dimarts, 16 de juny del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (25). ABANS I DESPRÉS DEL 24M - ( 3 de 4 ...). I ARA ÉS L'HORA, dels canvis dels GRANS CANVIS.

 Articles del Víctor
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (25). ABANS I DESPRÉS DEL 24M - ( 3 de 4 ...). I ARA ÉS L'HORA, dels canvis dels GRANS CANVIS.
Actualitat i vivències. 12 de maig del 2015
Som al dia 12 de maig quan començo a posar negre sobre blanc un altre article de la sèrie ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA..., és el tercer dedicat als voltants del 24M. Ho fem quan manquen 107 dies pel 27S, i que serà 16 dies després de l'11 de setembre del 2015, i el quart, esperem, de l'època tant ”intensament sobiranista “, que va començar amb poténcia l'11 de setembre del 2012, quan l'ANC sota el lema “Catalunya, nou estat d'Europa” va omplir el centre de Barcelona, fins arribar a l'entrada de la Ciutadel-la, amb una assistència de prop de 2 milions de persones, precisament, l'any que el President de la Generalitat Artur Mas, a dos quarts de nou del vespre,aprox.,es va comprometre amb el Procés, cosa que ha augmentat exponencialment duran aquests anys, com poca gent havia fet a Catalunya i menys venint d'on venia.Cal destacar la gran cadena humana, anomenada La Via Catalana de l'11 de setembre del 2013 que va travessar Catalunya amb 440 quilòmetres donats de la mà, on hi participaren gairebé dos milions de persones i que hom hi participà directament des d'Altafulla. Un dels importants va ser l'11 de Setembre del 2014 amb la famosa V que va omplir amb prop de dos milions d'assistents, les dues arteries més importants de Barcelona: la Gran Via i la Diagonal, amb vèrtex a la plaça de les Glòries. Les Diades més importants de la història de Catalunya. 
I tot va culminar amb la gran votació del 9N del 2014, on els resultats del si a la independencia va ser d'un 81% dels més de 2,3 milions de vots (Es va xifrar finalment en 2.305.290 el número participants el 9N). I esperem l'11 de Setembre d'enguany (2015), el que l'ANC vol omplir tota la Meridiana.  
Moltes vegades recordant el munt d'onzes de setembre que hom i milions de catalans i forans han viscut d'una manera ho d'altra des de fa més cent anys, et passa pel cap si a la fi hauran servit per a alguna cosa.
14 de maig del 2015
Però la vida continua i l'alegria sempre va per barris en coses que no son temes polítics i personalment em saben molt greu, com el nostre bicampió del món de MotoGP., el cerverí Marc Márquez, precisament, al GP de Catalunya ha caigut a la tercera volta, hi ha hagut d'abandonar. Admeten que el títol mundial està "molt costa amunt". Ara Márquez té 69 punts, la meitat amb Valentino Rossi, líder del Mundial i a 68 de Jorge Lorenzo, i de set carreres disputades només n'ha acabat quatre i n'abandonat tres. I llastima que per aquest GP de Catalunya feia un homenatge a Gaudí lluint un casc dissenyat pel guanyador d'un concurs on si presentaren uns 500 dissenys, una bona iniciativa que uneix dos Genís Catalans. 
I no diguem el que va passar al Camp gironí de Montilivi quan el Girona CF va perdre amb el Saragossa (1-4) i es queda de nou a Segona Divisió, quan ho tenia a tocar després de fer una gran temporada, una oportunitat perduda.
Parlant de xiulades.
Aquest diumenge l'himne espanyol - possiblement a mitges amb Jorge Lorenzo - va estar xiulat novament en un altre gran acte esportiu a Catalunya, aquesta vegada ho han fet part dels afeccionats presents al gran premi de motociclisme al Circuit de Catalunya, a Montmeló, de fet no és la primera vegada que en aquest circuit s'ha xiulat l'himne espanyol, va passar fa dos anys amb la victòria també del pilot mallorquí Jorge Lorenzo en la categoria de Moto GP.
Els grans canvis. 
Aquest cap de setmana hi hagut grans canvis polítics en tots els aspectes, molts d'ells que s'assemblen moltíssim a la quadratura del cercle en grau superlatiu. Uns canvis que gairebé hi han trastocat totalment les polítiques municipals, autonòmiques i moltes d'altres que se'n podria fer una tesi doctoral i n'anirem parlant. 
I el “Xou” d'Unió ? .
De la cosa que el dia vinent en parlarem i que també se'n podria fer una tesi doctoral, i que estat i serà un dels grans canvis del món polític. És l'espectacle d'Unió, Des-Unió, Construïm, “Destruïm”, els SÍ, però NO. Una indefinició,- i sembla que no se'n donin compte - que ha fet que CiU perdi un llençol a cada bugada i la gent no se'n fiï ni un xic i perdin vots constantment. I ara amb la seva votació del SÍ o NO en suport a la independència dins d'Unió que a trencat el partit per la meitat, només s'ha guanyat per 94 vots.
Tot va començar l'any 1978, quan en la transició, el partit Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ara Unió, d' ideologia demòcrata-cristiana, fundat el 7 de novembre del 1931 com a partit catalanista i democràtic, d'inspiració cristiana, però no confessional, a partir de l'aparició d'un manifest al diari El Matí, i que el 1932 s'hi va adherir Manuel Carrasco i Formiguera, que fou afusellat a Burgos durant la Guerra Civil pels franquistes. I que un dels seus màxims dirigents en Josep Antoni Duran i Lleida (President del Comitè de Govern des de 1987 i encara continua (2015)), i d'això fa més de vint-i-vuit anys - fet que segurament es pot incloure al llibre Guinness dels Records - que dirigeix la Federació de Convergència i Unió (CiU),creada en 1979, com si fos la seva masia particular i que aprofita per activa i per passiva per fer-ho tot al seu gust, ...no serà que encara vol ser Ministre, o tem perdre la Cambra al Palace...? 
 En definitiva que tenim un país complicat, i que hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència... .
Víctor Lluelles i Cardona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada