polític que es va negar a escoltar el clam d'un catalanisme ara independentista i va servir uns poders econòmics als que la crisi ha fet molt poc amables»
Dijous al vespre Unió va convocar un consell nacional extraordinari. L'històric partit, fundat per personalitats vinculades a l'humanisme cristià l'any 1931, deu 19 milions d'euros i no ha estat capaç d'arribar a un acord amb els seus creditors -bàsicament bancs- per reconduir-ho. Aquesta situació, que no se solventa venent seus i que té molt a veure amb la seva condició de força extraparlamentària, ha aconsellat a la formació que ara lidera Ramon Espadaler fer una aturada en el camí. Ha suspès les primàries previstes per aquest cap de setmana i també el congrés de l'1 d'octubre.
Els seus dirigents asseguren que el partit no es dissoldrà i que té futur liderant un espai de dreta catalanista "orfe" arran del gir independentista de l'antiga CDC. Això és, si més no, el que voldrien. Segurament és cert que el forat hi és, però també que el catalanisme tradicional al qual apel·len no se sent atret per un partit que no ha fet propòsit d'esmena i que encara és el de Josep A. Duran i Lleida, els seus intents de pactar el que sigui a Madrid i els pals a les rodes al procés.
Ara fa un any, a la campanya del 27-S, Duran es va amagar darrere d'Espadaler i, per complaure els qui tradicionalment li feien la gara-gara, va dedicar més crítiques a Junts pel Sí i a Artur Mas que a l'unionisme. El votant tradicional de CiU podia dubtar del procés o tenir algun temor, però no va premiar l'agror d'Unió i la seva tebior amb els discutibles mètodes de l'aparell de l'Estat fer ofegar l'independentisme.
Una Unió sempre enfadada, políticament fracassada i arruïnada és el llegat de Duran, el polític que no va voler escoltar el clam d'un catalanisme ara independentista i que va optar per servir uns poders econòmics als que la gestió de la crisi ha fet molt poc amables. Espadaler només fa de liquidador i mira de trobar un final digne en forma de confluència a un partit que paga haver viscut d'esquena a la gent i no haver-se renovat a temps. En els darrers anys, Duran i el seu mal temperament van provocar la sortida dels militants vinculats a El Matí, dels afins a Josep Maria Vila d'Abadal i, finalment, del nucli impulsor de Demòcrates. Ara, en el trist epíleg, és ell qui s'ha fet fonedís.
Els seus dirigents asseguren que el partit no es dissoldrà i que té futur liderant un espai de dreta catalanista "orfe" arran del gir independentista de l'antiga CDC. Això és, si més no, el que voldrien. Segurament és cert que el forat hi és, però també que el catalanisme tradicional al qual apel·len no se sent atret per un partit que no ha fet propòsit d'esmena i que encara és el de Josep A. Duran i Lleida, els seus intents de pactar el que sigui a Madrid i els pals a les rodes al procés.
Ara fa un any, a la campanya del 27-S, Duran es va amagar darrere d'Espadaler i, per complaure els qui tradicionalment li feien la gara-gara, va dedicar més crítiques a Junts pel Sí i a Artur Mas que a l'unionisme. El votant tradicional de CiU podia dubtar del procés o tenir algun temor, però no va premiar l'agror d'Unió i la seva tebior amb els discutibles mètodes de l'aparell de l'Estat fer ofegar l'independentisme.
Una Unió sempre enfadada, políticament fracassada i arruïnada és el llegat de Duran, el polític que no va voler escoltar el clam d'un catalanisme ara independentista i que va optar per servir uns poders econòmics als que la gestió de la crisi ha fet molt poc amables. Espadaler només fa de liquidador i mira de trobar un final digne en forma de confluència a un partit que paga haver viscut d'esquena a la gent i no haver-se renovat a temps. En els darrers anys, Duran i el seu mal temperament van provocar la sortida dels militants vinculats a El Matí, dels afins a Josep Maria Vila d'Abadal i, finalment, del nucli impulsor de Demòcrates. Ara, en el trist epíleg, és ell qui s'ha fet fonedís.
Autor
Altres articles d'aquest autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada