dissabte, 23 d’agost del 2014

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica-Baltijos kelias / Baltijas ceļš / Balti kett (1989)


 Vídeo de la Via Bàltica del 1989.
Dissabte  23.08.2014  06:00

Vint-i-cinc anys de la Via Bàltica

Més d'un milió i mig de persones van formar el 23 d'agost de 1989 una cadena humana de 560 km per a unir Estònia, Letònia i Lituània i demanar-ne la llibertat

Vilaweb
La Via Catalana per la independència proposada l'Onze de Setembre passat per l'ANC i Òmnium tenia un important referent en la història: l'anomenada Via o Cadena Bàltica del 23 d'agost de 1989. En ocasió del cinquantè aniversari del pacte Molotov-Ribbentrop entre l'URSS i l'Alemanya nazi, més d'un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 560 km (mapa) que anava de Vílnius (Lituània) a Tallinn (Estònia), passant per Riga (Letònia). A banda denunciar l'autoritarisme soviètic, la Via Bàltica reivindicava la independència, que es va assolir dos anys després.
D'entrada, amb tot, la immensa demostració de força popular de fa vint-i-cinc anys va generar un enduriment de l'actitud de Moscou respecte de les tres repúbliques bàltiques, però també va aconseguir cridar molt l'atenció del món. I, al capdavall, la Via Bàltica va donar un impuls decisiu a la recuperació de la independència d'Estònia, Letònia i Lituània, a més d'esperonar els moviments democràtics a tota l'òrbita de la Unió Soviètica.
Llegiu-ne les notícies relacionades a l'hemeroteca de la Vanguardia i el País. I ací n'hi ha moltes fotografies.
La Via Bàltica s'havia començat a gestar just un any abans, l'estiu del 1988, gràcies a la col·laboració dels grans moviments socials dels tres països: el Front Popular d'Estònia (Rahvarinne), el Front Popular de Letònia (Tautas Fronte) i el Moviment Reformador de Lituània (Sajudis).
El 2009, la UNESCO va decidir incloure el material documental sobre aquella cadena humana al Programa Memòria del Món, i el llibre Guinness dels rècords la reconeix com la més llarga feta mai. També va ésser de rècord, amb tot, l'embús de trànsit que va causar a l'autopista Vílnius-Kaunas, amb cent quilòmetres de vehicles aturats durant un parell d'hores. Arran de la Via Bàltica es van organitzar més cadenes humanes en unes quantes repúbliques soviètiques i en països de l'Europa de l'est.
Notícia relacionada:

Imatges en carrussel

  • Participants en la Via Bàltica (1989).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada