El dia que Catalunya es va posar en marxa
"La Marxa de la Llibertat va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", recorda Àngel Colom
Diferents actes evoquen aquest dilluns l'aniversari de la manifestació per l'amnistia, les llibertats i l'Estatut
Dilluns, 4 de juliol del 2016 - 13:25 CEST
EL PERIODICO
El 4 de juliol de 1976 començava la Marxa per la Llibertat, una de les grans mobilitzacions del catalanisme. L'endemà que el rei Joan Carles designés Adolfo Suárez president i, malgrat la prohibició governamental, s'iniciava una marxa de sis columnes de caminants que van recórrer, davant una brutal repressió, tot Catalunya, així com el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. La iniciativa, organitzada per Pax Christi i a la qual es van sumar desenes de milers de catalans, reclamava l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia.
Per commemorar aquests quaranta anys, s'han organitzat actes a Girona, Esterri d'Àneu, la Sénia, l'Escala i Oliana, d'on van sortir les cinc columnes que van marxar per territori català. "Va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", sentencia Ángel Colom. El director de la Fundació Nous Catalans, que participarà en els actes de record que es faran aquest dilluns amb Arcadi Oliveres, destaca la tasca pedagògica d'aquella "guerrilla no violenta". "Fora de Barcelona s'havien fet molt poques manifestacions per no dir cap. Va ser molt important per a la presa de consciència. Vam fer molta pedagogia, fer saber que hi havia un president de la Generalitat a l'exili que es deia Josep Tarradellas, donar a conèixer 'Els Segadors', que ara sembla estrany però llavors no se sabia, i explicar el que s'havia silenciat durant quatre dècades".
Aquesta tasca els va costar molts pals, multes i moltes hores entre reixes. "Jo vaig estar cinc vegades a la presó a Lleida, Girona i Barcelona. Van ser pocs dies menys en l'última, a Tàrrega, en què el Governador Civil de Lleida (que va ser diputat del PP a les Canàries molts anys) ens va retenir fins al 13 setembre, l'endemà que les columnes es trobessin a Poblet", recorda. Avui, quaranta anys després, tornarà a reivindicar el dret dels catalans de decidir quin camí volen seguir.
EL PERIODICO
El 4 de juliol de 1976 començava la Marxa per la Llibertat, una de les grans mobilitzacions del catalanisme. L'endemà que el rei Joan Carles designés Adolfo Suárez president i, malgrat la prohibició governamental, s'iniciava una marxa de sis columnes de caminants que van recórrer, davant una brutal repressió, tot Catalunya, així com el País Valencià, les Balears i la Catalunya Nord. La iniciativa, organitzada per Pax Christi i a la qual es van sumar desenes de milers de catalans, reclamava l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia.
Per commemorar aquests quaranta anys, s'han organitzat actes a Girona, Esterri d'Àneu, la Sénia, l'Escala i Oliana, d'on van sortir les cinc columnes que van marxar per territori català. "Va ser una explosió de la voluntat de llibertat d'aquest país", sentencia Ángel Colom. El director de la Fundació Nous Catalans, que participarà en els actes de record que es faran aquest dilluns amb Arcadi Oliveres, destaca la tasca pedagògica d'aquella "guerrilla no violenta". "Fora de Barcelona s'havien fet molt poques manifestacions per no dir cap. Va ser molt important per a la presa de consciència. Vam fer molta pedagogia, fer saber que hi havia un president de la Generalitat a l'exili que es deia Josep Tarradellas, donar a conèixer 'Els Segadors', que ara sembla estrany però llavors no se sabia, i explicar el que s'havia silenciat durant quatre dècades".
Aquesta tasca els va costar molts pals, multes i moltes hores entre reixes. "Jo vaig estar cinc vegades a la presó a Lleida, Girona i Barcelona. Van ser pocs dies menys en l'última, a Tàrrega, en què el Governador Civil de Lleida (que va ser diputat del PP a les Canàries molts anys) ens va retenir fins al 13 setembre, l'endemà que les columnes es trobessin a Poblet", recorda. Avui, quaranta anys després, tornarà a reivindicar el dret dels catalans de decidir quin camí volen seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada