dilluns, 19 de febrer del 2018

La residualització del PDECat


La residualització del PDECat


La divisió entre el nucli del Partit Demòcrata i els dirigents afins a Junts per Catalunya amenaça de portar el PDECat a una situació insignificant







El PDECat passa hores baixes. El partit hereu de Convergència Democràtica (CDC) ha estat exclòs de les negociacions per a la investidura de Carles Puigdemont i ja havia estat eclipsat per la fórmula de Junts per Catalunya durant la campanya electoral del 21-D. D’aleshores ençà, el PDECat s’ha mantingut en un segon pla i el paper que té en la política catalana, ara per ara, és residual.


Fa poc que el partit ha hagut d’entomar dos cops ben contundents. De primer, la retirada política d’Artur Mas, que va dir que volia concentrar-se a afrontar el procés judicial que té obert arran de l’organització de la consulta del 9-N i a preparar la seva defensa en la causa general contra l’independentisme, instruïda pel Tribunal Suprem espanyol, on declararà dimarts. El segon cop dur fou la sentència del cas Palau, que condemnava CDC a pagar 6,6 milions d’euros per tràfic d’influències. El PDECat va desmarcar-se’n, d’aquesta sentència.

Enmig de la tensió entre JxCat i ERC en les negociacions per la investidura i el pla de govern, ahir la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, feia una crida a constituir un ‘govern estable dins la legalitat’ i qüestionava la candidatura de Puigdemont a la presidència. Aquestes declaracions, fetes cinc dies abans de la seva vista al Suprem espanyol, dilluns vinent, van provocar la reacció de la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que reivindicà Puigdemont i afirmà que si no hi havai una situació d’estabilitat era a causa de la repressió de l’estat espanyol.

Aquest no és pas el primer xoc entre Pascal i Artadi. Durant la campanya, Pascal va dir unes quantes vegades que el PDECat prendria les decisions del futur grup parlamentari de JxCat, però Artadi va replicar-li que JxCat –tècnicament, una coalició entre el PDECat i CDC– s’articularia com un subjecte diferent. En aquest context de divisió entre totes dues formacions, els dirigents més significats del PDECat s’han agrupat en diverses famílies.


El nucli dirigent del PDECat
S’articula entorn de Pascal. Hi ha el coordinador organitzatiu, David Bonvehí; la batllessa de Calella, Montserrat Candini; el diputat al congrés espanyol i ex-batlle de Tortosa, Ferran Bel; la batllessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Montserrat Conesa; i l’ex-president de la Generalitat i del partit, Artur Mas. L’únic membre de la direcció del PDECat que és diputat de JxCat és Lluís Font. Paral·lelament, l’ex-conseller Santi Vila també dóna suport a Pascal.

La intersecció entre el PDECat i JxCat
Una colla de dirigents es troben entre dues aigües. Són els consellers Josep Rull i Jordi Turull, militants del PDECat amb un gran pes polític que van formar part de la llista de JxCat. Per una altra banda, la presidenta del partit, Neus Munté, que va ser consellera i portaveu del govern de Puigdemont fins al juliol, també navega entre totes dues formacions, com el conseller exiliat a Brussel·les Lluís Puig. Així mateix, es mou en aquesta zona el portaveu del PDECat a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.

Els batlles de Puigdemont
Dins el grup parlamentari de JxCat hi ha batlles amb carnet del PDECat que són fidels a Puigdemont. Albert Batet (Valls), Marta Madrenas (Girona), Lluís Guinó (Besalú) i Marc Solsona (Mollerussa) en són els exponents. Albert Batalla (la Seu d’Urgell), que ara no és diputat, també és més afí a JxCat. En una altra esfera, l’ex-conseller Francesc Homs i l’ex-diputat Jordi Cuminal, antics col·laboradors de Mas, se situen igualment a prop del president de la Generalitat.

Els independents de JxCat
El nucli dur de la coalició és fidel a Puigdemont. Capitanejats per Elsa Artadi i Eduard Pujol, el formen també Francesc de Dalmases, Gemma Geis, Quim Torra, Aurora Madaula, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, juntament amb la resta de diputats que van acceptar la proposta del president de concórrer a les eleccions del 21-D juntament amb ell.

Divisió entre els diputats a Madrid
Els membres del PDECat que són diputats al congrés espanyol es divideixen entre tots dos sectors. Carles Campuzano i Jordi Xuclà, juntament amb Bel, són afins a Pascal. En canvi, Míriam Nogueras i Lourdes Ciuró són pròximes a JxCat.

I què passaria si hi tornés a haver eleccions?
Si JxCat, ERC i la CUP no arriben a cap acord i el president espanyol torna a dissoldre el parlament i convoca eleccions, JxCat té la possibilitat de registrar-se com a partit polític i presentar-se independentment del PDECat. L’evolució de les tensions entre tots dos sectors marcarà aquesta possibilitat, malgrat que, públicament, ningú no parla de repetir eleccions, a causa de l’onada de repressió judicial contra l’independentisme i els efectes devastadors del 155 sobre l’autogovern de Catalunya.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada