H_3118974.jpg
Si no hi ha cap sorpresa monumental, que no s’espera, avui el congrés espanyol decidirà d’alçar la immunitat parlamentària del cap de llista del Partit Demòcrata per la circumscripció de Barcelona, Francesc Homs. Aquest excepcional procediment parlamentari es farà perquè puga ser jutjat com a organitzador del procés participatiu del 9-N, en qualitat de conseller de la Presidència.
Hi votaran a favor set diputats més dels qui van donar suport a Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Perquè el PSC també s’hi afegirà, en aquesta ocasió al bloc PP-Ciutadans-PSOE. Avui fa vergonya el vot de tots aquests diputats, però cal dir que en fa especialment el del PSC. Perquè tots tenim encara al cap les fotografies de destacats dirigents d’aquest partit, com el president, Àngel Ros, votant el 9-N. Hi van votar aleshores, acceptant el procés electoral proposat pel govern de Catalunya, però ara, en canvi, accepten que Francesc Homs siga perseguit per haver organitzat aquella votació en què ells mateixos van participar. Si el vot de tots els altres és indigne, el dels diputats del PSC simplement no té nom.
És greu que un parlament accepte la hipòtesi que posar urnes és un delicte. La contradicció difícilment podria ser més flagrant. Francesc Homs podria acabar perdent la condició de diputat, no avui sinó després del judici, només pel fet d’haver intentar donar la veu al poble de Catalunya, per haver-li permès d’expressar-se en democràcia. I no és això, la voluntat popular i l’expressió d’aquesta voluntat en democràcia, el que se suposa que valida i legitima un parlament, qualsevol parlament?
És cert que el fet que noranta-sis diputats, sobre 350, s’oposen a aquesta actuació tan irracional els honora a ells. Però també remarca, i de quina manera!, el caràcter de càstig polític que té l’intent de processament de Francesc Homs. Que una quarta part del parlament espanyol diga que els fets que imputen a Homs no són delicte és una impugnació en tota regla. Però ni això no frena els qui cerquen el càstig contra el procés d’independència català, encara que resulta molt significatiu que es vote a porta tancada. Sense testimonis ni càmeres. Amagant-se.
En qualsevol cas la gravetat de l’afer està, sobretot, en el fet que avui 254 diputats alteraran el vot de 3.486.069 ciutadans. És així de senzill i és així d’intolerable. Els ciutadans de Catalunya van decidir que un dels seus diputats es diu Francesc Homs. I foragitar Homs de la cambra dels diputats equival a dir que no és el poble qui decideix sobiranament qui el representa i que ells, els 254, poden decidir per nosaltres.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]