El parlament com a plató televisiu és un dels llegats de Ciutadans
Un dels èxits del partit Ciutadans, que només per això ja es pot extingir tranquil, és el trencament del consens sobre la llengua d’ús a les institucions. Abans d’ells, ni el parlamentari Vidal-Quadras havia pensat a obrir aquesta via; després d’ells, s’hi hauria afegit a plaer, com ho ha acabat fent el PP, i de mica en mica ja els segueix el PSC. Però alerta: ni se t’acudeixi de fer notar l’evidència, perquè això seria perjudicar el català. Així ho piulava un ex-diputat de la filial catalana del PSOE: ‘No sé si se n’adonen del mal que fan al català, amb retrets d’aquesta mena.’ I servidora, per no fer mal al català, ara no sap si ha d’escriure aquesta peça en una altra llengua; si de cas aniré fent mentre m’ho penso.
El català deu ser l’única llengua del món que contribuir a minoritzar-la més és fer-li bé, i doldre-se’n és fer-li mal. Que si ajudes que es parli menys li fas un favor, i si no t’hi vols resignar la perjudiques. Si ho arriben a saber els parlamentaris de Ciutadans, potser haurien muntat els seus xous de taverna en la llengua de Serrallonga. Però ara ja no són a temps de desfer la feina, la bola de neu va costa avall i va desbocada. Fins al punt que des de l’esquerra espanyolista universitària també han adoptat el discurs del partit anticatalanista, però en comptes d’associar el català a quatre llauradors que només miren TV3, ho complementen amb l’imaginari que és la llengua de la burgesia, catalana per definició. Per entendre’ns: la llengua de Pujol –el concepte–, sense dir Pujol, en sintonia amb els principis que van impulsar el naixement de Ciutadans.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.